Daurel et Beton

Narrativa

		Daurel et Beton
		I.

		Plat vos auzir huna rica canso?
		Entendet le, si vos plas, escotas la razo
		D’un rich duc de Fransa e del comte Guio,
		De [D]aurel lo joglar e de l’enfan Beto
5		Que en sa junbentut tray tan gran pasio.
		Lo duc Bobis d’Antona se sazia en .i. peyro,
		Et entorn lu son Franses, tuh li melhor baro;
		Aqui fo lo coms Gui, cui Donedieu mal do!,
		Cel que no n’a vila ne valor
10		Mas sol hun ca[ste]l c’om apela Aspremont.
		Lo duc pres lo pel ponh e mes lo en razo:
		«Sira d’aut parayge, vos et mon paube hom,
		Be say que et mos [hom] ses tota mentizo».
		«Seher», dit Guis, «vers es, ses contradicsio».
15		«Lo menague vos solvi, e aujo [lo·lh] baro,
		E seret engau mi seger de ma mayzo;
		Jurat mi companhia a totz jorns que vivo.
		Mas s’ieu prengui molher e [no·m] venh enfanto,
		S’ieu mori denan vos, companh, ieu la vos do;
20		Mos castels e mas vilas, ma tera e maio
		Vos solvi, bels companh, e·us meti a bando».
		«Senher», dis lo coms Gui, «vos mi donas gran do,
		Et ieu pren lo, se vos plas, ab tal gasardo:
		Gardaray vostras ostz e[·m] metray a bando
25		Pertot hom vos volres e lai on vos er bo».
		So respon lo duc Boves: «Lo sagramentz farom».
		Fac aportar .i. libre on lhi evangeli son,
		Juran si companhia, lhi bauzo sus el mento
		Can si foron juratz amdoy li compaho,
30		E l’us ama per fe, e l’aute per trasiho.


		II.

		Lo duc Boves d’Antona a fah lo sagramen
		Ad Antona el palais si c’o viro .v.c.,
		L’us es fizels amicx e l’audre mescrezens.
		.X. ans complitz estero en bon acordamen
35		E mesclero lor teras e lor ost assimen
		Tro que Dieu trames a Boves .i. gran isassamen,
		Que estava el palaes ab lo mels de sa gen,
		E jutgava .i. plah e ve·us vengutz corren
		Le messagie de Karlo; dissen el paimen
40		E pueissas venc avan e saludec lo gen
		E l’a pres per la ma e trais lo parlamen:
		«A vos mi trametz Karles, lo rey a qui Fransa apen,
		Que vos anes a lui e vostre bevolen,
		Car tal plah vos vol far don tuh serem manenh».
45		So·l respon lo duc Boves: «Irai lei veramen
		E menaray Guiho mon compaho valen».
		Motz s’i fiza lo duc; peuis lhi·n pres malamen.
		«A vos», fay cel, «amic, donara[y] .i. prezen:
		Mon ric pala[f]ren e mon destrier corren,
50		Et anas vo·nh al rey, cui gar Dieu de turmen,
		Digas lhi qu’ieu verray abans del mes pasen».
		«Senher», dis lo mesagier, «voste coma[n]damen
		Faray mol volonties e gran grat vos en ren
		Del do que m’aves datz e de l’arculimen».


		III.

55		Lo mesage de Karles se pres a retornier;
		Lo duc Boves d’Antona apela .i. trotier:
		«[Va]y me ad Aspremon, no m’o velhas tarzier,
		[A] mon companh Guiho c’am me venga parlier».
		«Senher», dis lo messauge, «so faray volontier».
60		E vinc ad Aspremon dejos .i. olivier;
		Aqui trobec Guiho lo trager lauzengier
		Que jogava a taulas, e vi lo messagier.
		«Senher», dis lo messaigeus, «ab vos vol parlier.
		Say me evia lo duc, que li aves mestier».
65		Lo coms Guis apela Bertran, son escudier:
		«Vay me metre la cela a mon destrier,
		Anem saber del duc que vol ni ha mestier».
		E [a]dobero se cadaus vol[on]tiers,
		E vengro ad Antona, so el palais plenier.
70		E Bobes quan [lo] vi si lo vay abrasier:
		«Dieu vos sal, amicx, e mon bon compagier!
		Karles mannes mi manda qu’eu an ab lui parlier;
		Menar vos ay, cum companh, a Paris cortegier.
		«Senher», dis lo coms, «cum vos plara si er».
75		Lo duc Boves fo pres de la cortz ad alier
		E fon en sa compahia .ii. melia cavalier,
		Lo ric duc ac grah car va al rey parlier.
		Abtan vec vos vengut denant .i. joglier,
		E viueulet agradable e gueiamen e clier,
80		E fo paubres d’aver, ma be·is sap deportier.
		Lo ric duc d’Antona li pres a demandier:
		«Cum as tu nom, amicx? Garda no m’o v[e]lhas celier».
		Daurel li respon, que bo sap motz gensier:
		«Senher, Daurel ay nom, e say motz gen arpier,
85		E tocar vihola e ricamen trobier
		E son, senher, vostre om, d’un riche castelier
		Que hom apela Monclier».
		«Amic», so ditz lo duc, «per so t’en deh may amier;
		En seta cortz ab me·us volray mener».
90		«Senher», ditz Daurel, «ges no lei puesc alier,
		C’asi ay ma molher e .ii. fils a cabdelier;
		Non ay aur ni argen que lor pusca laysier».
		Lo duc Boves apela son vayley Azemier:
		«Amic», so ditz lo duc, «fe que·m deves portier,
95		Gardas li sa molher, vestes la de bestz clier,
		E d’aquest .ii. enfans vos prec del noiriger
		Tot aquo lor me donatz que sabran demandier,
		Ce el mon, per nulh aver, tu o pots trobier».
		«Senher», ditz n’Azemars, «Dieus vos lais retornier!
100		Ja non auran frachura de re qu’i puscam fier».
		«Daurel», so dis lo duc, «tenes per cavalgier
		Aquest palafre blanc que be·us poyra portier».
		Tal joia n’ac Daurel que motz non potz sonier:
		Baysa s’al sabato, cuja·l lo pe bayzier.
105		Lo ric duc l’en leva, be·l fay aparegier.
		«Senher», so dis Guiho, «trop nos podem tradier;
		Bels amix, duc, companh, pensem del esperonier».
		Dresadas an las rennas e prendo·is az anier,
		E vengro a Paris lo sapte a l’avesprier.


		IV.

110		Lo dimenge mati can pres a l’esclarir
		Le duc Boves e Guis se prendo a vestir;
		Cadaun vest bliautz d’un bon pali de Tir.
		Lo duc Bobes d’Antona si fes Daurel venir,
		Vai ab el a la cortz e violar e bordir.
115		L’emperaire de Fransa, can vi lo duc venir,
		Leva·is de la cadieura e va lo arculhir
		E pres lo pre la ma, josta se lo fai sezir,
		Mes li lo bras sul col, e pueis pres a dir:
		«Coms, jes vos no sabes per que ie·us ay fah venir,
120		Mas sabres ho en breu, ans que·us layse partir;
		Ans que vos en tornes vos volray enrequir».
		«Sira», so dis lo duc, «so vos dei mol grazir,
		Be·m podes enrequir mas vos ve per plazir».
		E Guis entendec; o dis c’om no·l pot auzir:
125		«Companh, per sela dona vos covenra murir».


		V.

		[G]rans fo la cortz en Fransa sus el palais ausor
		Del [duc] Boves d’Antona e de l’empeyrador,
		Tan duc, tan comte i ac, tan home de valor,
		Avesques e arsebes, de cavaliers la flor.
130		Lo duc Roulan i fo que es de gran valor,
		E·lh dotze par i foro que so de gran vigor.
		Adonx dis Karles magnes: «Escoltas mi, senhor;
		Aminas ma sor genta: donar l’ay per amor
		Maritz lo ric duc Boves se [de] vos n’ay lauzor,
135		E donar l’ay Peutieus, lo solier e la tor;
		De Bordels atresi lo vulh faire senhor».
		E Guis a dih tot suau cum fels e traidor:
		«Per aqueta molher molra el a dolor!»


		VI.

		Pueisas escria Karles magnes lo bavier:
140		«Levas en pes, sira coms Olivier,
		Amena mi ma sor ab lo vi[s] clier».
		El la·lh amena ab molt gran alegrier:
		Ela fo fresca cum roza de rozier,
		Sa color fresca fes la bel esgardier.
145		Lo rey si leva, vay Bobes apelier:
		«Duc de bon aire, filh del amic Augier,
		Levas en pes e prendes [a] molher
		Ma seror genta que ieu vos vuelh donier».
		S[o] dis lo coms: «So fay mal refugier».
150		Pren la lo rey, .iii. ves la·lh fay bayzier;
		A l’arcivesques Karles la·lh fay donier;
		Las nosas fan sus el palais plenier;
		Ab mot gran joy los i veiras ajustier.
		So dis don Guis lo tracher lauzengier:
155		«Compans per cesta dona vos vendra destu[r]bier!»
		«Ai! sire duc», dis Karles o·l vis clier,
		«Mon gonfaino vos autrei per portier,
		E mas grans ost menar e capdelier».
		Lo riche duc li vay la ma baier
160		E pren lo gan de sa senha portier.
		Lo duc sogorna .i. mes tot entier,
		Pueis vay a Karlo ab son compagier:
		«Reys, empeyrayre, de Guis vos vulh preguier,
		Se mi amas, que lhui tengas en quier».
165		So dis lo rey: «Far n’au mon cossilier,
		Per vostr’amor lo voldray fort amier».
		Lo riche duc tantost lo vay baier,
		E pren cumjhat, e vay s’en ab sa molher;
		E Daurel vieula e mena alegrier
170		Que·l rey de Fransa li a datz .i. destrier.
		Ar s’en vai Bobes ab mot grant alegrier,
		Lo tracher Guis, cui Jhesu desamper!
		A encobida na Esmenjartz sa molher.


		VII.

		Lo ric duc Boves ab gran alegramen
175		Vay a Peytiey ab gran joi issimen,
		E n’Esmenjartz ab la cara rizen.
		Ela cavalga .i. palafre corren:
		Cela ac d’ebori, lo pretral fo d’argen,
		E so .ii. m. cavaliers valen.
180		E·l tracher Guis dis al duc belamen:
		«Companh», fay s’el, «diray vos mon talen:
		Bela es ma dona ab lo cors covinen,
		Dares m’en partz si cum aves coven?»
		Lo pros duc li respon en rien,
185		Que no·s cujava que i agues traimen:
		«Companh, pregat lo payre omnipoten
		Que·m do la mortz tost e viassamen;
		Pueis l’aures vos, pus vos ve a talen».
		Lo trager Guis respon entre sas dens:
190		«Ieu v’ausirai ab mon espieyt lozen».
		Tan cavalguero tro viro a prezen
		Las autas tors de la cieutat valen;
		E lhi borzes so a l’aculhimen,
		E so .v. melia, cadaus vestitz gen.
195		A molt gran joia intro al paimen,
		Redon la viala e l’ausor mandamen.
		E lo franc duc totas la forsas pren,
		Las rendas dona al trachor mescrezen,
		Tota la tera que viro a prezen,
200		Trastot Bordels a[b] l’apertenemen,
		Tro en Agen, a son comandamen.


		VIII.

		Lo ric duc fay la cort ajustar.
		Abtant vec vos la molher del joglar,
		E Daurel vieula, ela pres a tombar,
205		Denan la dona gen si van deportar.
		Bem plai al duc car los ve alegrar;
		Dis a la dona: «Molt fan sist a prezar.
		Daurel», dis el, «a vos volrai donar
		.I. ric castel c’om apela Monclar,
210		Prop es d’aisi, en riba de mar,
		Que del port podet ondrat estar;
		Tuh silh qu’en so sio a to mandar.
		Ab ta molher tu t’en vai lai estar,
		Tan can vieurat lo te vulh autrear,
215		Apres ta mort a cui te vols donar».
		E li a fah lo castel autregar,
		A lo·lh lhieurat: ve·us pagat lo joglar!
		E lo coms Guis, cui ja Dieus non ampar,
		Pessa de l’aur e de l’argen amassar.
220		E lo duc Boves non o pot plus durar
		Del goifano de l’empeyraire portar:
		Can lo rey vol en loc cavalgar
		Tramet per lui, e vai li ajudar.
		.I. jorn lo duc fo [a]nat ribarar
225		E lo coms Guis volia ab lui parlar;
		No l’i trobet, e si pres a passar
		Don’Esmengars, gen lo vai covidar.
		Sap que·l duc l’ama e vol lo fort onrar;
		Pren la pel ponh, van s’en asetier,
230		En .i. escaun s’en anero parlier;
		«Dona», dis el «no·us o puesc plus celar:
		Amada·us ay, vulh vos merce clamar,
		Qu’ieu sia voste e que·m volhas amar.
		Colgas m’an vos; no m’o volhas tardar».
235		«Glot», dis la dona, «cum o auses pessar?
		Lo duc vos ama e vos te fortz en car,
		E vos sercas co·l puscas galiar!
		Nuls hom de mon en vos no·i pot fier,
		Que lo duc Boves vos volhas desoudier!»
240		«Dona», dis Guis, «trop lo podes amier,
		Per cel senhor que·s fes en cros lievier,
		An[s] de .ii. mes vos faray anuier,
		Que ieu l’ausiray, e jes no·m pot escapier».
		«Glot», dis la dona, «Dieus te puesca azirier!
245		Per sol lo dih, te farai anta fier».
		Or s’en vai Guis que no·is vol plus tardier;
		E lo franx duc si ve de deportier,
		Vai lo falco e la perga gitier;
		E cant el venc fo aparegat de mangier,
250		Lava sas mas, vai se asetier.
		La franca dona si pres fort a plorier;
		Vi o lo duc e laisa·s del mangier,
		Et ac tal ira que cujet enrabier.
		«Dona», dis el, «co·us vei desconortier!
255		Qui vos a fah ira ni desturbier?
		Fais o per so car vos cove laisier
		Voste pais, Fransa descunpaner?
		Dona gentiels, voles lai retornier?»
		So dis la dona: «Anc no·m venc a penser,
260		Mas sabres o a la taula levier».
		Cant ac manjat ela lo va abracier:
		«Ay! sire duc, aiso vos vuelh mostrier
		Que lo fel Guis, cui Jhesus desampar,
		Venc non a gaire, no saup alres trobar,
265		Mes m’a razo, que·m cujet anta far;
		Mal li respozi, pres mi a menassar
		C’ausira vos, no·lh podes escapar,
		La nost’amor el fara desebrar».
		«Dona», dis el, «no·us volhas corossar,
270		Anc non o dis mas per vos asagar
		Se ja nuls homs vos poiria enganar.
		Nuls homs non es qu’ieu pusca tant amar!»
		Dieus! del franc duc cum s’i pot tant fizar!
		Que Guis neis l’ausis can fo ab lui cassar.


