|
|
Las
novas del heretje
|
|
|
I. |
|
|
|
|
|
Diguas
me tu, heretje, parl’ap me .i. petit, |
|
|
que
non parlaras gaire que ja·t sia grazit, |
|
|
si
per forsa no·t ve, segon c’avem auzit. |
|
|
Segon
lo mieu vejaire, ben as Dieu escarnit, |
5 |
|
ta
fe e ton baptisme renegat e guerpit, |
|
|
car
crezes que Diables t’a format e bastit, |
|
|
e
tan mal a obrat e tan mal a ordit, |
|
|
pot
dar salvatio; falsamen as mentit |
|
|
e
de malvaiz’escola as apres et auzit, |
10 |
|
e
ton crestianisme as falsat e delit. |
|
|
Veramen
fetz Dieus home e el l’a establit |
|
|
e·l
formet de sas mas, aisi com es escrit. |
|
|
|
|
|
Manus
tue fecerunt me et plasmaverunt me. |
|
|
|
|
|
|
|
|
II. |
|
|
|
|
|
Vec
te .i. testimoni que Dieus formet e fe |
|
|
l’ome
apres la femna, que anc no·n fon en re |
15 |
|
le
princeps infernals, en cui tu as ta fe. |
|
|
Tug
sabem del Diable que a uzat ancse, |
|
|
c’anc
no n’ac lunh poder ni dignitat de re |
|
|
que
pogues far ni dir deguna ren de be: |
|
|
com
pogra el far home que fos major de se, |
20 |
|
que·l
des salvatio et el no·n fon en re? |
|
|
Ben
t’agra mays donat c’a sos obs no·n rete. |
|
|
Tu
non as jes .c. ans ni de pus non o cre, |
|
|
e
ton paire·l Diable que dizes qu’el te fe |
|
|
a
be may de .v. milia c’anc no·n trobet merce, |
25 |
|
ni
demandet perdo, car ja no·l valgra re. |
|
|
Tot
l’aur e tot l’argen qu’en aquest mon se te |
|
|
volgra
aver donat en .i. pauc de merce |
|
|
o
de salvatio, mais anc no·i ac sa fe. |
|
|
E
tu qu’en as vieutat e tot lo ventre ple, |
30 |
|
d’aquel
sant esperit que de tan leu t’ave, |
|
|
si·l
portas en ta borsa o·l tenes en ton se, |
|
|
c’aisi
salvas tot home que t’azora ni·t cre, |
|
|
salvesses
ne ton paire; e farias merce! |
|
|
Aital
falsa crezensa non vuelh yeu ni la cre |
35 |
|
c’om
sia fil de diable, ni de tan mala re. |
|
|
Veramen,
fetz Dieus home a semblansa de se, |
|
|
|
|
|
Formavit
Deus hominem ad ymaginem et similitudinem. |
|
|
|
|
|
E·y
mes son esperit e·l det poder de be, |
|
|
|
|
|
Et
inspiravit in faciem eius spiraculum vite. |
|
|
|
|
|
e
promes li sa gloria per ar e per jasse. |
|
|
Los
justz e·ls drechuriers onra Dieus e·ls mante, |
40 |
|
et
issau lurs pregueiras can li clamo merce. |
|
|
Lo
propheta o autorgua c’anc no menti de re. |
|
|
|
|
|
Occuli
domini super iustos, et aures eius in preces eorum. |
|
|
|
|
|
|
|
|
III. |
|
|
|
|
|
Vec
te .ii. testimonis que son lial e bo, |
|
|
per
que vuelh que·m respondas a la tersa razo: |
|
|
si·l
premier testimoni ni·l segon no·m ten pro, |
45 |
|
lo
ters te vencera, sapiat mal o bo. |
|
|
Ar
pauzem o aisi com tu dizes que fo, |
|
|
que
t’aia fach Diable del cap tro al talo, |
|
|
carn
et osses e membres d’entorn e deviro, |
|
|
falsamen
as mentit et yeu dirai te co: |
50 |
|
nos
no trobam escrig el fag de Salamo, |
|
|
propheta
ni apostol en loc non o despo, |
|
|
que
obra de diable done salvatio, |
|
|
ni
anc Sant Esperit tan vernassals no fo |
|
|
qu’en
vaissel de diable establis sa maizo. |
55 |
|
E
tu fas ne vieutat major que de baco, |
|
|
c’aissi,
ab ma pauzada, salvas ton companho. |
|
|
Tu
no vols demostrar ta predicatio |
|
|
en
glieyza ni en plassa, ni vols dir ton sermo, |
|
|
si
non o fas en barta, en bosc o en boisso, |
60 |
|
lai
on es Na Domergua, Rainaut o Bernado, |
|
|
Garsons
o Peironela, que filon lur cano |
|
|
desponen
l’avangeli: aichi vai, aichi fo. |
|
|
L’us
teis e l’autre fila, l’autra fai so sermo |
|
|
cossi
a fag Diable tota creatio. |
65 |
|
Anc
mays aital mainada trobada no fo |
|
|
c’anc
no saupro gramatica ni de letra que·s fo, |
|
|
e
cujo Dieu mermar de sa possessio. |
|
|
Aqui
non pot ges perdre lo valen d’un boto |
|
|
l’emperaire
de gloria, de sa drecha razo. |
70 |
|
Pro
avem testimonis, aquels que ops nos so, |
|
|
qu’el
formet cel e terra d’entorn e deviro, |
|
|
lo
solelh e la luna, las estelas que·y so, |
|
|
apela
fils e fraires, segon creatio. |
|
|
Davi,
lo sant propheta, per certana razo, |
75 |
|
parla
sobr’aquest fach en predicatio: |
|
|
|
|
|
Filii
tui sicut novelle olivarum in circuitu etc. |
|
|
|
|
|
Aras
veias, heretge, si fas ben trassio, |
|
|
que·l
home, filh de Dieu, apelas avoutro, |
|
|
e·l
donas autre paire, aquel don anc no fo. |
|
|
Falsamen
as mentit a guiza de lairo |
80 |
|
car
tu yest laire d’armas, per c’a Dieu no sap bo. |
|
|
Ades
te venserai ab autra questio: |
|
|
si
Diable fetz home, segon ton fals sermo, |
|
|
donc
agra el fag Dieu, aquel qu’en la crotz fo, |
|
|
car
el s’apelet home denan la passio; |
85 |
|
Sant
Luc evangelista o ditz e o despo. |
|
|
Car
el no volc fugir la persequtio |
|
|
de
mort e de martire, per breujar sa razo, |
|
|
e
que fos ademplida la consummatio, |
|
|
Dieus
lur dis, so sabem per ver: Ecce homo! |
|
|
|
|
|
|
|
|
IV. |
|
|
|
90 |
|
Ecce
homo! lur dis, per que fon acabat |
|
|
tot
so que li propheta avian prophetizat. |
|
|
Enten
lo testimoni que t’ai aichi mostrat: |
|
|
si
ja mais de negu non t’en agues parlat, |
|
|
aquest
te degra rendre vencut e cofessat; |
95 |
|
mais
tu de ren que diguas non as actoritat, |
|
|
per
que hom non deu creire la tua falsetat. |
|
|
Enqueras
vuelh que diguas per que as renegat |
|
|
ta
fe e to baptisme ni ta crestiantat, |
|
|
per
que emblas a Dieu la sua poestat |
100 |
|
ni·l
mermas son poder ni sa prosperitat, |
|
|
que
diguas que Diable t’a bastit e format. |
|
|
Non
es hom Crestias qui aiso a trobat, |
|
|
que
done a Diable so que Dieus a creat. |
|
|
Ara
o pauzem aichi com tu o as dechat |
105 |
|
segon
ta cossiensa e segon ton pessat: |
|
|
s’il
es paire, tu filh, de mais t’agr’eretat |
|
|
.c.
