Rialto

Wolfenbüttel

   

Canzoniere di Wolfenbüttel

 

 

22.

 

    [A] tuich cil vol, [qu’a]mon preç, far saber
   

que sens Deu n’es preç ni valor ni sen,

   

eç a tuich cil que dixiran plaçer,

   

que nus non pot sens Deu eser gauden,

5  

que·l ioi sens Deu sun dol et mar[r]imen,

   

blasme lo preç e·l plaçer angosos,

   

ira·l solaç e·l deport doloros.

   

Et pois nuls bens non val sens Deu un gan,

   

quascuns am Deu, serva·l sens tot engan.

   

 

10  

[T]ot autres ren metan a non-caler,

   

sol Deu servir eç onrar francamen,

   

que se·l sen toç et l’engens e·l saber

   

et tot los froç fos en un solamen,

   

non pogra ges un ior estar viven

15  

oltra·l plaçer de Deu, tan fos gignos.

   

Questas vertus nos pon far ioios:

   

sperança, fes, almosnas, que merman

   

van los peccaç et los ben tra’ enan.

   

 

   

[E]t per aiço, cil que laus vol aver

20  

e·l ioi ternal da Deus omnipoten,

   

de mals obrar se devon remaner

   

qet pel ben far smendon sos falimens.

   

Cel qu’ama Deu, Deus l’ama per un cens

   

et per un ben, cent mil rent gierdons

25  

et quant caçon en sas ofesions

   

et no·s mendon, dels tormes qu’il auran

   

no·us pogran dir la mietaç en un an.

   

 

   

[L]o reprocier qu’ai auçit es ben ver,

   

que per niens es fol qui dan non sen.

30  

Fols es e faiç cil qu’an de far poder

   

lor pros et fan lor dans a esien.

   

Cil qu’atendon al mon fan aisemen,

   

que lor mals [fan] et lor ben baison ios.

   

et de ben far son ades oblidos,

35  

et cels peccaç van toç tems remenbran;

   

ia mais ioios un sol ior non seran.

   

 

   

[A]ilas, per que desiron tant l’aver

   

e·l ioi del mon, que tant tost vai cum ven?

   

Ben que mils an degeson permaner

40  

en [a]quest siegle sabria·l nien.

   

Quant de la mort aprosma lo prexen,

   

lo plus ardiç fas senbrar temeros.

   

Las cil que van pel chamin doloros!

   

No·l credon ges la gens, n’en fan senblan.

45  

Deus lor recort e·l remir lor talan.

    

 

   

[T]an se volon de lor cors cars tener,

   

que nul non fan de l’armas pensamen.

   

Mout sun gariç qui Deu sa retiner,

   

qu’e[n] senpretern eron de placer plen;.

50  

et per aiço iong mas mains umelmen,

   

et prec Iesus lo segner glorios,

   

qu’aia merces et pietaç de nos

   

e·n defenda de sas ofensas gran,

    si cum fes dal venen san Iohan.
   

 

 

 

 

Testo: Verlato 2002. – Rialto 20.xii.2004.


Ms.: Wolfenbüttel, Herzog August Bibliothek, Extravag. 268, 47v.

Edizioni critiche: Emil Levy, Poésies religieuses provençales et françaises du Manuscrit Extravag. 268 de Wolfenbuettel, Paris 1887 (estratto dalla Revue des langues romanes, XXXI, 1887, pp. 173-288 e 420-435), a p. 94; Zeno Lorenzo Verlato, «Occitania periferica. Il canzoniere religioso di Wolfenbüttel», Rivista di studi testuali, 4, 2002, pp. 173-247, a p. 204.

Metrica: 10 a b a b; b c c d d (Frank 335:1); rime: a: er, b: en, c: os, d: an. Sei coblas unissonans di nove versi ciascuna. Questo stesso schema appare anche in una precedente composizione della raccolta (n. 18, Salve regina donna, vv. 1839-1901 di Levy 1887) ma con altra formula sillabica (6 a’ b a’ b; b c c d d). Dei dieci schemi riportati dal Frank, solo tre sono su decasillabi: JordBon, BdT 273.1 = Frank 335:2, Anc mais aissi finamen non amei; UcSt-C, BdT 457.40 = Frank 335:3, Tres enemics e dos mals seignors ai; UcSt-C, BdT 457.43 = Frank 335:4, Valor ni prez ni honor non autrui. Forse è solo da attribuire al caso la presenza in UcSt-C, BdT 457.40 = Frank 335:3, alla rima c di tre delle rime presenti nella poesia 22 (en, os, er).

[ZV]  


Traduzione

Poesia religiosa    Wolfenbüttel