Jaufre
1342 Laisem oimai aquest estar,
1343 E contar vos ai de Jaufre,
1344 Com s’en vai, qui non au ni ve
1345 Homes, a cui novas demant
1346 Del cavaller qu’il vai cercant.
1347 E a cavalcat enaissi,
1348 Que home ni femna non vi,
1349 Tro que meitz dia fon pasatz.
1350 E·l caut es se mout gran levatz,
1351 Si c’a penas lo poc soufrir;
1352 Mas tal talen a de seguir,
1353 Que ren no·l poc far estancar;
1354 Ni no vol beure ne manjar,
1355 Ni ja, cho ditz, no manjara,
1356 Si pot, tro que trobat l’aura,
1357 Lo cavallier que vai queren;
1358 Ni nuls coraige no li·n pren.
1359 Et enaissi el ten sa via
1360 Ades regardan s’el vedria
1361 Qui·ll disses novas de Taulat.
1362 Atant ac un petit anat,
1363 Vi una garda denan se
1364 E sus un arbre, que non cre
1365 Qu’el segle n’aia belazor;
1366 Mas ben n’i pot aver maior.
1367 E vi pendre en una branca
1368 Una lança, qu’es tota blanca,
1369 De bel frese molt ben parada,
1370 E fon sos en l’arbre fermada.
1371 E cujet se que cavallier
1372 Lai aghes, e vol son destrier
1373 Ves cella part tost e coren.
1374 E can fon al pe, pueia s’en
1375 De gran sautz, e quan fon lai sus,
1376 Venc al albre, que no·i ac plus,
1377 Mas sol la lança que pendet,
1378 Dont mout fort se meravillet,
1379 Daus qual part i era venguda
1380 Ni qui la·i a tan jent tenguda;
1381 Que mout fon bella e luzen
1382 E·l feres clars e resplanden.
1383 E Jaufre a la lança pressa
1384 E lonc l’arbre la soa messa.
1385 E cant la ten, pres l’a brandir
1386 Et a girar et a sentir.
1387 Et trobet la bona e sana
1388 E dura e fort e certana;
1389 E a ditz que portar la·n a,
1390 Que ja per ren no remanra,
1391 E laisara la soa aqui.
1392 Et ab aitan un nain issi,
1393 Qui estava tras un boison,
1394 Petit e de laia fazon,
1395 Qu’el fon cort e gros e enflat.
1396 E ac lo cap gran e·l pels plat,
1397 Que per las espallas li jazon.
1398 E las ceillas senbla que·l tragon
1399 Amdos los uelz, tant las a grantz.
1400 E·l nas espes e mal estantz,
1401 Que metre pogratz per las narras
1402 Amdos los puintz ses nulla faillas.
1403 Lauras espessas e morudas
1404 E las dentz grossas e gregudas,
1405 E·ls grenons loncs sobre la boca;
1406 E la barba tant gran que toca
1407 Tro aval dosotz la centura
1408 E ac tan corta forcadura,
1409 Que non ac jes un palm entier
1410 Del talon entro al bragier.
1411 E ac lo col gros e espes
1412 E cort, c’a penas l’en par jes.
1413 E·ls brases tan breus que non par
1414 Qu’om li poges detras liar;
1415 E·ls mans a gisa de grapaut.
1416 E pres ben a cridar en aut:
1417 «Cavallier, mala quai pugest;
1418 Sol car anc la lança toquest,
1419 Ancui n’auras tal guizardon,
1420 Que senes tota falizon
1421 Ne seras a forchas pendutz
1422 E dejosta te tes escuz!»
1423 E Jaufre a·l nan regardat:
1424 «Don nan, mal serf, desfigurat»,
1425 Dis Jaufre, «vos avetz mentit!»
1426 E·l nans a gitat un tal crit,
1427 Que tota la val retenti.
1428 Ab tant un cavallier eissi,
1429 Garnitz, en un caval ferant,
1430 E venc malamen menassant:
1431 «Mala fon la lanca tocada!»
1432 E a tost l’angarda puiada;
1433 E cant fon sus troba Jaufre:
1434 «Cavallier», dis el, «per ma fe,
1435 Trop as facha grant esvaisida;
1436 Ben par pauc que prezatz ta vida».
1437 «Seigner», dis Jaufre, «et ieu con?»
1438 «Ie·t dirai tota la razon:
1439 Aiso es la lanca que ja
1440 Cavaller no la tocara,
1441 C’ab me non l’aveng’a conbatre.
1442 E si·l puesc del caval abatre
1443 Ni ab mas armas conquerer,
1444 Ja no·il cal pueis anar querer
1445 Nulla rezenson que·l defenda,
1446 Qu’eu per meig la gola no·l penda
1447 En aquestas forcas que ves,
1448 En que n’ai pendutz .iii».
1449 «Ara·n digatz donc per ta fe,
1450 Se negus te clama merce,
1451 Se la pot ab te atrobar!»
1452 «Oc», dis el, «s’el volia far
1453 Una causa c’ai establida
1454 Aital, que ja mais a sa vida
1455 Non cavalges, ni no·s tolges
1456 Cabels ni onglas que ages,
1457 Ni non manjes pan de forment,
1458 Ni begues vin, ne vestiment
1459 Non portes, si el no·l tesia.
1460 E se neguns aicho fazia,
1461 Enantz c’ab me se conbates,
1462 Poiria esser, que la·i trobes.
1463 Mas ja pueis colp i aura faitz,
1464 Non escanpera per null plaitz».
1465 «E se non saps far vestimentz?»
1466 «Ieu t’o farai mout ricamentz»,
1467 Ditz lo cavallier, «enseignar,
1468 Teiser e coisir e taillar.
1469 E digatz mi si far o vols,
1470 O se non, vengutz es tos dols».
1471 «Cho», ditz Jaufre, «non farai res,
1472 Que greu o auria apres».
1473 «Si faras, car fortz iest e grantz,
1474 Aintz que sion passetz .v. antz».
1475 «Ja, per ma fe, ren no·n farai»,
1476 Ditz Jaufre; «aintz me conbatrai,
1477 Si non puesc escapar estiers».
1478 «Ie·t deffi», ditz lo cavalliers,
1479 «Que ja merce non aurai mai».
1480 «Et ieu», ditz el, «me defendrai».
1481 Ab aitant l’un de l’autr’ eslonia;
1482 Calacom cre c’aura vergoigna
1483 E sera dolentz al partir.
1484 E·l cavallier anet ferir
1485 Jaufre gran cop sus en l’escut;
1486 Mais non l’a crolat ni mogut,
1487 E si a la lanca brisada.
1488 E Jaufre a·l aital plantada
1489 En l’escut, que tot lo trenquet
1490 E l’ausberc e·l pietz l’esfrondet,
1491 Si que·l fers ab del fust parec
1492 D’outra mais d’un palm, e casec.
1493 E Jaufre, cant lo vi cazutz,
1494 Venc sobr’el e tenc lo bran nutz.
1495 E can vi c’aisi es nafrat,
1496 Es del caval cambaterrat
1497 E ditz li: «Cavallier, non cre,
1498 Que mais si’hom pendutz per te».
1499 «Seigner», ditz el, «non, de que·m pesa,
1500 Que vos n’avetz segurtat presa».
1501 «Segurtat n’ai ieu, e venjansa
1502 Non penrai, fas d’aco fiansa,
1503 C’ades seras pendut sens failla!»
1504 «Seigner, per Dieu, merce me vailla!»
