Cathar Ritual (ms. Lyon, Bibl. mun., PA 36)

 

 

 

 

[I. Liturgical Latin Phrases]

 

 [1.1] /235c/ Benedicite, parcite nobis, amen. [1.2] Fiat nobis secumdum verbum tuum. [1.3] Pater et Filius et Espiritus Santus parcat vobis omnia peccata vestra. [1.4] Adhoremus Patrem et Filium et Espiritum Santum. [1.5] iii vegadas.

[1.6] Pater noster qui es in celis, sanctificetur nomen tuum. [1.7] Adveniat regnum tuum. [1.8] Fiat volumtas tua sicut in celo et in terra. [1.9] Panem nostrum supersubstancialem da nobis hodie. [1.10] Et dimitte nobis debita nostra, sicut et nos dimit[ti]mus debitoribus nostris. [1.11] E ne nos inducas im temtationem, sed libera nos a malo.

[1.12] Quoniam tuum est regnum et virtus et gloria in secula. [1.13] Amen.

[1.14] Adhoremus Patrem et Filium et Spiritum Sanctum. [1.15] iii vegadas.

[1.16] Gracia domini nostri Iesu Christi sit cum omnibus nobis.

[1.17] Benedicite, parcite nobis, amen. [1.18] Fiat nobis secundum verbum tuum. [1.19] Pater et Filius et Spiritus Santus parcat vobis omnia peccata vestra. /235d/

 

[T.1] Iohannes

[1.20] 1In principio erat Verbum, et Verbum erat apud Deum, et Deus erat Verbum. [1.21] 2Hoc erat in princi[pi]o apud Deum. [1.22] 3Omnia per ipsum facta sunt, et sine ipso factum est nichil. [1.23] Quod factum est 4in ip[s]o, vita erat, et vita erat lux hominum. [1.24] 5Et lux in tenebris lucet, et tenebre eam non conprenderumt. [1.25] 6Fuit homo missus a Deo, cui nomen erat Iohannes. [1.26] 7Hic venit in testimonium, ut testimonium perhiberet de lumine, ut omnes crederet per illum. [1.27] 8Non erat ille lux, sed ut testimonium perhiberet de lumine. [1.28] 9Erat lux vera, que illuminat ho[m]nem hominem venientem in hunc mumdum. [1.29] 10In mundo erat, et mundus per ipsum factus est, et mundus eum non cognovit. [1.30] 11In propria venit, et sui eum non receperut. [1.31] 12Quotquot autem receperumt eum, dedit eis potestatem filios Dei fieri, his qui credumt in nomine eius, 13qui non ex sanguinibus, neque ex volontate carnis, /236a/ neque ex volontate viri, sed ex Deo nati sunt. [1.32] 14Et Verbum caro factum est, et abitavit in nobis, et vidimus gloriam eius, gloriam quasi unigeniti a Patre plenum gracie et veritatis. [1.33] 15Iohannes testimonium peribet de ipso, et clamabat dicens: Hic est, quem dixi: Qui pos me venturus est, ante me factus est, qui[a] prior me erat. [1.34] 16Et de plenitudine eius nos omnes accepimus graciam pro gracia. [1.35] 17Quia lex per Moysen data est, gracia e veritas per Iesum Christum facta est.

 

[II. Service]

 

[T.2] Servissi

[2.1] Nos em vengut denant Deu, e denant vos, e denant l’azordenament de santa Gleisa per recebre servisi, e perdo, e penedensia de tuit li nostri pecat li qual avem fait, ni dig, ni pessatz, ni obratz del nostre naissement entro fin a-/236b/ora; e quirem misericordia a Deu et a vos, que vos preguetz per nos lo Paire sanh de misericordia que nos perdo.

[2.2] Adorem Deu e manifestem tuit li nostre pecat e las nostras moutas greus ofensios az esgardament del Paire e del Fil e de l’onorat Sant Esperit, e dels onoratz sanhs Avangelis, e dels onoratz sanhs Apostols per la Oracio, e per la fe, e per la salvatio de tuit li dreiturers gloriosses crestias, e dels bonauratz durmentz ancesors, e dels fraires enaviro estant, e denant vos, sanh Senhor, que nos perdonetz tot ço en que nos pequem. [2.3] Benedicite, parcite nobis.