milia per .c. c’a ssi non a laissat. |
|
|
Si
tu potz salvar home ni traire de peccat |
|
|
et
el non o pot far, que t’o a gazanhat, |
110 |
|
segon
lo mieu vejaire, malamen as falhat, |
|
|
si
vals a autre home que el aias laissat. |
|
|
Meravilhas
me do, cant m’o ay cossirat, |
|
|
don
as avut maistre que t’aia enssenhat |
|
|
que
puescas salvar home aisi ab ma pauzat. |
115 |
|
Anc
non aguis de Dieu aquesta poestat, |
|
|
s’aquela
tua ma, que tan mal a obrat |
|
|
si
Diable l’a facha, puesc’aver dignitat |
|
|
que
tenga ni manible lo nom de Dieu sagrat, |
|
|
qu’es
ditz Sant Esperit que t’a illuminat. |
120 |
|
Trastot
lo gaug de gloria revout en castetat: |
|
|
tota
falsa persona que aiso a trobat, |
|
|
c’om
no puesca salvar si no ab ma pauzat, |
|
|
mal
lo cofonda Dieus, lo rey de majestat! |
|
|
Ben
aurias sant Peir’e sant Paul galiat, |
125 |
|
tans
santz e tans apostols que foron turmentat, |
|
|
si·ls
tenes per perdutz e tu·t tes per salvat. |
|
|
Be·t
volgra convertir mays tan y ai ponhat |
|
|
et
atrobi·t tan dur e plen d’eniquitat |
|
|
per
que no m’es vejaire que ja·t veia temprat. |
130 |
|
Si,
ab aquestz testimonis que t’an enrasonat, |
|
|
no·t
voles covertir ni redre cofessat, |
|
|
ieu
t’en mostrarai autre de que non t’ai parlat, |
|
|
lial
e drechurier, de gran auctoritat, |
|
|
plen
de Sanh Esperit e plen de veritat: |
135 |
|
tu
non cres que Dieus aia cel ni terra creat, |
|
|
ni
lunha ren c’om veya, prezen ni trespassat; |
|
|
falsamen
as mentit a for de renegat. |
|
|
San
Johan evangelista, que pus aut a volat |
|
|
e
fon de totz maistre en la devinitat |
140 |
|
e
tot l’afar de gloria a vist e regardat, |
|
|
el
ditz en l’avangeli, el premier comensat: |
|
|
|
|
|
Omnia
per ipsum facta sunt et sine ipso factum est nichil. |
|
|
|
|
|
Apres
lui, vec t’en autre que t’ai apparelhat: |
|
|
sant
Paul, lo ric apostol, que·ns o a cofermat |
|
|
per
Sancta Escriptura e per la veritat: |
|
|
|
|
|
Et
tu, in principio, Domine, terram fundasti, etc. |
|
|
|
145 |
|
Aquest
fan mielhs a creire de tot cant an parlat |
|
|
que
Peire Capella ni hom descosolat, |
|
|
heretje
ni baudes ni tu descofessat. |
|
|
Vec
t’en .iiii. guirens de gran auctoritat |
|
|
ples
de Sant Esperit e ples de veritat. |
150 |
|
E
s’aquestz no vols creyre, vec te·l foc aizinat |
|
|
que
art tos companhos. |
|
|
|
|
|
|
|
|
V. |
|
|
|
|
|
Aras
vuelh que·m respondas en .i. mot o en dos |
|
|
si
cauziras el foc o remanras ab nos |
|
|
c’avem
la fe novela ab los .vii. escalos |
155 |
|
que
son ditz sacramens, los cals mostra razos, |
|
|
que
devem creire tug a salvamen de nos. |
|
|
Le
premiers es baptismes, l’autre cofessios, |
|
|
e·l
ters es matrimonis e·l quart perunxios; |
|
|
e·l
quint es apelat la confermatios, |
160 |
|
e·l
seizes sacrificis, qu’es plus cavalairos, |
|
|
al
cal deu soplegar tota creatios, |
|
|
c’a
totz los dias del an fai miracles per nos, |
|
|
cal
que sia·l preveire forfag o neclechos, |
|
|
o
de be o de mal non li notz occaizos |
165 |
|
que·l
sagramen nos fassa dignes e precios, |
|
|
cant
comensa la sagra ni la dignatios |
|
|
e
l’ostia es el calice e·l vi pauzat de jos |
|
|
per
las sanctas paraulas e per la orazos |
|
|
que
ditz Dieus de sa boca et establic a nos. |
170 |
|
Las
sanctissimas paraulas e las devocios |
|
|
fan
dissendre per forsa ab benedictios |
|
|
lo
cors de Jesu Crist, lo cal lieuret a nos, |
|
|
que
torna carn la ostia e·l vi pauzat de jos |
|
|
endeve
lo sieu sanc dignes e precios |
175 |
|
qu’escampet
en la crotz per salvamen de nos. |
|
|
Aisi·s
fai per paraula la encarnatios |
|
|
del
cors de Jesu Crist, lo cal lieuret a nos, |
|
|
e
per paraulas fetz la resurrectios. |
|
|
Aichi
deves tu creyre coma o crezem nos |
180 |
|
e
totz nostres covens que son catholios |
|
|
e
crezo·ls mandamens. |
|
|
|
|
|
|
|
|
VI. |
|
|
|
|
|
Encar
te vuelh cometre d’autres disputamens: |
|
|
d’afar
de matremoni, per cal cauza·l demens |
|
|
c’om
no·s puesca salvar, fils e filhas avens. |
185 |
|
Coma
fals e traitres per la gola mieg mens; |
|
|
pro
avem testimonis e pro n’avem guirens |
|
|
que
mot es digna cauza e sant establimens |
|
|
lo
cal Dieus establic per multiplicamens, |
|
|
per
far oblatio de pobols e de gens, |
190 |
|
per
