|
|
Apres la rezurexion (c. 23r)
|
|
|
et en aprop l’autension
|
|
|
de Iesu Crist lo piu, lo bo,
|
|
|
receupron mosts lur pacïon:
|
|
|
l[i] un foront per luy trencat
|
|
|
e li autres pres e liat,
|
|
|
e mantas donas eysament
|
|
|
reseupront mort e gran turment.
|
|
|
Li reys, li prinses des pagans
|
|
|
ausiziont tost los crestïans,
|
|
|
car non volien ashorar
|
|
|
lor ydolas ni tener car,
|
|
|
mas il n’agron de Damidieu
|
|
|
tan gran loguier e tan gran fieu,
|
|
|
que gauc durable lor promes
|
|
|
on non auran ni fam ni set.
|
|
|
Petit de gent crezie Dieus,
|
|
|
car lor ausizien los Juzieus;
|
|
|
las peyras mudas ilh colient,
|
|
|
car de Dieu els sans non avien; (c. 23v)
|
|
|
diables eron tant enginhos
|
|
|
que per tot eron sas honors;
|
|
|
plus hom Damidieu non colie,
|
|
|
mas solamens sa companhie;
|
|
|
tost sels que Damidieu crezien
|
|
|
las gens paganas ausizient.
|
|
|
En aquel temps fo .i. toza,
|
|
|
Dieus amava et a Dieus espoza; *
|
|
|
tot son coracge ella i avie,
|
|
|
totta sa cura i metie;
|
|
|
plus l’amava que nulha res,
|
|
|
servia li si con cove;
|
|
|
per luy servi si trebalhava,
|
|
|
quar aquest segle mesprezava.
|
|
|
Margarita fon apellada,
|
|
|
esta toza que ieu ay nomnada;
|
|
|
per Dieu vos prec aujas la vida
|
|
|
de madona Margarida,
|
|
|
com era pros e ben apresza,
|
|
|
savia, genta e cortesza.
|
|
|
Preguem la trastug per eygal
|
|
|
qu’el sel nos acapte hostal,
|
|
|
e clergues e donas eysament
|
|
|
preguem la tug cominalment,
|
|
|
que nos entendam la razon
|
|
|
si con sa vita ho espon,
|
|
|
qu’aysi venquet tot aquest mon
|
|
|
que l’esperit de tot confont,
|
|
|
qu’aysi venquet lo mal tirant
|
|
|
que era plen de maltalant,
|
|
|
e com venquet tot per razon
|
|
|
lo dïable en sa prezon.
|
|
|
Ayso e plus te comtara * (c. 24r)
|
|
|
sa vita celuy que l’aura;
|
|
|
vida durabla en aurem,
|
|
|
se i metem nostre entendement;
|
|
|
gran poder a la dona el sel
|
|
|
a Damidieu, ab sant Miquel,
|
|
|
[e]gaus midons santa Maria,
|
|
|
que es el sel am lhei reina,
|
|
|
am los apostols eysament,
|
|
|
am tost los sans cominalmens.
|
|
|
D’ayci enant comensarem
|
|
|
de luy la vita verament.
|
|
|
Tehodorus fon .i. pagans
|
|
|
mot deyleals e mot truans,
|
|
|
patriarca dels farizieus; *
|
|
|
Dieus reneguet e sos amicx. *
|
|
|
Aquest pagans ac .i. filha
|
|
|
que fon bella a meravilha;
|
|
|
Margarita fon apellada
|
|
|
esta toza que ieu ay nomnada;
|
|
|
cortesza fon, ben ensenhada,
|
|
|
e tantots can ella fon nada
|
|
|
a noyrisa fon comandada
|
|
|
[...]
|
|
|
pres d’Antihocha .i. jornada.
|
|
|
La donzella fon noyrigada
|
|
|
en .ja. sieptat de pagans,
|
|
|
mas son cors non era ges van:
|
|
|
Dieus servie de bon talant,
|
|
|
mot i metie grant afant.
|
|
|
Sos payres, cant vi qu’ella volrie
|
|
|
Damidieu amar qu’il crezie,
|
|
|
pezantsa n’ac e ira al cor: (c. 24v)
|
|
|
ayiret la ses nulh demor.
|
|
|
Plat Die que sa mayre murit.
|
|
|
La filha pres Dieus a marit
|
|
|
a qui altreget sa castetat,
|
|
|
son cors e sa vergenetat.
|
|
|
En aquel temps los sarazin,
|
|
|
li fers paia, †luy des† mastin,
|
|
|
en tost los luocs on encontravon
|
|
|
los sans de Dieu a mor lieyravon.
|
|
|
Quant il a vist los sans mori,
|
|
|
a tort trenchar, a tort ausir,
|
|
|
en Dieus pauzet tot son consir,
|
|
|
el Senher que non sap mentir.
|
|
|
Sa nuyrisa li comandet
|
|
|
sas fedas; ella las gardet;
|
|
|
sas fedas e sos montons
|
|
|
li gardet per los cams erbos;
|
|
|
els cams anava la mesquina,
|
|
|
mot era casta e fina; (- 1)
|
|
|
ab las autras totas d’entorn
|
|
|
las pastorgava tot lo jorn.
|
|
|
Un jorn pasava per la vie
|
|
|
Olimbres, qui Dieus maudizie;
|
|
|
cest era d’Azïa tirans,
|
|
|
Dieus reneguet e sos amant.
|
|
|
Ves Antiocha s’en pasava
|
|
|
destruyre sels que Dieus amava;
|
|
|
sos dieus volie asorar
|
|
|
e la ley de Dieu amermar. (c. 25r)
|
|
|
Gardet es cams: vec la mesquina,
|
|
|
que era bella a meravilha,
|
|
|
e quant la vi, voy la aver,
|
|
|
e promes li de son aver
|
|
|
per so que·n fezes son talant
|
|
|
e layces Dieu, son Payre gran;
|
|
|
si comandet a sa maynada,
|
|
|
que de sos fieus era gasada,
|
|
|
que els prezeson la donzella,
|
|
|
que era bella com estela.
|
|
|
«Sapchas – dis el – se a marit
|
|
|
o es deylieyra ses amic;
|
|
|
se el’a marit, per mon plazer
|
|
|
li daray tant de mon aver
|
|
|
que ieu l’en aia de planc grat,
|
|
|
si que fassa ma volontat;
|
|
|
si es deylieyra, a molher
|
|
|
la vuelh penre, que sos pron es».
|
|
|
Quant o a auzit lo preboct,
|
|
|
dreg a la dona s’en vay tost;
|
|
|
quant ella·l vi a si venir,
|
|
|
adonc gitet .i. gran sospir;
|
|
|
els la prezeron ses gandir,
|
|
|
si·l volgron al duc obezir.
|
|
|
Can ella vi que preza era,
|
|
|
ella clamet Dieu, que serva era:
|
|
|
que per toz nos volgis mal trayre,
|
|
|
aias merce d’aquesta toza,
|
|
|
que es ta serva et espoza;
|
|
|
non vulhas que ieu sie perduda
|
|
|
ni per aquest yeu sie vencuda. (c. 25v)
|
|
|
Eu soy donada a te servi,
|
|
|
a te amar, a te gauzir;
|
|
|
non vulhas vergenetat sie *
|
|
|
per aquest home ja aunida;
|
|
|
non vulhas mon sens sie mudat
|
|
|
ni mos cors sie orezat.
|
|
|
Senher, si a te plazie,
|
|
|
aquest don querre ti volrie:
|
|
|
que·m trametas angel del sel,
|
|
|
sant Gabriel o san Miquel,
|
|
|
que·m governe e me capdele,
|
|
|
[...]
|
|
|
e que el lo pusca desdire
|
|
|
e per dreyta razon escondire,
|
|
|
que yeu soy atreci con la feda
|
|
|
que entre·[l]s loups es em peleja,
|
|
|
e con l’auzels qu’es pres el bres,
|
|
|
que de nulh home no·s defent,
|
|
|
e con lo frus c’om pren el ram,
|
|
|
que no·s defent ni tan ni cant;
|
|
|
tot eysament soy preza yeu:
|
|
|
non ay defendedor may Dieus».
|
|
|
Quant ho auziron los sirvens,
|
|
|
tot dreg s’en van al mescrezens;
|
|
|
diyceron li que Dieus crezie,
|
|
|
lo filh madona santa Marie; *
|
|
|
sesta tosza qu’el cobeytava
|
|
|
nuhl autre mays Dieus non amava.
|
|
|
Olimbres [en] fon mot dolens,
|
|
|
si comandet as sos cirvens
|
|
|
que la li aduyseson tots;
|
|
|
el fant lo comandament al perboc.
|
|
|
Davant Olimbres venc la tosza, (c. 26r)
|
|
|
de Dieu sirventa et espoza;
|
|
|
cant el la vi, si·l demandet:
|
|
|
«Don ies ne de qual tera nasques?
|
|
|
Si as marit o ies mesquina,
|
|
|
ho ies comtesa ho reina?».
|
|
|
Li fiels dis: «Ara m[e] respont:
|
|
|
cal dieus cres tu ne com as nom?».
|
|
|
«Margarita soy apellada»,
|
|
|
so respon la benaürada,
|
|
|
«y[eu] cre en Dieu omnipotent
|
|
|
que nos fes trastos de nïent;
|
|
|
El fes la mar e los peysons.
|
|
|
Cest Dieus estay sus sobre nos».
|
|
|
«Cres tu sol», dis, «en aquel Dieus
|
|
|
que mezeron en cros los Juzieus?».
|
|
|
La santa dis: «Certas, ho ieu!
|
|
|
[...]
|
|
|
Mas els feron que trachors,
|
|
|
car mezeron en cros lur Senhor
|
|
|
que los sanava e·ls paycie
|
|
|
e los gardava de follie,
|
|
|
per so son els trastug perdut,
|
|
|
deseretat e confondut».
|
|
|
Quant ho auzi los mescrezent
|
|
|
irat fon e fort e dolent; *
|
|
|
si comandet a ssa maynada
|
|
|
que en sa quarce fos gitada.