[2.4] Quar moutz so les nostres pecatz els quals nos ofendem a minca dia, per nuit e per dia, en paraula, et en obra, e segon cossirer, ab volontat e senes volontat, e plus per la nostra volotat, la qual denant nos aportan les malignes esperitz en las carns que vestem. [2.5] Benedicite, parcite nobis.

[2.6] Mais aissi cum la santa Paraula de Deu nos essenha, e li sanh a-/236c/postol e li nostri frairi esperital nos o anoncian, que nos degitem tot desirer de la carn, e tota lagesa, e fazam la volontat de Deu el perfeit Ben cumplit. [2.7] Mais noi serve[n] [n]ualhos no fazem solament la volontat de Deu enaissi cum se covengra, mais sovendeirament azomplem li desirer de la carn en las curas seglars, si c’als nostres esperitz nozem. [2.8] Benedicite, parcite nobis.

[2.9] Cum la gent mondana andam, cum lor essems estam, e parlam, e majam, e de moutas causas ofendem, si qu’als nostres fraires et als nostres esperitz nozem. [2.10] Benedicite, parcite nobis.

[2.11] De las nostras lengas cazem em paraulas ossiossas, en vas parlamentz, en ris, en esquers, e malesas, en retrazement de fraires e de serors dels quals nos no em digne de jujar ni de cumdampnar li ofendement dels fraires e de las seros. [2.12] Entre·ls crestias estam pecadors. [2.13] Benedicite, parcite nobis.

[2.14] Lo servisi que receubem, no·l ga[r]dem aissi cum se covengra, lo /236d/ dejuni ni la Oracio; nostres dias traspassem, nostras oras pervericam; nos estant en la santa Oracio, nostre sen se desvia els desirers carnals, en las curas seglars, si que en aquela ora a penas sabem qual causa ufrem al Paire dels justz. [2.15] Benedicite, parcit[e] nobis.

[2.16] O tu, sant e bo Senhor, totas aquelas causas que a nos endevengro al nostre sen et al nostre cosirer, a tu las manifestam, sanh Senhor, e tota la moutesa dels pecatz pausam en la misericordia de Deu, et en la santa Oracio, et en lo sant Avangeli. [2.17] Quar moutz so los nostres pecatz. [2.18] Benedicite, parcite nobis.

[2.19] O Senhor, juja e cumdapna los vises de la carn. [2.20] No ajas merce de la carn nada de corumptio, mais ajas merce de l’esperit pausat en carcer. [2.21] E aministra a nos dias, e oras, e venias, e dejunis, e Oracios, e presicatios enaissi cum es costuma de bos crestias, que nos no siam jujat ni cumdampnat al dia /237a/ del judici cum li felo. [2.22] Benedicite, parcite nobis.

 

[III. Rite for the Transmission of the Prayer]

 