1505 «E con si pos merce clamar;
1506 Car ab te nom la poc trobar
1507 Nuls hom cant l’avias conquist?
1508 Aital merce con tu aguist
1509 De totz aquels que pendutz as,
1510 Tot altretal la trobaras».
1511 «Seiner, s’eu ai agut fol sen,
1512 Mal cor ni avol chausimen,
1513 Ja no m’en voilatz vos senblar;
1514 Merce quier e deitz la trobar.
1515 Non vuilatz c’om puesca retraire
1516 Ad home de tant ric afaire,
1517 Con vos es, que aia pendut
1518 Cavallier de tan gran vertut,
1519 Con ieu ai estat longamentz».
1520 Dis Jaufre: «Per la gola mentz,
1521 Que tu non es gens cavalliers,
1522 Aintz est vilaintz e pautoniers.
1523 Paraige e cavalaria
1524 Pert totz hom, pus fai vilania.
1525 E tu auras ne tanta faicha,
1526 Que ja a me non er retraicha
1527 A vilania ren que faça».
1528 Ab aitant l’elme li deslaça
1529 E a·l la testa desgarnida
1530 E una gran redorta coillida,
1531 Et a·l per la gola liat
1532 E pois a las forcas menat.
1533 Et a·n los autres desendutz,
1534 Aitant com n’atrobet pendutz,
1535 E a·l cavailier pendut sus,
1536 Que anc non o alonget plus.
1537 E dis li: «Bels amicx, oimai
1538 Iran segurament, so sai,
1539 Cels que per aici pasaran,
1540 Que de vos regart no auran».
1541 Ab aitant lo laissa pendent
1542 E venc ves lo nan mantenent,
1543 Aisi con si·l volges aucir.
1544 E·l nans, que·l ve ves si venir,
1545 Estent las mans e mes s’en cros:
1546 «Bel seigner, a Dieu et a vos
1547 Me rent, et aiatz me merce;
1548 Qu’eu non ai ren forfaitz perque
1549 Deia morir, c’astier mon grat
1550 Ai .xiiii. antz aici estat,
1551 On ai esta lança gardada
1552 E a quec jorn dos vetz torcada;
1553 C’aissi m’o avenia a far,
1554 O mout mi fora vendut car.
1555 E se cavallier cai passes,
1556 Pe cho que la lança toques,
1557 Be·us dic que mal me fora pres,
1558 Si entreseignas non feses
1559 Tals que mon seigner o ausis.
1560 Ve·us tot le mal qu’eu anc ci fis».
1561 Ditz Jaufre: «Merce potz trobar,
1562 Si vols so qu’ie·t mandarai far».
1563 «Seigner, per Dieu, si farai ben,
1564 Que ja sol non passarai ren».
1565 «Ara», dis el, «donc leva sus,
1566 E iras t’en al rei Artus
1567 E digatz li que·l fill Dozon
1568 Li t’envia, e fai li·n don
1569 D’aquesta lansa qu’ai conquista,
1570 Que anc tan bella non fon vista.
1571 E conta li de ton seignor,
1572 Con avia per sa follor
1573 Aitantz bon cavaliers pendutz,
1574 Ne qual loguer n’a recebutz».
1575 «Seigner», diz el, «ben o farai».