|
|
|
Els feron son comandament,
|
|
|
non ho fazient lor ensient.
|
|
|
En la carce mezeron la toza;
|
|
|
laïns estet aquel jorn sola. (c. 26v)
|
|
|
Apres intret Olimbres (-1)
|
|
|
dins Antiocha, non target plus.
|
|
|
Aqui fes ajustar sa gent;
|
|
|
amb els voy far .i. parlament.
|
|
|
Quan los [ac] trastost ajostats,
|
|
|
en sa sella se n’es pujat;
|
|
|
comandet que aszoresont (- 1)
|
|
|
sos dieus e los sacrifiessont,
|
|
|
pueys lur comandet que·l amenon
|
|
|
la toza que en la carce tenon.
|
|
|
Els la·l aduzon davant luy;
|
|
|
sos cors no·s muda ni non fuy.
|
|
|
Olimbres, dos qu[e] el la vit,
|
|
|
plus que non sol la encubit.
|
|
|
So dis lo fals: «Que sola fas?
|
|
|
Car tu de te merce non as?
|
|
|
Aias merce de ta beutat,
|
|
|
de ton gen cor, de ta franquetat! (+ 1)
|
|
|
Si tu volies mos dieus creyre,
|
|
|
yeu ti daray tan gran aver
|
|
|
e pueys penray te per molher;
|
|
|
si non ho fas, tost dans cug que quiers.
|
|
|
Sy non o fas, yeu t’o vendray,
|
|
|
a gran dolor te penaray!».
|
|
|
La dona respondet breument
|
|
|
et ses lonc plag, ses tarzament:
|
|
|
«De ren que·m digas no·t creyray
|
|
|
ne de mos Dieus non partiray;
|
|
|
a Yesu Crist doniey m’amor,
|
|
|
que tenray tostemps per senhor. (c. 27r)
|
|
|
Ma vergenetat l’ay donada: *
|
|
|
si part de luy, ben soy aunida. *
|
|
|
El fes lo sel, la mar e·l vens
|
|
|
e tost los .iiij. elemens;
|
|
|
per luy vieu tota creatura,
|
|
|
mas tu·l vos tolre sa dreghura».
|
|
|
Lo fels respont e menasans
|
|
|
(lo cor ac plen de maltalant):
|
|
|
«Si mont dieus non voy ashorar,
|
|
|
yeu te faray el fuoc cremar;
|
|
|
aqui ardras, pos non vos vieure
|
|
|
ni de ton dieu non vos recreyre!».
|
|
|
La santa li dis: «So vuelh yeu!
|
|
|
Aquest martire quer a Dieu,
|
|
|
don say c’am las santas ceray,
|
|
|
se yeu per marturi muray.
|
|
|
En cros voc Iesu Crist muri
|
|
|
per nos salvar, per nos garir;
|
|
|
El sufertet la mort per me
|
|
|
e tu per luy donas la a me.
|
|
|
Per lhuy vuelh yeu que·m dons la mort,
|
|
|
qu’El me conduga a bon port».
|
|
|
Don fon irat lo fels dolens;
|
|
|
que sus en l’arc fos penduda (- 1)
|
|
|
am trencans vergas tota nuda.
|
|
|
Quant vi la dona lo turment,
|
|
|
si preguet Dieu l’omnipotent:
|
|
|
«En te, Dieus rey, ay ma fizansa, (c. 27v)
|
|
|
mon gauc e tota m’esperansa;
|
|
|
el tieu nom, Dieu, sient vencut
|
|
|
mieu enemic e confondut; *
|
|
|
el tieu noms es vencut lo diables
|
|
|
[...]».
|
|
|
Los vuelhs levet sus ves lo tron
|
|
|
e clamet Dieus lo piu, lo bos:
|
|
|
«Esguarda, Senher, ta sirventa
|
|
|
que sos corages no·l repenta!
|
|
|
Enquaras prec yeu per t’amor
|
|
|
que·m refreysseses ma dolor
|
|
|
e que·m deylieyres de las mans
|
|
|
d’aquest fers mesprezen pagans».
|
|
|
Aysi pregava la donzella
|
|
|
lo Salvador que era en ella;
|
|
|
mas li sirvent fort la trengcavon,
|
|
|
a las vergas els la pennavon,
|
|
|
si que lo sancs d’ela corrie
|
|
|
com rieus de font quan ten sa vie.
|
|
|
Quant vi lo fels que non crezie,
|
|
|
el vent a luy, si la castia:
|
|
|
«Mot fays que fola car non cres,
|
|
|
c’ades n’acreycera tos bes;
|
|
|
mot en serias plus amada
|
|
|
e plus jauzida e honrada».
|
|
|
Los bon homes que la gardavont
|
|
|
mot dousamens dels vuelh ploiravon;
|
|
|
so disz[i]on tuit li pluszor,
|
|
|
que n’avien el cor dolor:
|
|
|
«Grant perdoa es d’aquesta toza, (c. 28r)
|
|
|
car non vol ser del duc espoza».
|
|
|
D’aqui apres a luy venient
|
|
|
et en castians si li dizient:
|
|
|
«Mot fas que folla car non cres!
|
|
|
Si non ho fas, ton dan tu quers!
|
|
|
Aquest dux es plens de grant ira:
|
|
|
ausira te, si res li tira!
|
|
|
Prent l’a marit e grup tos dieus
|
|
|
e cre lo scieus e totz sos fieus!
|
|
|
Si non o fas, el t’aucira,
|
|
|
ja nulha res non t’en gara.
|
|
|
Mot nos pezara de ta mort,
|
|
|
quar tu muras aysi a tort».
|
|
|
La dona respont sospirant:
|
|
|
«Per Dieu, ayso non es niant.
|
|
|
Ja non creyray vostre conselh,
|
|
|
quar non val pas .i. gran de melh.
|
|
|
Si el m’auci, adonc muray,
|
|
|
que sus el cel m’ent montaray.
|
|
|
Si el cuda mon cor ausir,
|
|
|
l’arma de me non pot murir;
|
|
|
se yeu vostre conselh crezie,
|
|
|
ben say que perduda sarie».
|
|
|
Pueys lor a dig mot dolsamens:
|
|
|
«Crezes en Dieu l’omnipotent,
|
|
|
qu’El vos dara totz cant volres
|
|
|
e tostemps mays a luy vieures!
|
|
|
Laysas estar vostres dieus muts:
|
|
|
cels que los cre es [hom] perdut».
|
|
|
So dis li dona al tirant, (c. 28v)
|
|
|
que era plen de maltalant:
|
|
|
«Per re que·m digas no·t creyray,
|
|
|
quar en mon Dieu tot mon cor ay;
|
|
|
lo cors de me pos ben ausir,
|
|
|
aquel sap que non pot gandir,
|
|
|
mas de l’arma non as potder,
|
|
|
non la poot liar ni aver,
|
|
|
quar Iesu Crist l’a em baylia,
|
|
|
lo filh madona santa Maria. *
|
|
|
El la creet, El la formet,
|
|
|
e Luy mezeymes la eretet;
|
|
|
a Lhui mezeymes la comant
|
|
|
que El la defenda del satant,
|
|
|
que es cruel coma dragon,
|
|
|
coma serpens, coma leons,
|
|
|
que volon trastotz degastar
|
|
|
quant que podon apoderar.
|
|
|
Totz eysamens vos tu ausir
|
|
|
mas tu iras el fuoc durable:
|
|
|
lay te cruycerant los dïables».
|
|
|
[A]donc fon irat Olimbres;
|
|
|
si comandet qu[e] en l’arc sus
|
|
|
la santa dona fos penduda *
|
|
|
e aqui fos fort turmentatda *
|
|
|
am trenchans verjas per totz locs,
|
|
|
que lays estar totz aquest jocs.
|
|
|
Quant vi la dona qu’al non er,
|
|
|
ella esgardet lo turment fer;
|
|
|
si preguet Dieu, que soste·l tron,
|
|
|
que la defenda del felhon, (c. 29r)
|
|
|
so es lo diable, que atent
|
|
|
l’arma de luy al partiment:
|
|
|
«Senher, bel payre glorrïos,
|
|
|
altre don ti quier que mi dons:
|
|
|
una colomba que·m defenda
|
|
|
del dïable, que non mi prenda,
|
|
|
et del enemic esperital (+ 1)
|
|
|
et des trachos peccats mortals,
|
|
|
et que·m defendas del tirant
|
|
|
que no·m galie ne m’entgant.
|
|
|
Senher, si vens mon enemic
|
|
|
grant gauch n’aurant tug tieu amic.
|
|
|
Las vergenas que ho veyrant
|
|
|
en lor corage gauc n’aurant;
|
|
|
en te aurant major fiansa,
|
|
|
en te creyrant se[ne]s duptansa.
|
|
|
Oy Iesu Crist, reys sobeyrant,
|
|
|
deylieura·m, Senher, de las mans
|
|
|
d’aquest mescrezent traidor,
|
|
|
que·m fay murir a grans dolors.
|
|
|
Que l’ay forfagh, per Dieu, non say,
|
|
|
mas car li plas ausirre·m fay».
|
|
|
Cant ella mielh Iesu pregava,
|
|
|
sus en l’arc penduda estava;
|
|
|
los sirvens la batien fort,
|
|
|
per pauc aqui non pres la mort;
|
|
|
ongla[s] si feyron trencant de fers
|
|
|
am que la penavont li cers.
|
|
|
Per totz los luocs qu’ela avie
|
|
|
lo sanc vermelh foras salhie;
|
|
|
sos vuelhs am son mantel cubrie (c. 29v)
|
|
|
lo fals tirant, cant o vezie.
|
|
|
So diz[i]ont cels de viron:
|
|
|
«Toza, mot has lo cor felhon,
|
|
|
car tu non cres l’emperador
|
|
|
que te tengra tostemps as honor. (+ 1)
|
|
|
Don esperas aver ajuda?