[3.1] Si crezent esta en l’astenencia, e li crestia so acordant que li liuro la Oracio, lavo se las mas. [3.2] E crezent, si n’i a, eissament. [3.3] E puis la i dels bos homes, aquel que es apres l’ancia, fa‹s›za iii revenencias a l’ancia. [3.4] E puis aparele i desc; e puis autras iii. [3.5] E meta touala sobre·l desc; e puis autras iii. [3.6] E meta le Libre sobre la touala. [3.7] E puis diga: Benedicite, parcite nobis. [3.8] E puis le crezent fasza so meloier, e prenga le Libre de la ma de l’ancia. [3.9] E l’ancia deu lo amonestar e prezicar ab testimonis covinentz. [3.10] E si·l crezent a nom Peire, diga enaissi: En Peire, vos devetz entendre que can esz denant la Gleisa de Deu, que vos esz denant le Paire e·l Fil e·l Sant Esperit. [3.11] Quar la Gleisa es dita ajustament; et aqui on so li ver crestia, aqui es le Paire e·l Fil e·l Sant Esperit aissi co las devinas Escriupturas o demostran. [3.12] Quar Crist dix en /237b/ l’Avangeli de sanh Matheu: En qual que loc seran ii o iii ajustat el meu nom, eu so aqui e meg de lor. [3.13] Et en l’Avangeli de sanh Joan dix: Si alcus amara mi, la mia paraula gardara, e·l meu Paire amara lui, e venrem a lui et estaja farem ab lui. [3.14] E sanh Paul dix en la segonda Pistola als Corintias: Vos esz temples de Deu lo viu aissi co Deus dix per Ysaias: Quar eu estarei en els, et irei e serei Deu de lor, et eli seran pobles de mi. [3.15] Per la qual causa: Issetz de meg de lor e siatz departit, so ditz lo Senhor. [3.16] E la laja causa no tocaretz et eu recebrei vos. [3.17] E serei a vos em paire. [3.18] E vos seretz a mi en fils et e filhas, so ditz lo Senhor Deus totz poderos. [3.19] Et en l’autre loc dix: O quiretz l’esproament de Crist que parla e mi. [3.20] Et en la primeire Apistola a Timoteu dix: Aquestas causa[s] escrivi a tu esperantz mi venir a tu viasament, mais si eu me tarzarei, que sapias en qual maneira te covenga coversar en la maiso de Deu, la quals es /237c/ Gleisa del viu Deu, coronda e fermament de veritat. [3.21] Et el meteis dix als Ebreus: Mais Crist es enaissi coma Fils en la sua maiso, la qual maiso em nos. [3.22] Quar l’Esperit de Deu sia com li fizel de Jesu Crist, enaissi o demostra Crist en l’Avangeli de sanh Joan: Si mi amatz, li mei comandament gardatz. [3.23] Et eu pregarei lo Paire, et autre Cofortador donara a vos, que estia ab vos en durabletat, Esperit de veritat, lo qual lo mon no pot recebre quar no·l vi ni·l sab; mais vos le conoisseretz, quar ab vos estara et ab vos sera. [3.24] No vos laissarei orfes; venrei a vos. [3.25] Et en l’Avangeli de sanh Mateu dix: Vec vos qu’eu so ab vos per totz dias entro a l’acabament del segle. [3.26] E sanh Paul dix en la primeira Pistola als Corintias: No sabetz que vos esz temple de Deu lo viu e l’Esperit de Deu esta e vos? [3.27] Mais si alcus corumpra lo temple de Deu, Deus destrozira lui. [3.28] Quar lo temple de Deu es sanh, lo qual esz vos. [3.29] Enaissi o demostra Crist en l’Avangeli de sanh Mateu: Quar /237d/ no esz vos que parlatz mais l’Esperit del vostre Paire que parla e vos. [3.30] E sanh Joan dix en la Pistola: En aisso sabem quar en lui estam et el e nos quar del seu Esperit dec a nos. [3.31] E sanh Paul dix als Galatas: Quar esz fil de Deu, Deus trames l’esperit del seu Fil el vostre cor, cridant: Paire, Paire. [3.32] Per que es a entendre quar lo vostre presetament, lo qual fes denant les fils de Jesu Crist, coferma la fe e la presicatio de la Gleisa de Deu segon que las devinas Escripturas o donan az entendre. [3.33] Quar lo poble de Deu se departic ancianament del seu Senhor Deu. [3.34] E departic se del co‹s›selh e de la volontat del seu sanh Paire per lo decebement e per lo sotzmetement dels malignes esperitz. [3.35] E per aquestas razos, e per moutas d’autras, es donat az entendre quar lo sanh Paire vol mercenejar del seu poble e recebre lui a patz e a la sua concordia per l’aveniment del seu Fil, Jesu Crist. [3.36] Don es aquesta l’ocaizo quar esz aici denant los decipols /238a/ de Jesu Crist, el qual loc abita esperitalment lo Paire e·l Fil e·l Sant Esperit, aissi co desus es demostrat, que vos dejatz recebre aicela santa Oracio, la qual donec lo Senhor Jesu Crist a sos decipols, enaissi que las vostras Oracios e las vostras pregueiras sian eissauzidas del nostre sanh Paire. [3.37] Per la qual causa devetz entendre, si aquesta santa Oracio voletz recebre, quar cove vos pentir de totz les vostres pecatz e perdonar a totz homes. [3.38] Quar lo nostre Senhor Jesu Crist dix: Si no perdonaretz als homes li pecat de lor, ni·l vostre Paire celestial no perdonara a vos los vostre pecatz. [3.39] De rescaps se cove que perpausetz e vostre cor de gardar aquesta santa Oracio totz les temps de la vostra vida, si Deus donara a vos gracia de recebre ela, segon la costuma de la Gleisa de Deu, ab castetat, et ab veritat, et ab totas bonas autras vertutz las quals Deus volra donar a vos. [3.40] Per la qual causa pregam le bo Senhor, lo qual donec vertut de recebre aquesta santa Oracio als decipols de Jesu Crist ab fer-/238b/metat, que el mezeis done a vos gracia de recebre ela ab fermetat, et a onor de lui e de la vostra salvatio. [3.41] Parcite nobis. [3.42] E puis l’ancia diga la Oracio e·l crezentz que la seguia. [3.43] E puis diga l’ancia: Aquesta santa Oracio vos liuram que la recepiatz de Deu, e de nos, e de la Gleisa, e que ajatz pozestat de dir ela totz les temps de la vostra vida, de dias e de nuitz, sols et ab cumpanha, e que jamais no mangetz ni bevatz que aquesta Oracio no digatz primeirament. [3.44] E si o faziatz en falha, auria vos obs qu’en portessetz penedensa. [3.45] Et el deu dir: Eu la recebi de Deu, e de vos, e de la Gleisa. [3.46] E puis fassa so miloirer e reda gracias. [3.47] E puis li crestia fasan dobla ab venias, e·l crezent detras els.