1576 E Jaufre dis: «Ara donc vai!»
1577 Aicho fon un dilus al ser,
1578 Aissi co·l solel vai jaser;
1579 E la noitz fon bella e serena,
1580 E la luna qu’es tota plena,
1581 Luzi clara de dia en dia
1582 E Jaufre tenc tot sol sa via,
1583 Que ren no·l poc far estancar.
1584 E·l nans de la lansa portar
1585 Non o a pueis gaire tardat,
1586 Que sol la nueg a sejornat.
1587 E al bon matin es mogut
1588 E es s’en a Cardoil vengut
1589 Tot dreichament al sinqen dia
1590 E troba·l rei, que cort partia,
1591 Que .xv. jorns ac ja durat.
1592 Et a tant largementz donat
1593 Als cavalliers e als baros,
1594 Que cadaüns s’en va joios;
1595 Car mout son ricament servit.
1596 E enantz qu’il fosson partit,
1597 Et els viron venir lo nan
1598 Ab la bella lansa el man,
1599 Et son per auzir estancat,
1600 Tant tro que·l nan aia contat
1601 De la lansa, per que l’aporta.
1602 Ab tant el intra per la porta,
1603 E tuit lo prenon a garar,
1604 Car anc mais no viron son par.
1605 E anc lo nan non sonet motz,
1606 Mas que s’en passa denan totz
1607 E venc al rei lai on sesia.
1608 «Seinor, Dieus e Santa Maria»,
1609 Dis el, «vos don bonaventura!
1610 Et si tot m’ai laia figura,
1611 Auiatz mi, si·us platz, car fornir
1612 Vos voill çe c’om me mandet dir».
1613 E·l rei respon: «En nan, et vos
1614 Sal Dieus, quar mi pares tan pros!
1615 E digatz ses tota temor
1616 So que·us volretz, sen o follor;
1617 Que tot vos sia perdonat».
1618 E·l nan a preon sospirat
1619 E pueis comensa sa raizon:
1620 «Seiner, deu part lo fill Dovon
1621 Vos aport aici esta lansa,
1622 Don ai aüt mouta pesansa,
1623 E mout dol e mout marimentz
1624 Mout cavallier e mouta jentz.
1625 E dirai vos en cal maniera:
1626 Un cavallier per sa sobriera
1627 E per sa gran cavalaria,
1628 Don cuja aver seignoria,
1629 L’a en un’angarda tenuda
1630 Sus en un bel arbre penduda,
1631 On ieu l’ai .xiiii. antz garada
1632 E a quec jorn dos vetz torcada.
1633 Et si cavalliers i passes,
1634 Per cho que la lansa toques,
1635 Ez eu de mantenen fasia
1636 Tal seigna qu’el la conoissia.
1637 E pueis venia totz garnitz,
1638 E·l cavallier era requistz
1639 Malament e pres e vencutz
1640 E per mieg la gola pendutz.
1641 E avia o, si m’aiut fes,
1642 Enaissi faitz de trent’e tres,
1643 Que anc tant no·ill sabron querer
1644 Merce, que lor poges valer,
1645 Tro que venc aquest cavallier,
1646 De cui son hom e mesagier,
1647 Qui a conques el e la lansa
1648 E d’aquel a presa venjansa,
1649 A cui avia ren forfaitz,
1650 Que pendut l’a per atraisaitz.
1651 E ve·us la lansa que·us envia,
1652 E me, per so que vostra sia».
1653 «Ara·n digatz, nan, per ta fe»,
1654 Dis lo reis, novas de Jaufre,
1655 E no m’en mentas! Cora·l vist?»
1656 «Diluns al ser, seigner, per Crist,
1657 Me parti d’el senes fallida,
1658 Quant la batailla fon fenida
1659 Et ac lo cavallier pendut».
1660 «Era saintz?» «Oc, se Dieus m’aiut,
1661 Et alegres e delechos».
1662 «E Dieus», dis lo reis, «glorios,
1663 Bel seignor, per vostre plazer
1664 Laissatz lo·m encara vezer
1665 San e sal e ses enconbrier,
1666 Que jamais fort gran alegrer,
1667 Tro que l’aia vist, non aurai».
1668 Parlaren de Jaufre ueimai
1669 E laissaren aquest estar,
1670 Que non vol per ren estancar
1671 Ni per manjar ni per dormir:
1672 Tant gran talent a de seguir
1673 Taulat, e tan n’es angoissos;
1674 Car membra·l de Quex l’enoios,
1675 De so que denan son seignor
1676 Li dis, que de maior valor
1677 Sera, can ier enebriatz.
1678 E per aquo es s’estrunatz;
1679 Que ja, se pot, non manjara,
1680 Tro que conbatutz se sera
1681 Ab Taulat; et si conquerer
1682 Lo pot, fara·l per fol tener
1683 Quex, car dis tan gran vilania.
1684 Et en aissi el ten sa via,
1685 Entro que fon ben mieia nueitz.
1686 E vi denan se dos grantz pueitz
1687 Mout autz e d’estraina maniera,
1688 On ac una streta cariera,
1689 Per on l’avenia a passar,
1690 Car autra via non poc far.
1691 Et aissi con s’en vai anblant,
1692 Et un serventz li sal denant.
1693 E fo espes e gros e grantz
1694 E leus e fort e ben estantz;
1695 Et los cabels ac aut tondutz;
1696 E portet tres dartz tan agutz,
1697 Tan afillatz e tan taillantz,
1698 Que rasors non es plus trencantz.
1699 Et anc non ac altr’armadura,
1700 Mas gran coutel a la centura
1701 E en son dos un gonellon
1702 Ben faitz e de bona faizon.
1703 E crida: «Cavallier, estai
1704 Et escouta so que·t dirai!»
1705 E Jaufre es se estancatz
1706 E ditz: «Beltz amicx, que vos platz?»
1707 «Ieu t’ou dirai», dis lo serventz,
1708 «Ton caval e ton garnimentz
1709 T’avenra aici a lassar,
1710 Car estiers non si pot passar».
1711 E Jaufre respon com arditz:
1712 «E non pot pasar hom garnitz,
1713 Amicx», dis el, «ni a caval?»
1714 «Si fai ben, mas en esta val
1715 Detz ieu aver aquesta renda».
1716 «Diables», dis Jaufre, «la prenda
1717 Aital renda, e me si fassa,
1718 Se ja mon caval, que no·m lassa,
1719 Ni mos garnimentz lasarai,
1720 Aitant con defendre·m porai!»
1721 Dis lo serventz: «Se non o fas
1722 Ab ben, ab ton mal lo faras
1723 E veiras com lo ci tolrai
1724 E te e ton caval penrai».
1725 «Me penras?» «O ieu atrasaitz».
1726 «E per que? Ai te ren forfaitz,
1727 Mas car voil per aici pasar?»
1728 «Tu non, mas car non vols laisar
1729 Tos garnimentz ni ton caval,
1730 Tro que n’aia mes te aval».
1731 «E tu com m’en devallaras?»
1732 «Enpres aquel tu o verras
1733 E gara·t bien ueimais da me!»
1734 «Si farai ieu», so dis Jaufre.
1735 Ab tant lo serventz s’apareilla
1736 E secot lo dart a l’oireilla,
1737 Aissi con per ades lansar.
1738 Mas Jaufre no·l volc asperar,
1739 Que paor a de son caval,
1740 E vai coren d’amon d’aval.
1741 E·l serventz a l’un dartz lansat
1742 E a·l tal en l’escut donat,
1743 Que fuec e flama·n fes issir;
1744 Mas anc no·l poc jes envazir.
1745 E·l feres es se totz plegatz,
1746 E·l fust ronputz e peçoiat.
1747 E Jaufre gira mantenent
1748 Et es vengut sobr’el corent,
1749 Que·l cujet ab terra cosir.
1750 Mas el s’en sap mout ben gandir
1751 E deliurament et azaut,
1752 Et a faitz a travers un saut,
1753 E laisset lo d’outra passar.
1754 E pueis laisa·l l’autre anar,
1755 Et a·l tal en l’elme donat,
1756 Que tot de fuec l’a enflamat;
1757 Que tal flama en fes issir,
1758 C’amdos los en pogratz chaussir,
1759 Si que Jaufre eisaboisi.
1760 Mas anc l’elme non esvazi.
1761 E·l serventz, cant vi·l dartz ronputz,
1762 Per pauc non a son sen perdutz,
1763 Tant fon fels e mal et iratz,
1764 Can Jaufre non era nafratz
1765 Ne l’elme non entamenet;
1766 Car anc mais en ren no·s peccet,
1767 Que deliuramentz non passes,
1768 On que feris, mais de dos pes.
1769 E Jaufre estet un petit,
1770 Que ac lo cap essaboisit
1771 Del colp que l’ac donat tan gran.
1772 E pueis vai l’entorn campeian
1773 Et enqueren consi·l poges
1774 Tant far que l’autre dart traesses;
1775 Mas no·s vol trop sobr’el gitar,
1776 Car gran paor a de nafrar
1777 Son caval mas que d’autra ren.
1778 Mas lo serventz s’en garda ben,
1779 Car mais, so dis, l’amara viu.
1780 Et es vengutz ves el de briu,
1781 En sa man son dart embagat,
1782 E socot lo, pueis l’a lansat
1783 Et escrida: «Per Crist, vasal,
1784 Tot chai lassaretz lo caval
1785 E l’usberc e l’elme luzent,
1786 E l’escut e·l bran eissament,
1787 Que ja res no·s en tenra pron!»
1788 E quant Jaufre au la razon,
1789 Gitet se totz ves una part
1790 E vi ves se venir lo dart,
1791 E·l dart venc bruiens e siblans
1792 E det li tal en espassans
1793 De tras, aissi con fon clinatz,
1794 Que·l bos ausbercs es desmaillatz,
1795 Si que mais d’un palm n’a ronput.
1796 Aitant con n’a aconsegut,
1797 Ne trenquet e pueis resorti
1798 Tant aut, que anc neguns no·l vi,
1799 Ni sabron on era casutz.
1800 E Jaufre, com apercebutz,
1801 Can vi que·ls .iii. dartz ac lansatz,
1802 Es se ves lo serventz giratz:
1803 «Oimai», dis el, «penrai venjansa
1804 De vos ab lo fer de ma lansa!»
1805 Ab tant a la renna girada
1806 E venc ves el lança bassada,
1807 Que ja non se cujet peccar.
1808 Mas lo serventz pres a sautar
1809 E fes maiers sautz e travers,
1810 Que non fera chabriol ni cers.
1811 E quant Jaufre s’en fon passatz,
1812 Es s’a una peira clinatz,
1813 Que trobet denan se fregal.
1814 Et agra l’en dat colp mortal;
1815 Mas el mes denan se l’escut
1816 Et a sus lo colp recebut,
1817 Si que la peira es brisada,
1818 De tal poder l’a enviada;
1819 E·l bons escus es totz sclaupatz.
1820 E Jaufre fon fel et iratz,
1821 Car lo serven non pot consegre;
1822 Tant no·l pot encausar ni segre.
1823 Aissi va danant el gandent
1824 Et aissi sal desliurament,
1825 Que no·n pot esser poderos.
1826 «E Dieus», dis el, «rei glorios!