|
|
|
Totta seras pervencuda! (- 1)
|
|
|
Ja lo tieus dieus non te tolra,
|
|
|
ja del perboc no·t defendra!».
|
|
|
So dis lo dux: «Mot es [tu] folla!
|
|
|
Non cudar ges que yeu te cola!
|
|
|
Enquaras ti prec que crezas mos dieus (+ 2)
|
|
|
e grup tos dieus e totz sos fieus.
|
|
|
Si non ho fas, yeu ti cut ventdre,
|
|
|
d’ayso no·t pot ton dieus defendre.
|
|
|
Totta viva t’escorgaray,
|
|
|
las cars de tu sus aut pendray;
|
|
|
si dirant tugh que grans drests es,
|
|
|
car tu mos dieus ne mi non cres».
|
|
|
La santa li dis: «Per ma fe,
|
|
|
nualh non pres tots dieus ne te.
|
|
|
Ars fosont els e miegh de .i. fuoc!
|
|
|
Tornat o ant en grant enuegh;
|
|
|
malastrusc es qui en els si fia:
|
|
|
mut e sort sont, non auzon miga!
|
|
|
Sel que orb es, con pot guidar
|
|
|
ni a se ni as autre ajudar?
|
|
|
Com cuda hom aver ajuda
|
|
|
del fust ni de la peyra muda?
|
|
|
Quant tu los pregas eysament (c. 30r)
|
|
|
sort son, que non auzon nient.
|
|
|
Tu dis viva m’escorgaras:
|
|
|
maldig sies tu, si non ho fas,
|
|
|
que yeu n’auray de Die guiszardon,
|
|
|
que tostemps es, ers e fon!
|
|
|
L’arma de me non pot tochar,
|
|
|
non la pos penre ni menar»
|
|
|
Qant vi lo fel c’als non vol far,
|
|
|
ins en son cor grant ira n’a;
|
|
|
si comantdet c’om la mezes,
|
|
|
o li pezes ho li plages,
|
|
|
en carce en prion luoc,
|
|
|
hont no·s vis solhel ni fuoc.
|
|
|
Els la mezeron la jus priont,
|
|
|
non la layceron tro al fons.
|
|
|
Ben say dire qual hora fon
|
|
|
cant la meyron en la preyzon:
|
|
|
dos que la dona la jus fora,
|
|
|
del jorn fon la setena hora;
|
|
|
e tantost quant la fon intrada,
|
|
|
levet la man, si c’es senhada
|
|
|
el nom de Dieu lo salvador
|
|
|
que nos rezemet totz per s’amo[r];
|
|
|
pueys lo preguet mot dolsamens,
|
|
|
mas gran dolor en son cor sent,
|
|
|
que forment l’an los cers batuda,
|
|
|
la carnt crebada e rompuda.
|
|
|
So dis la dona: «Ay, Iesu Crist, (c. 30v)
|
|
|
Senher payre c’an[c] non mentis
|
|
|
et conoyces lo drest e·l tort,
|
|
|
que per nostres peccast fus mort,
|
|
|
e que sap ben tot so que es,
|
|
|
que las rescostas cauzas ves,
|
|
|
capdels dels desaconcelhast,
|
|
|
esperansa dels desperats,
|
|
|
oy Senher payre dreyturie,
|
|
|
que veys et sap los lauzengiers
|
|
|
et a poder en tot quant es,
|
|
|
payre, capdels dels orfanels,
|
|
|
sana·m, Senher, de las dolors
|
|
|
que yeu sofert per la tieu’amor;
|
|
|
sana·m mas plagas eysament,
|
|
|
que mot mi dolon ferament;
|
|
|
non vol vezer mon carnals payre,
|
|
|
car yeu no vuelh en sos dieus cre[yre]; *
|
|
|
mieu parent tugh m’an airada,
|
|
|
per so quar de vos soy privada.
|
|
|
Tu es mon payre e ma mayre,
|
|
|
Tu es ma sorre e mon frayre;
|
|
|
ja non auray marit carnals,
|
|
|
mays vuelh aver l’esperital;
|
|
|
saïns estauc preza per te:
|
|
|
aias merce, Senher, de me!
|
|
|
Si tu defals, non ay amic
|
|
|
en tot lo mont, paure ni ric.
|
|
|
Oy Iesu Crist, rey glorïos,
|
|
|
altre don quer que tu mi don:
|
|
|
que ieu veja certament (c. 31r)
|
|
|
mon enemic apertament.
|
|
|
Qual es aquest que mi guereja? *
|
|
|
Vezer lo vuelh yeu miels en sa facia * (+ 1)
|
|
|
e pueys lo vuelh vezer, si·s plas. *
|
|
|
Re non say per que mi guereja. *
|
|
|
Peza me ce non lo vezie *
|
|
|
[...]
|
|
|
Tu jujas antre me e luy:
|
|
|
qui aura tort, selhuy destruy!».
|
|
|
Quant ac sa orazon fenida
|
|
|
et acabada e complida,
|
|
|
sa nuyrisa li aportet
|
|
|
pan et ayga qu’ela manget.
|
|
|
Uns diaques tot ho auzie
|
|
|
que sas orazos escrivie;
|
|
|
cest diaque deforas estava,
|
|
|
per .i. veyrial l’esgardava.
|
|
|
Dieus amava hon plus podie,
|
|
|
que sos bon cor lo i aduzie;
|
|
|
leals homs fon e crestïans,
|
|
|
Dieus amet mot entre·ls pagans.
|
|
|
Sas horazos es elegida,
|
|
|
que la dona a Dieu queria:
|
|
|
a Dieu queric que·l demostres
|
|
|
son enemic e que·l venques.
|
|
|
Esgardet e vi .i. dragon
|
|
|
que fon plus fers d’un gran leon,
|
|
|
e fon lains que la spaventet,
|
|
|
mas Iesu Crist la confortet;
|
|
|
tengh era de mantas colors,
|
|
|
flamas gittet am grans ardors; (c. 31v)
|
|
|
deyguizat fon per totz luocs,
|
|
|
sieu pels ardien coma fuoc;
|
|
|
las dens de luy eron d’acier,
|
|
|
los uelhs de luy semblon d’or mer,
|
|
|
las nars de luy gran fuoc gitavon,
|
|
|
calor de fornas rescemblavon;
|
|
|
la lenga gitet fuoc ardent;
|
|
|
en sa man tenc .i. lonc cerpent;
|
|
|
en l’autra tenc .i. glazi fort
|
|
|
dont la menasava de mort.
|
|
|
Tan gran pudor hac en la carce,
|
|
|
non es hom que la puesca pa[r]cer;
|
|
|
e fora mot grant si de s’alt, *
|
|
|
ves la dona fes .i. gran salt
|
|
|
[et] en la carce, el mieg luoc,
|
|
|
ac aytal resplandor del fuoc
|
|
|
que nulhs homs non sabrie contar,
|
|
|
si trop non i volie ponhar.
|
|
|
Quant ela vi la resplandor,
|
|
|
el’a en se mot gran pavor;
|
|
|
a la terra es trabucada
|
|
|
si com morta tot’es pla[s]mada;
|
|
|
de la pavor s’es hoblidada,
|
|
|
no·n ac major pueys que fon nada.
|
|
|
Dieus non la mes ges en hoblit,
|
|
|
quant li donet so que·l queric:
|
|
|
quis li avie que·l demostres
|
|
|
son enemic e que·l venques.
|
|
|
Enans lo pas d’aqui levet, (c. 32r)
|
|
|
las mans vers lo cel estendet
|
|
|
[...]
|
|
|
e preguet Dieus, que serva era:
|
|
|
«Oy Dieus payre», dis la pieuzella,
|
|
|
«que per totz nos nasquies en terra,
|
|
|
per totz receupis aqui mort
|
|
|
a grant peccat et a grant tort;
|
|
|
apres la mort resucities,
|
|
|
los tieus amix de ufern gities,
|
|
|
pueys t’en monties amont el cel
|
|
|
am la companha des fizels,
|
|
|
pueys tramezis a ta maynada,
|
|
|
que tu avies ensenhada,
|
|
|
Sant Esperit que·ls confortet
|
|
|
e·us lengatges lor ensenhet;
|
|
|
tener venras ton jujament
|
|
|
al tieu segont aveniment,
|
|
|
dont triaras los mals de[ls] bons:
|
|
|
los mals iran en ufern jos,
|
|
|
los bons iran el gaugh durable,
|
|
|
yamays non dottaran lo dyable.
|
|
|
Si con es vers so que ieu dic,
|
|
|
tu vencques, Senher, l’enemic.
|
|
|
Oy Dieus Senher qu’estas el tron,
|
|
|
dona·m vencer aquest dragon
|
|
|
que·m vol sobir e degastar,
|
|
|
en sa fosa pr[i]on gitar».
|
|
|
Qan ella ac fagha sa orazon,
|
|
|
ve vos ve luy lo fer dragon;
|
|
|
sa guelha tenc sobre la toza.
|
|
|
Quant ella·l vi, no·n fon joyoza! (c. 32v)
|
|
|
Am sa lengua l’a traida
|
|
|
et en son ventre l’a essorbida;
|
|
|
mas la santa cros la garit,
|
|
|
que·l dragon es per miegs partit.
|
|
|
La dona es del ventre yescida
|
|
|
si qu’anc dolor non ac sentida:
|
|
|
la santa cros la defendet,
|
|
|
que lo dragon per miegh fendet.
|
|
|
Tot lo devezi en dos parts,
|
|
|
ans re no·i val engent ni art.
|
|
|
D’aqui apres ella c’estava
|
|
|
totta sola e cossirava;
|
|
|
gardet ves la senestra part:
|
|
|
vi .i. dïable de mal art.
|
|
|
Cest era companh del dragon;
|
|
|
plus era ardens de .i. tizon.
|
|
|
Sezie si, sol era a vist, *
|
|
|
mas mot avie fer lo vist;
|
|
|
plus era negres en totz luocs
|
|
|
non fora si l’agues art fuoc.
|
|
|
Vejayre·l fon qu’am corejadas
|
|
|
ac as ginols las mans liadas.