 

[IV. Rite for the Ministration of the Consolamentum]

 

 [4.1] E si deu esser cossolatz ades, fasa so milhoirer e prega le Libre de la ma de l’ancia. [4.2] E l’ancia deu le amonestar e prezicar ab testimonis covinentz et ab aitals paraulas co·s coveno a cossolament. [4.3] E diga enaissi: En Peire, voletz recebre lo bab-/238c/tisme esperital per lo qual es datz Sant Esperit en la Gleisa de Deu, ab la santa Oracio, ab l’empausament de las mas dels bos homes? [4.4] Del qual babtisme dix lo nostre Senhor Jesu Crist en l’Avangeli de sanh Mateu a sos decipols: Anatz et essenhatz totas las gentz, e batejatz les el nom del Paire e del Filh e del Sant Esperit, et essenhatz lor a gardar totas las causas que eu comandei a vos. [4.5] E vec vos que eu so com vos per totz dias entro a l’acabament del segle. [4.6] Et en l’Avangeli de sanh Marc dix: Anatz en tot lo mon, prezicatz l’avangeli a tota creatura. [4.7] E qui creira e sera batejatz sera sals, mas qui no creira sera cumdampnatz. [4.8] Et en l’Avangeli de sanh Joan, dix a Nicodemus: Verament, verament, dic a tu que ja negus no intrara el regne de Deu si no sera renatz d’aiga e de Sant Esperit. [4.9] E Joan Babtista parlec d’aquest babtisme can dix: Acertas eu bategi en aiga, mais aicel que es a venir seguentre mi es plus fortz de mi, del qual eu no so dignes deliar lo /238d/ correg de la causamemta de lui. [4.10] El vos batejara en Sant Esperit et en foc. [4.11] E Jesu Crist dix es Fait dels Apostols: Quar acertas Joan bategec en aiga, mais vos seretz batejat en Sant Esperit. [4.12] Aquest sanh babtisme de mas‑emposetio fe Jesu Crist segon que retra sanh Luc; e dix que li sei amic le farian, enaissi co retra sanh Marc: Sobre·ls malautes pausaran las mas et auran be. [4.13] E Ananias fe aquest babtisme a sanh Paul can fo covertitz. [4.14] Et enapres Paul e Barnabas fero lo e moutz lox. [4.15] E sanh Peire e sanh Joan fero lo sobre·ls Samaritas, quar aissi o dix sanh Luc el Fait dels Apostols: Cum aguesso auzit li apostols que eran en Yerusalem que Samaria receub la paraula de Deu, trameiro ad els Peire e Joan li qual, co fosso vengut, orero per els que receubesso Sant Esperit. [4.16] Quar encara en alcu de lor no era vengutz. [4.17] Adoncas pausavan las mas sobr’els, e recebio Sant Esperit. [4.18] Aquest sanh /239a/ babtisme, per lo qual Sant Esperit es datz, a tengut la Gleisa de Deu dels apostols en sa, et es vengutz de bos homes en bos homes entro aici, e o fara entro la fi del segle. [4.19] E devetz entendre que pozestat es dada a la Gleisa de Deu de liar e de desliar, e de perdonar pecatz e de retenir, enaissi co Crist dix en l’Avangeli de sanh Joan: Enaissi cum lo Paire me trames et eu trameti vos. [4.20] Cum agues dithas aquestas causas, espirec e dix ad els: Recebetz Sant Esperit. [4.21] Dels quals perdo[na]retz los pecatz, so perdonatz ad els; e dels quals los retenretz, so re[te]ngut. [4.22] Et en l’Avangeli de sanh Mateu, dix a Simon Peire: Eu dic a tu que tu est Peire, e sobre aquest[a] peira eu endeficarei la mia gleisa, e las portas d’ifern no auran forsa encontra lei. [4.23] E a tu donarei las claus del regne dels cels, e qual que causa tu liara[s] sobre terra sera liada els cels; e qual que causa tu desliaras sobre terra sera desliada els cels. [4.24] Et en autre loc /239b/ dix a sos decipols: Verament dic a vos que qual que causa liaretz sobre terra sera liada els cels; e qual que causa solveretz sobre terra sera souta els cels. [4.25] E de rescaps verament dic a vos: Si doi de vos se cosentiran sobre terra de tota