restaurar lo regne don fo·l trabucamens |
|
|
can
cazeron del sel angels percuciens, |
|
|
que
deroquet erguelh et otracujamens. |
|
|
Per
emenda d’aquels fo sos cors e sos sens |
|
|
a
Dieu que fezes home e femna issamens, |
195 |
|
et
acostumet los d’aitals costumamens |
|
|
que
fosson una carn et us ajustamens: |
|
|
|
|
|
Et
erunt duo in carne una. Propter hoc relinquet homo patrem et matrem et
adherebit uxori sue etc. |
|
|
|
|
|
et
una voluntat et us acordamens; |
|
|
e
que per aquest fag laisses hom sos parens, |
|
|
son
pair’e sa maire, sors e fraires issamens. |
200 |
|
Sant
Paul o amonesta e ditz cortezamens |
|
|
que
l’espos ai’espoza, e l’espoza issamens |
|
|
que
aia son espos ab bos captenemens, |
|
|
que
mais val nupsejar que ardre veramens: |
|
|
|
|
|
Melius
est nubere quam uri. |
|
|
|
|
|
No
y a castetat que sia plus plazens |
205 |
|
a
Dieu que matrimoni cant se fa lialmens, |
|
|
mais
ben a mais merit lo vieure castamens, |
|
|
qui
ab virginitat sap complir sos talens. |
|
|
Per
aisso establic Dieus adhordenamens |
|
|
e
Jesu Crist maridatje a pobols et gens |
210 |
|
que·s
poguesso salvar e vieure lialmens, |
|
|
fazen
filhas e filhs, e creisser lur semens. |
|
|
Tot
lo premier miracle que Dieus fetz veramens, |
|
|
pus
fo vengutz en terra, si fetz apertamens |
|
|
cant
fetz de l’aigua vi lai on era prezens |
215 |
|
en
cort d’Architricli on fo·l noceyamens. |
|
|
Ja
Dieus no vengr’a nossas ni a molheramens |
|
|
si
fos mal ni peccat ni plag dezavinens. |
|
|
E
tu, malvat heretje, iest tan desconoissens |
|
|
que
nulha re qu’ie·t mostre per tans de bos guirens, |
220 |
|
com
es Dieus e sans Pauls, non iest obediens, |
|
|
ni·t
pot intrar en cor ni passar per las dens, |
|
|
per
que·l foc s’aparelha e la pen’e·l turmens |
|
|
per
on deves passar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
VII. |
|
|
|
|
|
Ans
que·t don comjat ni·t lais el foc intrar, |
225 |
|
de
resurrectio vuelh ab tu disputar, |
|
|
car,
segon ta crezensa e segon ton pessar |
|
|
e
segon ton fals orde que t’a fag renegar |
|
|
totas
aquelas cauzas que·t deurian salvar, |
|
|
tu
non cres c’om ni femna puesca ressucitar |
230 |
|
pus
a fag pols ni terra, ni·s vengua razonar |
|
|
davan
lo jutjamen on tug devem anar. |
|
|
Aiso
non deu hom creire que·s puesca trastornar |
|
|
la
paraula de Dieu, que no·s deya formar. |
|
|
Si
la testa del home era lai otra mar, |
235 |
|
l’us
pes en Alissandria, l’autr’en Monti-Calvar, |
|
|
la
una ma en Fransa, l’autra en Autvilar, |
|
|
e·l
cors fos en Espanha, que s’i fos fag portar, |
|
|
que
fos ars e fos cenres, c’om lo pogues ventar, |
|
|
lo
dia del juzizi coven apparelhar |
240 |
|
en
eiss’aquela forma que fon al batejar. |
|
|
En
la Sant’Escriptura o podes atrobar: |
|
|
|
|
|
Job:
Et in carne mea videbo Deum salvatorem meum, quem visurus sum ego ipse
et oculi mei, etc. Carnis resurrectionem,
etc. |
|
|
|
|
|
Car
Dieus resucitet, devem ressucitar; |
|
|
nostra
fe fora vana, si aiso no·s pogues far. |
|
|
L’angel
sabem qu’en ditz, per c’o podem proar, |
245 |
|
en
motas escripturas o podetz atrobar |
|
|
que
tug li mort se devon del monimen levar |
|
|
cant
auziran la votz de Jesu Crist sonar. |
|
|
Aquel
sera .i. dia de gaug e de plorar |
|
|
on
totz per fina forsa nos covenra anar |
250 |
|
auzir
lo jutjamen lo cal devem portar. |
|
|
Aqui
nos jutjara, aissi co·s deura far, |
|
|
segon
aquelas obras en que·s poira trobar. |
|
|
Francamen
e corteza volra el apelar |
|
|
aquels
de la man drecha, per que·s deu gaug donar |
255 |
|
totz
hom qu’en bonas obras sap vieur’e renhar: |
|
|
«Venite,
benedicti, recebre et esplechar |
|
|
lo
regne del mieu paire, que·us fetz aparelhar |
|
|
Dieus,
que·l mon comenset, per vos guazardonar, |
|
|
a
vos can me vis fam que·m donetz a manjar |
260 |
|
e
que·m donetz a beure cant me vis sedejar, |
|
|
e·m
vestis e·m salves can me vis tremolar». |
|
|
Aiso
dira als bos, e dels autres me par |
|
|
que
metra en yfern car no volgron obrar |
|
|
lunhas
d’aquestas cauzas c’aisi m’auzetz contar. |
265 |
|
Enaissi
es escrig et aichi·o potz trobar. |
|
|
E
tu dizes, heretje, cauza que no·s pot far |
|
|
ni·s
pot endevenir ni no·s pot acabar: |
|
|
dizes
que carn novela venra renovelar |
|
|
los