|
|
|
Des que Margarita s’ho vic,
|
|
|
en son corage si gauczit
|
|
|
e lauzet Dieu que mot amava
|
|
|
e cu[y] servie e cuy duptava.
|
|
|
Los huels del cors ves luy tenet
|
|
|
e mot pïament lo preguet:
|
|
|
«Oy Iesu Crist, Dieus, rey del[s] angels,
|
|
|
de las profetas e dels arcantgels, (c. 33r)
|
|
|
de las patriarcas atresci,
|
|
|
que per totz sufertie martir,
|
|
|
comensament de sabieza,
|
|
|
fontdament de tota fermeza,
|
|
|
que as poder en tot cant es,
|
|
|
te queri gracias e merces,
|
|
|
[...]
|
|
|
quar tu m’as creysut mos bens:
|
|
|
tot m’as donat cant ti queric
|
|
|
e tot quant de bon grat volgui;
|
|
|
am l’enemic mi combatiey,
|
|
|
am lo tieu nom si lo venquiey;
|
|
|
per lo miegh luoc lo desparti
|
|
|
am la cros qu’el tieu nom fezi;
|
|
|
dïables mis sos mos pes jos:
|
|
|
si tot s’es mals et ergolhos,
|
|
|
anc contra me no·s poc defendre,
|
|
|
ans lo fezi per miegh luoc fendre.
|
|
|
Mot demenava gran pudor,
|
|
|
mas yeu non senti anc flayror;
|
|
|
per so non era apellat
|
|
|
Rufo, que avie mal art
|
|
|
en luy e tota sa maleza
|
|
|
que avie per lo mont compreza.
|
|
|
M’arma se n’es mot esgauzida,
|
|
|
quar tolgui al satan la vida;
|
|
|
tot degastava cant podie,
|
|
|
qu’el cegle grant poder avie;
|
|
|
mot es gran gauch e gran fisansa,
|
|
|
grans segurtat e gran speransa
|
|
|
[a] la[s] vergenas que ho auzirant (c. 33v)
|
|
|
que yeu ay ventcut aquest satan,
|
|
|
et ara non firra mays res,
|
|
|
que yeu vey florrida es ma fes.
|
|
|
Una colomba ay aguda
|
|
|
que del cel es saïns venguda
|
|
|
per me defendre del tirant
|
|
|
e de Rufo, lo mal sathant;
|
|
|
so que queric tot ay agut
|
|
|
e lo dïable ay ventcut.
|
|
|
Dieus fasa de me so que li plazera, (+ 3)
|
|
|
ja re huey mays no·m tirara.
|
|
|
De Iesu Crist ay nom mortals,
|
|
|
reys dreghuries e reys reals,
|
|
|
que es durables e governayre
|
|
|
e de ttot lo mont emperayre,
|
|
|
refudes de tots peccadors,
|
|
|
Senher del pauc e dels majors,
|
|
|
colopna de grant altesza
|
|
|
e port de grantda fortalesza
|
|
|
e cahaps de grant refectïon,
|
|
|
[qu]e nos donas lo pauc e·l pron,
|
|
|
que conduzes a gaug tos amixc
|
|
|
et a perdoa tos enemixc».
|
|
|
E menttre qu’ela Dieus pregava
|
|
|
et ayci gent s’arazonava,
|
|
|
lo diables em pes si levet
|
|
|
e ves la dona ce approchet;
|
|
|
per miegh la man a pres la tosza,
|
|
|
que non es ges de Dieu dopthoza, (c. 34r)
|
|
|
pueys li a digh: «Hoy, Margarita,
|
|
|
mot es santa la tieua vida;
|
|
|
mot es santa ta orazon,
|
|
|
lo cors de tu es purs e bons;
|
|
|
preguar ti vuelh: dis, dona bona,
|
|
|
non forsa ren a ma persona;
|
|
|
grant mal me fays, laysam’estar,
|
|
|
prec ti de mon cor non tocar.
|
|
|
Mon frayre te tramis Rufo
|
|
|
en semblansa de un fer dragon,
|
|
|
qu’el t’eyssorbes e degastes
|
|
|
e ins en ufernt t’en portes,
|
|
|
que·t tolgues ta vergenetat
|
|
|
e que destruyces ta beltat,
|
|
|
e ta mentbransa te tolgues,
|
|
|
mas de tot so no·l fonc anc res;
|
|
|
[...]
|
|
|
mas comparti te cudies de luy; *
|
|
|
mas Dieus non i voc consentir.
|
|
|
El nom de Dieu tu l’aucizis
|
|
|
et haras vos mon cors delir
|
|
|
am las horazons que t’auzi dir,
|
|
|
mas yeu ti prec que non m’auniscas
|
|
|
ni non m’afolles ne·m delisquas!».
|
|
|
Adonc la dona·l sobrepres
|
|
|
pels cabels a sos pes lo mes;
|
|
|
adonc lo mes contra la terra *
|
|
|
am los dos pes aqui l’abauzet; *
|
|
|
sos pes li pauzet sobre·l col,
|
|
|
pueysas li dis: «Ben t’ay per fol, (c. 34v)
|
|
|
quar tu me volies enganar
|
|
|
ni ma chastetat vïolar!
|
|
|
Maclinne, gart, laysam’estar!
|
|
|
No·m pot noze ni ajudar,
|
|
|
quar Dieu del cel, qu’es mos salvayre,
|
|
|
mos defendeyre e mos gardayres,
|
|
|
me gardara, que n’ha poder,
|
|
|
non t’ent dara Dieus nul lezer!
|
|
|
El me defent, El me capdela
|
|
|
con la cieua quitia pieuzella;
|
|
|
non ay defendedor mays Lhuy,
|
|
|
El ama me et yeu ben Lhuy.
|
|
|
Laysam’estar, cruel dïable,
|
|
|
tost temps ardras el fuoc durable!».
|
|
|
Quant ho ac dig, vi resplandor,
|
|
|
pueys que nasquet no·n vi major;
|
|
|
totta la carce resplancdi
|
|
|
plus que solhelh cant reluzis.
|
|
|
Sobre son cap .ia. cros vi,
|
|
|
que era de Dieu qui servi.
|
|
|
Una colomba em pes estet
|
|
|
sus en la cros cant lhy parlet; *
|
|
|
plus era blancqua d’una flor,
|
|
|
semblava de grant dolsor. (- 1)
|
|
|
So li a dig, tot en parlant:
|
|
|
«Non doptar mingua lo tirant,
|
|
|
que yeu ti dig ben sertament
|
|
|
que Iesu Crist del cel entent.
|
|
|
Tu l’as amat e deszirat, (c. 35r)
|
|
|
tu l’as servit, tu l’as honrat;
|
|
|
tu l’as gardada ta chastetat (+ 1)
|
|
|
ton cors e ta vergenetat;
|
|
|
la gloria t’es aparelhada
|
|
|
que tu avies tan dezirada:
|
|
|
recep lo gauc de paradis
|
|
|
ont cera tostemps pas e fins;
|
|
|
aqui vieuras am grant deport,
|
|
|
per so non deus doptar la mort!».
|
|
|
«Oy Dieus», dis la benaürada,
|
|
|
«qui ay cervit pueys que fuy nada,
|
|
|
ti queri gracias e me[r]ces,
|
|
|
quar tostemps m’as creysut mos bens».
|
|
|
Pueys se viret ves lo satan,
|
|
|
si·l demantdet en contrastant:
|
|
|
«Don yes, diables, ni don venes?
|
|
|
Digas mi qui say t’a trames!
|
|
|
So que·t querray respont a me,
|
|
|
garda·t non me·n mentir de re!».
|
|
|
Lo dïable respont em pas:
|
|
|
«Tot diray, dona, aquo que·t plaz!
|
|
|
Mas d’una ren ti vuelh pregar
|
|
|
e no m’ent layces fadiar:
|
|
|
leva·m lo pe de sobre·l col!
|
|
|
Tant m’as estregh que fort mi dol!
|
|
|
Tot cant ay fagh te comtaray,
|
|
|
tottas mas hobras ti diray;
|
|
|
tot quant anc fezi ni diyci,
|
|
|
per que comhat ayci vengui».
|
|
|
Adonc la dona[·s] refrenet; (c. 35v)
|
|
|
lo pe de sobre·l col l’ostet,
|
|
|
car vi e sap que mal li dolie,
|
|
|
si que parlar petit podie.
|
|
|
«Belsebuc soy apellat,
|
|
|
anc non agui trega ni pas;
|
|
|
apres Belsabuc soy senher yeu,
|
|
|
en tot peccat yeu ay mon fieu;
|
|
|
most bons homes ay fagh pecar,
|
|
|
neguns homs no·m pot contrastar.
|
|
|
Tostemps ay guerra am los dreghuries
|
|
|
et am bons homes vertadies;
|
|
|
cant yeu los ay vencut trastotz,
|
|
|
yeu los en meni jus el pos.
|
|
|
Hanc non pogui celuy trobar
|
|
|
que pogues am me contrastar
|
|
|
mas te, que m’as tot debrizat
|
|
|
e de mon chap los huelhs gitast;
|
|
|
tottas m’as toltas mas vertust,
|
|
|
tot soy cassat e cofondut.
|
|
|
Tu m’as mon frayr Rufo delit
|
|
|
e me mezeys forment aunit;
|
|
|
so que ti plas pos far de me,
|
|
|
quar Iesu Crist hobra per te;
|
|
|
El te dona tot cant tu vols
|
|
|
per so car l’as amat e colt;
|
|
|
En te El perman, en te renha,
|
|
|
El te defent et El t’ensenha;
|
|
|
quant Ïesu non era en te,
|
|
|
non avies ges poder e me;
|
|
|
quant eras terra e caytivier,
|
|
|
fems e cenres e poyridier, (c. 36r)
|
|
|
mot eras de flebla natura,
|
|
|
mas aras ies nepta e pura
|
|
|
et ar as ton cors ben mudat,
|
|
|
non ha en te crim ni peccat.
|
|
|
Tals hora fon tu eras mia,
|
|
|
aras non vos ma companhia;
|
|
|
Dieus es am te, que t’ama mot,
|
|
|
per so·m fas tremolar trastot.
|
|
|
El t’a donat entendement,
|
|
|
los pes e la[s] mans eysament;
|
|
|
El t’a donat so que tu as,
|
|
|
ren d’altruy may de luy non as.
|
|
|
Si tu de mi ayso agueces,
|
|
|
l’erguelh que fas ja non fezeces,
|
|
|
per so non ay yeu potestat
|
|
|
que yeu t’abatta em peccat.
|
|
|
Sobre ton cor non ay poder
|
|
|
ni non ay forsa ni leszer,
|
|
|
si Iesu Crist non la mi dona
|
|
|
que tost los sieus amixc corona.
|
|
|
Mot as en Dieus ferm lo coracge,
|
|
|
per so non pos penre damnatge.
|
|
|
El nom de Dieu Rufo ventquies,
|
|
|
el nom de Dieu tu me lhies.
|
|
|
Yeu hay mostz homes trebalhasts
|
|
|
e most caytieus encarserrasts;
|
|
|
[...]
|
|
|
tost los mange dedins lo cors;
|
|
|
pueys los mange autra vegada,
|
|
|
que aytal es ma destinada.
|
|
|
Am dreyturies ay ma batalha,
|
|
|
tot cant els fan mal ieu meti en talha; (+ 1) (c.