causa, qual que causa queran sera faita ad els del meu Paire qui es el cel. [4.26] Quar aqui on so doi o trei ajustat el meu nom, eu so aqui e meg de lor. [4.27] Et en autre loc dix: Los malautes sanatz, los mortz resuscitatz, los lebrosses mondatz, los demonis gitatz. [4.28] Et en l’Avangeli de sanh Joan dix: Qui cre e mi, las obras que eu fas, fara. [4.29] Et en l’Avangeli de sanh Marc dix: Mais aquels que creiran, aquestas signas los segran: El meu nom gitaran demonis; et ab lengas novas parlaran; e serpentz ostaran; e si beuran alcuna causa mortal, no nozera ad els; sobre·ls malautes pausaran las mas, et auran be. [4.30] Et en l’Avangeli de sanh Luc dix: Vec vos que eu dei a vos poder caucigar sobre·ls serpetz, et /239c/ els escorpios, e sobre tot le poder de l’enemic; e re a vos no nozera. [4.31] E si aquest poder ni aquesta pozestat voletz recebre, cove vos tenir totz los comandamentz de Crist e del Novel Testament a vostre poder. [4.32] E sapiatz que el a comandat que hom no avoutre, ni ausisa, ni memta, ni jure negu sagrament, ni pane, ni raube, ni faza az autre so que no vol que sia fait a ssi, e que hom perdone qui li fa mal, e que hom ame sei enemic, e que hom ore e benezisca als encausadors et als acusadors de si. [4.33] E qui·l ferra e la una gauta, que li pare l’autra, e qui li tolra la gonela, que li laisse lo mantel; e que hom no juge ni cumdampne; e moutz d’autres comandamentz que so comandat del Senhor a la sua Gleisa. [4.34] Et eissament, vos cove que aziretz aquest mon e las suas obras, e las causas que de lui so. [4.35] Quar sanh Joan dix en la Pistola: O mout cari, no volhatz amar lo mon ni aicelas causas que so el mon. [4.36] Si alcus ama lo mon, la caritat del Paire no es en lui. [4.37] Quar tot aco que /239d/ es el mon es cobezesa de carn, e cobezesa d’uls, et ergulh de vida, la qual no es del Paire, mais del mon es. [4.38] E·l mons traspassara, e la cobezesa de lui, mais qui fa la volontat de Deu esta en durabletat. [4.39] E Crist dix a las gentz: Lo mon no pot azira vos, mais mi azira quar eu porti testimoni de lui que las obras de lui so malas. [4.40] Et el libre de Salamo es escriut: Eu vi totas aquelas causas que so faitas jos le solelh; e vec vos que totas so vanetatz e turmentz d’esperit. [4.41] E Judas Jacme dix, essenhatz nos en la Pistola: Aziratz aicela gonela solada la quals es carnals. [4.42] E per aquestz testimonis e per moutz d’autres vos cove a tenir li comandament de Deu et azira aquest mon. [4.43] E si be o faitz entro a la fi, avem esperansa que la vostra arma aja vida durabla. [4.44] Et el diga: Enaissi ei volontat. [4.45] Pregatz Deu per mi que m’en do la sua forsa. [4.46] E puis la i dels bos homes fasa so miloirer ab le crezentz /240a/ a l’ancia, e diga: Parcite nobis. [4.47] Bo crestia, nos vos pregam per amor de Deu que donetz d’aquel Be que Deus vos a dat ad aquest nostre amic. [4.48] E puis le crezent fasa so miloirer, e diga: Parcite nobis. [4.49] De totz les pecatz qu’eu anc fi, ni parlei, ni cossirei, ni obrei, venc a perdo a Deu, et a la Gleisa, et a totz vos. [4.50] E li crestia digan: De Deu, e de nos, e de la Gleisa vos sian perdonat; e nos preguem Deu que l‹e›s vos perdo. [4.51] E puis devo lo cossolar. [4.52] E l’ancia prenga lo Libre e meta le·i sus lo cap, e li autri boni homi, cascu la ma destra. [4.53] E digan las parcias e iii adoremus, e puis: Pater sante, suciper servum tuum in tua iusticia et mite graciam tuam e Spiritum Santum tuum super eum. [4.54] E pregon Deu ab la Oracio, et aquel que guisa lo menester deu