esperitz dels homes en que·s devo salvar: |
270 |
|
aiso
es gran messorga, c’om non deu escotar. |
|
|
Si
Peire Capela m’o podia mostrar |
|
|
ni
Joan Del Colet ni hom de vostr’afar, |
|
|
c’autra
carn que sia vengua penre ni amparar |
|
|
lo
be que Dieus nos manda establir ni donar, |
275 |
|
si
per lunha escriptura podes aiso mostrar |
|
|
ni
per lunh testimoni, ab tu m’en vuelh anar, |
|
|
que·m
rendrai per heretje, si m’o podes proar. |
|
|
E
qui s’esforsaria de son cors escarar, |
|
|
de
be far ni d’almornas ni venres dejunar, |
280 |
|
si
son loguier perdia cant lo deu guazanhar? |
|
|
Que
faria l’hom just que deu perseverar |
|
|
el
gaug de paradis tostemps et habitar |
|
|
si
Dieus lo·i a promes e li o deu donar, |
|
|
si
carn novell’estranha c’anc non pot dir ni far |
285 |
|
neguna
ren de be, que l’en vengues gitar |
|
|
ni
moure de son loc? Aiso nom pot estar, |
|
|
que
ren que Dieus prometa se puesca trastornar. |
|
|
Ara
o pauzem aisi cosi·s devia far; |
|
|
ab
aquest argumen te volrai derocar: |
290 |
|
si
la carn trespassada non devia tornar |
|
|
auzir
lo jutjamen que Dieus manda donar |
|
|
ni
recebre juzizi lo cal deura portar, |
|
|
de
cui se deura Dieus planher ni rancurar, |
|
|
ni
ab cal se poiria congauzir ni lauzar |
295 |
|
del
be ni del servizi que deu gazardonar? |
|
|
Si
la carn que tu dizes non deu occaizonar, |
|
|
c’anc
no fetz be ni mal, per que o deya far, |
|
|
ni
nos autres de sai non lai poirem tornar |
|
|
a
cuy aura son plag ni cui deu acuzar? |
300 |
|
Dira
als esperitz que·s vengon razonar, |
|
|
que
non an carn ni ossa que puescon vizitar |
|
|
paubres
ni far almoinas ni donar a manjar, |
|
|
ni
an mayo ni borda on puescan albergar? |
|
|
Aras
t’er a responre, heretje bacalar, |
305 |
|
mais
non as avocat que·t puesca ajudar: |
|
|
qui
recebra las paguas que Dieus manda donar |
|
|
ni·l
celestial regne que devon habitar |
|
|
los
justz e·ls drechuriers, e·ls autres, per mal far, |
|
|
an
las penas d’ifern, las cals non pot pessar |
310 |
|
cor,
ni bocca retraire ni·ls huelhs ad esgardar, |
|
|
tan
son greus a recebre e malas per durar; |
|
|
aquelas
deu marmetre, establir e donar |
|
|
miels
c’a negun diable qu’en yfern dey’estar |
|
|
a
vos autres heretjes, car vos faitz adhorar |
315 |
|
atressi
coma Dieu, blandir e soplegar. |
|
|
Tant
home, tanta femna as tu fag renegar |
|
|
sa
fe e son baptisme, son Dieu dezamparar, |
|
|
lo
cal non crezes tu que puesc’ome salvar, |
|
|
ni
fezes ren c’om veia ni c’om puesca tocar. |
320 |
|
Tutz
li peccat del mon que hom pot dir ni far |
|
|
per
bocca ni per ma devon a pe anar |
|
|
contra·l
fag d’eretgia, qui ben o vol jutjar, |
|
|
per
que·ls Prezicators no se volon cessar, |
|
|
ni·l
savis Huc Arnaut anc no s’i volc palpar, |
325 |
|
per
que li fals heretje l’an fag lo cap trencar; |
|
|
fraire
Bernart de Caus lo volc be recemblar, |
|
|
que
non pas la drechura aichi deuria far. |
|
|
Tug
se son acordat, qui·s volra cofessar |
|
|
ni
tornar a la fe ni reconsiliar, |
330 |
|
tot
home asseguron d’ardre e d’emurar, |
|
|
que
non tenga ren nec c’om li puesca proar, |
|
|
e
dar l’an penedensa que poira leu portar |
|
|
senes
son aver perdre; aisi·ls mando passar |
|
|
ab
sol qu’en veritat los puescon atrobar. |
335 |
|
E
qui dira d’aquestz que·s vuelhon mal menar |
|
|
ni·l
vuelhon las lurs armas per las autras donar, |
|
|
ja·l
senher apostoli, que los i fa estar |
|
|
et
anc per negun temps no·ls i volc cambiar, |
|
|
ja
el no·ls y laissera si·ls y vis malmenar |
340 |
|
el
negoci de Crist, ans los fera mudar |
|
|
e
cambiar per autres. Mo sermo vuelh breujar: |
|
|
totz
aquestz argumens c’aisi m’auzetz parlar |
|
|
ai
trag de las estorias e per entrecelar |
|
|
los
lials de falhir e·ls mals per emendar. |
345 |
|
Non
o dic per mal d’ome ni per plazentejar |
|
|
Menor
ni Prezicaire mais per la fe garar, |
|
|
si
Dieus nos o a promes. |
|
|
|
|
|
|
|
|
VIII. |
|
|
|
|
|
Heretje,
be volria, ans que·l foc te prezes |
|
|
ni
sentisses la flamma, s’esta nueg no·t recres, |
350 |
|
que
diguas to vejaire, par cal razo descres |
|
|
lo
nostre baptistili, que bos e sanctes es. |
|
|
Dieus
lo digz de sa boca, aichi com escrig es: |
|
|
|
|
|
Nisi
quis renatus fuerit ex aqua et Spiritu Sancto, non
intrabit in regnum Dei. |