		IX.

275		Al ric duc Boves donec Dieus .i. efan,
		Gran joia n’an li peti e li gran.
		El l’en evia al palazi Roulan
		Que l’en bateie ab gran alegramen.
		Gen l’en batie car el es sos parens;
280		Bel nom li mes segon son essien:
		Beto ac nom, que pueis [ac] gran afan.
		Tramet l’a·l duc en .i. bresol d’argen
		Et ab lui vengro .m. cavaliers valhen.
		Fon recobratz ab gran alegramen.
285		Gran guah n’a·l duc, a Dieu gran grat ne ren;
		Be fo noiritz tan solamen .i. an;
		Pueissas li venc .i. desturbamen
		C’anec cassar en Ardena la gran.
		Lo ric duc Boves sezia en .i. banc,
290		Ab n’Esmenjartz la pros e la valhan;
		Abtan vec vos .i. messagie corran.
		«Cira», fai sel, «escoltas mo semblan:
		Ins en Ardena a .i. singlar tan gran
		Pertot lo·s cas e dabant tot l’aglan,
295		Anc nulha bestia no vi de so semblan».
		So dis lo dux: «Irai la veramen,
		Sera cassat e farem ne prezen
		Aisi a la dona et a Beto l’efan.
		Menarai Guis, mon compaho valen».
300		Can l’au la dona, si n’a mon maltalen
		C’ab ambas mas en a romput son gan:
		«Ai! sire dux, per que·us i fias tan!
		Anc no·us amet ni ja no·us ama nian.
		Ausira vos, ja non aures guiren».
305		«Dona», dis el, «dises voste talan.
		Non aur[a]i mal ni nulh desturbamen
		Tan cum el puesca, a tot lo mieu viven».
		«Dieus!» dis la dona, «aujas fulia gran!
		Mon essien n’aurai lo cor dolan».
310		Lo riches dux apela .i. corran:
		«Vai me per Guis al castel d’Aspremon».
		E vai tantost e mol joliamen.


		X.

		Lo tracher Gui es vengut de rando
		Per la causea, pesan la tracio,
315		C’ausira·l duc can sera e venaro.
		Ab tant intret el paimens de Beto,
		Bo[v]es lo vi e a·l mes a razo:
		«Bel companh, senher, .i. singlar casarom
		Qu’e[s] grans e fort, e nos conquerem lo».
320		So·lh respons Guis: «Senher, mot mi sat bo:
		Non es tan ffort que be no·l conquero.
		Aportar l’em e dar l’em a Beto».
		La richa dona de la cramba on fo
		A entenduda de celui la razo;
325		Estrens sos det e rom son peliso,
		Apela·l duc e baia·l el mento:
		«Bel dos amix, que Jhesu be vos do!
		Non creras mia aquel trachor Guiho;
		Mal aia l’ora que vostre companh fo!
330		Mala creires sel mescrezen felo.
		Ausira vos, non aures gerizo».
		«Dona», dis el, «ben tenes fol sermo;
		Mesclar nos n’em ieu e vos de tenso».
		«Senher», dis ela, «mas a vos sap bo,
335		Anatz ab lui a Dieu benedisio!»


		XI.

		Guis li a dih: «Sira dux, anem nos:
		Fais encoblar los veltres e·ls bracos,
		E non aiam gaires de compahos,
		Mas sol aiam .iiii. venados bos;
340		E nos serem els destri[e]s coredors,
		Ferrem lo porc, senher, et ieu e vos,
		El tombara, non er tan vigoros!»
		Enten la dona que mala es la razos,
		Vai a la cambra, geta por sos botos,
345		Plora dels uelhs e rom sos pelissos.
		Al duc amenero son destier corredor.


		XII.

		E can lo duc volc el destrier montar,
		Vec vos vengut Daurel, lo bon joglar:
		«Bel sira dux, be mi dei alegrar:
350		.I. pauc filh ai, vuelh vos merce clamar,
		Que·us plassia, senhe, lo m’anes bategar».
		So dis lo dux: «Anas lo m’aportar».
		Vai lai Daurel, que o volc enansar,
		A l’aporta[t] e vai lo·lh presentar,
355		E mes li nom Daurelet de Monclar,
		Pueis es montat e vol anar cassar.
		La gentiel dona si vai [lo] duc baisar:
		So fo·l darier que anc li poc donar:
		«Senher», dis ela, «Dieus vos lais retornar!»
360		Lo pros dux vai los cas apelar:
		En Brunas Vals trobero lo singlar,
		Et anc pels [cas] no si denget levar.
		Lo pros dux fai los cas alagar,
		Als venador[s] si fai los corns cornar,
365		E·l porc si leva e fa·ls esparpalhar,
		.III. cans a mors ab la den maiselar.
		Et ieis del bosc; en altre vai intrar,
		So es Ardena c’om non pot adesviar;
		Los venadors lor covenc a laisar,
370		E dis a Guis: «Anem lo·s encaussar».
		«Senhe», dis el, «bel podem trabucar».
		Lo pros duc, aitan cum pot brocar,
		Ab son espieut li vai tal cop donar
		Per las esquinas que·l fer ne fai passar,
375		Que los budels ne fai forras anar.
		«Companh», ditz el, «venes mi ajudar,
		Que aquest porc no·is porra mai levar!»
		Guis venc tan tost cum pot esperonar,
		E fer lo duc dejos per l’espaular,
380		Que son espieut li fai d’oltra passar:
		Apres lo porc fai lo duc eversar!
		Lo duc s’esforsa, e cuga·s sus levar:
		El cors a·l fer, non pot en pes estar;
		De ginolhos comensec a parlar:
385		«Dona Esmenjartz, ges no·us en puesc blasmar;
		Se vos crezes ges no·i pogra pecar.
		Tan gen, ma dona, mi prezes a castigar
		Qu’ieu mi laisses d’a[que]st Guiho amar!
		Ay! cara dona, ben o vei averrar!
390		Ay! fals companhs, be saps lausar:
		Me as tu mortz e non pas lo senglar.
		Ay! fals companhs, cum te pogis pessar
		Tal tr[a]siho ni cum la pogis far!»


		XIII.

		E·l franc duc que era fort nafrat
395		Dis al fals Guis: «.I. petit m’escoltatz;
		Gardas l’espieut del cor no mi tragas
		Tro qu’ieu vos diga, compays, cum o fassas.
		D’aqueta mort sai que seret reptatz,
		Mas dirai vos, amix, cum o ffassatz:
400		Las dens del porc mi metres el costatz,
		E vostes spieut e vos el porc ficatz:
		Trastos diron pel porc soi afolat,
		Vos non seres dementitz ni torvat.
		Mos companhs eras e plevis e juratz;
405		Mortz m’as, companh, qu’ieu o sai asatz,
		Per ma molher que tan cobeutavatz.
		Si m’ajut Dieus ni·m perdo mos pecatz:
		Se m’acces dih que tan la volias
		Dada la·us agra ab sas grans eretat;
410		Oltra la mar ieu m’en fora passatz.
		Per Dieu vos prec que mal no lhi volhat,
		Al bon rey Karlo e vos la demandat;
		Dar la vos a, car es pros ni orratz.
		De Betonet vos prec que·l nosricatz;
415		E vostra cort, coms, se·us platz, l’amenatz:
		Neps es de Carles, no i seres dissonratz.
		De tot cant a la meitat vulh aiatz».
		Guis lo regarda cum leos cadenatz
		E·l duc lui cum angils enpenatz;
420		Dis lo fals Guis: «De folia parlatz!
		Per sel senhor que fo en cros levatz,
		Ja no vieura .xv. jorns acabatz!
		S’el en mas mas pot eser bailatz,
		No·l pot gerir ni vila ni sieutatz.
425		Ieu ai vos mortz; el non es acabatz!»
		E lo franx dux s’es vas lui regardatz
		E junh las mas: «Companh, si a vos platz,
		Ab de la fuelha e vos me cumergas».
		«Per Dieu!» dit Guis, «de folia parlas!
430		More vos tost, per o trop o tarzas;
		Del cor del ventre vos farai .ii. meitatz».
		«Companh», fai el, «de folia parlatz,
		Del mal que·us fi vos seret be vengatz:
		Prendes del cor, senhe, ni ne manjatz!
435		Jhesu Crist senhe que en cros fos levatz
		E denhes naiser per los nostes pecatz,
		Santa Maria Dona, ieu vos prec, si a vos platz,
		Mo filh Beto d’ente sas mas gardatz,
		E quere vos que·m perdones mos pecatz!»
440		E·l fals Guis s’es de lui aprosmatz,
		Trais ne l’espieut, e lo duc es traspasatz.
		Mor es lo duc, mai non er recobrat!
		E·l traher Guis al porc l’espieut a figat,
		Las dens del porc mes al duc el costat,
445		Pren lo coltel, l’a menut percuzatz
		Coma c’el porc l’ages tot mangatz.
		E lo fals Guis a pueis lo [co]rn cornatz,
		E·lh casador so vengut esclasat
		E viro[·l] dux mortz et aglaziatz
450		Et ac saunenta la cara e·l costatz.
		No·m meravilh se foro for irat!
		Lo trachor an tantost arasonatz:
		«Digas, coms Guis, qui a·l duc afolat?»
		«Senhors», dis el, «pauc i ai guazahat,
455		Que perdut ai, segon lo mieu pessatz,
		Mon bo senhor e mon companh juratz.
		Cant ieu vengui lo porc l’ac darocatz,
		Escoisendut et aisi afolat.
		Ieu cant o vi ag[u]i lo cor irat:
460		Feri lo porc et ai l’aisi plagat
		Que mon espieu li ai pel cors passatz.
		Ai mortz lo porc e·l bon duc ai vengat».
		«Fels», so dis l’us, «be mal as espleitatz,
		Que·l duc as mort, as fah gran pecat,
465		Que tuh nosaltre ne serem reptat.
		Anc no fes porc la plaga del costat,
		Car be vezem que .i. palm a de lat».
		«Amix», dis el, «dizes ta volontat;
		Non o pesera per cant Dieus a mandat.
470		Vec tel senhal que·l porc i a laissat,
		E las .ii. dens li trobas el costat».
		E·lh venador no·i an plus demorat:
		En .iiii. pergas an lor senhor pauzat,
		E lo coms Guis, lo tracher renegatz,
475		Ri ne el cor, mas de gauh a ploratz.


		XIV.

		Lo trager Guis trastoz premiers s’en cor,
		E venc premiers el destier salhidor.
		La franca dona fo el palais ausor
		Que a ausida lai fora la rimor,
480		E cor lai foras et ac tantost pahor.
		Troba Guiho, garda lo per feror:
		«Digas, coms Guis, cum es de mon senhor?»
		«Dona», dis Guis, «mort es el bosc maior;
		Mortz l’a·l sanglar, al cor n’ai gran dolor».
485		«Mentit n’aves, en glot lausengador,
		Ans as tu mort to natural senhor!
		Lassa, caitiva, d’un renegat trachor
		Que mi a tolta trastota m’amor!»
		Sospira fort e mena gran dolor,
490		Ca enblesmada de dol, e d’ira e de plor.


		XV.

		Lo cors duc Boves van tantost aportar,
		Trastuh lei coro, et auzirat cridar
		E caras rompre, e cabelh destirier.
		Tan cavalier lei viras enblesmier,
495		Tan borzes lor vestirs esquicier,
		Tantas pros daunas lor caras sanglentier:
		Anc mai nuls hom no vi tal dol menier.
		Done Eimenjartz revenc de l’engoisier
		E vi Guio decosta ce estier;
500		Garda vas lu tant, e pres a ssospirier.
		La franca dona non o pot plus durier:
		Ad .i. borges vai son coltel ostier,
		Cuja·l ferir, mas non o poc anc fier,
		Que tengo la, no la volo laisier.
505		«Senhors», ditz ela, «volhas mi escotier.
		L’autrier mi venc, pres mi a menassier
		Qu’el me tolria mon senhor e mon pier;
		Ara·l vei mort, mos cors mi vol crebier!
		Vieus es Betos que·l sabra be vengier!»
510		Cor vas lo duc, vai lo pali levier.


		XVI.

		«Senhors», dis ela, «gardas que vos en par:
		Aquesta plaga no fo anc de singlar,
		Ans fo d’espieut, pel Senhor que fai parlar».
		Cant o ac dih, ela·is vai engoisar;
515		De las carns primas fai las pessas levar;
		Tuh la regardo e prendo·is a plorar.
		Mai de .x. .m. l’om auzirat cridar:
		«Ai! senhe dux, anc no volgis menar
		Vostra mainada que·us saubro ben gardar!»
520		Abtan vec vos Daurel lo bon joglar,
		Laissa·s cazer del bon destrier liar,
		Getai·ss a tera, que anc no·is pot levar,
		E can revenet, e el pres a parlar,
		Nostre Senher ne pres fort a reptar:
525		«Ai! senher Dieus, aiso cum pogis far
		Aital franc dux d’aquest segle gitar?
		Qu’el mi donet lo castel de Monclar:
		Ieu n’era paubes, el mi fes ric tornar!»
		Tan gran dol fai no vos o sai comtar.
530		Tres jorns lo tengo, pueis lo van sost[e]rar
		A Sant Alari, josta·l corn de l’autar.
		Dieus pens de l’arma! Or lo laissem estar,
		Parlem de Guis, cui Dieus puesca azirar!


		XVII.