36v)
|
|
|
pechar los fauc en tot engens:
|
|
|
premieyramens lus tol lo sens;
|
|
|
peccar los fauc am molheradas
|
|
|
et am moynas santifiadas,
|
|
|
e de rauba los meti envie *
|
|
|
e frange gleyras e mostirs. *
|
|
|
Quant els dormon, yeu los reycide
|
|
|
e d’autruy molher los convide;
|
|
|
quant yeu non los puec reycidar,
|
|
|
aqui mezeus los fauc pechar:
|
|
|
per trop dormir e per deliegh
|
|
|
los fauc pechar ins en lur liegh;
|
|
|
per sonolensas eysamens
|
|
|
los fauc pechar tot en durment.
|
|
|
Homes fauc ausir e trenquar,
|
|
|
las terra[s] e·ls sans deraubar;
|
|
|
quant yeu non poc ren d’ayso far,
|
|
|
los sans de Dieu lor fauc jurar;
|
|
|
pueys mi viri ves autra part,
|
|
|
quar yeu say pron d’engent e d’art.
|
|
|
De clau[s]tras fauc morgues yeci,
|
|
|
homes lur fauc trenquar et ausir;
|
|
|
per aver fauc messas cantar
|
|
|
e gleyras vendre e comprar;
|
|
|
enpenre fauc tota clercie
|
|
|
e mortal crim de ssimonie:
|
|
|
simonïat son los avesquest,
|
|
|
los abatz e los arcivesques,
|
|
|
et atretal an [li] lhach preyre,
|
|
|
li chapellan e lhi preveyre.
|
|
|
Dieus fauc comprar e Dieus fauc vendre, (c. 37r)
|
|
|
nulh hom no·s pot de mi defendre
|
|
|
mas solamens las bonas gens,
|
|
|
qu’ant en Dieus lus entendemens,
|
|
|
que son per luy pres e liat,
|
|
|
batut e mort et escorgat
|
|
|
si com ies tu, cant ies batuda
|
|
|
am trencans vergas tota nuza.
|
|
|
Per so no ay poder en te,
|
|
|
major poder as tu e me;
|
|
|
e mos amixs ay ieu poder,
|
|
|
mas ens autres non ay lezer;
|
|
|
non lus puec rendre gisardon
|
|
|
mas d’engant e de trascïon.
|
|
|
Quant els son mort, ieu los emmene
|
|
|
ins en ufern: aqui los pene,
|
|
|
en luoc puden los fauc cezer,
|
|
|
el lhiegh ardent los fauc jascer;
|
|
|
jamays .i. jorn non dormirant,
|
|
|
jamays .i. jorn ben non aurant;
|
|
|
tostems mays ceran em pudor:
|
|
|
aytal loguier an per m’amor;
|
|
|
aytal loguier an mieu fizels,
|
|
|
ja non auran lo gauc del cel;
|
|
|
ja non aurant gauch ni clardat,
|
|
|
tostemps seran en escurdat.
|
|
|
Tu m’as vencut, don soy irat:
|
|
|
non m’ausizas, dona, si·s plas!
|
|
|
Plus soy irat et esperdut
|
|
|
quar yeu per femna soy vencut
|
|
|
non fora ce .i. homs mi venques,
|
|
|
que me lies la[s] mans e·[l]s pes;
|
|
|
quar tu es femna, so me pesza:
|
|
|
mot en pres mens nostra proesza, (c. 37v)
|
|
|
mot en pres mens nostra vertut,
|
|
|
quar .i. femna m’a vencut;
|
|
|
et d’ayso soy ieu plus dolens
|
|
|
quar non vos segre tos parens:
|
|
|
quant els moron, ieu los guovern,
|
|
|
a me los me[ne] en ufernt;
|
|
|
lay los mene, lay los ausi,
|
|
|
jamais .i. jorn non aurant fin.
|
|
|
Mot es ayso grans merravilha:
|
|
|
som payre a vencut la filha!
|
|
|
Ventcut a veramens son payre
|
|
|
e sa ceror e pueys son frayres;
|
|
|
tot son lh[i]nghage a vencut
|
|
|
e·ls diables fay estar mut;
|
|
|
dïable ausi e destrenh,
|
|
|
Dieus es am luy, ges non s’en fenh;
|
|
|
tot quant si vol pot de me far
|
|
|
e negus non li pot contrastar;
|
|
|
en luy non ay dregh ni razon,
|
|
|
Dieus la defent, que tostemps fon.
|
|
|
Tostemps mays soy yeu enhantat,
|
|
|
quar hanc per femna fuy lhiat.
|
|
|
Mala nos fon aquelha hora
|
|
|
en que nasquet aquesta toza
|
|
|
que·ls dïables lia e prent
|
|
|
e los encaucsa eysament!».
|
|
|
La santa dona, quant ho aus,
|
|
|
am lo sathant parla tot suau:
|
|
|
«Diias», so dis, «qui t’engendret
|
|
|
ni aquest mestier ti donet:
|
|
|
armas penar, homes ausir
|
|
|
ni tot ayso que yeu ti au dir.
|
|
|
Mot ti donet avol mestier,
|
|
|
qu’el ti lieuret a caytivier». (c. 38r)
|
|
|
Lo satant dis ingnellament:
|
|
|
«Digas mi tu premieyramens
|
|
|
dont as hagut aquest poder
|
|
|
que de me fasas ton poder,
|
|
|
ni com Iesu intret en te,
|
|
|
que·t fa far so que·t plas de me.
|
|
|
De nos pos far tot quant ti vols,
|
|
|
bons es lo Senher que tu cols;
|
|
|
dïables prenes e fas fugir
|
|
|
e los lias e·[l]s fas murir.
|
|
|
Pueys ti diray tot eviat *
|
|
|
e tost mos dist e tost mos fast».
|
|
|
Li dona dis: «So non covent,
|
|
|
que yeu de Dieu te diga ren;
|
|
|
so non coven ni non se thagh
|
|
|
plus que maracdes en estagh;
|
|
|
non vol davant los porcs pauzar
|
|
|
margarita que hom ten quar,
|
|
|
ni aur en femoras tener,
|
|
|
quar tu non as sen ne saber;
|
|
|
non ies dighnes que aujas ma vos:
|
|
|
tostemps seras lay ins el pos!
|
|
|
Pero so dic ieu verament:
|
|
|
en Dieus ay mon ententdeme[n]t».
|
|
|
Des que la dona so layset,
|
|
|
lo dïables apres parlet:
|
|
|
«Saphas legir», dis, «l’escriptura
|
|
|
que ti dira la vertat pura,
|
|
|
dont trobaras nostre linhacge,
|
|
|
nostra perdoa, nostre damnage.
|
|
|
Sathanas non es comandayres,
|
|
|
car Iesu Crist maudis, lo payre,
|
|
|
cant lo gitet de paradis
|
|
|
on avie son hostal pris.
|
|
|
Sest fes pecar Adam et Eva,
|
|
|
sest quazex del cel en la terra. (c. 38v)
|
|
|
Mas ieu non auze ab te parlar,
|
|
|
quar Iesu veg ab te estar;
|
|
|
El te defent, Ell es ab te,
|
|
|
El t’ensenha, El te chapten.
|
|
|
Grant pavor me fay quant lo vey,
|
|
|
mot lo doptam ieu e li mieu;
|
|
|
per l’ayre anam ieu e mieu par
|
|
|
quar non podem per terra anar;
|
|
|
nos em maclingne esperit
|
|
|
q’anam sautan com fay quabrit;
|
|
|
mas de .ia. ren ti vuelh pregar:
|
|
|
que me layces .i. pauc parlar;
|
|
|
relargua me, que trop me dol,
|
|
|
pueys ti diray so que dire vuelh».
|
|
|
Li samta dona lo amplet;
|
|
|
lo dïables apres parlet:
|
|
|
«Eu te conjur», dis lo sathans,
|
|
|
«el nom de Dieu, que es senher gran,
|
|
|
et el nom de santa Maria,
|
|
|
qu’es de Iesu Crist mayre e filha,
|
|
|
d’ayci enant no·m demantdar
|
|
|
del chaytivier que ieu ay fagh,
|
|
|
ni des las armas con las pene
|
|
|
ni en ufern am me las mene,
|
|
|
mas envia mi en tal terra
|
|
|
que ieu non pues[ca] fayre guera
|
|
|
ni te ni altre trebalhar
|
|
|
ni las armas justiciar.
|
|
|
Ayso m’es pena et afant
|
|
|
et a totz jors me creys mos dans;
|
|
|
mot volgra mays ayci estar
|
|
|
qu’armas penar ni trebalhar.
