Rialto

Vidas dalle edizioni critiche

 

 

Vida di Raimon Jordan

 

 Versione A        Versione B 

 

 

 

Versione A

 

Raymun Jorda fo vescom[s] de Sant Antoni, senher d’un ric borc qu’es en Caersi; e fon avinens e larcs e bos d’armas, e saup trobar e ben entendre.

Et amet la molher d’En R. Amielh de Pena d’Albeges, qu’era onratz bars; e la dona era bela e joves e ensenhada, e volia mays de be al vescomte que a res del mon, et el ad ela.

Et avenc se que·l vescoms fon en guerra ab sos enemix e fon nafratz en una batalha e fon portatz a San[t] Antoni per mort. E la novela venc a la dona aytal que mort era; don ela ac tal dolor que s’en rendec als Patarics.

Lo vescom[s] gueri de sa nafra; e can saup que la dona s’era re[n]duda, ac tal dol que pueys no fe vers ni canso.

Et aysi a de sa obra.

 

 

 

Testo: Asperti 1990. – Rialto 17.ix.2007.


Ms.: R 3v.

Edizioni critiche: Hilding Kjellman, Le troubadour Raimon Jordan, vicomte de Saint-Antonin, Upsala - Paris 1922, p. 10; Guido Favati, Le biografie trovadoriche. Testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna 1961, p. 284; Jean Boutière e Alexander H. Schutz, Biographies des troubadours, Paris 19733, p. 159; Stefano Asperti, Il trovatore Raimon Jordan, Modena 1990, p. 132.

Altre edizioni: Camille Chabaneau, Les biographies des troubadours en langue provençale, Toulouse 1885, p. 249; Martin de Riquer, Los trovadores, Barcelona 1975, I, p. 575.

Note: Attendibili, anche se non tutte confermate documentalmente, le notizie sullo sfondo socio-cronotopico sul quale si muovono quasi tutti i personaggi nominati nella vida.  In atti del 1178 e del 1198 troviamo menzionato come testimone di vendite effettuate dal visconte di Saint Antoni un Raimon Jordan che tutto lascia credere identificabile col trovatore. Sulla figura della signora di Pena  non esistono dati sicuri che permettano di procedere ad una identificazione storica.

[ts]


 

 

Versione B

 

Lo vescoms de Saint Antoni si fo de l’evesquat de Caortz, seingner e vescoms de Saint Antoni.

Et amava una gentil domna qu’era moiller del seingnor de Pena d’Albeges, d’un ric castel e fort. La domna si era gentils e bella e vallenz e mot presiada e mot honrada; et el mout valenz et enseignatz e bons d’armas et avinenz e bons trobaire, et avia nom Raimonz Jordans. La domna era apellada la vescomtessa de pena. L’amors de lor dos si fo ses tota mesura, tan se volgren de ben l’us a l’autre.

Et avenc que·l vescoms anet com garnimen en una encontrada dels seus enemics; e si en fo una granz batailla, e·l vescoms si fo nafratz a mort. E fo dich per los enemics de lui qu’el era mortz; e la novella venc a la domna qu’el era mortz; et ela, de tristesa e de la dolor gran qu’ella ac de la novella, si s’en anet ades e si se rendet en l’orden dels ereges.

E si com Dieus volc, lo vescoms meilluret e gari de la nafra. E negus no·ill volc dire qu’ella fos renduda. E quant fo ben garitz, el venc a Saint Antoni, e fo li dit com ela s’era renduda per la tristessa qu’ella ac quant auzi dire qu’el era mortz. Dont, quant el auzi so, perdet solatz e ris e chan et alegressa, e cobret plains e plors e sospirs et esmais e dolors, e no cavalquet ni anet ni venc entre la bona gen.