		E can vi fels Guis que·l duc es sostreratz,
535		Ad Aspremont s’en es tantost anatz:
		Sos melhors homes a tantost apelat:
		«Senhors», ditz el, «mon tesaur m’aportatz».
		Il lhi respondo: «Senher, cum a vos plat».
		Aportat n’an .xv. somies cargat.
540		«Baro», fai el, «ades tot lo·m trossatz,
		De bonas armas vostes cors adobatz».
		.III.c. n’i ac fort ben encavalgat,
		Ab las espezas, ab los ausberx safratz;
		Guis los capdela, lo tracher renegat,
545		Tro a Paris el no s’es restancat;
		Sus el palais ab Karlo es montat;
		Lo rey lo vi et es en pes levatz,
		Pueis li demanda co sai es aribatz:
		«Com esta·l dux, lo mieus companh p[r]ivat?»
550		Guis li respon, lo tracher renegat:
		«Senher», dis el, «malvazamen assatz.
		Mort es lo dux, lo mieus companh jurat;
		Us fers singlars, que mala fos el nat!
		L’escoisendec lo ventre e·ls costatz».
555		Au o lo rey, tot n’es enrabiat;
		Bat ne las mas, apela·is mal fadat.
		Per mieh la cort s’en es gran dol levatz,
		E·l dux Rolan s’en es tot esquintatz.
		Guis dis al rey: «Senher, set dol laissatz.
560		Se per dol fos, per ver o sapiat,
		Tan n’avem fah que fora recobratz.
		Trazes vos sai, .i. pauc am mi parlatz».
		En .i. escaun se son asetiatz.
		«Rey emperaire, .i. pauc me escoltat.
565		Vostre tezaur auh dire que es mermatz,
		Que aves lo als logadiers donat:
		Ieu lo·s vulh creisser, senher, se a vos platz;
		Ve·us vo·nh lai foras .xv. saumies cargat
		D’aur e d’argen qu’es fis esmeratz».
570		So dis lo tracher: «Ieu tenh las eretatz
		Qu’ero del duc que del segle es anat.
		Reis, se vos plas, a mi las autreas:
		L’aur e l’argen vos er tot aportat;
		Das mi la dona, serai vostre conhat;
575		Amar vos ai mai c’om de maire natz.
		Ieu so rix hom, be i seres onratz;
		Serai el loc del duc qu’es traspasatz».
		So dis lo rey: «Bel prezen m’aportatz;
		Ades irem can nos cerem dinat».
580		Cant au l’aver que es tan desmesuratz,
		Lo dol del dux es trastot oblidat;
		L’aur e l’argent es trastot estugatz.
		E lo rey crida: «Cavaliers, esselatz!»
		Sol .c. n’i ac que so ab lui anatz,
585		Tro a Peutieus no si so restancat.
		.I. cavalier es el palais intratz:
		«Dona», dis el, «e vos cossi estat?
		Ve·us vostre frayre, encontra lui anatz».
		Cant ela o ausi sos cors n’es alegratz:
590		«Dieus!» ditz la dona, «aras sai per veritat
		C’aras mora lo tracher renegatz,
		E lo pros dux cre que sera vengat!»
		Don’Esmenjart dissen per los degras,
		Venc al rey Karlo, los uelhs li a baiatz;
595		E·l tracher Guis es apres [des]montat,
		Vi lo la dona, .iiii. motz a cridat:
		«Senher», ditz ela, «bem petit mi amatz,
		C’aquel trachor e vostra cort menatz
		C’aucis lo duc can fo ab lui cassar,
600		Que son espieut li fiquet pels costat».
		«Senher», ditz Guis, «mai no la·n crezatz:
		Ela es dona e ditz sas volontatz;
		S’om m’o dises, be·m fora adobatz
		De l’escondieire cant mi fora armat.
605		Mos companhs era e plevit e juratz,
		No m’o pessera per .lx. cieutatz».
		«Reis emperaire, so que ieu dic es vertatz,
		Que el l’a mort, et er be esproat:
		La fors el pla sia·l fuoc adobatz,
610		Ieu passar n’ai, veja o tos barnatz;
		Se ja .i. pels es sobre mi cremat,
		Qu’eu sia asa, ja merse no·m agatz!
		Se·m salve Dieus ni la mia verdat,
		Aquel tracer sia totz rossegatz!»
615		So ditz lo rey: «Cest contendre laissas:
		Per tot aiso non er lo duc cobrat;
		El loc del duc Guis vos sia donat».
		Au lo la dona, .iiii. motz a cridatz:
		«Ai! senher reis, leu vos es acossellatz,
620		Que pel ric duc .i. trachor mi donatz!
		Ben grans aver cre que vo·nh sia donatz.
		Aital ric rey si fo en bon ponh natz
		Que per aver de sa sor fai mercatz!
		Si Beto vieu, que es petitz assatz,
625		Aquest mieu plah sera mol car compratz.
		Mortz es son paire e vos puois mi forsatz,
		Per drecha forsa a maritz lo·m donatz,
		Mas ja de Dieu gracias non aiatz!
		Fraire», ditz ela, «cavalier mi donatz,
630		Que mieu efanh trachor no sia apelatz,
		E mos coratjes tenras mielhs per pagatz».
		So ditz lo rey: «De folia parlatz;
		Mai val coms que no fa po[e]statz;
		Ieu vos do Guis, pregui que·l prengas».
635		Pueis li a dih: «Coms, dese l’espozatz».
		«Senher», ditz Guis, «volontiers, si a vos platz».
		Le rey meteis es sus en pes levatz,
		Pren la pel ponh, .iii. ves la·lh fai baiar.
		«Fraire», dis ela, «per forsa lo·m donatz.
640		Dieus vos cofonda que en cros fo levatz!
		Flodres vos parga ans que sias tornatz!»
		E pren l’anel ab que l’a espozatz,
		E lor vezen el fuoc l’a getatz.


		XVIII.

		Tuh la regardo li gran e li menor,
645		Non i a .i. no·is plore de dolor,
		Car a tos peza fors [a] l’emperador;
		No l’auzo dir, car de luy an pahor.
		Guis pren la dona a joi et a baudor
		Et ela lui ab ira et ab plor.
650		Las nossas fan sus el palais ausor.
		Vec vos vengutz Dauretz lo joglar bo:
		«Dona», ditz el, «donas mi mon senhor,
		L’enfan Beto; que paor ai del trachor
		Que l’ausiza cum fes lo mieu senhor.
655		Ieu ai Monclar, metrai lo en la tor,
		Noirirai lo ab joi et a baudor
		Entro que sia de mot granda vigor.
		Can lei sera ja non aura paor
		Que ja·l mi tuelha coms ni enperador».
660		La franca dona ac de l’enfan pahor;
		Dis a Daurel, suavet, ab temor:
		«Enviat l’ai ad huna ma seror
		Que·l me noirira tro sia de valor».


		XIX.

		La franca dona es del mangar levada,
665		Ab tres comdessas en sa cambra es intrada.
		Tant a batuda sa cara e gautejada,
		Estors sos detz, e apela·s mal fadada,
		Que ieis la sanc per la boca macada:
		«Lassa caitiva! en ta mal ponh fui nada!
670		Marit avia de que era pagada:
		Cel lo·m ausis a cui ara son dada!
		Santa Maria, regina coronada,
		Das mi colssel, que non aia durada!»
		E respon li .i. dona privada:
675		«Ieu vos darai colsel, se be soi escoltada:
		Vostre pauc filh fais noirir a selada,
		C’om non o sabra en aquesta encondrada.
		Can sera grans, venra ab ca[va]lgada,
		En pauca d’ora aura tera cobrada;
680		Vengar vos a d’aisel que·us a forsada,
		Prendra·l trachor en pueh o en estrada».
		Ditz n’Esmengartz: «Be·m aves acosselhada;
		D’aquest cosseh mi tenh fort ben per pagada».
		Ieis de la cambra dolenta e irada,
685		Lo rey l’abrasa e pueis l’a comiada.


		XX.

		Lo rey s’en vai, el tracher Guis ab els,
		Qu’el le ssolassa tro es vengutz lo ses.
		La franca dona trames per .i. borgues
		Que amix era del ric dux marques,
690		Et el venc tost, que anc pon falha no·i fes.
		«Senher», ditz ela, «cauzimen e merses.
		Socores mi, que grans mestiers mi es.
		Fort vos amava lo pros duc que mort es;
		De son pauc filh cauzimen vos prenges:
695		Ve·l vos aisi en .i. pali gr[ez]es,
		Ben o sabes que voste senhor es;
		Socores li e non o triges ges.
		Se sa l’atroba lo tracher, mal l’a pres:
		Ausira lo, non escapara ges».
700		El li respon: «Dona, si vos voles,
		Noyri farai ins e mar e·l gres;
		Non intrara tempesta ni fret ges,
		Vens ni gelada ni nulha mala res.
		Dar l’am noirisa tal que bona res es,
705		Una ma filha que sos maritz mor es
		E lo cieu efas, que no·l alaita ges:
		Cela·l tenra, que d’efan non a ges.
		Mos magers filh que es pros e cortes
		Lor portara lor ops e lor conres,
710		No·lh salhira neguna mala res».
		La franca dona li·n ret grandas merses:
		«Prendes lo donc e gardas qu’en fares».
		E si lo pren aquel ric borges
		Dedins la cambra cum se panatz l’ages.
715		Ben tost l’enporta en irla de mares;
		N’Aisilineta que mol jauzenta n’es
		Noiri l’enfan tan solamen .ii. mes.


		XXI.

		Al filh del duc an facha tal maio,
		Dedins non a ni lata ni cabiro,
720		Ans es en mar on las grans ondas son,
		En .i. roca on sol estar lo leo,
		Amb el mur fah de porta de viro;
		No·i intra aiga ni tempestacio.
		N’Aisilineta, cui Jhesu Crist ben do,
725		Molt gen lo bauza cant es ben de sazo,
		Pueis lo envolopa en .i. bel cisclato,
		Pueisas li vet ermi pelisso,
		Et en aprot ela·lh ditz .i. bel so,
		Bauzan los uelhs e tota la faisso
730		E prega Dieu que longa vida·l do.
		Aisel enfan noiri hom a lairo,
		Mas lo borges e cel de sa maio
		Pro lei aporta vi e pa a bando,
		E draps de Fransa colque l’enfanto.
735		Laizem l’estar a Dieu benedisio,
		Parlem del trage de Guio.
		«Dona Esmenjartz, ben aves lo cor felo,
		Car vos per mi m’aves fugit Beto;
		Tan l’am cum vos, se Jhesu Crist be·m do!
740		Fais le aportar e gen noirirem lo,
		Tota sa tera pueissas li rendro.
		Gran be mi fes lo duc, rendrai li·n guazardo».
		Estai la dona que no·i dis oc ni no,
		El cor sab be c’aisi a trasio.


		XXII.

745		Pueis li respon: «Mas tan lo·m demandatz,
		Ben es raizos que vos o sapiatz:
		Non a encaras .vii. dias acabatz
		Qu’ieu Beto me trobe mort delatz;
		A Sen Alari es l’efan sosteratz,
750		E ce·l voles vos lains lo demandatz».
		«Dona», dis el, «largamen traspasatz,
		Que de mentir vergoha non agatz».
		«Fels coms», ditz ela, «per que contrastatz?
		Maior mensonga vos a mi finavatz,
755		Qu’ieu sai lo be e que ne vorriatz
		Que aucizes lo duc que dezias c’amat.
		Ja non aures de mi, so vulh que sapi[a]tz,
		Bona molher aitan can ja·us vivas,
		Car ja tracher non deu eser amatz».
760		Iratz fo Guis et es en pes levatz,
		.I. espero de fin aur ten caussatz,
		Pren la pels cavelhs, tans colps li a donatz
		Que·l vermelh sanc ishi pels costatz.
		«Fels», dis la dona, «prec vos m’en ausigatz.
765		Vieus es Beto, per ver o sapiatz,
		Lains en Fransa es l’enfan noirigatz;
		Cant el venra voste jorn er propchat,
		Pessa e pessa ne seret desmenbratz».
		Ieis de la cambra lo tracher renegatz,
770		Dos cornadors n’a a se apelatz:
		«Vai baro», ditz el, «per la tera cornatz
		Que si Betos es en loc atrobatz
		Que a mi sia ades aportatz;
		Qui que·l m’aporte no s’es pas destrigatz:
775		.M. martz d’argen li·n pagaram e patz».
		Et elh o cornon per borc e per cieutatz,
		Cum si Beto fos .i. laires proatz.
		So fo .i. jorn qu’endevenc per pecatz
		Que .i. pescaire fo ins en mar intrat;
780		Ebratz ac nom lo tracher renegatz,
		E venc tot dret on Betos es entrat;
		Fer a la porta et es intrat viat.
		E n’Aissilina tenia l’efan el bras;
		L’efan risia, qu’era gen alegrat:
785		«Dieus vos salv, dona, que vos tan gent obratz
		E [com] molher aitan gen noirigat».
		Ela·l saluda et a·lh los uelh baisatz:
		«Senher amix, vas Dieu vos regarat.
		Cest pauc efan per amor Dieu selatz,
790		De lui vos prenga merse e piatatz,
		Qu’e[s] vostre senhor, valha li fizaltatz,
		Car orphes es, es piatable asatz;
		Agardes lo cossi es faisonatz,
		Grans pecatz er si el es afolatz;
795		Cum a fresca la boca e la fatz,
		Filh foc del duc, so sabem qu’es vertatz;
		Ay! al trachor, senher, l’ensegavatz,
		El l’aucira, car vas lui es iratz.
		C’el vieu a longas vos seres ric asatz,
800		Qu’ieu li diray cum fo per vos trobatz.
		Per vos es mortz o per vos aribatz».
		«Dona», ditz el, «de folia parlatz:
		Mo senher es, no·il faria falcetatz.
		Estais ben, domna, gentamen lo gardatz,
805		Pro beves, domna, e be vos alegratz,
		Qu’ie·us portaray tot so que vos vulhatz».
		E n’Ayselineta porta l’efan el bras:
		«Ebram», ditz ela, «aquest efan tocatz:
		May ne valres aytant can vivatz».
810		E leva·l pali, l’efas ris li assatz;
		E ditz la dona: «Ebram, ar esgardas:
		Anc may no·us vi, tan gen s’es alegratz!»
		Respon lo tracher: «Per mi er molt amatz».
		Entre sas dens dis lo vilas malvatz:
815		«.M. martz d’a[r]gen ay uei en mar trobatz».
		Daz els se partz, es en corren anatz.


		XXIII.