|
|
|
|
|
Lunhs
hom no·s pot salvar, si batejat non es |
|
|
d’aigua
de Sant Esperit, e, si banhatz non es |
355 |
|
de
la sua sant’aigua, perdutz e dampnatz es. |
|
|
Et
aisi·s fa·l baptisme c’as receubut ni pres: |
|
|
can
l’aiga es senhada e la crema y es, |
|
|
e·l
preires a las fons vengutz ab son arnes, |
|
|
son
libre e s’estola, aqui on es trames |
360 |
|
l’efan
mascle o feme; adoncx ferma la fes |
|
|
de
son ensenhamen, que·l pairi a promes |
|
|
c’autorga
per l’efan aquo que ops y es, |
|
|
que
renega·l Diable e tot cant de lui es, |
|
|
las
orazos del preire e·l senhagol que·y es. |
365 |
|
Can
l’efan ieigz de l’aigua, que a son orde pres, |
|
|
adoncx
es soutz e quitis, aitals es nostra fes, |
|
|
de
mal e de peccatz que non li·n reman jes. |
|
|
Aquel
de Jesu Crist, que en la crotz fon mes, |
|
|
mandet
aquest baptisme et el meteis lo pres, |
370 |
|
et
el meteis lo pres, per tal que·y fos be mes |
|
|
per
sant Joan Baptista, que fon laus dels .iii. |
|
|
dels
bos amicx que ac, et encara o es. |
|
|
Aras
veyas, heretje, be semblas mal cortes, |
|
|
aquest
nostre baptisme, que bos e sanctes es, |
375 |
|
que
l’aias receuput e tu, que l’aias pres! |
|
|
Mal
demens ton pairi e la cresma que·y mes, |
|
|
car
tu l’as renegat e n’as autre perpres |
|
|
que·s
fa ab ma pauzada, segon so que tu cres. |
|
|
Malaventura·l
vengua qui la costuma i mes |
380 |
|
qu’entre
mas de pages baptisme se fezes, |
|
|
que
mou detras las fedas, que anc no saup que s’es |
|
|
letra
ni escriptura, ni anc no·n fon apres |
|
|
mais
d’arar e de foire; ve·us sos mestier cal es: |
|
|
de
dire descrezensa, peccatz e diables. |
385 |
|
Aquo
non es baptisme mais peccatz e no-fes, |
|
|
que
no·is al, ni aigua ni cresma ni esses. |
|
|
Anc
no s’en batejet ma dona sancta Fes |
|
|
ni
sancta Katerina ni midons sanct’Agnes, |
|
|
ni
anc sancta Cecilia que es cap d’Albeges; |
390 |
|
a
totz sans et a santas que martiri an pres, |
|
|
per
l’amistat de Dieu es donat e promes |
|
|
que
vertutz e miracles fassa quecx lai on es; |
|
|
e
qui aiso non cre e ditz que vers non es, |
|
|
hom
no·l deuria planher de mal que li vengues |
395 |
|
ni
de malaventura si n’era ars o pres. |
|
|
Sitot
son ilh catholic .v. tans o per .i. tres |
|
|
que
no son li heretje, tot fora a mal mes |
|
|
s’aquestz
Prezicadors Dieus no sai tramezes, |
|
|
per
frachura de savis; car no fo qui·n disses |
400 |
|
ni
fo qui·n preziques, se corrompet la fes |
|
|
e·s
plantet per entendre per tot aqui on es. |
|
|
Ja
no fora crezens, heretje ni baudes, |
|
|
si
agues bon pastor que lur contradisses. |
|
|
La
gen frevol de cor que no sabon que s’es |
405 |
|
letra
ni escriptura ni·l mandamen cals es, |
|
|
leu
se van cambian qui de prop non lur es, |
|
|
car
qui lor fos de prop aichi com aras es, |
|
|
lo
mal agro laissat et agro·l be apres. |
|
|
E
per aco, senhors, ops y es la merces |
410 |
|
e
la misericordia del senhor de cui es, |
|
|
que
la fassa dissendre aqui on mestiers es; |
|
|
qui
no·s te per heretje ni heretje non es, |
|
|
c’om
li don penedensa aital can mestier es, |
|
|
que
segon lo peccat y sia·l contrapes; |
415 |
|
e
qui .i. veguada es forfag ni perpres |
|
|
no·n
deu recebre pena per doas ni per tres, |
|
|
car
de leu o pot perdre qui de leu o a pres. |
|
|
Qui
be·s penet ni·s plora, aqui vai la merces; |
|
|
aquo
es la mezina que dona·ls bos conres |
420 |
|
de
l’amistat de Dieu can lo bon cor y es. |
|
|
Dos
ploramens y a que separa la fes, |
|
|
que
no·s fai l’us ab l’autre pus que·s fa mal ab bes. |
|
|
L’us
plora e sospira car y pert son arnes, |
|
|
sa
cauza e so moble que avia conques, |
425 |
|
e
non pessa de l’arma, que capdelada es; |
|
|
so
es a luy vejaire, mas yeu non o dic jes: |
|
|
la
voluntatz lo cocha de que·l vaissel es ples |
|
|
e
la mala semensa de que noirida es, |
|
|
que
ja no se perdria per metge que·y vengues; |
430 |
|
ja
d’aquel ploramen non issira lunh bes. |
|
|
Del
autre ploramen podetz auzir cals es: |
|
|
aquest
mou dins del cor e del cor mou lo bes |
|
|
e
la devocio del home en cuy es; |
|
|
aquel
planh e sospira lo destric que·y a pres, |
435 |
|
car
non a Dieu servit ni so que de lui es, |
|
|
e
plora la gran tarda e·ls jorns e·ls ans e·ls mes |
|
|
car