1827 Que farai d’aquest averser?
1828 Tot quant vei non pretz un diner,
1829 Si non posc a mon talent far».
1830 Mantenen se vai d’el prosmar
1831 E portet lansa sobre man:
1832 «Ara», dis el, «er faitz de plan
1833 De me o de vos aitrasaitz».
1834 E·l serventz a son coltel traitz,
1835 Que portet gran a la centura:
1836 «Tot mi laisaretz ma dreichura»,
1837 Dis el, «aintz que·us partatz da me!»
1838 «Oc volentiers», so dis Jaufre;
1839 Antz que·m parta de te, l’auras
1840 Aital com servida la·m as».
1841 Et cuja·l, enaissi con ven,
1842 Ferir, mas aquo non val ren,
1843 Qu’a una part es loing sailitz.
1844 Et apres com amanoïtz,
1845 Aissi con Jaufre dec girar,
1846 Va sus en las ancas sautar
1847 Del caval et a·l pres a bratz.
1848 E pueis escrida: «No·us movatz!
1849 Que si·us movetz, ades mores».
1850 Et cant Jaufre si senti pres,
1851 Es maritz e non sap que·s fassa.
1852 E·l serventz lo streitz e l’abrassa,
1853 Si que non a di se poder
1854 Ni·s pot aiudar ni valer.
1855 Et enaissi et el s’en va
1856 Ab el, e dis que menar l’a
1857 En tal luec on ja senpre mais
1858 Aura marimen e pantais,
1859 Et on aura tant de dolor,
1860 Que anc caitiu no l’ac maior
1861 Con el fara lai on lo mena,
1862 Ni anc hom non sofri tal pena.
1863 Et a·l entro al jorn menat
1864 Aissi denan se abrasat.
1865 E can jorn pres a esclarzir,
1866 E Jaufre dis: «Mais voil morir,
1867 Per Deu, que cel e terra fes,
1868 Que aquest m’en men aissi pres;
1869 Tot veirai si·m poirai acorre».
1870 E pueis gieta sa lansa porre
1871 E va·l penre per lo braitz dreitz,
1872 Ab que·l tenia plus estreitz.
1873 E a lo tan tirat e tort,
1874 Que·l coltel l’a de la man tolt,
1875 E laisset lo·n terra cazer,
1876 C’anc de ren non s’en poc valer.
1877 E pueis pres ab amdoas mans
1878 Son senestre bratz, qu’era sans,
1879 E tiret lo·i de tal vertut,
1880 Que tot lo l’a del cors ronput;
1881 E a·l del caval derocat,
1882 Si qu’a pauc no l’a degolat.
1883 E pues es a pe desendutz.
1884 E·l serventz jac totz estendutz
1885 El sol, que sol no·s mou ni·s mena,
1886 Mas que quer merce a gran pena.
1887 Dis Jaufre: «Per Dieu, cui aor,
1888 Ja non aurai de raubador
1889 Merce, ne non la deu trobar».
1890 E vai l’andos los peis trencar.
1891 «Ara·us prec», dis el, «per merces,
1892 Que non coras ni non sautes
1893 Ne·us conbatatz ab cavallier,
1894 E aprenetz autre mestier,
1895 Que aquest avetz pron tengutz.
1896 Mas greu m’es, car non ai saubut,
1897 Enantz que·ls pes toutz vos ages,
1898 S’avetz negun cavallier pres,
1899 Que tengatz en vostra prison».
1900 «Seiner, ben ai una maison»,
1901 Dis lo servent, «aqui de lai,
1902 On .xxx. e .v. cavalliers ai
1903 E mas prisons e mas cadenas.
1904 E aiso», dis, «a moutas penas».
1905 «Doncx», dis Jaufre, «totz los veirai
1906 E poisas diliurar los ai,
1907 Car no·s taing que vos los tengatz».
1908 Ab tan el s’en es lai anatz
1909 A la maison, qu’i fon uberta.
1910 E demandet a gran cuberta
1911 A un nanet, qu’era portiers:
1912 «O son .xxxv. cavalliers»,
1913 Dis Jaufre, «qu’en prison estan?»
1914 Atrestan leu respon lo nan:
1915 «Cavallier, ben tenc per ausar,
1916 Car anc saïns auses entrar;
1917 Mas aisso non es ardimentz,
1918 Ainz es follia e non sentz,
1919 Car cai venguist, e no·m sap bon.
1920 Vai t’en, per bon conseill t’o don,
1921 Enantz que venga mon seignor,
1922 C’aucira ti a desenor,
1923 O ti fara trop pietz d’aucire».
1924 E Jaufre comenset a rire
1925 E a li dit tot en rizent:
1926 «Amicx, mostra·m isnelement
1927 Los cavaliers, car ieu i son
1928 Per els deliurar de prison».
1929 «Eu cre que vos i remanres»,
1930 Dis lo nans, «antz que·ls deliures.
1931 E tenc vos per fol e per pec;
1932 Que si mon seignor cha·us consec,
1933 N’i vos voriatz esser vengutz».
1934 Jaufre respon com percebutz:
1935 «Ton seignor non veras ja mais,
1936 Car ieu l’ai mes en gran pantais,
1937 Qu’ieu los ai amdos los pes toltz.
1938 Per que·ls cavallier seran soltz,
1939 E tu seras en ma prison,
1940 Mas a paucas de reenzon
1941 Escanparas, se vols anar
1942 Lai on ieu te voll inviar».
1943 «Seiner», dis lo nan, «per ma fe,
1944 Ieu ferai so que·m mandes be,
1945 Pueis aissi es de mon seignor;
1946 E traires oi de gran tristor
1947 Est cavalliers, que son dolentz,
1948 E seran uei per vos jausentz.
1949 Ez ieu qu’estava en gran forsa,
1950 Qu’el m’agra ben touta la scorsa,
1951 S’ieu non feses tot son mandat.
1952 Mas Dieus, que nos a deliurat,
1953 E vos deven ben obezir
1954 So que volres mandar ni dir».
1955 «Doncx», dis Jaufres, «mena·m primiers
1956 Ez enseigna·m los cavalliers!»
1957 «Voulentiers, seiner», dis lo nan.
1958 E senpre il se mes denan
1959 Et a·l menat en una sala,
1960 On estavan en prison mala
1961 Tristz e marritz e consiros
1962 .Xxx. e .v. cavallier pros,
1963 Que·l servent avia conques;
1964 Un a un los avia pres.
1965 Ab tant Jaufre es dintz entratz
1966 Et a·ls cavalliers saludatz,
1967 Mas negun no·i vol mot sonar,
1968 Qu’enans so prenon a plorar
1969 E dizon totz entre lor dentz:
1970 «Mala fon anc nat est serventz,
1971 Que tant bos cavalliers a pres!»
1972 Mes mantenent lor dis Jaufres:
1973 «Cavallier, e perque·us ploratz?»