		Lo fels pescayre, cui Jhesus desanpier,
		Entro a Guio no se vols estancar,
		E cant el venc Guis volia manjar;
820		Garda avan e vi Ebrartz intr[ar]:
		«Senher», ditz Ebrartz, «ab vos volria p[arlar];
		[D]’aquest Beto cant me volras donar?»
		Guis ac tal gauh c’a penas pot parlar:
		«.M. martz d’argen, tan cum ay fah cridar».
825		«Senher», dis el, «fais los me afizar».
		«Amix», dis el, «so m’es fort bon a far».
		«Daurel», ditz Gui, «puec me en vos fizar?»
		«Ostat! bo senher, cum o pogues pessar?
		Non a home el mon qu’ieu tan puesca amar».
830		«Ad aquest home me volhatz afizar
		.M. martz d’argen abans de l’avesprar,
		Si el me pot Betonet enssehar».
		So dis Daurel: «Ieu li faray pagar».
		Ebrart li ditz: «De far en re m’agar.
835		Vos me siatz a la riba de mar,
		Qu’ieu l’i trobe cant anava pescar,
		Qu’el es rescondutz, be·l sabray ensehar».
		E·l pros Daurel vay son caval selar;
		Tro a la mar no si volc restancar,
840		Venc a la riba, non pot d’oltra passar:
		«Jhesu Crist senher, tu que·m volguistz crear,
		Das mi coselh cum lay puesca intrar,
		E mo senhor puesca de mort garar».
		Lo joves hom que lor porta a mangar
845		Ven·s ab sa nau e pres a aribar;
		Daurels lo vi e pres [a] apelar:
		«Amix», ditz el, «vinet am mi parlar,
		Se·m pasat d’oltra, ben poiret cavalgar,
		Que ie·u[s] donaria aquest caval liar,
850		Que·l filh del duc vol ducs Guis afolar».
		Lo joves hom si pres fort a plorar:
		«Senher», dit el, «pessem de l’espleitar».
		Abtan Daurel vens a la nau intrar.


		XXIV.

		Ab mol gran cocha s’en so d’oltra passatz,
855		E n’Aicelina Daurel n’a rayzonatz:
		«Senher», ditz ela, «cum vos vei esclesat!
		Frayre amix, que l’avetz amenatz?»
		«Bela sor, dona, ades vos er comtatz».
		So ditz Daurel: «Ieu ne diray vertatz;
860		Lo fil del duc sai a Guis espiatz:
		Vendutz lo·ilh a lo pescaire Ebrar[tz];
		.M. martz d’argen lh’en ai ieu afizatz
		Tot per Guio, a la sua volontat.
		D’aqui enant ay tan Dieu reclamat
865		Que·l mi mostres per la santa bontatz:
		Gran gauh ai, dona, quar l’ay trobatz.
		Bailatz lo mi, que trop sai [ai] estat».
		«Senher», dit ela, «e fol m’avet parlatz,
		Ab lui morai, c’aissi m’es destinatz».
870		Tuh trei si prendo quant an l’efan gardat,
		E ve[n]c enant Daurel, a·l rapat,
		Fuh s’en ab el cum se l’agues panatz,
		Mol corren d’oltra son ambidoi passatz;
		Remas la dona, que i fero gran pecatz.
875		Ela fo lassa: quant ac .i. brieu ploratz
		Adurmis se, que la nueh ac velhatz.
		E Daurel pueja; a tant esperonatz
		Qu’a son caval ne sancno lhi costat.
		E l’efas plora et el l’a apagat:
880		«Ay! mon pau senher, ta lueinh vos ay cercat!
		Dieus cre que·us aga a bon port aribat».
		Tro a Monclar non a regna tirat.
		Sa molher genta si li a demandatz:
		«Ay! Daurel senher, cum vos vei ta lassatz!»
885		«Dona», ditz el, «que bona fui a[n]c nat,
		Lo fil del duc vos ay ieu aportatz,
		Qu’en una riba l’ay, ins e mar, trobatz;
		Ve·l vos ayssi». Els bras lo·ilh a pauzatz.
		Quant ela·l tenc a .i. sospir getat:
890		Garda vas cel, a·n mol fort Dieu lauzatz.
		So ditz la dona: «Ben es endestinatz:
		Mortz es mosenher, aquest avem cobratz,
		Cest er noirit a forsa o a gratz».
		Met l’e la cambra et a lo asadatz.
895		Lih fil Daurel s’en son tant alegratz
		May que s’aguesso tot l’aur del mon trobatz
		Tuh n’an gran gauh e teno·s per pagatz.
		De la noirissa foro mal oblidatz,
		Que·n fon destreta a tort e a pecat.


		XXV.

900		[L]o tracher Gui leva tost del mangar:
		«Ebrart», ditz Gui, «et es ora d’anar».
		«Senher», dis el, «no·i a re que tarzar».
		«A celas!» crido, et van si adobar.
		.III.c. n’i ac pel filh del duc cassar,
905		Pro n’i ac d’els que y fa forsa anar.
		Tro a la mar no [se] van demorar,
		Trovo la nau e van d’oltra passar.
		Vengro dreh lay on l’efas sol estar,
		E·l tracher Gui va la dona abrasar:
910		«Amiga dona, que vos a fayta plorar?
		Dat me Beto, no lo·m volhatz selar».
		«Senher», ditz ela, «laysat me rayzonar:
		Per cel del cel no·l vos puec ges baylar,
		Que mariniers say vengro aribar
915		Et an lo·m tolt, e van s’en ab el per mar,
		Per so·m vezet aissi desconortar».
		So ditz lo fels: «D’alre·us er a parlar!»
		De grans espinas si fay pro aportar,
		A[d]eis Ebrart las fay fort aguzar,
920		Per las tetinas l’en comensa a ficar
		Que .c. audas lh’en fes lains intrar,
		Que sanc e lah mescladamen ragar.
		La franca res comenset a cridar:
		«Ay! senher Gui, no·m volhat afolar!
925		Daurel l’enporta, no·us say plus esenhar».
		So dis lo tracher: «Aisso vertat mi par
		Qu’encuei no·l vi a la taula manjar.
		Baro», dit [el], «anem nos albergar;
		Vespres [es] bas, non avem que mangar;
930		Al bo mat[i] nos n’irem a Monclar,
		Mas si a l’efas on lo poirai trobar,
		Nuls hom del mon no lo·m [pot] escapar.
		Ad Aspremon estarem al colgar».
		E n’Aicelina, cui Jhesu ampar!
935		Tant fo batuda que·il n’ac obs a portar.
		Sos frayre venc prop del vespres sonar,
		Aporta·l an, que tant la pot amar.
		E lo borgues vi sa filha intrar
		Ta mal menada que s’en pres a plorar:
940		«Jhesu Crist senher, de Betos vueil pregar,
		Que vos, senher, lo volhat de mort garar!»


		XXVI.

		Lo tracher Guis s’es be matis levatz,
		.C. cavaliers dels meliors a triat.
		«Baro», fay cel, «ades vos adobat».
945		Elh lhi respondon: «Senher, cum a vos platz».
		El pla amenero los destiers sojornatz,
		Et cilh i monto per les estrieups dauratz;
		El premier cap foc Guis lo renegatz.
		A Monclar vengo quant meydia fo pasatz,
950		Als pes del mur de Daurel aribatz,
		El [es] veltitz e de voltas talhatz,
		A y .iii. tors ab denteilhs cayrat,
		Ja per nulh home non er pres ni forsat.
		La porta es clauza; Guis lo[s] a apelat,
955		Et eilh l’entendo e foro esariat.
		Dizo sielh filh: «Payre, vas lui anat,
		Per nulh home aquest enfan no·ilh rendat;
		Aur e argen avem nos pro assat».
		«Ay! mieu bo filh, tan gentamen parlat!
960		Ieu isiriey; vos las portas sarrat.
		Per nulh destret que vos far mi vegat
		Mon car senhor vos no li prometat.
		C’el m’auci, diray vos que fassat:
		Tenetz vos be tro·l jorn sia passatz;
965		Quant sera nueh de las cordas aiatz,
		Per mieh la roca ins e mar vos n’intratz,
		Ab la naveta mosenhor ne portatz
		E lai on Dieus volra, bels fils, vos aribatz».
		Daurel ieis forras, e lh’an l’us estanquatz.
970		E Guis li ditz: «Mos amix vuelh siatz;
		Dat mi Beto que·us lains albergatz
		E dar vos ay .i. de mas sieutatz.
		Far l’ay noyrir: per mi er mot amatz».
		«Sen[her]», ditz el, «per ver o sapiatz;
975		No·l vos rendray per aver que aiatz,
		Se pessa e pessa tot mi pessejatz.
		Mosenher es, e noirir l’ai em patz».
		E lo fels Gui .iiii. motz a cridatz:
		«Miei cavalier, lo castel m’abrazatz».
980		Li cav[a]lier volo far so mandat,
		Prendon del fuoc, mas Daurel ditz: «Estatz!
		Intraray lai, aportar l’ay viatz».
		E Guis respon: «Be·us es acoselhatz».
		Lo pros Daurel es el palais intratz,
985		E lo fels Gui remas forras irat.
		Daurel si es el banc asetiatz,
		Plora del uelh, a sos cabelh tirat,
		Tant s’a batut lo pieh e lo costat
		Que per la boca lh’en es lo sanc ragatz.
990		Aiso ditz el: «Cautieu, malayratz,
		Ta mala fuei en cest loc aribatz!
		Se·lh do l’efan tost sera pessegatz,
		E s’ieu·l retenh, el er sains crematz».
		Ploro li filh e caso·n esblasmatz;
995		La molher plora, venguda lh’es de latz:
		«Amix», ditz ela, «fort vos desconortat».
		«O ieu, ma dona, que mala fui anc natz;
		Ben conoc aras que soy descoselhatz.
		Amiga bona, quinh cosselh mi donatz?»
1000		Ditz Biatris: «Filh e vos autres [aujatz]
		So qu’ie·us diriei e vos altres fasatz».
		Tuh li respondo: «Dona, que·ns so celatz?
		Que anc digas ve·us nos aparelhatz,
		Nos o farem si cum vos comandatz».
1005		«Vec vos aissi aquest efan que jatz:
		Vostre frayre [es] e mos filh propiatz,
		En una nueh ambidoi foro natz,
		Batejet lo lo duc qu’es traspasatz.
		En aicel pali e vos l’evolopatz,
1010		E Betonetz el bresolet colgatz,
		E nostre filh al traidor portat,
		E de luy fasa totas sas volontatz.
		Morra mos filh, mosenher er salvatz!»
		Tuh tres respondo: «Dieus ne sia lauzatz!
1015		D’aquest coseilh be·ns tenem per pagatz».
		Daurel ieis foras, so filh porta el bras;
		L’efas fom bels, car fon be aleutat.
		Daurel dit a Guis: «L’efan m’aseguratz,
		Que negun mal vos noqua lhi·n fassat».
1020		So ditz lo tracher: «Ben per ver sapiatz
		No·ilh farai mal, ans sera be gardatz».
		Daurel lo·ilh baila et el lo pren viatz,
		Descubri li la cara e la fatz:
		«Beto», ditz Gui, «bem m’erat escapat,
1025		Em breu de temps seres be noirigatz».


		XXVII.

		«Daurel», ditz Gui, «ja mai no·us puec amar;
		Mon enemic me voliat celar».
		«Senher», dis el, «dretura m’o fes far,
		Que so senhor deu hom tostemps amar».
1030		So dit lo tracher: «Gardat que·n volrai far».
		Pren lo pels pes, dona ne a .i. pilar,
		Amdos los ueilh li fes del cap volar,
		E las servelas trastotas escampar.
		«Beto», dit Gui, «ben puec estar,
1035		De vosta partz no·m cal ja mai gardar».
		Tuh cil que i sso non o podo durar,
		Quobro lur caras e p[r]endo·is a plorar,
		E Guis s’en vai, es partitz de Monclar.
		Dis l’us a l’altre: «Vejatz que vos en par!
1040		Jhesu Crist senher, cum o podes durar?»
		E Daurel vai son efan ajustar,
		En .i. bel pali l’a fait evolopar;
		Se fo iratz no vos o sai comtar.
		Tro a Peutieus no si vol estancar.
1045		Don’Esmengart au de son filh parlar,
		Que Guis l’a mor, e pren gran dol a far:
		Vec vos Daurel que venc al comensar,
		Porta l’efan e va·l al pla pauzar,
		Tuh lo regardo e prendo·is a plorar.
1050		Dona Emengart volia enblamar,
		Lo pros Daurel si la fai cofortar,
		Trais la vas part, e pres li merce clamar:
		«Domna», dis el, «no·us cal desconortar
		Qu’ieu l’engeriei, per los ueilh que vos gart,
1055		Que mos filh era; ieu l’ai fah cambiar.
		Mort es lo mieus e fas lo vostre alachar.
		Prendet vos garda del castel de Monclar
		C’ap vostre fil m’en irai oltra la mar;
		Mon essien no·m veires retornar
1060		Tro que·l pusca sos garnimens portar».
		La franca dona lo vai .iii. ves baizar:
		«Compaire senher, Dieus vos capdel e·us gar!
		So aves fait que a[n]c hom mai non poc far,
		C’om des so filh per so senhor salvar».
1065		La dona vai so filoilh esgardar,
		Conoc lo be, fai lo dol espasar:
		Non vi tant gran dol per .i. filh de jo[g]lar.
		Apres lo duc va l’efan sostrerar:
		Per luy es mort, ben deu ondrat estar.
1070		E·l pros Daurel torna s’en a Monclar,
		Tost e vias vai las naus adobar;
		Pro i a mes a beure et [a] mangar,
		Met i sas armas per covinen estar,
		Arpa i met e vihola per deportar,
1075		.I. noirisa per l’efan noirigar,
		Son palafre e son caval liar,
		Son escudier no·i vol ges oblidar.
		Siei dos filhs se prendo a plorar.
		D[r]esso lur velas e prendo·is ad anar.
1080		E sa molher vai e la tor montar,
		Aitant l’esgarda cum lo pot esgardar,
		Pueisas si pres molt fort ad esmagar:
		«Lassa! caitiva, que poirai aras far!
		Mort es mos filh, no·l veirai recobrar;
1085		Mon pauc senhor aras ne vei anar
		E mo marit que·m degra capdelar».
		Laissa·is cazer, que anc non poc levar
		Tro que siei filhs la ve[n]ro ajudar,
		E mori se, que Domidieus ampar!
1090		Laisem Daurel e Betonet estar
		E si parlem del senescalc n’Azemar.


		XXVIII.