Et enaisi estet plus d’un an en gran marrimen; don ma domna Elis de Monfort, moiller d’En Guillem de Gordon, filla del vescomte de Torena, on era jovenz e beutatz e cortesia e valors, li mandet pregan ab monz avinenz precs qu’el per la soa amor se degues alegrar e laissar la dolor e la tristessa qu’el fassia, disen ella qu’ella li fassia don de son cor e de son cors e de s’amor per esmenda del mal qu’el avia pres; e pregan lo e claman li merce qu’el la deingnes anar vezer; e se no, qu’ella vengues a lui per vezer lo. Quant lo vescoms auzi aquels honratz plazers que la gentils valenz domna li mandava, e si li comensa a venir una granz dousors d’amor al cor; si qu’el comensa a far alegressa et a esjauzir se, e comensa a venir en plasa e recobrar solatz entre la bona gen, e vestir se e sos compaingnos e cobrar se en arnes et en armas et en solatz. Et apareillet se ben et honradamen, et anet s’en a ma domna Elis de Monfort; et ella lo receup ab gran plaser et ab gran honor que.il fetz. Et el fo gais et alegres de la honor e dels plazers qu’ella li disia ni·l fasia, et ella molt alegra de la bontat e de la valor e del sen e del saber e de la cortesia qu’ela trobet en lui; e no fo pentida dels plazers ni de las amors qu’ella li avia mandadas. Et el la saup ben grazir e mercejar, e gen prejar qu’ella li fezes tant d’amor per qu’el crezes que per bon cor e per bona voluntat li avia mandaz los plazens plazers, dizen que·l[s] portava en l’armari de son cor escritz. Et ella o fetz ben, qu’ella lo pres per son cavallier e receup son homenatge, et ella det si a lui per domna, baisan et abrasan, e·ill det son anel de son det per fermanssa e per son segurtat.

Et enaissi se parti lo vescoms de leis molt alegres e molt gais, e cobret trobar e cantar e solatz. E fetz de lei adoncs aquella chanson que ditz:

 

Vas vos soplei, en cui ai mes m’entenssa

 

Et enanz qu’el fezes la chanson, una nuoit, quant dormia, li fo vis que Amors l’asaillis d’una cobla que dis:

 

Raimonz Jordanz, de vos eis voill aprendre

Co·us es laissatz de solatz e de chan.

Ja soliatz en dompnejar entendre

Molt leialmen, so fasiatz semblan,

E·us feiniatz, e·us en fasiatz gais;

Mas ara vei c’avetz fenit lo lais;

Encolpatz etz, se non es qui responda.

 

Maintas bonas chansos fetz, de las cals son asi escriptas altras, si com vos auziretz.

 

 

 

Testo: Asperti 1990. – Rialto 17.ix.2007.


Mss.: A 128r; B 78v; I 81v; K 65v; Fb 269r.

Edizioni critiche: Hilding Kjellman, Le troubadour Raimon-Jordan, vicomte de Saint-Antonin, Upsala - Paris 1922, p. 16; Guido Favati, Le biografie trovadoriche. Testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna 1961, p. 286; Jean Boutière e Alexander H. Schutz, Biographies des troubadours, Paris 19733, p. 161; Stefano Asperti, Il trovatore Raimon Jordan, Modena 1990, p. 132.

Altre edizioni:  Camille Chabaneau, Les biographies des troubadours en langue provençale, Toulouse 1885, p. 249; Mariantonia Liborio, Storie di dame e trovatori di Provenza, Milano 1982, p. 108; Martín de Riquer, Vidas y retratos de trovadores, Barcelona 1995, p. 75.

Note: Il testo appare come una via di mezzo tra vida e razo e sembra derivare i suoi materiali in gran parte dalle liriche del trovatore. Sulla signora di Pena si è già detto nella nota alla redazione A. La vicenda concernente Elis de Monfort è riportata da questa sola redazione con alcune imprecisioni: infatti, dagli studi condotti da Asperti,  Elis risulta effettivamente essere figlia di Raimondo II visconte di Turenna, ma non fu mai sposata con Guillem de Gordon (quest’ultimo però sembra sia stato imparentato con i visconti di Turenna). Guida (Primi approcci a Uc de Saint Circ, Messina 1996, p. 136) affaccia l’ipotesi che l’autore delle due redazioni della vida di Raimon Jordan possa essere Uc de Saint Circ, sia perché di quasi tutti i trovatori nominati nella satira del Monaco di Montaudon (Pos Peire d’Alvernh’a cantat) possediamo una biografia redatta proprio dal trovatore caorsino e sembra improbabile che Uc abbia taciuto proprio di un trovatore di grande spessore come Raimon Jordan, sia perché quest’ultimo apparteneva a quella «generazione del ’90» che appare come la più rappresentata nel corpus di biografie redatte da Uc. A rendere decisiva questa ipotesi intervengono altri fattori presenti anche nell’altra redazione della vida di Raimon Jordan: l’inesattezza geografica in cui incappa il biografo (Saint Antonin non si trova nel Quercy ma nel Rouergue), la menzione della donna cantata e amata dal trovatore è effettuata con accenti simili nella razo che precede la canzone di Bertran de Born Dona, pois de mi no.us cal sicuramente attribuibile ad Uc, e infine l’esistenza di corrispondenze espressive e stilematiche che accomunano questo ad altri elaborati in prosa sicuramente attribuibili a Uc de Saint Circ.

 [ts]


Vidas dalle edizioni critiche    Vidas di B