|
|
|
Donc Salamons cant el renhava
|
|
|
et son regisme governava,
|
|
|
nos siam claus en .i. vaycel, (c. 39r)
|
|
|
en que estem grant temps for leu;
|
|
|
ges grant mal non sofertavam,
|
|
|
quar encarcerat aqui ciam.
|
|
|
Apres sa mort grant fuoc n’ieyci,
|
|
|
que anc major hom non [en] vic,
|
|
|
d’aquel vaycel en que nos ciam,
|
|
|
mas ges eysir nonc ne podiam,
|
|
|
dos que de Babilonia ventgront
|
|
|
homes que aquel camin tengron;
|
|
|
viront lo fuoc d’aqui eysir,
|
|
|
enqueront se de nos salhir: *
|
|
|
cuderont aqui aur trobar.
|
|
|
Lo vaycel comenson a espesar, (+ 1)
|
|
|
frayceront lo, c’anc ren no i remas (+ 1)
|
|
|
liams ni davant ni detras.
|
|
|
Quant lo vaycel fon deyliat,
|
|
|
caschun de nos fon deylieurat;
|
|
|
per tot lo mont anam vazent, *
|
|
|
pueys avem penat motz chaytieus». *
|
|
|
Quant aus la dona la razon
|
|
|
del diable, non li sap ges bon:
|
|
|
«Pat aias mays d’ayci avant»,
|
|
|
dis la dona, «que ieu t’o comant,
|
|
|
car tot es faulha e chansons
|
|
|
tot quant tu dis ni cant espon;
|
|
|
d’ayci avant non vuelh auzir
|
|
|
de la[s] paraulhas que ieu t’augh dir;
|
|
|
razon·t rendra, ben o saphas,
|
|
|
Dieus dreyturie que tu enganas».
|
|
|
Pueysas anet per miegh la carcer,
|
|
|
que plus non es volguda pa[r]cer.
|
|
|
En .i. angle lo fes venir,
|
|
|
pueys a ffagh la terra partir.
|
|
|
Adonc lhi dis: «Vay, satanas,
|
|
|
ins en ufern qui serviras!».
|
|
|
Lo satanas s’en vay brugent (c. 39v)
|
|
|
am los autres ins en ufern.
|
|
|
Mas lo perboc l’endeman vay
|
|
|
[e] davant se venir la fay;
|
|
|
la bona toza Margarida,
|
|
|
que era mot de bona vida,
|
|
|
giteron la de la preyzon.
|
|
|
Dos que la dona fora fon,
|
|
|
sas mans sobre·l sathan levet, *
|
|
|
de la santa cros si cenhet.
|
|
|
Totta la gent d’aquela terra
|
|
|
son vengut vezer la guerra
|
|
|
que lo perbocs amb ela avie
|
|
|
ni con el la destrenhie. (- 1)
|
|
|
La[s] cieutas que eron entorn
|
|
|
vengron eygardar aquel jorn
|
|
|
lo torment qu’ela recebie,
|
|
|
quar del torment era ben fia.
|
|
|
Comencet aqui amonestar
|
|
|
e per mot giens as ensajar,
|
|
|
e lhi promes argen et aur,
|
|
|
e lhi promes [un] gran thesaur,
|
|
|
e lhi promes polpra, sendat,
|
|
|
palafres e mulhs sojornast.
|
|
|
Ella respont: «Non hay enveja
|
|
|
de ton aver ni cobeeza.
|
|
|
Ieu te dic per atrazagh: (- 1)
|
|
|
mot en aurie malnat plagh,
|
|
|
se ieu perdie mon Senhor
|
|
|
per haquesta vana ricor,
|
|
|
quar tot ayso defalhira,
|
|
|
mas Iesus tostemps sera.
|
|
|
[...]
|
|
|
Per Dieu, ti prec que non las colas,
|
|
|
quar elas son sordas e mudas:
|
|
|
savis ceras, si las refudas.
|
|
|
Ayso qu’es mut non pot valer
|
|
|
ni ce ni altre chaptener; (c. 40r)
|
|
|
laysa estar totz dieus muts: * (- 1)
|
|
|
ieu cre lo mieu e sos amixcs. *
|
|
|
Ieu te dic ben: ce non o fas,
|
|
|
malvat conselh, saphas, creyras».
|
|
|
Ar es irat lo fels perboc; *
|
|
|
si comandet que sus en l’arc *
|
|
|
fos la santa dona penduda
|
|
|
e despulha[da] tota nuda;
|
|
|
lampas ardens fes alumnar,
|
|
|
si fes lo cors de luy cremar.
|
|
|
Son cors lieyret a fals turment
|
|
|
la dona, ci con trobam li[g]e[n]t;
|
|
|
la charnt de luy fon fort cremada,
|
|
|
que era tenra e delgada
|
|
|
«Deus», dis la dona, «te ashor
|
|
|
coma payre e coma senhor;
|
|
|
ges no·m peza ni·m desagrada
|
|
|
si ma carns es marturiada,
|
|
|
an[s] soy alegra e gauzi[on]da,
|
|
|
car del peccat vuelh eser monda».
|
|
|
So li a dig lo mal thirant:
|
|
|
«Cre me, folha, fay mont thalant!
|
|
|
Cre e mes dieus e giec los tieu!
|
|
|
Si non o fas», so dis lo fel,
|
|
|
«en .i. gran vaycel ti metray
|
|
|
plent d’ayga: haqui·m venjaray».
|
|
|
La santa dis: «Non concentray,
|
|
|
li tos dieus muts no azoraray;
|
|
|
ja non creyray peyras ni fust:
|
|
|
cel que ayso cre es malastruc!
|
|
|
E me non a poder los diables
|
|
|
ne tu, que ies sos covenhables,
|
|
|
ne mi potz vencer, ni el ne tu:
|
|
|
laysam’estar tot a estru!
|
|
|
Iesu m’a fort asegurada,
|
|
|
vida durabla m’a donada;
|
|
|
El me defent am sa corona,
|
|
|
que es dighna, santa e bona;
|
|
|
davant Iesu mos vuelhs auray (c. 40v)
|
|
|
tant qu’en asquest cegle vieyray.
|
|
|
Ieu soy la cieua Margarita,
|
|
|
de lhuy no·m partiray a ma vida».
|
|
|
Olimbre lor demantdet (- 1)
|
|
|
un grant vaycel que om l’aportes;
|
|
|
d’ayga lo fes tot implir, (- 1)
|
|
|
quar aqui volc la dona aucir;
|
|
|
lhiar lhi fay·[l]s pes e las mans,
|
|
|
mas Dieus, lo Senher sobeyran,
|
|
|
non volc que fos adonc venjada,
|
|
|
aquesta ves l’a respitada.
|
|
|
So que el dis sieu homes feron:
|
|
|
el plen vaycel la dona mezeron. (+ 1)
|
|
|
La toza Iesu Crist preguet,
|
|
|
los vuels del cap ves lhuy levet:
|
|
|
«Oy Senher Dieus, que tostemps duras,
|
|
|
que formies totas creaturas,
|
|
|
d’aquest liam vuelh eser lhieyra:
|
|
|
tu me salva e m’en deylhieura!
|
|
|
Aquesta ayga quer que me munde,
|
|
|
de mos peccats mi lave e me munde, (+1)
|
|
|
e que me cie alhumnamens,
|
|
|
salut et santificaments,
|
|
|
batismes e fons de vertust,
|
|
|
e que·m don forsa e vertut
|
|
|
que ieu m’ent puecca anar am te
|
|
|
quant l’arma partira de me.
|
|
|
Una colomba volgra aver,
|
|
|
si·u[s] vengues, Senher, a plazer
|
|
|
que fos del Sant Esperit plena,
|
|
|
que·m defendes d’aquesta pena,
|
|
|
et aquest’ayga santifia *
|
|
|
et a l’arma don pas e fin. *
|
|
|
Defent me, Senher, de foldat
|
|
|
e de l’enemic que·m combat;
|
|
|
estegh [en] me trastot peccat,
|
|
|
erguelh e tota malvestat; (c. 41r)
|
|
|
humilitat, bel Payre,·m dona
|
|
|
et am las verges mi corona,
|
|
|
que agront am lor paciensa,
|
|
|
homelitat et obediensa,
|
|
|
et am los martirs eysament,
|
|
|
que receupront mort e turment.
|
|
|
Forma·m mon sen e mon saber
|
|
|
e fay de mi tot tom plazer.
|
|
|
Anquaras quier que cie monda
|
|
|
per lavament d’aquesta unda,
|
|
|
e per batisme quier que·m valha,
|
|
|
quar ay tragha mot grant batalha.
|
|
|
Conduy me, Senher, al tieu rengne *
|
|
|
on non a negun homs †aimansa† ». *
|
|
|
Ve vos la santa deylhieurada;
|
|
|
en aquesta aygua es mondada
|
|
|
e nom de santa Trinitat: *
|
|
|
tot donet Dieus cant demandet. *
|
|
|
Lo cels e·l firmament viret
|
|
|
e la terra de sot tremolet,
|
|
|
trastugh conogront lhealment,
|
|
|
de grant elays bufon los vens.
|
|
|
Una colomba venc del sel
|
|
|
que Dieus trames a sa fiel;
|
|
|
una corona d’aur portet,
|
|
|
sobre la dona la pauzet;
|
|
|
e tant tots quant l’ac pauzada,
|
|
|
ve vos la santa deylhieurada:
|
|
|
los pes deylion e las mans,
|
|
|
lo cors de luy remas tost sans.
|
|
|
De l’aygua yes la dona fors,
|
|
|
mot s’alegra en Dieu son cors.
|
|
|
Dieus benezit e Dieu lauzet,
|
|
|
gracïas e merces li rent: (c. 41v)
|
|
|
«Oy Senher Dieus, port de [sa]lut
|
|
|
l’onor que·m fazies non refut.
|
|
|
En ton amic non ha poder
|
|
|
dïables, forsa ni lezer».