		Dona Esmengart apela so sirven:
		«Vai me a n’Azemar, que a my benga parlier».
		N’Azemar es que es vengut corren,
1095		E venc ploran, sos uelh muellha soen:
		«Domna», ditz el, «molt ai mon cor dolen
		De Betonet que es mortz veramen:
		Mort lo vosz a lo tracher mescrezen».
		«Amix», dit ela, «non aias espaven,
1100		Qu’ans es be vieus, se Dieus plas, veramen:
		Daurel l’enporta per mar alegramen.
		De son pauc fil n’a fah cambiamen.
		Monclar vos mete e vostre cauzimen,
		Lai so li filh que estan maridamen.
1105		Vec vos aisi pro aur e pro argen,
		Et estables la tor e·l mandamen;
		Pro lai metet sivada, seguel e formen,
		E carns e vis e neulas e pimen;
		Tro a .xv. ans lai metes fornimen
1110		Quar ans de .xii. ans lai seres mai de cen;
		Pro aias armas et altres garnimens,
		Dia e nueh, amix, estais lains
		E quie·us combat, tornatz vos belamen;
		No seres [pres] per nulh home vi[v]en.
1115		Ans de .xii. ans, per lo mieu esien,
		Vendra Betos e Daurel issamen
		Ab cavalgadas et ab combatemen
		Et ausira lo tracher mescrezen
		E vos fara ric hom e manen».
1120		«Domna», ditz el, «vostre comandamen
		Farai tostemps senes tot falhimen:
		De vos servir ai be cor e talen.
		Aicel castel capterai ben e gen.
		Mot ai mon cor alegre et jauzen
1125		De Betonet, car ieu lo sai viven».


		XXIX.

		E n’Azemar, qu’es pros e leugier[s],
		De clar formen empli tos los graniers,
		E met n’i pro, a muh, a sestiers,
		Fen e civada als coredos destriers.
1130		De bos bacos lai mes .iiii. meliers,
		Pro de bo vi, tant can lur n’a mestiers.
		.XXX. arquiers lai mes e .xx. arbalestiers
		E de triat, .xl. cavaliers;
		Gent[m]ent los homes e totas lurs molhers
1135		Lains noiriro austors, eparbiers,
		E cas de cassa, corredors destriers;
		Jogon a taulas, ad escax, a diniers:
		Dins lo castel meno grans alegriers:
		Ueimai a guerra lo tracher lauzengiers.


		XXX.

1140		[Q]uant lo fel Gui enten[det] la razo
		Que·l pros Daurel s’en anava ab Beto,
		Vic de Monclar c’assi establitz fo,
		Tira sa barba e rom som pelisso;
		Donc sab el be qu’encaras n’aura tenso.
1145		Vai a la dona e met la a razo,
		En .i. tor el l’a mes en preio,
		.I. an la i tenc, c’anc res no lhi tenc pro;
		Mandec sa gen: be .m. cavaliers so,
		Tro a Monclar non pres arestazo.
1150		Gardec las tors e va lor d’enviro,
		Cilh de la vila no·l prezo .i. boto.
		Lhi filh Daurel so molt e cortes e pro,
		Defendo se a guiza de baro,
		Tuh esems crido e fant en aut .i. so:
1155		«Mot prezam pauc lo fel tracher Guio
		C’aucis lo duc e cujet far Beto».
		E n’Azemars comensec sa razo:
		«Fel tracher Gui, ja non auras perdo:
		Quar no t’en fuges en altra regio?
1160		Vieus es mosenher; non auras garizo,
		Quar tu as mor to senhor a lairo».
		«Per Dieu!» ditz Gui, «mal m’en gabas, gloto.
		Per cel senhor que fes lo cel e·l tro,
		Totz vos pendrai sus en .j. cabiro».
1165		Respon Bertrans que filh de Daurel fo:
		«Mentitz n’aves en aquesta sazo,
		Be·ns gardarem de vostra trasio».
		«Antona!» crido per gran alegrazo.
		E cant ve Guis res no li pot tener pro,
1170		Es s’en tornat ab corage felo.
		Laissem Monclar e·l traidor Guio,
		Parlem de Daurel e de l’enfan Beto.


		XXXI.

		Vai s’en Daurel ab joi et ab [bau]dor
		Per alta mar, per forsa e per vigor,
1175		Mas ges no sap de sa gentil oissor
		Que·s laiset caszer de sus de l’[a]uta tor,
		Si que mori sus el palais ausor;
		Cant o sabra mot n’aura gran dolor.
		Cant l’efas plora a lui non [a] sabor,
1180		E pren sa viola e fai .i. lais d’amor:
		«Ai!» so ditz el, «mon pauc gentil senhor,
		Cum vos lonhat de vosta gran honor!
		Fugem nos en ab mot gran dessonor.
		Per vos ai dat lo miei filhet menor,
1185		Ieu vos e trah de mas de tra[i]dor;
		Filh es de duc e neps d’emperador,
		E fugem no·lh co siam raubador!
		Vos no aves ni fraire ni seror
		Que ja vos venge de questa dissonor».
1190		Cant o hac dit no pot estar no plor,
		Baga l’efant per gauc e per amor.
		«Jhesu Crist senher, per la vostra dolsor,
		Vos nos menat a bon port salvador
		E gardat nos de mal e [de] dolor!»


		XXXII.

1195		[E]n Babilonia es Daurel aribat,
		Ad .i. ric port, Dieus ne sia lauzat!
		Venc el palais on era l’amirat
		E l’escudier porta l’efan el bras.
		E l’amirat es de mangar levatz
1200		E so .d. de cavaliers prezat;
		E Daurel venc, e a los gen saludatz:
		«Dieus sal lo rey qu’es duc et amiratz,
		E la regina e·ls cavaliers delatz!»
		Cilh lhi respo[n]do: «Joglar, enan anatz;
1205		Bona sia l’ora que sains es intrat!»
		El va enant, a lor dels jocz mostratz,
		Dels us e dels altres, qu’el ne sap pro asatz.
		Pueis pres l’arpa, a ii. laisses notatz,
		Et ab la viola a los gen deportat,
1210		Sauta e tomba, tuh s’en son alegratz,
		E·l rei mezis s’en tenc fort per pagatz.
		So dis Daurel: «Senher, or m’escoltat:
		De lai de Fransa sai soi a vos passatz,
		Qu’e la cort Karlo es pels baros lauzat;
1215		Tu iest lo melher rey que anc fos atrobatz.
		E reis e comtes, tos los n’ai oblidatz:
		Per vostr’amor ieu sai so aribat,
		Ab vos serai aitan can ja vivatz».
		Lo rey sezia et es em pes levatz:
1220		«Amicx», dit el, «vostre nom me digat».
		«Daurel ai nom, senher, se a vos platz».
		«Daurel», dit el, «ab me vueilh remangatz
		E dar vos ai una de mas cieutat;
		Aur et argent aures vos pro assatz».
1225		«Senher», dit el, «gran aver mi donat;
		Ieu no vuelh tan, e teih m’en per pagat
		Ab cest efan que noirir mi fasat:
		El es mos filh, per mi er trop amat.
		Morta es ma [mo]lher e so ne fort iratz».
1230		Mentir si cuja, mas so es veritat.
		So ditz lo rei: «A mi lo prezentat».
		Daurel lo·l baila et el lo pren viatz;
		Ausa·lh lo pali, l’efas a·ls silhs levatz,
		Jeta .i. ris e·l rei es ne pagatz:
1235		«Efas», ditz el, «ben iest bonaurat;
		Anc mai no·m vis, cum s’e[s] alegrat!
		A gran honor vuelh que sias gardatz.
		Domna regina, en garda l’agatz,
		Fais lo noirir per l’amor que·m portat».
1240		«Senher», dit ela, «e ma brassa·l pauzat;
		Per cel Senhor que totz naz a formatz,
		Tam be sera noirit et alautat
		Cum s’ieu l’agues e mon ventre portat».
		Pren lo la dona e rescon lo [a] magat.
1245		Tan fo noirit tro ac .iii. ans passat,
		Estec en crambas e si fo ben gardat,
		Pueis ieis deforas e fo be remirat.
		Tuh lo regardo, car grans fo sa beutat:
		Los pels ac blons e gent afaisonat,
1250		E los ueilh vers cuma falcos mudatz,
		La gola fresca cum roza en estat,
		Blanc coma neus, et ac genta la fatz.
		So dit lo rei: «Cavaliers, escoltatz:
		Anc aquest efas non fo de Daurel nat,
1255		Ges no·l ressembla». Daurel s’es d’el propiat:
		«Senher bos rei, pauc cre que mi amat
		Quar mon efan aisi·m desleialat».
		So dis lo rei: «Daurel, no·us irascat,
		Non dic per mal, se m’ajut caritat».
1260		[Q]uant ac .iiii. ans Beto fo fort prezatz,
		Vai s’en al rei et esetiet delatz
		E pren sos gans et a los li rapatz;
		Foron de drap entorn ab aur listrat.
		Tol los al rei e jes no s’es trigat
1265		A la regina si loz a prezentatz;
		Ela los pren, a·lli los uelhs baizatz.
		Lo rei s’en ri e dit: «Sai m’escoltatz:
		Volgra·m costes .xiii. de mas cieutatz
		Qu’eu agues fil que fos de molher natz
1270		C’aquest sembles, qu’el fora amiratz.
		Miel li covengra que fos fil d’amirat
		Que [de] joglar de paucas eretat».
		[Q]uant ac Beto be .v. ans acabatz,
		Fon ben cregut e pros et essenhat;
1275		Pueja cavals et a los abrivatz,
		Fon bels parliers e gen enrazonatz,
		Joga a taulas, ad escax et a dat[z]
		Et en la cort fo fort per tot amatz.
		Laissem Daurel e Betonet em patz
1280		E tornem sai a cels qu’avem laissatz.


		XXXIII.

		[L]o tracher Guis es anat ribairar,
		E son be .c. per lo comte garar.
		Porto lur armas, no las volon laissar,
		E .x. falcos per las gruas cassar.
1285		Una espia n’es venguda a Monclar
		Que lor comta, et cilh van se adobar.
		Vesto aulbercz, e que[x] son elme clar,
		Guio bos brans per los grans colps donar;
		El prumier cap los guiza n’Azemar
1290		E Bertran que fo fil del joglar.
		Isson deforas rengat per batalhar;
		.X. ne remado per lo castel garar.
		Ditz n’Azemars: «Senhor, vueilh vos pregar,
		En Brunas Vals los anem sarcar,
1295		Aqui los trobarem per los falcos gitar».
		Guis garda avant e vi los cavalgar,
		Laissa·ls falcos e cor si tost armar;
		Crida als sieus: «Baro, al remenbrar,
		Que·us vos lai fairit los de Monclar».
1300		Ab las parulas hil se van adobar.
		Vec vos Bertran en .i. caval liar,
		E venc tantost cum pot esperonar;
		En auta vos comenset a cridar:
		«Fels tracher Gui, no·m podet escapar,
1305		La mort de mo fraire ara·us vuelh demandar,
		De l’efantet que feris al pilar».
		Au o lo coms: sul caval va pujar
		E venc vas lui, lai on lo vic estar;
		Grans cops si fero pels escutz pessejar.
1310		Bertran l’enpeih que·l cujet degolar,
		E·l coms Guis lui, que l’a fah darocar:
		«Esta», fai cel, «malvas filh de joglar;
		Ja mai ab com no·t vuelhas engagar».
		Sieu compaho li coron ajudar,
1315		Grans critz gitero a las lansas baisar.
		Aqui virat .i. gran tornei mesclar,
		Franger las astas e los escut brizar,
		E las perpongas romper e·ls aubertz desmalhar.
		Vec vos vengut lo cortes n’Azemar;
1320		Baiset sa senha, laissa·l caval anar
		E fer Guio, mas no·l pot daroquar.
		«Antona!» crida, «tot veires revelar
		L’efant Beto que cujes mort laysar!»
		Au o lo coms: cujet enrabiar
1325		E trais s’espeia, laissa·l caval anar,
		Fer .i. donzel desus son elme clar,
		Entro las dens ne fes lo bran passar,
		Mort l’en trebuca, que anc non poc levar,
		Fer demestz els, fes los esparpalhar.
1330		«Aspramon!» crida, «vinet mi ajudar!
		D’aicels fairit non veuret .i. tornar».


		XXXIV.

		Au o Bertrans, es s’en irascutz,
		Ponh lo destrier que va los sautz menutz;
		E n’Azemar tenc se per cofondutz;
1335		Contra Gui corro e son .xv. ab escutz,
		Baisso lur astas e·ls pieutz esmolutz.
		Li tres le fero el ausbers qu’es menutz,
		De tos los autes lo gandi son escutz.
		Trastut lo fero, mas el s’es ben tengutz,
1340		Per els non a minja d’estrieup perdutz.
		El feri .i. que fo acosseugutz,
		Demest los altres es mort cazut;
		Vi o Bertrans e s’e[s] fort irascut,
		Broca·l destrier e trais lo bran que lutz,
1345		Fer lo per l’e[l]me qu’es luzens et agutz
		Que los dos caires el n’a jos abatutz.
		De cada part fo lo chapleh tengutz.


		XXXV.

		Veuc vos vengut n’Azema[r] lo leugier,
		Apres de lui son .iiii. cavalier;
1350		Li .iii. lo fero el escut de cartier,
		Que·l gomfano li fan el cors mulhier,
		E n’Azemar feri lhi son destier,
		Lo diestrier ca, lo coms pres a tumbier,
		A tera caz, et non fa a blasmier;
1355		De ca[da] part li van grans cops donier.
		El se defen ab sa speia d’asier,
		Qui encausa, be lo fa trastumbier.
		For lo respondo per los grans cops que fier:
		Regardo lo mas no l’auzan toquier,
1360		Tro Bertrandet comenset a cridier:
		«Eia! baro, del tracher lauzengier
		Cum es aiso, no·l porrem daroquier?»
		Van lo ferir cadauns vol[on]tiers,
		Que son escut li fan tantost falhier.
1365		Ab las palauras vec vos .i. cavalier,
		Jaufre ac nom e vai ferir Requier,
		Tant l’asta dura lo vai jos daroquier,
		Per mieih las rennas va prenre lo destrier,
		Fer per la prieissa, comensec a cridier:
1370		«Montatz, coms Gui, que be vos fa mestier!»
		El salhi sus, pessa de l’espleitier;
		Cel de Guio non podo plus durier,
		Fugen s’en torno dreit .i. cami plenier.
		Il los encauso per las testas trenquier,
1375		Soen los fero e los fan trabuquier;
		.VII. n’an ausitz e .xx. ne fan menier.
		E lo fels Gui, cant ne pot escapier,
		Tro Aspramon no·is vol pas rastanquier.
		E·lh de Monclar s’en volo retornier,
1380		Ab lor encals que an fah de prumier.
		Aysels que an pres fan sobre Sainz jurer
		Que de la guera lor vuelho ajudier,
		E que no sian ni fals ni lauzengier.


		XXXVI.