ecelar a la vi, e can la vi sera dita, deu dire iii adoremus e la Oracio una vetz en auzida, e puis l’Avangeli. [4.55] E can l’Avangeli es ditz, devo dire iii adoremus, e la gracia, /240b/ e las parcias. [4.56] E puis devo far patz entre lor et ab lo Libre. [4.57] E si crezentz i a, fasan patz atressi. [4.58] E crezentas si n’i a, fasan patz ab lo Libre et entre lor. [4.59] E puis pregon Deu ab dobla et ab venias. [4.60] Et auran liurat.

 

[V. Rules for the Use of the Prayer and Conduct Associated with its Recitation]

 

[5.1] Mesagaria de tenir dobla ni de dire la Oracio no deu esser portada per home seglal.

[5.2] Si crestiani van en loc de regart, p[re]gon Deu ab gracia. [5.3] E si degus cavalga, tenga dobla. [5.4] E deu dire la Oracio az intrant de nau o de villa, o a passant de planca o de pont regardos. [5.5] E si atroba[n] home ab cui les covenga parlar mentre pregan Deu, e si an viii Oracio[s], pod n’esser pres per sembla. [5.6] E si n’an xvi Oracios, pod n’esser pres per dobla. [5.7] E si troban aver en cami, no lo toco si no sabian que·l poguesso redre. [5.8] E si ades vezo que homes ne fosso passat denant a qui poguess esser redut, prezesso le e redesso le si podian. [5.9] E si no podian, t[or]nesso le en aquel loc. [5.10] E si trobavan bestia o auzel presa o pres no [...] /240c/ s’en metan en als. [5.11] E si crestias vol beure dementre es dias, aja pregat Deu doas vegadas, o mas apres manjar. [5.12] E si apres la dobla de la nuit bevian, fasan autra dobla. [5.13] E s’i a crezentz, estian de pes quan diran la Oracio per beure. [5.14] E si crestias prega Deu ab crestianas, guize la Oracio tota ora. [5.15] E si cresentz a qui fos lilrada la Oracio era ab crestianas, an s’en az autra part e fassa per si meteiss.