non a esplechat sa lucha e sos bes |
|
|
el
servizi de Dieu, don se ten per mespres. |
|
|
Aquel
ploramen val a qui obra sa fes: |
440 |
|
devocios
de lagremas, can le bon cor y es, |
|
|
es
mot plazens a Dieu d’aquel cuy es promes; |
|
|
d’aquel
parla l’apostol, aichi com escrig es: |
|
|
|
|
|
In
quacumque die invocavero te, etc. |
|
|
|
|
|
|
|
|
IX. |
|
|
|
|
|
Heretje,
.viii. veguadas t’ai proat e vencut, |
|
|
d’ueg
mals de descrezensa t’ai messorguier rendut |
445 |
|
per
bonas guerentias, que son de lonc crezut |
|
|
d’apostols,
de prophetas, mais petit m’an valgut, |
|
|
que
tot cant y semeni obri ab ma perdut. |
|
|
S’aquestas
.viii. veguadas non t’an cofes rendut, |
|
|
la
novena enten que a mais de vertut, |
450 |
|
que·t
tornara vas Dieu, que as desconogut, |
|
|
ab
que·m diguas vertat cant t’o aurai mogut. |
|
|
On
atrobas escrig ni don o as avut |
|
|
c’aquel
teu esperit que tu as receuput |
|
|
sia
d’aquels del cel que sai foron plogut |
455 |
|
que·y
ponhero .ix. dias ans que fosson cazut, |
|
|
per
que d’aqui en sai mas aquo fo vengut; |
|
|
ni
jove ni vielh home non y a pues avut. |
|
|
Mais
aquel que cazero, que son endevengut? |
|
|
Princeps
e vieus diables d’ifern, so sabem tut. |
460 |
|
E
tu dizes d’aquels que trobaran salut, |
|
|
que
tornaran en gloria lai don foron mogut! |
|
|
Aras
veias, heretje, si as ben lo sen perdut, |
|
|
que
l’esperit maligne foron tug deceuput |
|
|
de
l’amor del autisme per lo peccat sauput |
465 |
|
del
angel Lucibel, que fo endevengut |
|
|
que·s
pesset en son cor, per que o ac tot perdut, |
|
|
que
s’egales ab Dieu, ab la sua vertut; |
|
|
tantost
no s’o pesset que no·l fos conogut. |
|
|
Ab
tota sa companha, qu’eron de son crezut, |
470 |
|
trabuqueron
aval: d’angels qu’eron vezut |
|
|
preclars
e resplandens, eron endevengut |
|
|
que
torneron diable fer, negre e morrut, |
|
|
que
ja mais per lunh temps non trobaran salut, |
|
|
remezi
ni merce, que tot o an perdut. |
475 |
|
S’aiso
degues esser, mal serien devengut – |
|
|
si·l
gaug de paradis que Dieus a conogut |
|
|
recobreran
diables pus cors aurian perdut – |
|
|
totz
aquels et aquelas que son pueissas nascut. |
|
|
Lo
gaug de paradis que Dieus a conogut |
480 |
|
recobrar
l’an aquels que per dreg l’an perdut? |
|
|
Heretje,
be m’aurias malamen deceubut, |
|
|
s’aquel
meu esperit, que m’a·l cor sostengut, |
|
|
era
d’aquels premiers que foron abatut: |
|
|
ben
a .v. milia ans que aquo es avut; |
485 |
|
ieu
non ai ges .lxx. et es ne be vendut, |
|
|
e
de re pus no·m membra mas tan cant ai viscut; |
|
|
e
si d’aqui enan agues Dieu conogut |
|
|
e
fag totz los peccatz que anc foron avut |
|
|
e
de negu no·m membra e m’es dessovengut, |
490 |
|
cossi
m’en captenrai si n’ai l’isme perdut? |
|
|
E
no sai si m’ai Dieu gazanhat o perdut, |
|
|
ni
d’ifern ni de gloria a cal m’aurai valgut. |
|
|
Que·m
membra de mil res c’ay vist e conogut, |
|
|
cals
era mals o be al segle c’ai tengut; |
495 |
|
e
si d’aqui en sa era aiso vengut |
|
|
que
l’esperit ni l’arma agues aitan viscut, |
|
|
ja
no fora per re, tan ai bon cor avut, |
|
|
e
sai estar membrat, que no·m fos sovengut |
|
|
o
de pauc o de trop d’aitan com ai viscut; |
500 |
|
aiso
qu’esser no·n pot no·n pot esser crezut. |
|
|
Pus
azaut messorguier non ai en loc saubut; |
|
|
mielhs
obras de messorguas sovendet e menut, |
|
|
no
fetz Martin d’Olit de lansa ni d’escut. |
|
|
Motas
messorguas dizes de que non t’ai crezut; |
505 |
|
mai
te volria aver trainat o pendut. |
|
|
Di
me, de cal escola as tu aiso avut |
|
|
que
l’esperit del home, cant a lo cors perdut, |
|
|
se
meta en buou o en aze o en moto cornut, |
|
|
en
porc o en galina, el premier c’a vezut, |
510 |
|
e
va del un en l’autre, tro que·y a cors nascut, |
|
|
o
d’ome o de femna? Aqui a loc sauput, |
|
|
aqui
fai penedensa et a lonc temps tengut |
|
|
e
tostems o tenra, tro sia endevengut |
|
|
lo
dia del juzizi, que deu cobrar salut |
515 |
|
e
tornar en la gloria el loc que a perdut. |
|
|
Aiso
fas tu conoisser al home deceuput |
|
|
c’as
donat al Diable, e l’as de Dieu mogut, |
|
|
que
va del un en l’autre et espera salut |
|
|
e
cuja recobrar aco que a perdut. |
520 |
|
Tot
loc e tota terra que t’a ja sostengut |
|
|
degra