		Lo tracher Guis foc irat e dolens,
1385		Manda sas teras et aju[s]ta sas gens.
		De cavaliers ac .m. e .ccc.
		E de triat i ac be .m. cirvens.
		Tro a Monclar non pres arestamens,
		Asetjet los senes tot cauzimens;
1390		Tendo lur traps enrivironamens,
		Bastiso peireiras, trabuquetz issamens;
		Mas res que los fasso no lur te dampnamens.
		Pueis sobre Sainz a[n] fah los sagramens,
		No s’en partran per nulh homes vivens
1395		Tro que pendan aquelhs que so lains.
		De lains crido e dizon autamens:
		«A! traher Gui, malvas e mescrezens,
		Tostz i seret prejurs de tos fals sagramens».
		Dedins s’alegro e fan esbaudimens
1400		E nueh e dia estan alegramens;
		An que mangar a .xii. [ans] per seguens,
		Lains an aigua molis, freis e corens.
		.XII. ans estero enclaus tuh de lains,
		Tro que Beto ac pres sos garnimens.
1405		Laissem Monclar e·ls asetiamens.
		Qua[nt] ac Beto .vi. ans, foc bels e gens,
		La color fer[s]ca, los ueilh belh rizens;
		Ama·l lo rei e te lo caramens
		E la regina e sa filha issamens.
1410		Fo la donzela de bels aculimens,
		Ac nom Erimena e fo ben avinens.
		Lo pros Daurel fo aras ben jauzens,
		L’efant apela e ditz li belamens:
		«Bels filhs Beto, ap[r]endet d’esturmens,
1415		D’arpa e de viola, seres ne plus jauzens».
		L’efas respon mot enseiadamens:
		«Bels senher paire, vostre comandamens,
		Ve·us me aissi per far vostre talens».


		XXXVII.

		Qua[n]t ac .vij. ans Beto sap gen violar,
1420		E tocar citola e ricamen arpar,
		E cansos dire, de se mezis trobar.
		.I. jorn aven que Daurel fo en mar
		En .i. nau per los dalfis pescar,
		E Betonet vi los enfans jogar,
1425		Filh de baros qu’ero de ric afar.
		El cor tantost son brizaut empenhar,
		Cor al taulier e va s’i asetjar.
		Cilh de la cort o van al rei comtar,
		Vi o lo rei e pren lo a gardar.
1430		Ans que·n leves, li detz Dieus a gazanhar,
		Que .x. enfans lai a fahs depolhar
		De lor brizautz, que no lor vol laissar;
		Al col los leva e pren s’en ad anar.
		E lo reis vai .i. donzel apelar:
1435		«Amix», ditz el, «gardat que·n volra far
		D’aicels brizautz que·n vei al col portar».
		«Senher», ditz el, «ben ba sabriei comtar».
		Beto ieis forras et s’en pres ad anar,
		Permiei la vila comencetz a cridar:
1440		«Qui vol brizaut a me benga parlar!»
		Als donzels vai los brizaut donar;
		El palais torna, comencetz a gabar:
		«Tozet», dit el, «sabres ben tremolar,
		Si mi crezes altres n’ires talhar».
1445		E lo donzel o va al rei comtar,
		Si cum a vist, que no·lh o vol celar.
		E l’amiratz fai sa cort ajustar,
		Qu’ades venga qui lui volra amar.
		Mai de .c. m. lai n’a fah ajustar,
1450		E la regina que motz fai a prezar.
		So ditz lo re: «Baro, que vos en par
		D’aisel efan que vezet lai estar,
		De Betonet que ieu puec tant amar?
		Tantas proesas ieu li vei comensar;
1455		E .x. brizaut gazanhet al jogar,
		E cant los ac, dese los anec dar.
		Per cel senhor que tos nos fa parlar,
		Ieu non creirai sia filh de joglar,
		Que los cavals li vei fort abribar
1460		E los ausbers vestir e despulhar
		E los escutz tener et abrasar».
		Ditz la regina: «Ie·usz o farai proar:
		Ins en las crambas vos l’en mandat intrar,
		Que a ma filha a·n dels verses comtar.
1465		.C. mart d’argen lh[i] farai prezentar;
		Si pren l’aver, donc er filh de joglar,
		Si no·l pren, anc re no·lh ac a far».
		Aicel cossel si van tuh ajustar;
		E lo rei fa per l’efan enviar
1470		Et el venc tost, pren se a ginoulhar:
		«Beto», dit el, «ara·us vueih fort pregar
		Que ab ma filha vos anes deportar,
		De vostres laices vos li anes viholar:
		Irada es, anas la·m apagar».
1475		«Senher», ditz el, «aisso m’es bon a far».
		Vai s’en corren, pren sa vieula trempar.
		E la regina vai sa filha ensenhar:
		«Filha», dit ela, «ab vos volrai parlar:
		.C. martz d’argen aissi vos vueilh laissar,
1480		Que Betonetz vos venra deportar;
		Vos los li datz quantz s’en volra anar».
		Lo rei meszisses comensa a parlar:
		«Baro», ditz el, «anem los escoltar
		En cal manieira si volra capdelar».
1485		Entorn la cambra si van tuh amagar
		Que auziram tot so que volran far.


		XXXVIII.

		Sus a las cambras s’en es Beto intrat
		En .i. brizaut que fo gentil cordatz;
		E la donzela es levada viat:
1490		«Bo·m sap, amix, quar ses sains intrat».
		Ela es joves et es grans sa beutat,
		Non a .x. ans enquara acabat.
		Ela fo agradabla, en sa ma te .iii. datz
		Qu’ero d’aur fi et dedins tragitatz.
1495		«Dona», ditz el, «sai vos soi eviat,
		Que·us mi trametz mos senher l’amiratz,
		Et ieu mezis teinh m’en fort per pagatz.
		De bels verses sai, dona, vueilh que n’aujatz».
		E dit sos verses e fon ben escoltatz.
1500		Lo rei l’auzi que s’era amagatz
		Entorn la cambra e·il reina delatz,
		Et ab lor so .c. cavaliers prezatz,
		Que tuh escolto cossi s’es deportatz.
		Una gran pessa s’es lains deportatz,
1505		Canta e vihola, es se fort alegratz,
		«Dona», dit el, «iriei m’en si a vos plat,
		Totz jorn, ma dona, que·m volret mi mandatz».
		«Beto», dit ela, «.i. petit m’escoltat».
		.C. mart d’argen li a denan pauzatz.
1510		«Amix», ditz ela, «cest aver vueilh prengat
		Que compar ne·t palafres sojornat.
		Mon prumier do en refut non agatz».
		«Dona», dit e[l], «.m. merces e .c. grat,
		Que ieu ai, dona, aur et argen asat
1515		Ab solamen que vos be mi volhatz.
		Joglar venran, d’estrains e de privatz:
		Ad els, ma dona, aquest aver donatz;
		Lauzar vos an per estranhes regnatz
		E vostre pret sera·n plus issausatz.
1520		De vos, ma dona, me teinh for per pagatz,
		Que tot jour vos a mi pro donatz,
		Que noiritz m’a mosenher l’amiratz».
		«Beto», ditz ela, «per la fe que·m portatz
		No vos n’anes que del miei non aiatz».
1525		«Dona», dit el, «per que m’en sermonatz?
		Quantz ieu l’auria seria ne enbargatz;
		Mas solamen, car conosc que a vos platz,
		De vostra ma prendrai aquels datz».
		«Amix», ditz ela, «ben pauc mi demandatz.
1530		Tenet los doncz, per amor los portatz».
		Et el los pren, ela los li a donatz.
		«Dona», ditz el, «donatz mi comjatz».
		«Beto», dis ela, «en bon astre anatz;
		Que Dieus vos don so que vos mai deziratz».
1535		«Dona», ditz el, «vos ab Dieus remanatz».
		L’efas ieis forras, a·ls donzels atrobatz,
		Van abeurar los distriers sojornatz.
		Quant el los vi no s’es pas atrigat:
		Drech a l’estable tantost s’en es anatz,
1540		Pren lo caval del rei, es sus montatz,
		Et ab los altres abeurar es anatz.
		Lo rei ici de lai ond era intratz,
		Et ac auzit Beto cosi fon deportatz,
		Pueissas lo vi qu’es el caval montatz:
1545		«Baro», ditz el, «e sai vos regardatz:
		No m’es vejaire, segon los mieus pesatz,
		Que aquest efas anc fos de Daurel natz».
		Tuh lhi respondo: «De nien en parlatz;
		Per cel senhor que totz nosz a formatz,
1550		Fils es de duc, de ric o d’amiratz».
		«Baro», dit el, «car no lo·m apelatz?»
		Cilh lo·nh apelo et el venc mot viatz.
		So ditz lo rei: «Beto, cum fos auzatz
		Que mos destriers fos anc per vos tocatz?»
1555		«Senher», dis el, «uei no fo abeuratz;
		Vostres escudiers es be malauratz;
		Ieu[·l] menarai a l’aiga, si a vos platz».
		«Beto», ditz el, «en garda lo agatz».
		«Senher», dis el, «per mi er ben garatz».
1560		Partz se d’aqui, tuh dizo ad .i. clatz:
		«Aicel efas pessam que fos panatz».
		En aquel dia fo Beto esproatz;
		D’aqui enan fo mil tans mai amatz.


		XXXIX.

		Qua[n]t ac Beto .ix. ans foc del rei escudiers,
1565		Foc bels e gens e covinen parliers,
		Joga a taulas, et ad escax, a diniers,
		E va cassar ab cas et ab lebriers,
		Ab los austors et ab los esparviers;
		Baissa las astas, abriva·n los distriers.
1570		Ama·l lo rei, la regina a sobriers,
		Sa genta filha que lo te motz en chiers;
		Ama lo domnas, donzels et cavaliers.
		Et a las taulas servia als mangiers:
		Denan lo rei estava prezentiers,
1575		Servi li fort de so que·l fa mestiers,
		Puessas los viola e canta volontiers.
		Vi o Daurel; ac ne grans alegriers.


		XL.

		Quant ac .xi. ans el se sap gent escrimir,
		Als cavaliers privadamen servir.
1580		E·l pros Daurel de lui ac grant servir:
		Compra·ilh caval et armas per garnir,
		Belas e paucas, que las puesca sufrir;
		Pueissas el fes .i. Sarazi venir
		Que fo molt dels efantonet noirir.
1585		«Amix», dis el, «aujatz que vos vuelh dir».
		E Betonet fes denan si venir.
		Daurel comensa al Sarazi a dir:
		«Aquest miei filh m’essenhat d’escrimir».
		«Ben conosc aras que·l voles enriquir».
1590		L’efan ne mena, esenha·l d’escrimir
		E so destrier de la tera salhir,
		Ab son escut escelier e gandir
		Et en l’autruei de grans colpes ferrir,
		Las dretas astas mamenar e brandir
1595		E los distrier adresar e tenir,
		Grans cops donar e dels altres gandir
		Et en tornei cum si deu mantenir.
		.I. an lo tenc que re no ac que dir,
		E sap d’escrima, de garnimens tenir.


		LI.

1600		[Q]uant ac .xii. ans, sap pro d’esernimens;
		Vi o Daurel, ac ne son cor jauzens;
		Daurel l’apela, el venc viassamens:
		«Bels filh», dit el, «pren tostz tos garnimens,
		Las bonas armas e los distriers correns;
1605		Irem lai forras ieu e vos solamens».
		«Ai! senher paire, vostres comandamens,
		Si cum volretz tot als vostres talens».
		Entrambidos van s’en en .i. bel prat verdens:
		«Bels filhs», dit el, «armatz vos belamen».
1610		Et el s’adoba adzaut et covinen.
		Qua[n]t fo armatz, el li dit en rien:
		«Ai! senher paire, que vos ve a talen?»
		«Bels filhs», dit el, «veirai vostr’ardimen:
		Jondret ab mi, se Dieu plat, veramen».
1615		«Bels senher paire, ben parlat de nien!
		Qu’ieu comtra vos dresses mon fer luzen,
		Non o faria per .c. m. marc d’argen».
		«A far vos er, per Dieu omnipoten!
		De mi ferir non aiat cauzimen,
1620		Qu’ieu vos ferriei a mon esforssamen».
		Cascus se lonja .i. mezurat arpen,
		Baisso las astas e fero·is duramen
		Per los escut que·l fers intra dedins
		Entro·ls aulbertz que de mort los defen.
1625		Daurel l’espenh molt vertudozamen,
		E l’efan lui, qu’a tera l’en dissen,
		E passa d’oltra e fetz son torn mol gen,
		Daurel s’en ri jos son elme luzen.
		«Beto», dit el, «ben aia aital joven,
1630		Be·m par aras per mien essien».
		Ai! senher Dieus, grans grat vos en ren».
		L’efas dissen, c’en plora mol greumen,
		Venc a Daurel e per sa ma lo pren:
		«Ai! senher paire, mol fezes folamen.
1635		Quar anc vas mi fezes essa[ja]men?
		S’ie·us agues mort, ieu m’ausira issamen».
		«Bels filhs», dis el, «aras sai veramen
		Que seret pros se vivet longamen».
		Las armas pauzo amdoi comunalmen,
1640		Van se ceze sus en l’erba verden.


		LII.

		«Amix Beto», dit Daurel lo joglar,
		Qui es vos filh? sabetz m’o vos nomnar?»
		«Senher, ieu vostre, e vulh o ben estar».
		«Non es, amix, per Dieu que·m fa parlar,
1645		Ans es mo senher, e devet o selar.
		Grans et e bels, neh [per] armas portar;
		Duc et e coms, e vuelh vos o mostrar:
		Neps es de Karlo que mol fai a prezar,
		Del melhor rei que hom pusca trobar,
1650		Fils es de sa seror; ja no·l devet amar
		Quar enaisi vos fai faiditz anar.
		Lo duc tos paire el mi donec Monclar,
		.I. ric castel que esta sobre mar.
		Us tracher coms que·is fa Gui apelar
1655		Ausis vostre car paire quan fo ab lui cassar,
		Pues compret vostre maire ab pro argen et aur.
		Vos noiria hom ins en irla de mar,
		Cel tracher Guis vos i fes espiar;
		Volc vos aucire, mas ie·us aniei panar;
1660		E nulha guia no·i pogui escapar
		Tro mon pauc filh per vos aniei donar;
		Mos uelh vezens feri ne a .i. pilar,
		Si que los uelh li fe del cap volar;
		Quant l’ac delit cujet vos mort laissar.
1665		Ieu, cant o vi, no pogui plus durar:
		Fugi m’en sai, que vos volgui salvar».
		L’efas Beto se comensa a plorar:
		«Senher», dit el, «aisso cum poguet [f]ar!
		Cum vos poirai cestz fah gazardonar?»
1670		«Mon car senher, ie·usz o sabrai comtar
		Em breu de temps nos ne volrem tornar,
		Ausirem Gui que no·s pot escapar;
		T[r]astot Peitieus er al vostre mandar,
		Bordels, Antona, tro al castel de Monclar.
1675		Ieu ai .ii. filhs que·m fezetz vos laissar
		E ma molher el castel de Monclar.
		Per vostre sen no·us volhatz capdelar
		Mas per lo mieu, e no·i poiretz pecar.
		Celatz vos fortz tro·us ne volhat anar».
1680		«Bels senher paire, tot al vostre mandar».
		Prendo lur armas e prendo·s [a] anar.
		Sus el palais se prendon a violar,
		Denan lo rei se van fort alegrar,
		L’efas Beto si pres a ginolhar,
1685		Denan lo rei vai son esturmen pauzar.