1974 «Va, fol», dizon els, «ben es fatz,
1975 Que demandas per que·ns plorem:
1976 Ja ves tu qu’en prison estem,
1977 En gran e fera et estraigna.
1978 Per o non a un que no·s plaigna
1979 E no·il sia greu, car t’a pres
1980 Lo servent, c’anc mala nasques,
1981 Car nos ti vezem bel e gent.
1982 Ar entraras en tal torment,
1983 Com nos estam, cho potz vezer».
1984 Dis Jaufre: «Dieus a gran poder,
1985 Que pot deliurar me e vos
1986 D’est luec, don estes perillos.
1987 Qu’eu n’ai pres per totz venjamentz
1988 Ab ma spaza d’aquest serventz,
1989 Qu’ieu li ai toutz amdos les pes
1990 E pueissas vengi chai apres
1991 Tot dreitz vas aquesta maison
1992 Per vos deliurar de prison».
1993 E·ls cavalliers, can an auzit,
1994 Dizon totz ensem a un crit:
1995 «Seigner, bona fossetz anc natz,
1996 Car per vos sem totz deliuratz
1997 E traitz de pena e de martire».
1998 Ab atant Jaufre pres a dire
1999 Al nan, que pens tost co·ls deliure.
2000 E·l nan pres un martel deliure,
2001 Ab que las cadenas trenques.
2002 Puis ve·l vos totz levatz en pes,
2003 E puis son tutz agenoilatz
2004 Denant Jaufre e·s son liuratz
2005 A lui per far son mandamen.
2006 E dizon tuit comunalmen:
2007 «Seignor, ve·us nos en ta merce,
2008 Far nos potz, si vols, mal e be.
2009 Manda·ns que·t vols; que nos farem
2010 Cho que·ns mandaras, si podem.
2011 Mandar nos potz a ton plazer;
2012 Car nos n’irem a tot poder
2013 E farem ne quo que puscam».
2014 «Barons», dis Jaufre, «e ie·us am
2015 Totz ensems, mas non vol fasatz
2016 Ren per me, en que dan aiatz,
2017 Ne non man a negun ren metre,
2018 Mas sol que totz vos voill trametre
2019 En la cort del bon rei Artus.
2020 E voill que li contatz cascus,
2021 Con ieu vos ai totz deliuratz
2022 D’aquesta prison e gitatz,
2023 E co·l servent pres vos tenia
2024 Ni per qual razon vos avia
2025 Pres ni vencutz per sa sobriera,
2026 Car pasavatz per la cariera,
2027 On mi cuidet aver vencut,
2028 Ni qual loier li n’ai rendut,
2029 Car toutz li ai amdos los pes».
2030 Ab tant cascuns repon apres:
2031 «Seiner, volentier anaren
2032 En la cort del rei e diren
2033 Tot cho que vos en avetz dit;
2034 Mais puis tant nos avetz servit,
2035 Servetz nos mais, s’il a vos platz,
2036 De sol aitant, que nos digatz
2037 Vostre nom, e no·us sia mal!»
2038 Et Jaufre lor a dit aital:
2039 «Vos, de Joufre, lo fill Dovon,
2040 Li digatz, que·us trais de prison.
2041 Metetz vos ades el camin,
2042 Que ja m’amistatz ne ma fin
2043 Non auretz vos, si no·i anatz
2044 E mot a mot no li contatz».
2045 E·l nan dis a Jaufre jausentz:
2046 «Ieu lor rendrai lor garnimentz
2047 E·ls cavals, que toutz lor avia
2048 Lo serventz, et pueis en la via
2049 Nos metren senpres senes falla».
2050 «Ara doncx vai, se Dieus te valla»,
2051 Dis Jaufre, «et aporta lor
2052 Totas las armas, per amor!»
2053 «Ades», dis lo nan, «o farai».
2054 E pueis vas l’estable s’en vai
2055 Et amenet totz lor destriers
2056 E tot lor arnes volontiers.
2057 Ab tant sont puiatz li vassal,
2058 Cascun en son coren caval,
2059 Et en an pres lor garnimentz.
2060 E Jaufre vai totz belamentz
2061 Ab els trop mais d’una gran leuga;
2062 Mais pueis los amonesta e prega,
2063 Que non fazon nulla autra via,
2064 Mais lai dreitz on el los envia.
2065 E els dizon, que lai iran,
2066 Ou lo reis Artus trobaran.
2067 E cant agron aicho parlat,
2068 E Jaufre lor a ensignat
2069 Lo servent, aissi co·l laisset,
2070 Que anc pueisas non s’en levet,
2071 Aintz estet en luec de marit.
2072 Mas il li dison a un crit:
2073 «Per ma fe, vos jairetz aqui!»
2074 E pueis tenon lor dreitz cami.
2075 Apres ve·us Jaufre avalat,
2076 E a ben son caval cinclat,
2077 Per cho que vol cercar cojos
2078 Taulat, de que es tan desiros.
2079 E dis: «Barons, a Dieu siatz,
2080 Que per vos me son trop tardatz,
2081 E ara n’i puesc plus estar».
2082 Ez il li van totz sopleiar:
2083 «Seiner, la vostra gran merce»,
2084 Cho diseron tuit a Jaufre,
2085 «Car en totz luec sera retraic
2086 Lo servizi que·ns avetz faic,
2087 E del servent qu’avetz vencut».
2088 Jaufre pres la lansa e l’escut
2089 Et es puiatz deliuramen
2090 E laissa·ls estar e va s’en.
2091 Cho fon lo dimartz ben maitin,
2092 Que Jaufre s’es mes el camin.
2093 Et es lo serventz remansutz,
2094 Los pes totz e·ls brasses ronputz.
2095 E·ls cavalliers son tuitz puiatz,
2096 Can Jaufre si fon d’els lonjatz,
2097 C’uns vas l’autre non ac orgoill.
2098 E can foron dedentz Cardoill,
2099 Trobero·l rei en un vergier
2100 Ab sol .xxv. cavallier,
2101 Que·ls altres s’en eron anatz.
2102 Mas el son mantenent entratz
2103 El vergier, on lo rei trobaron,
2104 Pueis totz ensems s’engeinolairon
2105 Als pes del rei. E l’uns comensa
2106 (Ar dira raison sens temensa)