perir e fondre, que tan mal as tescut, |
|
|
ordit
e semenat lai on hom t’a crezut. |
|
|
Si
aguesses la fe d’En Bernart Montagut |
|
|
o
d’En Raimon Vilar o d’En Bernart Pagut, |
525 |
|
be·t
foras cofessatz. |
|
|
|
|
|
|
|
|
X. |
|
|
|
|
|
Hueymai,
d’aisi avan, non seras esperatz: |
|
|
si,
aras, no·t cofessas, lo foc es alucatz, |
|
|
el
corn va per la vila, ·l pobol es amassatz |
|
|
per
vezer la justizia, c’ades seras crematz. |
530 |
|
–
Izarn, so ditz l’eretge, si vos m’asseguratz |
|
|
ni·m
faitz assegurar que no sia crematz, |
|
|
emuratz
ni destrug, be sofrirai en patz |
|
|
totz
los autres tormens, si d’aquestz me gardatz; |
|
|
e,
s’ieu puesc esser fis que de vos no·m parcatz |
535 |
|
e
que·m tenguatz onratz, que no sia forsatz, |
|
|
tant
auziretz de mi dels nostres enbaissatz |
|
|
que,
jes per dir a vos que·m n’aian lauzenjatz, |
|
|
Berit
e Peire Razols no·n sabon ja .i. datz |
|
|
segon
qu’ieu vos dirai de tot can vos demandatz |
540 |
|
de
crezens ni d’eretjes, mas vuelh n’esser celatz, |
|
|
que,
s’ie·us dic mos secretz ni m’en descobriatz |
|
|
e
ma cofessio e nom recebiatz, |
|
|
vos
ni·ls Prezicadors, seria·i gualiatz. |
|
|
E
dirai vos per que be vuelh que o sapchatz: |
545 |
|
qu’ieu
ai be .v.c. homes d’aquestas mas salvatz |
|
|
e
mes en paradis, mai fui bisbes levatz. |
|
|
Si·m
soi partitz de lor e·ls ai desamparatz, |
|
|
trastotz
aquels .v.c. auria dessalvatz |
|
|
e
lieuratz als diables per far lor voluntatz, |
550 |
|
en
las penas d’ifern cazutz e condampnatz, |
|
|
que
jamai .i. d’aquels non seria salvatz. |
|
|
E
que faria yeu si pueys er’encontratz |
|
|
per
los amicx d’aquels e no·m recebiatz |
|
|
et
er’en vostra cort escarnitz e janglatz, |
555 |
|
e
perdia·l loc de So en que yeu soy pauzatz |
|
|
e
caber no·y podia? Seria gran foldatz. |
|
|
E
per aco volria que·y fos la fermetatz |
|
|
del
laissar o del penre, mai vengutz soi guizatz. |
|
|
Mai
tot en primairia vuelh be que sapiatz |
560 |
|
qu’ieu
per fam ni per cet no mi soi prezentatz, |
|
|
ni
per lunha paubreyra que vos y sapiatz. |
|
|
Vers
es que totz nos autres a hom entrecelatz |
|
|
que·ns
gardem del esclau d’aquels c’om a citatz, |
|
|
que
no·n trobon adop que lur sia onratz |
656 |
|
ni
lunh plaiejamen senes covens fermatz, |
|
|
que,
qui pren un heretje, on que sia trobatz, |
|
|
lo
deu redr’a la cort, si vol estr’escapatz. |
|
|
Aiso
so meravilhas majors que no·us pessatz, |
|
|
que
li pus car amicx e·ls pus endomergatz |
570 |
|
que
nos autri acsem, nos n’an dezamparatz |
|
|
e
so fach adversari et enemic tornatz, |
|
|
que·ns
prendo e·ns estaco, cant nos an saludatz, |
|
|
per
so qu’els sian quiti e nos autres damnatz; |
|
|
aichi
cujon ab nos rezemer lur peccatz. |
575 |
|
Mai
ans que cocha·m fassa, m’en sui acocelhatz, |
|
|
que
soi vengutz en cort de grat e non forsatz, |
|
|
e
fag vos ai amor major que no·us pessatz, |
|
|
qui
sap la benanansa en la cal soi pauzatz. |
|
|
E
dir vos ai .i. pauc, si no vo·n enojatz: |
580 |
|
ieu
ai ganre d’amicx manens et assazatz |
|
|
e
non y a negu que·s tengua per paguatz, |
|
|
s’a
deniers o argen, tro que·ls m’a comandatz. |
|
|
D’avers
e de comandas soi be atessaratz, |
|
|
que
totz nostres crezens ne tenc acabalatz, |
585 |
|
que
pauc n’i trobaretz paupres ni estiratz. |
|
|
De
vestirs a dobliers soi be apparelhatz, |
|
|
de
camizas, de braguas, de lanssols bugadatz, |
|
|
de
cobertors, de vanoas a mos amicx privatz, |
|
|
que·ls
en puesc ben servir, can los ai covidatz. |
590 |
|
Si·m
dejuni soven, ja d’aco no·m planguatz, |
|
|
que
be mangi soven de fort bos cozinatz, |
|
|
de
salsas de girofle e de bos empastatz. |
|
|
Be
val peis avol carn, e bo vi giroflatz |
|
|
val
be vi de tonela, e pas barutelatz |
595 |
|
val
be michas de claustra; et issutz que molhatz |
|
|
val
mai a las veguadas, que can vos trasnuchatz |
|
|
al
ven o a la plueja ni venetz tantolhatz, |
|
|
ieu
m’estau dins cobert belamen et en patz |
|
|
ab
los nostres cofraires, que soy appariatz, |
600 |
|
que
m’espulgo e·m grato, can m’en ven volontatz. |
|
|
E
ben a las veguadas can m’en ven volontatz, |
|
|
si
es cozi o cozina, no costa re·l peccatz, |
|
|
qu’ieu
meteis m’en absolvi, can ne so devalatz. |
|
|
Non
y a descrezensa ni tan mortals peccatz, |
605 |
|