|
|
|
Vay la colomba e parlet,
|
|
|
que sobre·l chap de luy estet:
|
|
|
«Oy dona bona glorïoza,
|
|
|
de qui Iesu a fagh s’espoza,
|
|
|
receup lo rigeme del sels.
|
|
|
[...]
|
|
|
Vergenetat as deszirada,
|
|
|
per so yes tu benaürada.
|
|
|
Anc non falhis ves ton marit,
|
|
|
ben ies donc digna de l’envit.
|
|
|
Jhesus ton espos te envida
|
|
|
al gauc del cel et a la vida».
|
|
|
Aytant tost en Dieu crezeront
|
|
|
mays de .M. homes que aqui eront,
|
|
|
esties las femnas e·ls enfans
|
|
|
e las pieuzellas de .x. ans;
|
|
|
per lo mirracle que agron vist
|
|
|
layseron totz lor dieu gur[p]is;
|
|
|
en Dieu pauzeron totz lur sens,
|
|
|
lur cor e lur ententdement.
|
|
|
Olimbre, quant ayso vi ( -1)
|
|
|
per pauc d’ira non muri. (- 1)
|
|
|
Pauzet s’actendensa sobre els,
|
|
|
los renegast, lo mal feels;
|
|
|
tots los comandet degolhar,
|
|
|
car els [ays]o auzeront far.
|
|
|
So dis lo fels: «Ben son ardist,
|
|
|
car an mos dieus e me grupit!». (c. 42r)
|
|
|
Tugh foron mort e degolhat
|
|
|
e, pueys qu’el o ac comantdat,
|
|
|
anc non i remas pauc ni grant,
|
|
|
quar aysi ho voy lo tirant.
|
|
|
Dins Armenia prezeront la mort,
|
|
|
a grant pecchat et a gran tort,
|
|
|
aquestas gens benaüradas
|
|
|
que Dieus avia espiradas.
|
|
|
Mot era richa la cieutat,
|
|
|
clauza de murs e de fossasts,
|
|
|
que .x. cieutast sot ce avie,
|
|
|
dont hom lo tezaur li rendie.
|
|
|
Quant Holimbres ac aco fags,
|
|
|
si comantdet breumens ses plags
|
|
|
qu’el carnifex la dona auzie,
|
|
|
quar el’ac la gent convertia;
|
|
|
e pueys qu’el ho ac comantdat,
|
|
|
getont la fors de la cieuptat;
|
|
|
fors la gitavon los sirvents,
|
|
|
lo chap li tolgron verament.
|
|
|
Quant ella yci de la cieutat,
|
|
|
si a am luy Malcus parlat:
|
|
|
«Estent lo chap, tolray lo te,
|
|
|
mas de me prec aias merce;
|
|
|
amb aquest glazi lo·t tolray,
|
|
|
quar de comantdament ho ay,
|
|
|
mas ieu ti prec, per ta dousor,
|
|
|
que aias merce d’est peccador,
|
|
|
quar ieu say ben que tot auras
|
|
|
quant a ton payr Iesu queras,
|
|
|
que yeu lo vegh am tu estar:
|
|
|
per so lo deus tu miells pregar.
|
|
|
El es am te e tugh sieu angel
|
|
|
e sos benaürat arquantgels». (c. 42v)
|
|
|
So li a dig la sancta toza:
|
|
|
«D’ayso qu’as dig soy mot joyoza.
|
|
|
Ves tu am me Iesu estar?».
|
|
|
«Oy ieu», so dis, «se Dieus mi gart!».
|
|
|
«Ara·m pars donc e nom m’aucir,
|
|
|
laysa·m ma orazon fenir.
|
|
|
Mon esperit comandaray
|
|
|
a Dieu, qu’aytal honor me fay.
|
|
|
El lo·m prenda que lo·m donet
|
|
|
mas al dïable lo devet;
|
|
|
El lo meta on hon repaus,
|
|
|
que de paradis ten las claus».
|
|
|
Malscus li a digs: «Fay so que vols
|
|
|
[...]».
|
|
|
La santa comencet a orar
|
|
|
e Iesu Crist fort a lauzar:
|
|
|
«Oy Senher Dieus, rey glorïos,
|
|
|
que ies lo firmament e·l tron, *
|
|
|
que fezes lo cel e la terra
|
|
|
e nos deylieures de guerra
|
|
|
don eravam tug encolpat,
|
|
|
pel premier home que hac pecchat,
|
|
|
e fezis la mar prihont,
|
|
|
e fas i vieure los peyssons,
|
|
|
aujas, Senher, ma orazon
|
|
|
e ma preguieyra e mon cermon:
|
|
|
a cels que mon libre legirant
|
|
|
ni ma gesta escoltarant,
|
|
|
ni mon libre volran portar
|
|
|
ni ma pacïon escoltar,
|
|
|
aytant tost totz los peccast
|
|
|
lus s[ï]on a totz perdonast, (c. 43r)
|
|
|
dont aura[n]t preza penedensa
|
|
|
ses doptansa et ces falhensa.
|
|
|
Anquaras te quier, Senher bon,
|
|
|
un don que volray que me don:
|
|
|
cels que ma gleyra alumnarant
|
|
|
de l’aver que de dreg aurant,
|
|
|
lor peccast non sien comdat
|
|
|
ni d’aqui enant comandat.
|
|
|
Dona me, Senher, aquest don:
|
|
|
qu’aytal n’aion lo guisardon.
|
|
|
Anquaras ti queray, Senher, mays: (+ 1)
|
|
|
prec ti que fadiar non m’en lays
|
|
|
sels que serant en jujament
|
|
|
o en grant plag o en content;
|
|
|
qui membrara de Margarida
|
|
|
e de la mieua aspra vida,
|
|
|
defent lors, Senher, dels turmens
|
|
|
e de grans plast descovenens.
|
|
|
Anquaras ti quier altre don,
|
|
|
mas no·t quier fieu ni mayzon,
|
|
|
alot ni terras ni aver,
|
|
|
ni manentie de poder,
|
|
|
ni que viva loncguament
|
|
|
ni·m deylieure d’aquest turment,
|
|
|
mas tost aquels que m’amarant
|
|
|
et en honor de me bastirant
|
|
|
gleyras ni altar ni clochier
|
|
|
o chapella o grant mostier
|
|
|
de l’aver que aurant gazanhat
|
|
|
ses grant tort e ses gran peccat, (c. 43v)
|
|
|
e sels que mon libre farant
|
|
|
de l’aver que de dreg aurant,
|
|
|
e cels que ma gesta en trayrant
|
|
|
et am lur mans las escreurant,
|
|
|
pueys la tenran en lur mayzon
|
|
|
per amor de ma pacïon,
|
|
|
defent los, Senher, de foldat
|
|
|
e deylhieura los de pecchat;
|
|
|
perdona lor so que aurant fagh
|
|
|
e fay en lor fin e pas; (- 1)
|
|
|
en lor mayzon ti quier, si·t plas,
|
|
|
que non nascha enfant contrag,
|
|
|
ni mut que non puecca parlar,
|
|
|
ni sex que non puecca esgardar,
|
|
|
ni sort que non puecca auzir,
|
|
|
ni tals dont non puesca issir
|
|
|
diables, pueys cera batejat;
|
|
|
tot so e mays ti quier, si·t plas:
|
|
|
que perdones a tost pechadors,
|
|
|
[...]
|
|
|
Ayso e plus ti quier que·m dones,
|
|
|
Dieus salvayre, rey glorïos
|
|
|
Quant la sancta ac tot querit
|
|
|
[...]
|
|
|
e tantost vi lo cel hubert;
|
|
|
Iesu Crist li a sa cros mostrada,
|
|
|
dont la dona s’es alegrada.
|
|
|
La colomba am luy parlet
|
|
|
si que la gens la entendet;
|
|
|
tugh los homes que auziron la vos (+ 1)
|
|
|
a terra quazegron tost; (- 1)
|
|
|
la colomba gitet clardat
|
|
|
major que solhel en estat.
|
|
|
La santa dona chay en terra
|
|
|
davant Iesu qui serva era; (c. 44r)
|
|
|
la colomba am luy parlet,
|
|
|
que sont convine[n]t li afermet:
|
|
|
«Oy Margar[i]ta, dolsa res,
|
|
|
mot es ferma la tieua fe;
|
|
|
sacphas qu’ent tot aquest rennat
|
|
|
non a femna de ta bonta.
|
|
|
Entre las santas yes coma[n]dada,
|
|
|
santa dona benhaürada;
|
|
|
sapchas que grant sens fezis, (- 1)
|
|
|
quant a Iesu merce quezist
|
|
|
deus pecchadors que t’amarant
|
|
|
ni·t servirant ni t’ontrarant:
|
|
|
most pechadors cerant salvat
|
|
|
que foron perdut e damnat.
|
|
|
Sapchas ben que Iesu Crist
|
|
|
t’a tot donat cant li as quist;
|
|
|
lo tieu salvayre a auzidas
|
|
|
tas horazons et eycernidas;
|
|
|
El me trames sa jus a te.
|
|
|
Ieu ti promet, e nom de fe,
|
|
|
que bent pos veramens saber
|
|
|
que tot quant ieu ti dic es ver;
|
|
|
so te dic bent serta[na]mens:
|
|
|
mot quezist a Dieu bon covent,
|
|
|
quant quezist merce des pechadors; (+ 1)
|
|
|
bont fon ton prec e ta clamor.
|
|
|
Sapchas, mot ies benaürada,
|
|
|
car en tas penas t’es nembrada
|
|
|
de tost aquels que t’onrarant
|
|
|
ni en lor bezonha·t pregarant.
|
|
|
Dieu del cel ti mantda per me,
|
|
|
que tot quant es conoys e ves,
|
|
|
qu’en tots aquels luocs hon serant (c. 44v)
|
|
|
reliquias, d’aysi enant,
|
|
|
del cors de te serta[na]ment,
|
|
|
si que non aion falhiment,
|
|
|
a tostz aquels que pregarant
|
|
|
de bon cor e de bont talant
|
|
|
que los salvas e lus ajut,
|
|
|
saras ajuda et salut.