2107 E dis aisi al primier cap:
2108 «Seigner, aquel ver Dieu, que sap
2109 Tot can fa nulla creatura,
2110 Si·l platz, vos don bonaventura
2111 E·us gart de mal e de tristor
2112 Enaissi com tot lo meillor
2113 Rei del mon, que anc fos ne sia!»
2114 «Amicx, Deus e Santa Maria»,
2115 Dis lo bon rei, «don gaug a vos
2116 E a totz vostres conpagnos!
2117 E dizes tot so qu’en vuilaz,
2118 Que de ren paor non aiaz!»
2119 «Seigner reis, ben o devem dir,
2120 Que trop vos avem que grazir,
2121 E direm vos cosi ni con
2122 Daus part Jaufre, lo fil Dovon,
2123 Nos metem en vostre poder;
2124 Car anc no volgren remaner
2125 En loc, de pueis que l’aguen dit,
2126 Ainz lo n’aven ben obezit
2127 En aissi con el nos mandet.
2128 Que de tal loc nos deliuret,
2129 Que·ns tenia en gran prison
2130 Un servens, c’anc plus mal non fon.
2131 Et estava en una val;
2132 E si passes hom a caval,
2133 Qui fos garnitz en mieitz la via,
2134 E pueis de mantenem disia,
2135 Que hom li des per oferenda
2136 L’arnes e·l caval per sa renda.
2137 E cel que far non o volia,
2138 A conbatre l’en avenia
2139 Ab lo servent, si Dieus m’aiut;
2140 E pueis, pus l’avia vencut,
2141 El prenia son garnimens
2142 E·l cors menava en tormens.
2143 Car nos o aven ben asaiatz,
2144 Qu’eu cre ben que aiam estatz
2145 .Viii. antz pleniers en sa prison,
2146 E anc non volc penre raizenzon,
2147 E pres los cavals e·ls arnes.
2148 Mas Deus nos trames lai Jaufres,
2149 Que·ns n’a totz deliuratz e soutz.
2150 E al servens a los pes toutz
2151 E amdos los braces estortz:
2152 Non era tan mal ni tan fortz,
2153 Que·l pros Jaufre no·n preses dreitz.
2154 E dic vos ben, fe que vos deitz,
2155 C’anc non vi tan pro cavallier
2156 En negun luec, ne tan sobrier
2157 Ni tan franc ne tan enseinat».
2158 Ab aitant lo nans a parlat
2159 E conta li tot son afar,
2160 Co·l pres ni con l’a fait estar
2161 En la maison, qu’era portiers.
2162 E·l reis demand’als cavalliers:
2163 «Barons, digatz mi e no·s pes»,
2164 Dis el, «novas del pros Jaufres
2165 E no m’en mentatz, cora·l vis?»
2166 E l’un s’es sus levatz e dis,
2167 E dis al rei en son latin:
2168 «Nos lo vim dimartz ben matin,
2169 San e sal, riçen e joios.
2170 E tramet nos aici a vos
2171 Per totas vostras volontatz.
2172 Mas el s’es tant fort estrunatz,
2173 Que non vol en luec estancar,
2174 Entro que vos puesca venjar
2175 De l’onta, que·us fes l’autre jorn
2176 Taulat. Et enantz qu’el s’en torn,
2177 Quera·l tant entro qu’el lo trop.
2178 E s’el li puet esser de prop,
2179 Conbatra·s ab el senes failla,
2180 Que ja non ira sens batailla».
2181 «Seigner Dieus, paire glorios,
2182 Aissi con vos es poderos»,
2183 Ditz lo rei, «et avetz poder,
2184 Vos mi laissatz Jaufre vezer,
2185 San e sal e sens mariment;
2186 Car tant m’a faitz onrat present,
2187 Que anc mais no·l presi tan gran.
2188 E si no·l veitz antz de meitz an,
2189 Tot cant ai, no·l pretz un puies».
2190 Parlaren oimai de Jaufres,
2191 Que sec Taulat tost e corentz;
2192 Car ja non er enantz jausentz
2193 Ni non aura pausa ni ben
2194 Ne alegrier de nulla ren.
2195 Doas nueitz a, que non dormi
2196 Ni manjet, pueis del rei parti,
2197 On Quex lo senescals li dis
2198 Tant d’enuec, per qu’el s’afortis;
2199 Que ja, si pot, non manjara,
2200 Tro que conbatuz se sera
2201 Ab cel que tant aura cercat.
2202 Et enassi a cavalcat,
2203 Tro que tercia fon ben passada.
2204 E la calors es gran levada,
2205 Per que sos cavals es totz las,
2206 C’a menar lo l’aven de pas;
2207 Car qui non manja ne non beu
2208 Ni non pausa, lassar si deu;
2209 Per que·l caval es enoiatz
2210 E Jaufre las e trabailatz.
2211 Mas tal paor a de tarzar,
2212 Que non se vol en luec pausar;
2213 E aissi el s’en vai tot gent.
2214 Ab aitant vi venir corent
2215 Un escuder bel et azaut.
2216 E ac esquintat son bliaut
2217 Tro aval desotz la centura,
2218 E fes gran dol a desmesura.
2219 E venc ronpent ab anbas mans
2220 Sos cabels, que son saurs e plans,
2221 E bat sa cara e s’esgrafina,
2222 Si que·l sancs cor per la petrina.
2223 Quant vi Jaufre, ez el escrida:
2224 «Pros cavalliers, salva ta vida
2225 E fug ades tan can poras!»
2226 E Jaufre demanda·l: «Que as,
2227 Amicx, ne que t’es a veiaire?»
2228 «Franc cavalliers e de bon aire,
2229 Fug ades, per amor de Dieu,
2230 C’ancui te tardaras ben leu!»
2231 «Amicx, e as ton sen perdut»,
2232 Dis Jaufre, «car si vei ronput
2233 Tos dras, ta cara, tos cabels?»
2234 «Seiner, non ieu», dis lo donzels,
2235 «Aintz o dic per natural sen:
2236 Fuges ades e crezes m’en!»
2237 «Adoncx, per que·m mandas fugir,
2238 Que no vei ren mas te venir,
2239 De que·m cailla paor aver?
2240 Fols iest e fas o ben parer».
2241 «Seigner, non son jes, per ma fe!»
2242 «Si est, car non vols dir per que
2243 Mi mandas arere tornar».
2244 «Seigner, per ta vid’a salvar!»
2245 «Digatz mi doncx, per cal razon!»
2246 «Seiner, no·us sai dir la fazon,
2247 Ni l’auria d’un an retracha,
2248 De cel, que tal paor m’a facha
2249 E que m’a mort mon bon seignor,
2250 Un cavallier de gran valor,
2251 Que menava una pulcella
2252 Ezauta, convinent e bella,
2253 E de ric paraige e de gran,
2254 Filla d’un ric conte norman.
2255 E mena la·n oltra son grat;
2256 E me a si espaventat,
2257 Qu’encara mi fai tot fremir».
2258 «E per cho me mandas fugir»,
2259 Dis Jaufre, «car tu as paor?
2260 Per fol t’ai e per muzador».
2261 E con il·s van aissi parlan,
2262 Uns mezel venc ab un enfan,
2263 Que aportet entre sos bras.
2264 E una femna venc de tras
2265 Cridan e ploran e plainen,
2266 Ses cabels tiran e ronpen.
2267 E venc s’en totz dreitz ves Jaufre:
2268 «Seiner, per Dieu ti clam merce,
2269 Lo sobiran poesta Dieu:
2270 Que m’acoras e rendas vieu
2271 Mon enfant, que·l mezel enporta,
2272 Que m’a levat denan ma porta!»
2273 «Femna, ara mi digatz per que
2274 Lo t’a tout!» «Seigner, per ma fe,
2275 Non per ren, mas car li sap bon».
2276 «E no·i a nul’autra razon?»
2277 «Seigner, no, fe que deitz a Dieu».
2278 «Doncx», dis Jaufre, «lo·t rendrai ieu
2279 Atrasaitz, si puesc, viu o mort,
2280 Pueis», dis el, «que·l mezel a tort».
2281 Ez a donat dels esporons
2282 Al caval e vai s’en cochos
2283 Ves lo mezel esporonan,
2284 E la femna sec lo trotan.
2285 E Jaufres crida: «Met lo jos,
2286 Fol mezel, villan enoios,
2287 L’enfan, que no·n portaras miga!»
2288 E·l mezel a·l facha la figa:
2289 «Tenetz», dis el, «en vostra gola!»