qui
que·ls digua ni·ls fassa, que no sia salvatz, |
|
|
s’a
nos autres s’en ve, enaissi·o entendatz, |
|
|
per
me o pel diague que m’estara de latz. |
|
|
Vec
vos la benanansa en que yeu soi pauzatz! |
|
|
E
s’ieu la vuelh giquir, car conosc qu’es peccatz, |
610 |
|
e
prenc la fe de Roma, vuelh que m’o graziscatz |
|
|
e
que sia receuputz coma us homs onratz. |
|
|
Ermengaut
de Figuieras fo mon pair’apelatz; |
|
|
cavayer
pogr’ieu esser, si astres m’en fos datz, |
|
|
e,
s’ieu no soy el segle garnitz ni espazatz, |
615 |
|
vuelh
o esser de Dieu, mas vos m’o cosselhatz. |
|
|
A
vos o dic, N’Izarn, car es enrazonatz |
|
|
de
rimas, de romans, et es endoctrinatz, |
|
|
que
lunhs homs de las terras, e sia qui·us vulhatz, |
|
|
de
rimas, de romans non es mielhs assajatz. |
620 |
|
De
las .viiii. questios que denan me pauzatz |
|
|
e·m
prezicatz tot jorn, me soi acocelhatz |
|
|
que
totas las creirai e mai, si m’en mostratz, |
|
|
per
los bos testimonis que vos me amenatz |
|
|
e
per las guerentias que denan me pauzatz. |
625 |
|
Per
las vostras paraulas vuelh esser batejatz |
|
|
e
tornatz a la fe que vos me sermonatz, |
|
|
vos
e fraire Ferrier, a qui poder es datz |
|
|
de
liar e de solvre, cals que sia·l pecatz |
|
|
d’eretj’o
de baudes o dels essabatatz. |
630 |
|
E
qui de me·us demanda qui es lo cofessatz, |
|
|
vos
lur o podetz dire, car sera veritatz, |
|
|
qu’es
Sicart de Figueiras lo cals es cambiatz |
|
|
de
trastotz sos mestiers. |
|
|
|
|
|
|
|
|
XI. |
|
|
|
|
|
C’aissi
coma sol esser enemicx e guerriers |
635 |
|
de
la gleiza de Roma, huey may ira estiers, |
|
|
qu’encaussarai
heretjes, crezens e lauzengiers, |
|
|
que
ja amor ni tregua que valhan .iii. deniers |
|
|
non
trobaran ab mi; e s’anc fui plazentiers |
|
|
a
Peire Capella ni a sos captaliers |
640 |
|
ni
a Joan Del Colet amic ni pariers, |
|
|
huey
mai d’aissi enan lor serai aversiers. |
|
|
Si
covertir no·s volon, ans que venga febriers, |
|
|
trastotz
los farai penre a nostres escudiers. |
|
|
Berit
e Peire Razols e Ricart lo portiers |
645 |
|
sabran
be las estradas e·ls camis traversiers, |
|
|
los
cluzels e las balmas e·ls passes e·ls sendiers |
|
|
e
ben las cavarotas on rescondo·ls deniers. |
|
|
E
no·m podon guerir qu’ieu no·ls tengua premiers, |
|
|
ja
no·us y calra esser, vos ni fraire Ferriers, |
650 |
|
si
covertir no·s volo, vistz nostres messatgiers. |
|
|
–
Sicart, ben aias tu: aquel Dieus drechuriers |
|
|
que
formet cel e terra, las aiguas e·ls tempiers |
|
|
e·l
solelh e la luna ses autres parsoniers, |
|
|
te
done que tu sias d’aquels lials obriers |
655 |
|
que
Dieus mes en la vinha, c’aitan det als derriers, |
|
|
can
los ac alogatz, coma fetz als premiers. |
|
|
Tu
seras .i. d’aquels, si vols esser entiers, |
|
|
c’aisi
com as estat pervers e messorguiers, |
|
|
que
sias vas la fe lials e vertadiers. |
660 |
|
Mais
a greu pot hom creire aitals penedenciers |
|
|
que·s
volvo per paor que sia bos fazendiers |
|
|
contra
lur consciensa arditz e batalhiers. |
|
|
Hom
c’a estat heretje, princeps e celariers |
|
|
de
la mala semensa don es ples lo celiers, |
665 |
|
be
sera bos lo metge e ricx lo despessiers, |
|
|
si
sap donar metzina que n’iesca·l poiridiers |
|
|
ni
la malaventura, tan es dur lo mortiers. |
|
|
Si
tu non iest d’aquels, Sicart, ben t’a mestiers |
|
|
que·o
demostres en obras, que no·y sias tarziers |
670 |
|
ni·t
dobles de coratjes, mai ferm e vivaciers |
|
|
d’encausar
heretgia sia tos cossiriers. |
|
|
E
si vols esser ferms, lials ni vertadiers |
|
|
el
negoci de Crist que ten fraire Ferriers, |
|
|
bos
er lo gazardo e mielher lo loguiers. |
675 |
|
Dieus
promet lo sieu regne als sieus perseveriers |
|
|
que
perseveraran tro a lurs jorns derriers |
|
|
en
fag de bonas obras de grat e voluntiers: |
|
|
las
persequtios e·ls trebalhs sovendiers |
|
|
sofrira,
per drechura aquel er parsoniers, |
680 |
|
del
gaug de paradis sera us companhiers; |
|
|
l’apostol
o retrais, mai o dis premiers |
|
|
sant
Mathieu, o autorgua us evangelistiers: |
|
|
|
|
|
Beati
qui persecutionem patiuntur propter justitiam, quoniam ipsorum est
regnum celorum. Et qui
perseveraverit usque in finem hic salvus erit. Quod
ipse prestare dignetur qui est benedictus in
secula seculorum. Amen. |