|
|
|
Anquaras mays Iesus, (- 2)
|
|
|
que deu venir a te desus:
|
|
|
sels que aurant ta pacïon
|
|
|
ni la tenrant en lor mayzon,
|
|
|
si layson tot pechat mortal,
|
|
|
per tu serant garit e sals.
|
|
|
Nuls homs non es tant encolpat
|
|
|
ni de pechast envolopast,
|
|
|
si el en vol a tu venir,
|
|
|
que Dieus no·l fasa convertir.
|
|
|
Ja non querras ren de bon cor
|
|
|
que non o aias ses demor.
|
|
|
Ja lo malingne non venra
|
|
|
aqui vont ren de tu aura;
|
|
|
non aura forsa ni poder
|
|
|
[...].
|
|
|
Mas aqui es tostemsps vertat
|
|
|
e jauc e pas e caritat.
|
|
|
Ja non aurant ren mas dreghura,
|
|
|
ja de foldat non aurant cura,
|
|
|
ja enfant muts non naycera
|
|
|
ni cex ni contrag non sera,
|
|
|
ni endemoniat eysament
|
|
|
ni femna non aura torment;
|
|
|
ja l’enemic non veyra[s] (- 1)
|
|
|
quant †pertendras† vertus faras.
|
|
|
Dona, mot ies benaürada:
|
|
|
el luoc en que seras pauzada (c. 45r)
|
|
|
saphas benhaürat cerant
|
|
|
sils que creyre per tu voran;
|
|
|
Dieus lur promes tant quan vieurant
|
|
|
que ja sofracha non aurant.
|
|
|
Receup la mort de bont talant
|
|
|
e de bon cor, que ieu t’o comant.
|
|
|
Non fayre semblant que te enuge *
|
|
|
qui que ostar lo cap thi vulha; *
|
|
|
mot es la mort benaürada,
|
|
|
per que auras vida durabla,
|
|
|
vida durabla que es plena *
|
|
|
e cel, am la real companha; *
|
|
|
am los angels t’en montaras
|
|
|
el rengne Dieu, hon serviras».
|
|
|
Margarita, cant ayso aus:
|
|
|
«Oy Senher Payre, tu en laus!».
|
|
|
Pueys ci viret deves la gent,
|
|
|
si lor a dig cominalment:
|
|
|
«Hoy, belas cerors e bels frayres,
|
|
|
ieu vos convit per Dieu lo Payre
|
|
|
que vos membre de Margarita,
|
|
|
cui lo dux vol tolre la vida.
|
|
|
So cudet far que non fara,
|
|
|
que lo dux am luy no·m tolra. *
|
|
|
Comantdet plus non vieuray (- 1)
|
|
|
et ieu per vos Dieus pregaray.
|
|
|
Dieu prec per vos, lo mieu Senhor,
|
|
|
que vos perdone per s’amor
|
|
|
e vos fassa sos ereties
|
|
|
sus el cel am los dreghuries,
|
|
|
e vos don vezer la clardat:
|
|
|
queres la tugh per sa bontat. (c. 45v)
|
|
|
Lauzat cïe, quar m’a donat
|
|
|
lo gauch del cel et autreghat.
|
|
|
Somni non ay, qui que m’aucisza,
|
|
|
quar say que uberta es ma via».
|
|
|
Levet lo cap ves lo cirvent
|
|
|
et a li dig alegrament:
|
|
|
«Bel frayre, ara·m tol la testa
|
|
|
en revembransa de ma gesta;
|
|
|
ieu ay ventcut totz aquest mont,
|
|
|
que destruy home e confont».
|
|
|
El li dis: «Dona, que faray?
|
|
|
Murir puec, ja non t’auciray!».
|
|
|
Lo sirvent non la vol ausir,
|
|
|
enans en vol pena sufri:
|
|
|
«Dieus es am tu, que m’aucirie,
|
|
|
si la testa ieu ti tolie».
|
|
|
La santa dona respondet:
|
|
|
«A dïables t’arma devet!
|
|
|
Ieu ti dic bent, ci non m’aucis
|
|
|
ja non venras en paradis».
|
|
|
El sirvent non ho tarzet mays,
|
|
|
am grant pahor lo glayzi trays;
|
|
|
a la dona lo chap talhet.
|
|
|
Quant o ac fag, Dieu reclamet
|
|
|
qe non l’o comtes en pechat,
|
|
|
quar mot en hac lo cor irat.
|
|
|
Tal pavor ac, tot tremolet;
|
|
|
de la pavor que ac esblaymet
|
|
|
denant luy a la destra part.
|
|
|
Dieus Iesu Crist, si·l plas, lo gart.
|
|
|
Abtant es la benaürada
|
|
|
d’aquest mal cegle trespasada.
|
|
|
Angels del cel vengron chantant,
|
|
|
tot dregh al cor de luy s’en vant;
|
|
|
am novel quant la beneziront (c. 46r)
|
|
|
e·l dïables, quant o auziront,
|
|
|
grant dolors n’agront, los caytieus,
|
|
|
maldigcient lo filh de Dieu.
|
|
|
Els guerejon sas creaturas,
|
|
|
quar els non an de son bens cura;
|
|
|
†laon† lo cors sa profecion feyron (+ 1)
|
|
|
et ent alta vos els crideront:
|
|
|
«Bons es lo Dieus de Margarita,
|
|
|
mot l’a plagut la cieua vita
|
|
|
et en aquest cegle l’a onrada
|
|
|
et en l’autre vida durabla.
|
|
|
Mot a grant poder aques Dieus,
|
|
|
quar enayci nos tol nostres fieus». (+ 1)
|
|
|
Tugh los malautes de la terra,
|
|
|
cascun dizent que mortals era,
|
|
|
si fazient aqui aportar
|
|
|
per esperansa de sanar.
|
|
|
Anc non remas ni sex ni mut
|
|
|
ni endemoniat ni esperdut
|
|
|
ni contrag que non pot anar
|
|
|
que no·s fezes aqui aportar.
|
|
|
Quant agront lo sans cors tochat,
|
|
|
avant de .i. pas foront sanast,
|
|
|
e quant los angels l’ant portavont,
|
|
|
en auta vos Iesu lauzavont.
|
|
|
Anc Dieus non fes nul esturment
|
|
|
que hanc cantes tant dousamens.
|
|
|
Prezeron l’arma de la donzella, (+ 1)
|
|
|
el cel s’en monteron amb ella.
|
|
|
L’arma portavont en cantant,
|
|
|
trastugh cantavont novel quant.
|
|
|
Ayci lauzavon novel angels,
|
|
|
el cieus benaürat arquangels:
|
|
|
«Benezet cie, reys †altimens†,
|
|
|
que fas tombar el fuoc los diables, (c. 46v)
|
|
|
que ies .i. Dieus en Trenitat,
|
|
|
que non as sans de falcetats,
|
|
|
que fezis lo cel e la terra
|
|
|
e deylieuries homes de guerra
|
|
|
en que los avie mes Adam,
|
|
|
que hanc non agront cet ni fam.
|
|
|
Benezecte sie qui ti crey
|
|
|
e cel que au tieu sant nom vent».
|
|
|
Los dïables, quant o auziront, *
|
|
|
mot grant pezantsa en agront; *
|
|
|
pres de lo cors de luy estavont,
|
|
|
mas apropiar non s’ent auzavon.
|
|
|
Li malaute aqui venient,
|
|
|
de lurs malauties els garient.
|
|
|
Veronizus hac lo cor pres,
|
|
|
en .i. escrinh hobrat lo mes;
|
|
|
fagh era tot de margaritas,
|
|
|
de grant peyras e de petitas,
|
|
|
de maracdes e d’estopacis
|
|
|
[...]
|
|
|
e d’altras peyras entalhadas
|
|
|
qu’eron gent aqui obradas;
|
|
|
puey en apres si l’ant porteron,
|
|
|
dins Antihocha la pauzeront
|
|
|
en la mayzon de una matrona,
|
|
|
qe era mot santa e bona;
|
|
|
Sistella era apellada,
|
|
|
mot era de bon’hora nada.
|
|
|
Teotimus ho fes aysi:
|
|
|
Dieus lo conduys a bona fin;
|
|
|
so font lo diagues que escrivie
|
|
|
las horazons que ella fazie,
|
|
|
que per .i. pertus la esgardava
|
|
|
quant la dona preza estava.
|
|
|
Aquest escriys tota la batalha
|
|
|
e ses mesonia e ses falha, (c. 47r)
|
|
|
con venquet lo mont e·l tirant
|
|
|
e con venquet lo mal satant.
|
|
|
Ben vos say dir en qual termini
|
|
|
receup la dona son martiri
|
|
|
quant los .xx. dies foron anast
|
|
|
del mes de jul e trespassast,
|
|
|
al vinten jorn receup martiri,
|
|
|
si con es escrigh el saltiri.
|
|
|
Pero dic vos, nembre vos en,
|
|
|
honras lo jornt, quant i sserem.
|
|
|
Preguem aquesta glorrïosza,
|
|
|
que lo dux volgra a esposza,
|
|
|
que Dieus amava plus que ren,
|
|
|
qu’am luy nos achapte merce.
|
|
|
La pas esperital nos don
|
|
|
Cel que enans lo cegle fon,
|
|
|
pel prec de santa Margarita
|
|
|
que demenet mot aspra vita.
|
|
|
Horem la tugh de bont talant
|
|
|
e preguem la cominalmens,
|
|
|
[...]
|
|
|
que ella nos fassa hereties
|
|
|
sus am los angels vont es Dieus,
|
|
|
lay hont hom ses falhensa vieu
|
|
|
am Iesu Crist lo Payre e·l Filh
|
|
|
[...]
|
|
|
Aysi fenis sa pacïon
|
|
|
d’aquesta dona e·l cermont.
|
|
|
Dieu Iesu Crist sie lauzat
|
|
|
e pregem lo tugh, s’a luy plas,
|
|
|
qu’a las armas donc gauc e pas
|
|
|
qu’am los angels agron solas.
|