2290 E non l’en fes jes una sola,
2291 Aintz l’en a faichas mais de tres.
2292 «Per mon cap, vos o conprares»,
2293 Dis Jaufre, «en mezel pudent,
2294 Car fas tan gran descausiment,
2295 Qu’eu, si puesc, tolrai vos la vida».
2296 E·l mezel fon pres de garida
2297 De son ostal et intra s’en.
2298 E Jaufre venc de mantenen
2299 A la porta, per on intret,
2300 E aqui mezeis desendet.
2301 Ab tan n’es la femna venguda
2302 Ploran e cridan: «Deus, aiuda!»
2303 E Jaufre comanda·l que·l tenga
2304 Sa lansa e·l caval tro que venga.
2305 Ab aitant es s’en laentz entratz,
2306 L’espaz’al man, l’escut el bratz.
2307 E la maison fon bella e grantz,
2308 Et un mezels fer e estrantz
2309 Jai en un lieg e tenc lonc se
2310 Una pulcela, que non cre
2311 Qu’el segle n’aia belazor;
2312 Car plus ac fresca la color
2313 Que rosa cant es ades nada.
2314 Et ac sa gonela esquintada
2315 Tro aval desotz la petrina,
2316 Que ac plus blanca que farina.
2317 E plais fort e menet gran dol,
2318 E ac plus groses que non sol
2319 Amdos los ueiltz, tant ac plorat.
2320 Ab tant ve·us lo mezel levat,
2321 Et a una gran masa presa.
2322 E Jaufre, que·l vi, ac feresa,
2323 Car lo vi tant desfigorat;
2324 Que ben ac de lonc un astat
2325 E de spallas doas brassadas,
2326 Grosses mans e ganbas enfladas
2327 E·ls detz corps e totz desnozatz;
2328 E fon per la cara bossatz
2329 De gran bosas meraveillossas.
2330 E ssas ceillas non son pellossas,
2331 Aintz las a enfladas e duras.
2332 E ac las prunellas escuras
2333 E·ls ueils trobles e grepellatz,
2334 Tot entorn de vermeill orlatz.
2335 E las gingias reverssadas,
2336 Blavas e grossas e botadas,
2337 E ac grans e rossas las dentz
2338 E vermenosas e pudentz.
2339 E fon vermeilltz et aflamatz,
2340 Aissi com un carbon crematz.
2341 E·l nas quicat e moregos;
2342 E polset e fon rauquillos,
2343 Si que a pena poc parlar.
2344 E pres ves Jaufre ad anar
2345 E demanda·l: «Qui sai t’a mes?
2346 Iest te vengutz rendre per pres?»
2347 E Jaufre respont li que non.
2348 «Adonc, per quina ochaison
2349 Sai est entratz? Que vas queren?»
2350 «Un mezel, que n’es mon vezen
2351 Chaïntz entratz ab un enfan,
2352 Que sa maire m’a quist ploran,
2353 Per amor de Dieu, que·l li renda».
2354 «Ben trobaras qui·l te defenda,
2355 Fol vilan, plen de desmesura.
2356 Ben seguist ta malaventura,
2357 Car anc per aicho sai entrest.
2358 Ab avol agur te levest,
2359 Car fort sera corta ta vida».
2360 E tenc la masa amaneïda
2361 E det l’en tal sus en l’escut,
2362 C’al primier colp l’a abatut.
2363 E vol l’en dar autre apres;
2364 Mas Jaufre es sailli en pes
2365 E fug al colp qu’el vi venir.
2366 Et ac le ben ops lo fugir;
2367 Que tal vai la massa donar
2368 El sol, que tot lo fes crolar
2369 E tota la maison fremi.
2370 Et Jaufre ab atant sailli
2371 E ven ves lo mezel coren
2372 E a pres cor e ardimen.
2373 Et a·l donat un colp certan
2374 Ab la spaza, qu’el ten en man,
2375 C’un palm della gonella blanca
2376 Li trencha e·l polpil de l’anca
2377 E la camisa e·l braier
2378 Ab de las bragas un cartier,
2379 Que no·l poc plus aut avenir.
2380 E·l bran anet el sol ferir
2381 Tal cop, c’un palm si·n es entratz.
2382 E·l mezel, cant se sent nauratz
2383 E vi·l sanc en tera cazer,
2384 Fun iratz e va·l requerer.
2385 E a la massa el col levada,
2386 Si que Jaufre aquesta vegada
2387 No·s sap gandir anar de les,
2388 Mes el s’es tras un piler mes,
2389 Que non volc lo cop esperar,
2390 E·l mezel vai sus tal donar,
2391 Ce·l piler a tot derocat,
2392 Si qu’a pauc no l’a deslugat,
2393 Que tota la maison tremola.
2394 E la pucella estet sola
2395 Ad una part az orazons,
2396 Mans jonchas et en genoillons,
2397 E prega Dieu molt umilmentz:
2398 «Seiner, que nasquist veramentz
2399 De la verge Santa Maria,
2400 E dest ad Adam conpaignia,
2401 Can l’aguist faitz a ta fazon,
2402 E sofrist per nos passion
2403 En la croitz, on fuitz clavelatz,
2404 E el pietz ab lansa nafratz,
2405 Defen me d’aquest aversier
2406 E gueris aquest cavallier
2407 De mort per ta santa douçor.
2408 E·l dona forza e vigor,
2409 Con si·l puesca apoderar
2410 E me de sas mans deliurar!»
2411 E Jaufre es enantz anatz
2412 Et antz que·l mezels fos drizatz,
2413 A·l tal el bratz destre donat,
2414 C’a travers lo n’a tot portat,
2415 Si que del muscle l’a partit.
2416 E·l mezel a gitat un crit;
2417 Can vi son bratz casutz el sol,
2418 Es totz enrabïatz de dol.
2419 E venc ab quel a mal talen
2420 Ves Jaufre, mas el non l’aten,
2421 Car ben a vist con sap ferir,
2422 Perque·s vol de son colp gandir.
2423 E anc non s’en sap gandir tan,
2424 Que no·l des tal en espasan
2425 El cap, que·l fes agenoillar,
2426 E per la gola e per la nar
2427 Li fes un rag de san issir.
2428 E la massa vai tal ferir
2429 El sol, que per mieg luec es fraicha.
2430 E Jaufre tenc l’espaza traicha
2431 Et anet ferir lo mezel
2432 Sotz lo genoill, si que la pel
2433 E la carn li trenquet e l’os;
2434 Non era tan durs ni tan gros,
2435 Que tot non o aia trencat.
2436 Et a donat tan gran esclat,
2437 Con s’uns gran arbres fos casutz.
2438 E Jaufre es corent vengutz
2439 E venc ves el espaza traicha:
2440 «Oimai», dis el, «er la pais facha
2441 De me e de vos, fe qu’eu deig,
2442 Ar sai, que m’estaretz a dreig».
2443 E va l’en la testa ferir
2444 Ab l’espaza de tal aïr,
2445 Aissi com estet en sezens,
2446 Tot lo fendet tro en las dens.
2447 E·l mezel a si repenat,
2448 Que tal cop l’a del pe donat,
2449 C’a una part lo fes anar
2450 E si ab la paret urtar,
2451 Que l’auzir li tolc e·l vezer.
2452 Et anet en terra cazer,
2453 Qu’el non puec plus parlar que mutz.
2454 E·l bran es li del man casutz,
2455 Que no·s pot donar nul conseill.
2456 E·l sanc tot viu, clar e vermeill
2457 Ieis per lo nas e per la bocha,
2458 E anc no·s moc plus c’una socha.
2459 E la pucella es venguda
2460 Ves el, aissi com esperduda,
2461 Can vi c’aissi era casutz
2462 E jac el sol totz estendutz,
2463 E cujet que mortz fos sens failla.
2464 E va·l deslacar la ventailla
2465 E pueis apres l’elme forbit.
2466 E cant lo cap l’ac desgarnit,
2467 Jaufre a un sospir gitat.
2468 E ela non a gaire tarçat,
2469 Mas vai coren per aiga clara
2470 Et a l’en gitat en la cara.
2471 Et el leva sus per poder
2472 E cujet l’espaza tener,