		XLIII.

		[Q]uant ac Beto .xiii. ans, fo fort e prezatz
		Et en la cort volgut e pels melhors onratz.
		E·l rei Gormon ajustec son barnatz,
		Volo·is gran mal entre el e l’amiratz,
1690		Guerra an auda ben a .xx. ans passatz.
		Ab gran poder es sobre lui anatz,
		Ab be .xii. m. de cavaliers prezatz
		Ab .c. m. homes, que us non es restat.
		Em Babilonia es Gormons aribatz,
1695		Per mieh la vila s’en es grans crit levatz.
		E Betonet no s’es pas oblidatz:
		Dreh al drestier del rei s’en es anatz,
		Met lhi·l fre e la boca e la cela el costat
		E venc al rei; es denan lui anatz:
1700		«Senher», ditz el, «e vos car no montatz?
		Vostre caval es mol be esselat».
		«Beto», dit el, «areires lo·m tornatz,
		No·i issirem, que no n’em adobatz:
		Nos em petitz et ilh son trop assatz;
1705		Se i issiam seria grans foldatz».
		«Senher», dit el, «aisi cum a vos platz».
		E torna areires et es se cossiratz,
		E menbra li del linatzge qu’es natz:
		L’aubert del rei se gita als costatz,
1710		E sinta l’espeiga, e[s] se .iii. vetz senhatz,
		E lassa l’elme qu’es ab aur listratz,
		De plana terra es sul caval montatz,
		Dels adops del rei s’es ben aparelhatz,
		E pren l’escutz que es estreh bolcatz
1715		Ab .iiii. brocas d’[a]ur que i so pauzatz,
		E brandis l’asta, e·l fers fo nielatz;
		Dels garnimens del rei s’es adobatz.
		Broca·l destrier dels esperos daurat,
		Tro al portal no s’es pas atrigat.
1720		Ditz al portier: «Las portas alargatz,
		Que lo rei ve e trastot sos barnat».
		El las li uebre e·l ditz: «A Dieu siat!»
		E lo rei es als fenestas montat
		E vi Beto que fo molt abrivatz,
1725		Conoc lo be, es [s’]en meravilhatz:
		«Digas, regina, e foras esgaratz:
		Vegat Beto cum s’es aparelhatz.
		De mos adops be vei que s’es armatz,
		Lo mieus destriers cuh que cera cambiat».
1730		«Senher», ditz ela, «no sera, se Dieu platz;
		Fe que·m deves, a Dieus lo comandatz.
		Be vos puesc dire que se el vieu asat,
		De nos acore er ben aparelhatz.
		S’el es pres, be sera malevatz».
1735		De la gran ostz vec vos ne .ii. triatz
		Que so vengutz entra prop dels valatz.
		Beto los vi et es se d’els propchat;
		Tuh lo esgardo dels murs e dels valatz.
		En aut lur crida: «Baro, no·us ne fugatz,
1740		L’us de vos dos ad huna part estatz,
		Ab lui jondrai, ab qual que vos volhatz.
		Perdet destrier o aquest gazagatz».
		So li ditz l’us: «Compainh, ab mi justatz».
		Cadaus broca ab los espiest baissatz,
1745		Grans cops si fero els bos escutz listratz.
		Be lo feri aicel desbatigat
		Que entro l’auberc s’en es lo fer passatz;
		Beto fer lui coma vasal proatz,
		L’escut li tranca, e l’auberc l’a falssatz,
1750		Vezen de tos s’es lo paias tumbatz,
		So dit Beto: «Bon sap car et tumbat,
		Que ab joglar vos estes encontratz».
		Vi o·l compainh, fo·n dolens et iratz,
		Et ac gran anta quar l’artre fon tumbatz:
1755		Broca·l caval, venc vas lui abrivatz,
		E Betonet no s’es pas oblidatz,
		E brandis l’asta, e·l fers fo nielatz.
		Gran cops si fero ses totas pietatz,
		Que lor escut i an trastotz briatz.
1760		Be lo feri aicel desbatejatz,
		E l’efas lui, que los arsos dauratz
		En fa volier e trabuca·l els prat.
		«Amix», dis el, «a·n Gormon, me digatz
		Que fil de joglar vos a amdos tumbatz».
1765		Lo reis o vi e tot l’altre barnatz,
		Ab vos escria: «Cavaliers, escoltatz!
		Per cel senhor que totz nosz a formatz,
		Se vieu .i. an el sera amiratz».
		De l’ost o viro si que s’en so triat
1770		Mai de .iii. m., mas no·ls a esperat,
		Abans s’en intra coma savis e menbrat,
		Ab .ii. destriers que·n mena esselat.
		Per mieh la vila s’en es grans brut levatz,
		Coro en cambras: el s’es gen capdelat,
1775		A .ii. donzels a los destrier donat.
		E mieh la plassa s’es l’efas desarmatz,
		Tuh lo rimiro quar grans fo sa beutat.
		Vec vos Daurel qu’es vengu viatz,
		Que tenc .i. basto que fon gros e cairat:
1780		«Ai!» so dis el, «filh de joglar malvatz,
		Per cel senhor que totz nosz a formatz,
		Mala icis senes los mieus mandatz!»
		L’efas respon coma hom essenhatz:
		«Ai! senher paire, per que vos corossatz?
1785		Molt n’ai gran gauh quar vos m’en castiatz».
		Tuh li escrido: «Daurel, no·us irascatz,
		Vegat l’efan cossi c’es razonatz».
		En pauca d’ora n’i ac mols ajustatz,
		E lo reis venc e trastot sos barnat.


		XLIV.

1790		[L]o rei i venc corren ad esdemes,
		Aitan co·l poc portar sos palafres,
		Venc a Daurel e pres lo pel cabes:
		«Per cel senhor que tot nosaltres fes,
		Ins e ma carcer estares .xii. ans pres,
1795		Que es escura, que re no lai veires;
		No manjaretz lunha re de dos mes,
		Ni pa ni vi ni lunhaltres conres
		Se no·m dizes aquest efan qui es,
		Qu’el non es vostres, se m’ajut Dieus ni fes».
1800		Respon Daurel que es pros e cortes:
		«Ai! senher rei, per Dieus, valha·m merces!
		Fais ajustar vostra cort demanes,
		E·ls chivalier e los melors borzes;
		Pueisas dirai de l’efan de cui es.
1805		Non es mos fils, so sapiatz que vers es,
		Non a el mon duc ni comte ni reis
		Que sia plus autz que·l sieu parentat es».
		E l’amiratz fa cornar .i. pages
		Que tost s’ajusto el palais majores.


		XLV.

1810		A la cort veno tuh li mal e li bo,
		E·l pros Daurel poietz sus .i. peiro,
		En auta votz comenset so sermo:
		«Ai! senhe reis e tuh vostre baro,
		Entendet me, que nuh hom mot no·i so.
1815		Vezes l’efan ab lo var blizaudo:
		Coms es e dux, ses tota mentizo,
		Filhs fon del duc qu’apelava hom Buvo,
		De cel d’Anton[a], cui Jhesu Crist perdo!
		el [es] nes l’emperador Karlo,
1820		Del melhor rei que sia ni anc fo.
		Karles lo rei det sa sor a Buvo
		E lo duc Boves ac ne l’efan Beto;
		E·l duc sos paire si pres a compaho
		.I. comte sieu que [a]pela hom Guio.
1825		Aquel l’ausis ab mol gran trasio;
		Pueis pres sa maire per forsa, no·il saup bo,
		Don’Amenjartz ab la gentil faisso.
		Ins en irlanda de mar noiri l’om a lairo;
		Volc lo auscire Guis ab lo cor felo,
1830		Tant lai estet tro qu’espiatz i fo,
		Ieu lo paniei, portiei l’en a maio,
		Seguet me·l tracher, per granda trasiho
		Demandec lo·m, ieu dissi l’en de no,
		Volia m’ardre, e mi e l’efan Beto.
1835		E ieu, can vi non auria guerizo,
		E luoc de lui diei li .i. mieu filho;
		Vezen de totz lo pres per lo talo,
		Feri n’al mur et eservelet lo;
		Ieu soi sos hom, fih lh’en cest gazardo.
1840		Fugi m’en sai e vostra regio;
		Noirit l’aves e deu vos saber bo,
		Tornar nos n’em, que ben es de sazo,
		E vengar s’a del fel trachor Guio;
		E qui·lh fes mal ja non aura perdo,
1845		Que de proesa a ben comensazo».


		XLVI.

		[E] qua[n]t lo rei la paraula enten
		Que·l neps de Karlo a noirit longamen,
		Ven a Beto, entre sos bras lo pren,
		.C. ves lo baia e la regina icimen;
1850		Tuh li baro li crido autamen:
		«Rei, da·lh ta filha, que ben es d’avi[n]en».
		Lo rei ac guah e dis li en rien:
		«Beto», fai cel, «ma filha vos prezen».
		L’efas respon ab gran essenhamen:
1855		«Senher», dit el, «no la refut nien;
		Si o vol mos paire que m’a datz garnimen,
		Ieu la prendrai mol volontieuramen».
		Daurel escria mol vertudozamen:
		«Prendet la, senher, que ben n’es covinen,
1860		Ab solamen que·us fassa .i. covinen:
		Per vostr’amor prendra batiamen;
		Menar l’avetz a Peitieus veramen».
		E la reina n’es intrada corren
		Ins e las cambras, sa bela filha pren,
1865		Vezen de totz la tra a parlamen,
		Pueis li demanda, si c’o viro .d.:
		«Domna Erimena, voletz batiamen?
		Beto o vol que a molher vos pren».
		Domna Erimena li respon gentamen:
1870		«O ieu, ma domna, a totz lo sieu talen».
		So dis Daurel: «Rei, da·lhi de ta gen,
		Mai de tria milia homes que sian combaten,
		E cadaus que aia tot son bon garnimen,
		Q[ue] d’uei en .xv. jorns nos n’irem veramen
1875		Entrogas a Peitieus, que no·i a tarzamen:
		Dels enemix en penra vengamen,
		Pueissas penra la domna, so sapias veramen;
		Vos daret la·lh ab gran esbaudimen».
		Tuh li escrido que ben es avinen,
1880		E pueissa crido trastuh comunalmen:
		«Reis, jure la dese nostre vezen».
		So ditz lo rei: «Beto, fais sagramen».
		«Senher», dis el, «re no vos i conten;
		Daurel mos paire jure prumeramen».
1885		Lo rei mezis las bonas fes en pren:
		Sobre .i. espieia amdoi fan sagramen,
		E Daurel es a .i. cros d’argen.
		Aqui mezis, que no·i fan tarzamen,
		Meto las naus e l’aparelhamen,
1890		E lains meto de trop bels garnimen,
		De tot aquo que a nau si coven,
		E son de .x .m. e desobre .ccc.;
		E l’efas pren ac[u]miadamen,
		E met s’e mar Beto ab granda gen.
1895		Dresso lor velas e det lur Dieus bo ven;
		Tres mes complitz, meih de tempestamen,
		S’en van per mar, pueis fan aribamen
		Pres de Monclar alegre e jauzen.


		XLVII.