 

[VI. Rite for the Ministration of the Consolamentum for the Sick]

 

[6.1] Si crestias als quals le menester de la Gleisa es comandatz an message de crezentz malaute, anar i devo, e devo li demandar en cosselh co s’es menatz vais la Gleisa depuis que receup la fe, ni si es de re endeutatz vas la Gleisa ni encolpatz. [6.2] E si deu lunha re e o pod pagar, far o deu. [6.3] E si far no o vol, no deu esser receubutz. [6.4] Quar qui prega Deu per home torturer ni per deslial, no pod profeitar aquela pregeira. [6.5] Empero /240d/ si pagar no o pod, no deu esser sofanatz. [6.6] E li crestiani devo li mostrar l’astenenza e las costumas de la Gleisa. [6.7] E puis devo li demandar si era receubutz si a cor que o tenges. [6.8] E no o deu autrejar si be no s’o sentia fermament. [6.9] Quar sanh Joan dix que la partida dels messorguers sera en estanh de foc e de solfer. [6.10] E si ditz que be·s sent ferms que tot o pusca sofrir, e si li crestiani so acordantz que·l recepian, l’astenesa li devo cargar en aital guisa que·l demando si a cor que·s garde de mentir, e de jurar, e dels autres devetz de Deu, e de tenir las costumas de la Gleisa e·ls mandamentz de Deu, e de tenir so cor e so aver aital co ara l’a ni per azenant l’aura en azaut de Deu et de la Gleisa e a servizi de crestias e de crestianas tot temps mais a so poder. [6.11] E si ditz que o, eli devo respondrer: Aquesta abestenesia vos cargam que la recepiatz de Deu, e de nos, e de la Gleisa, e que la gardetz /241a/ aitant cant viuretz, que si be la gardatz ab las autras que avetz a far, avem esperraza que la vostra arma n’aja vida [durabla]. [6.12] E el deu dire: Eu la recebi de Deu, e de vos, e de la Gleisa. [6.13] E puis devo li demandar si vol recebre la Oracio, e si ditz que o, vescan le de camisa e de bragas si far se pod. [6.14] E fassan le estar e sezentz si pod lavar las mas. [6.15] E metan touala o autre drap denant lui sus le leit. [6.16] E sus aquel drap metan le Libre, e digan una vetz Benadisite, e iii vetz Adoremus Patrem et Filium e Spiritum Santum. [6.17] E deu pendre le Libre de la ma de l’ansia. [6.18] E puis si esperar o pod, aquel que guiza·l menester le deu amonestar e prezicar ab testimonis covinentz. [6.19] E puis deu li demandar de la covenesa si l’a en cor a gardar ni a tenir aissi co a covengut. [6.20] E si ditz que o, fasan la li refermar. [6.21] E puis devo li passar la Oracio, et el que la sega. [6.22] E puis, que l’ancia li diga: Aisso es la /241b/ Oracio que Jesu Crist aportec en aquest mon; e la ensenec als bos homes. [6.23] E que jamais no manjetz ni no bevatz luna causa que aquesta Oracio no digatz primerament. [6.24] E si o faziatz a menespec, auria vos obs qu’en portesetz penedensa. [6.25] El deu dire: Eu la recebi de Deu, e de vos, e de la Gleisa. [6.26] E puis pregan comiatz aissi coma femna. [6.27] E puis devo pregar Deu ab dobla et ab venias. [6.28] E puis devo tornar le Libre denant lui. [6.29] E puis deu dire iii vetz Adoremus Patrem es Filium e Spiritum Santum. [6.30] E puis prenga le Libre de la ma de l’Ansia, e l’ancias deu le amonestar ab testimonis et ab aitals paraulas co·s coveno a cosolament. [6.31] E puis deu li demandar si a en cor a tenir e a gardar la covenessa aissi co o covenc. [6.32] E que la li fassa refermar. [6.33] E puis l’ancias deu pendre le Libre, e·l malaute deu se clinar e dire: Parcite nobis. [6.34] De totz les pecatz [que anc fi] ni parlei ni cosirei, venc /241c/ a perdo a Deu, e a la Gleisa, et a totz vos. [6.35] E li crestiani devo dire: De Deu, e de nos, e de la Gleisa vos sian perdonatz; e nos preguem Deu que les vos perdo. [6.36] E puis devo le cosolar enaissi que las mas e·l Libre li devo pausar sus le cap e dire: Benedicite, parcite nobis, amen. [6.37] Fiat nobis secodum verbum tuum. [6.38] Pater et Filius e Spiritus Santus parcat vobis omnia peccata vestra. [6.39] Adoremus Paterem es Filium e Spiritum Santum: iii vetz. [6.40] E puis: Pater santer, suciper servum tuum in tua iusticia, es mite graciam tuam e Spiritum Santum tuum super eum. [6.41] E si es femna devo dire: Pater sante, suciper ancillam tuam in tua iusticia, e mitte grasiam tuam e Spiritum Santum tuum super eam. [6.42] E puis, que pregon Deu ab la Oracio; e devo ecelar a la vi. [6.43] E quan la sezena sera dita, devo dire iii vetz Adoremus Paterem es Filium e Spiritum Santum, e la Oracio una vetz en auzida, e puis l’Avangeli. [6.44] E quan /241d/ es ditz, devo dire iii vetz Adoremus Patrem es Filium e Spiritum Santum, e la Oracio una vetz en auzida. [6.45] E puis pregan comiatz coma home. [6.46] E puis devo far patz entre lor e ab le Libre. [6.47] E si crezentz ni crezentas i a, fassan patz. [6.48] E puis li crestiani devo demandar las salutz e redre. [6.49] E si·l malaute fenis ni lor laissa ni lor dona alcuna causa, no o devo tenir per lor ni amparar, mais que o devo pausar e la volumtat de l’Orde. [6.50] Empero si·l malaute viu, li crestiani lo devo presentar a l’Orde e pregar que·s recosole al pus tot que puscan. [6.51] E el fassa ne sa volumtat.