2473 E donet tal a la doncella
2474 Del puing, que a terra venc ella.
2475 E si tenghes l’espaza nuda,
2476 Agra la per mieg luec fenduda,
2477 Tant la feri de gran azir.
2478 Mas non cujet ella ferir,
2479 Que·l mezel se cujet que fos,
2480 Tant es de son colp temeros.
2481 Aissi es totz esaboisitz,
2482 C’ades cuja eser feritz,
2483 Et fug per la sala coren
2484 Aissi con hom que non enten
2485 Ni au ni ve ni sap on s’es.
2486 Et es se tras un pilar mes;
2487 Et estet s’aqui apilatz
2488 E tenc son escu en son bratz
2489 E mes lo denan per cobrir,
2490 C’ades cuja c’om l’an ferir.
2491 E la pulcella venc tot jen
2492 Ves el e dis li bonamen:
2493 «Franc cavaliers, bella persona,
2494 Regarda te, veiras qui·t sona.
2495 Menbre·t de ta cavallaria,
2496 Don sobre totz as seignoria,
2497 De ton pretz e de ta valor;
2498 No·t cal aver oimais paor.
2499 Osta denantz lo pietz lo scut,
2500 Que·l mezel as mortz e vencut».
2501 E Jaufre es se remenbratz
2502 E troba·s del cap desarmatz
2503 E pueis respont a la pulcella:
2504 «Digatz me», dis el, «daumisella,
2505 Qui a l’elme de mon cap pres,
2506 Ni ma bona spaza on es?»
2507 Ela·l respont atrestan leu:
2508 «Seiner, tot vos o rendrai ieu,
2509 Qu’ie·us desarmei lo cap per ben,
2510 Cho creiatz, no per autra ren.
2511 Cant vi que tan fortz fos feritz,
2512 Cujei me que fussetz fenitz
2513 E vac vos senpres desarmar
2514 La testa e pueis aportar
2515 D’aiga, qu’eu gitei sus corent.
2516 E vos leves tot mantenent;
2517 Mas la spaza es remansuda
2518 El sol, non l’avetz jes perduda».
2519 «Pulcella, lo mezel que·s fes?
2520 On es anat?» «Seigner, mort es;
2521 Aqui jatz, que no·s mou ni·s mena».
2522 E Jaufre venc ves el a pena
2523 E vi·l jazer tot estendut,
2524 Que a lo bratz e·l pe perdut
2525 E la testa tan laitz partida,
2526 Que la cervela n’es issida.
2527 Et es se en un banc asegutz,
2528 Tan tro que fon ben revengutz.
2529 Pueis vai per la mason cercan,
2530 Si poiria trobar l’enfan,
2531 Que·l mezel, son vezent, lai mes.
2532 Mas tant non quer, que n’atrob ges,
2533 De que s’es dolentz e iratz.
2534 «E Dieus», dis el, «on es anatz
2535 Aquest mezel ab quest enfan?
2536 Pulcella, a vos ou deman,
2537 Se ja l’en agratz vist enssir?»
2538 «Seigner, per Crist, no·us o sai dir»,
2539 Dis ella, «ni sai on sse sia;
2540 Car tant de mariment avia
2541 E tal paor d’aquel mezel,
2542 Que qui·m meses tot un coltel,
2543 Non sapra qui so ages faitz».
2544 «Tot lo trobarai atrasatz»,
2545 Dis Jaufre, «çaïntz o la fors,
2546 O non pretz un diner mon cors,
2547 Si no·l puesc a sa maire rendre
2548 Ez al mezel l’onta car vendre
2549 E la vilania que·m fes.
2550 E pueis vei que çaïntz non es,
2551 Irai lo la foras querer,
2552 Si·l porai trobar ni vezer».
2553 E venc a la porta de trot,
2554 E volc s’en issir, mas non pot;
2555 Que anc non sap tan dir ni far,
2556 Que pogues la porta passar,
2557 De que s’es mout meravillatz:
2558 «E Dieus», dis el, «sui encantatz,
2559 Que non puesc de saïns issir?»
2560 Ab tant cuja fora sailir,
2561 Mas anc non puec los pes mudar
2562 Ni traire foras del lumdar.
2563 E cant vi que no·l pot valer,
2564 Es se laentz tornatz sezer
2565 Fels e maritz, que per grant ira
2566 Polsa e renfla e sospira.
2567 E ab tant es en pies levatz
2568 Ez es se, tant con pot, luinatz
2569 Della porta, e venc coren
2570 E cuja saillir mantenen
2571 Fora; mas aquo non es res,
2572 Que puinar i pogra un mes
2573 O dos ans o tres totz conplitz,
2574 Que ancara non fora eissitz.
2575 Ara·l vos laserai estar,
2576 Che mon sen mi fai canbiar
2577 Mals parliers e vilana gentz;
2578 Que non puosc esser fort jauzentz,
2579 Car en vei tant d’avol maniera,
2580 C’uns filtz de qualque camariera
2581 O de qualque vilan bastart,
2582 Que sera vengutz d’autra part,
2583 Cant aura diniers amassatz
2584 Et es ben vestitz e causatz,
2585 Cuja tot lo meillor valer.
2586 Et aquel fai Pretz decazer,
2587 Gaug e Solatz e Cortesia
2588 Et a tant puiat Vilania,
2589 Tant que tut se van enprenden;
2590 Que non puesc trobar entre cen
2591 Un sol que Proesa mantenga,
2592 Ne que sia amicx mas de lenga,
2593 Que non sai triar lo meillor;
2594 Per que n’ai al cor gran dolor,
2595 Cant mi menbra de llas proesas,
2596 Dels bons faitz ni de las largesas
2597 Ni del segle, qu’i an menat
2598 Cels que son denan nos pasat.
2599 Et ara·l veig qu’es tot perdut,
2600 Car aquil que son remansut,
2601 Apenrion una veilesa
2602 Plus volontier c’una proesa;
2603 Que can auzon en luec parlar
2604 De solatz ni de benestar
2605 Ni de pretz ni de cortesia,
2606 Aqui mezeis tenon lor via.
2607 Greu lo porion far ni dir
2608 Cels que no la volon auzir.
2609 Mas aquil son d’aital natura,
2610 Com es fust ab rica penchura,
2611 Qu’es dintz poiritz e vermenos
2612 E defora par bel e bons.
2613 Aisi avols hom ben vestitz
2614 Es bels defors e dintz poritz
2615 E totz farsitz de malvestat;
2616 Car aissi son plen e enflat,
2617 Que non lor pot dedintz caber
2618 E fan o deforas parer;
2619 Per que n’ai mon cor tan irat
2620 Car non a un ses cobeitat
2621 C’a penas puesc un mot trobar,
2622 Far avinir ni ajostar.
2623 E fora m’en laissetz de tot,
2624 Que ja mais non sonerai mot
2625 De Jaufre ni de sa prison,
2626 Mas, per lo bon rei d’Aragon,
2627 Cui am e voill d’aitant servir,
2628 Lo farai de prison issir;
2629 Car be·l devetz tuit li meillor
2630 Onrar, pueis Dieus li fai honor,
2631 Ez obezir e car tener,
2632 Qu’en sa cort non s’ausa vezer
2633 Avols vilans ne fols parliers.
2634 Ez es humils e plasentiers
2635 Et a ses amicx amoros
2636 Ez als enemicx orgoillos,
2637 Si que totz los fa tremolar;
2638 Qu’enaissi·s fai a totz doptar,
2639 Que ll’avol l’amon per paor,
2640 E·l pros per natural amor.
2641 E ieu per s’amor tornerai
2642 A Jaufre e·l desliurarai
2643 De la prison on es entratz.
2644 E·l enfans non er oblidatz,
2645 Aintz sera redutz a sa maire,
2646 Ez aquo non tarzara gaire.
2647 E la pulcella er delliurada,
2648 Que·l mezel avia esquintada,
2649 Aisi con la cujet forsar.
• 1-1341
Ed. Charmaine Lee, Rialc 5.x.2000; rev. 30.i.2002. – Rialto 28.ii.2002.
© Charmaine Lee. Deposito legale su disco presso la Biblioteca del Dipartimento di Filologia Moderna dell’Università di Napoli Federico II (30.i.2002).