		E Daurel garda e si a vist Monclar,
1900		Aqui aribo, cuja lains intrar;
		Entorn los viro assatiat estar,
		Los trap tendutz, las cozinas fumar.
		Vi o Daurel e pren l’o a mostar:
		«Senher», dis el, «Dieus nos vol fort onrar;
1905		Vejaire m’es no·ns qual fort afanar.
		Dels enemix aisi·ns podem vengar:
		Vec vos lai Gui que no·ns pot escapar
		Se pel mieu sen vos voletz capdelar;
		Fais vostres homes garnir et adobar».
1910		«Senher», dis el, «totz al vostre mandar».
		Tuh se garnisso, c’us no se·n fan pregar.
		E comensero del castel a gardar
		E[·l] pros Daurel vai lor l’escut mostrar:
		Conogro·l be, viras los alegrar,
1915		E l’us a l’autre comenset a parlar:
		«So es mossenher que ve d’oltra la mar!»
		Dediens s’adobo per lai fors assautar,
		Estan menbrat cant auziran cridar.
		E Beto s’arma, viest .i. bon auberc clar,
1920		E la espeia jes no la vol laissar,
		E Daurel altre, ges non o vol tarzar;
		Gran ac la barba, qu’om no·l poc albirar:
		Ben a .vii. ans no la·is laisset ostar.
		E·l pros Daurel los va tost ajustar,
1925		E pueis tan gent si los vai castiar:
		«Negus de vos no·i an esperonar
		Tro que nosaltres vos lai augatz cridar,
		Pueissas vinetz, que degus no esper, so·m par!»
		Una gran capa va Daurel afublar
1930		E Betonet ne fai altra portar,
		Prendo lor vieulas a guiza de joglar,
		E[·l] pros Daurel vai Beto essenar:
		«Senher», dit el, «co·us sabret capdelar:
		Ieu cantarai, vos devet escoltar.
1935		Dirai tal re que·ilh poira enojar,
		Mon essien el me volra tocar».
		So dit Betonet: «Et ieu tost al vengar!»
		Entro al trap no·is volo restancar.
		E quant cilh vengro, Guis secia al manjar;
1940		Guis lo escria: «Joglar, vinetz mangar».
		So ditz Daurel: «Volem vos deportar».
		E Betonet pren .i. bel lais a notar
		E·l pros Daurel comenset a cantar:
		«Qui vol auzir canso, ieu lh’en dirai, so·m par,
1945		De tracio que no fai a celar,
		Del fel trachor Guio, cui Jhesus desampar!
		Qu’aucis lo duc quan fon ab lui cassar».
		E Guis tenc .i. coltel, va·l a Daurel lansar,
		E[·l] pros Beto vai sa vieula gitar
1950		E pres sa capa molt tost a despolhar
		E trais la speia, va lhi .i. cop donar
		E lo bras destre fai a tera volhar.
		«Antona!» crida molt altamen e clar:
		«Tuh es miei home, c’us no·is n’auzan tornar».
1955		Cil del castel quant auziro cridar,
		Obron las portas, van si amb els mesclar.
		Vec vos pongen quels d’oltra la mar,
		Que re no·i ac mas del desbaratar.
		Aqui viratz tanta testa trencar
1960		E tant baro caser e t[r]abucar,
		Tan chivalier morir et derocar,
		Tant pe, tan poinh per mieh lo camp volar!
		E Daurel vai los baros a[m]parar
		Acels a pe, qu’om no·ls auza tocar
1965		Que·l tracher Guis i fais forsat estar,
		Sos chivaliers laisa totz afolar;
		Grans gaus n’an cilh qu’en podo escapar,
		Que anc negus no·i atendec so·m par.
		L’efan Beto vai Gui fortz estacar,
1970		Per mieh la gola fai .i. liam gitar,
		Cilh fil de Daurel van lur paire baiar,
		E pueissas van lur senhor abrassar,
		Aqui virat tan gran gauh demenar!
		Lo pros Daurel comensa demandar:
1975		«On es ma molher que ieu puec tant amar?»
		Ilh li respondo: «No la podem mostrar,
		Tant tost mori quan vos en vi anar».
		Daurel o au, non pot em pes estar:
		Enblesmat ca, e van lo cofortar;
1980		E Betonet vi Daurel engoissar,
		Ac ne tal dol comenset a plorar.
		Trastut van Daurel cofortar,
		Del dol que fa lo prendo a blasmar:
		«Ab vostres fils vos deves alegrar».
1985		Cominalmen s’en prendo a m . . . ar
		Tro al mati que·is pres [ad] . . . . . ar,
		Tuh vas Peitieus eli prendo . . . ad anar;
		E[·l] pros [Daurel] . . . . . [Guio] . . . . ,
		Dret a la coa del bon caval liar.
1990		Entro a Peitieus, lo fan tras si cornar,
		[C]ilh de la vila si fan los senhs sonar,
		Tuh rev[e]stit van Beto amparar;
		E li borzes prendo·is Dieus a lauzar
		Quar lor a dat lor senhor a cobrar.
1995		Aqui virat tan gran gauh demenar,
		Tant bon tapitz per las ruas gitar!
		Daus totas part los virat alegrar.
		«Ai! senher Dieus, mol vos devem lauzar,
		Que·ns aves fah nostre senhor cobrar!»
2000		Don’Emengart au lo brutda levar,
		De l’aut palais comenset a garar
		E vi Guio tot sanglen rosegar,
		E cor encontra pre novas demandar;
		.I. donzel troba que be la saup comtar:
2005		«Domna», dit el, «be·us deus alegrar;
		Ve·us vostre filh qu’es vengut d’oltramar.
		El tracher Guis ac sai fa[h] amenar».
		Au o la dona, no si vol estancar:
		So fih encontra, si lo vai tost baigar,
2010		E·l pros Daurel si lo·ilh vai prenzentar;
		E[·l] fel Guio lhi van desse lieurar.
		Dis o Daurel lhi: «Domna, fais cest tracher gardar».
		So dit la dona: «Fais lo al vent levar».
		Daurel respon: «Farei lo cofesar
2015		Qu’el ausis lo bon duc al vengar».
		E Betonet fa sa ost albergar;
		Ab molt gran gauh van el palais montar,
		La nueh sojorna tro venc [al dia clar].
		E[·l] pros Beto fa sa cort [ajustar],
2020		E·l fel pescaire fa [qui] amenar,
		So es Abram que·l . . . . . . . . . . . . .


		XLVIII.

		[S]ilh de Peitieus an lor senhor cobrat,
		Trastut essemp en an gran gauh menat;
		Al bo mati son denan lui anat,
2025		Tant bel prezen li an aportatz:
		Qui palafre, qui caval sojornatz,
		Qui copas d’aur, qui ric palitz rodatz.
		Aqui s’ajusto ab gran alegretatz,
		Rendo·ilh las forsas de trastot lo regnat,
2030		Totas las vilas que ero del dugatz:
		Coms es e dux e an lh’o autregat.
		Ve·us lo borzes que tan l’a deszirat,
		Que·l dux son paire l’avia tostemps onrat,
		E n’Aicelina e sos frairel menbratz.
2035		E n’Aicelina n’a Beton rasonat:
		«Bels fils», dis ela, «mol vos ai desiratz,
		Be sapiatz .c. vetz vos ai baizatz,
		Destreta·n fui a tor et [a pecat],
		Mal m’en batet cel traje renegatz
2040		Que ieu vey lay estar encadenatz.
		De tal perilh ieu vos vey escapat,
		Lo mal que·m fero non ay pas oblidat:
		Dat mi Abram que vos a espiatz».
		«Domna», dis el, «be vos er autregatz».
2045		Pueissas la pren e baia l’a privatz,
		Be sap cum es, Daurel l’o a comtatz;
		Enans qu’en parca el lhi a mot donatz:
		.I. ric castel ben bo et asazatz,
		E·l fels pescaire aqui es [membres] cortatz.
2050		De totas partz si foro ajustat,
		E Betonet si a Gui apelatz:
		«Digas, fels coms, aujam la veritatz,
		Cum fo del duc que aves afolatz?»
		«Senher», ditz el, «ja no vos er selatz:
2055		Be lo ai mortz per granda foldatz».
		E·l pros Daurel a Beto a pregat:
		«Coms debonaire, non aias pi[at]atz,
		A mi donat: mo filh veirai vengatz
		Qu’el m’ausis, ieu rendrai lh’en son grat».
2060		Respon Betos: «A vostra volontatz».
		Vezen de totz el a Gui estacatz
		Plan a la coa d’un destrier sojornatz,
		Per mieh Peitieus l’a pertot rosegatz,
		E pueis lo fa gitar en .j. valatz.
2065		Aicest traire i a pauc guazanhatz
		Que li voltor e li corp l’an mangatz.


		XLIX.

		[T]uh li baro son en gran alegrier,
		Car an trobatz lur senhor dreturier.
		L’efas Betos pres Daurel apelier:
2070		«Ai! senher paire, . . . . . . gran plenier,
		Totas mas teras vos autrei per mandier.
		Qui vos non amara ieu no·l volrai amier,
		E qui vos [ama]ra ieu lo volrai amier».
		E n’Azemar, que lh’ajudec moltz volontier,
2075		Da·l Aspremon, que mot fai a prezier.
		E Bertran el a fah chivalier:
		Da·lh .ii. castels a trastot son mandier;
		Del menor fraire el a fah escudier,
		Quant sera tals . . . . . . de . . . . . .
2080		Aisi son . . . . . . an trastot entier.
		Pueissas trametz per sa gentil molher,
		Ab ela vengro mai de .m. cavaliers,
		So nom li laissa, que no lo·lh vol cambier:
		Domna Erimena si fai ben apelier.
2085		Lo coms la pres a Sant Alari el mostier,
		Tostemp estero ab mot gran alegrier.


		L.

		So es en mai quan li ram per la flor
		E li boisso recobro lor odor.
		Lo coms Beto fo de granda valhor,
2090		Venc a sa maire, baia la per amor:
		«Domna», dis el, «motz soi en gran tristor
		Se ieu no·m vengue del fel emperador
		Que cosenti a don Gui lo traidor,
		Qu’aucis mon paire a dol et a tristor,
2095		E vos vendet a granda dissonor,
		C[e]l fels traire que vos ac ad oissor,
		Que a Daurel ausis so filh menor.
		Se no·m fugis al rei amparador
		Que·m dec sa filha a la fresca color,
2100		El m’agra mor, non agr’amparador.
		De Gui so venges, merce del Criator:
		Anc no fui filhs de Bovos ponhador
		S’ieu ans d’u mes no·lh gasti sa honor;
		Et es mos oncles, Dieus l’en don dis[sonor]!»
2105		«Fils», dis la dona, «Dieus ti crega ta honor,
		Car l’empeiraire es de tan gran valor,
		Vostre parenh so sieis homes melhor;
		Entre vos dos no·ns [aia mals sabor].
		.I. mesage prendetz ab destrier corredor,
2110		Trametes lo al rei emperador
		Que·us fasa dreit de la gran dissonor,
		Car el lieuret a Gui [sa seror];
		Ce no·l a non vos . . . . . . . . . . . .
		Ans de .x. ans dresse son auriflor.
2115		Vos aves dret et rei sobre lor,
		Ab vos iran .c. melia cavalgador,
		De l’amira[t] vos venra gran socor».
		So dit lo coms: «Dieus fassa honor,
		Que anc nulh hom non ac maire melhor;
2120		Ieu vol vengar lo ric duc so senhor.
		Aisi o farai, dona, que no·i aura tras[t]or».


		LI.

		[L]o coms Beto si apela Bertran:
		«Am[i]x», dis el, «aliet vos adoban,
		Et ab vos sian .ii. cavaliers valhan,
2125		L’us n’Azemart e l’autre Gauseran.
		A l’emperaire vos n’anatz motz corran,
		No·l saludetz ni·l fassatz bel semblan,
		E digas li·m que ieu lo·n vau desfizan;
		Ne patz ni treva no lhi vau demandan,
2130		Car cosentic mon deszeretamantz;
		.XV. saumiers cargatz d’aur e d’argan
		Ac per ma maire, vendec la ab aitan.
		Ieu son . . . er, merce Dieu veramen,
		Ges no·l tenc per senhor ni per paran;
2135		Tant cant ieu puesca portar mon garniman
		Non aura patz a totz lo mieu vivan.
		Saludas mi lo palazi Roulan,
		Per [a]mistat liei portat .i. mieu gan;
		Mos parens es, no·m deu noser nian,
2140		. . . . . . . . . . . . . . . . . . Karlo a guiran
		. . . . . . . . . . . . . . . . . . [eran soian]».
		Ditz n’Azemars: «A vostre comandaman,
		Ja·l vostre dret non irem laissan».
		[Los] bos destriers an celatz ab aitan,
2145		[E li] baro s’en van ardidaman,
		Cadaus a son riche garniman,
		[Al]bercz e lan[c]es et espegas trencans;
		[En] .iii. jo[r]nieigas, ses totz reteneman,
		S[o]n a Paris e l’ausor mandaman.


		LII.

2150		[En] Azemar apelec lo portier:
		«Amix», ditz el, «lains volem intrier,
		Davas Peitieus em nos .iii. messagier».
		So·lh respondo: «Per Dieu, motz volontier,
		Mas de lai foras remanran li distrier».
2155		Cilh montero sus el palais plenier;
		Denant lo rei s’en van tuh ajustier.
		[En] Gauserans a parlat tot prumier,
		Car el es vielhs e volo l[o] parlier
		E fon be savis per la razo comtier,
2160		Bos cavaliers per las armas portier.
		«Dieus sal et gartz Roulan et Olivier,
		E si saludi trastot los .xii. pier
		De part Beto, lo bon comte guerier.
		No salut mia cel que a lo vis clier,
2165		Aiso es Karles cui Dieus don desturbier,
		Car det sa sor per argen et per aur clier.
		En est palais vengro .xv. saumiers,
		Al trachor Gui la donet per molher,
		Que Betonet cujet a mort lieurier;
2170		En loc de lui feri ad .i. pelier
		Ab .i. efan qu’era filh de joglier.
		Pueis Dieu del cel cil n’a fahc [es]capier,
		La sua mort el vos vol demandier;
		De Guis es vengues, vos no vol perdonier.
2175		Ges no·us promet sodadas ni deniers,
		Mas, pel Senher que tot nos fa parlier,
		Ja no vieuret .i. mes trastot plenier
		Qu’el vos fara irat e desturbier;
		Tant com el puesca sos garnimens portier
2180		Non [lo] viret .iiii. jorns repairier».
		E l’emperaire pren l’en a regardier,
		Pren s’en a rire e pren son cap a crolier:
		«Amix», dis el, «mot as corage fier,
		Car tu aisi m’est vengutz m[ena]sier.
2185		Anc mai non . . . . . . . . . . . . . . . . . .
		Mas mon car . . . . . . . . . . . . . . . amier
		. . . n . . . ai . . . derrai . . . . . s . . . donier
		. . . li dret . . . . . . . . . . . . . sabra jutgier
		. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . or chivalier
2190		. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . [reprocier]
		. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . predre . . .
		. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . l’en apelier
		. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . companhier
		. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . portier
2195		. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . alegrier
		. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . dier


		LIII.

		. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
		. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . t’ampar
		. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ed. Charmaine Lee: Daurel e Beton, a cura di C. L., Parma 1991 (Biblioteca medievale, 19). – Rialto 27.ii.2002.

Ms.: Parigi, BnF, nouv. acq. fr. 4232, cc. 76v-112v (il «manuscrit Didot», acquistato alla fine del sec. XIX dal libraio Amboise Firmin-Didot), sec. XIV, codice miscellaneo cartaceo (ad eccezione delle cc. 14r-17v, pergamenacee), mm. 205x104, copiato probabilmente nel Tolosano.

Edizioni critiche: Daurel et Beton. Chanson de geste provençale, éd. par Paul Meyer, Paris 1880 (Société des anciens textes français); A Critical Edition of the Old Provençal Epic Daurel et Beton, ed. by Arthur S. Kimmel, Chapel Hill (N.C.) 1971 (University of North Carolina Studies in the Romance Languages and Literatures, 108).

Altra edizione: edizione parziale con traduzione francese in René Lavaud e René Nelli, Les Troubadours, 2 voll., Bourges 1966, vol. II, L’oeuvre poétique, pp. 392-420.

Traduzione: in inglese (senza testo originale), Daurel and Beton: A twelfth-century adventure story, translated by Janet Shirley, Felinfach 1997.

Metrica: Lasse rimate di décasyllabes, ma i primi 138 versi sono quasi tutti alessandrini e altri alessandrini si trovano sparsi nel resto del poema; occasionali irregolarità sillabiche.

Note: Il consenso sulla datazione del testo non è ancora unanime; si oscilla dal 1150-70 fino a dopo il Trattato di Parigi del 1229, che pose fine alla Crociata contro gli Albigesi. Da indizi interni al testo (ideologia di base e fatti storici sottesi al racconto), si propende per una datazione ai primi anni del sec. XIII. – Il testo presenta i tratti della lingua letteraria franco-occitana, tipica dell’epica meridionale.

[CL]

Narrativa