 

 

 

Ed. Marvyn Roy Harris. – Rialto 31.5.2005.


Ms.: Lyon, Bibliothèque municipale, PA 36 (formerly A.I.54) (235v-241v).

Critical Editions: E. Cunitz, «Ein Katharisches Ritual», Beiträge zu den theologischen Wissenschaften, vol. IV, Jena 1852; L. Clédat, Le Nouveau Testament, traduit au XIIIe siècle en langue provençale, suivi d’un rituel cathare, Geneva 1968; reprint of the Paris 1887 edition, with an incomplete Latin text (section I), pp. VI-VII, and the Occitan text with facing translation, pp. [IX]-XXVI, and a photolithographic reproduction of the Ritual, pp. 470-482: René Nelli and René Lavaud, Les Troubadours, vol. II, Le Trésor poétique de l’Occitanie, Rituel cathare (section II), pp. 1028-1033, [Paris-Bruges] 1966; Jean Duvernoy, http://jean.duvernoy.free.fr/text/pdf/cledat_rituel.pdf. Occitan text 1977; PDF file dated May 2001.

Translations: in English, Walter L. Wakefield and Austin P. Evans, Heresies of the High Middle Ages, 2nd ed., New York-Oxford 1991, pp. 483-494, 780-782; in French, L. Clédat, q.v. above; René Nelli and René Lavaud, q.v. above, (section II), p. 1031, 1033; René Nelli, Écritures cathares: Nouvelle édition actualisée et augmentée (referring to the 1959 Denoël edition, Paris), Le Rituel cathare (Le Rituel occitan), Paris 1968, pp. 207-225;  Christine Thouzellier. Rituel cathare; introduction, texte critique, traduction et notes, Paris 1977, Appendice 20 (a full translation of section I); René Nelli, Écritures cathares: Nouvelle édition actualisée et augmentée par Anne Brenon, Monaco 1995, pp. 225-238 (Nelli’s translation reprinted);  in Italian, Francesco Zambon, La cena segreta; trattati e rituali catari, Milano 1997, pp. 301-314, 434-437.


 

Prosa religiosa