Legenda aurea

 

 

 

 

[1] [De sant Thomas

 

Sanh Thomas vol aitan dire coma «departitz». E cove a sanh Thomas quar departi sa pessa d’amor de peccat e del mon.

1A sanh Thomas, un dia can s’estava soletz, aparec Jesu Christ. E dis lhi que·l rey d’India fazia cercar maystre2 que·lh saubes bastir noble palaitz, e que el lay anes, quar el lhi essenharia tot can mestier lhi seria; e sanh Thomas dis lhi que·l tramezes on que·s volgues, sal aqui, car trop ero cruels gens. E Jesu Christ dis lhi que non agues paor, car el seria am lhuy. E can auria convertida la terra, venria a lhuy sus el cel am corona de martir. E sanh Thomas dis lhi: «Tu es mos Dieus e mo Senhor, sia facha ta voluntat». Am aytan, vet vos los cavaliers que ero trames per cercar mais tres. E Jesu Christ dis lhi que cercavo. Et els respondero que qualque noble maistre que saubes dictar e bastir fort noble palaitz ad ops del rey d’India. E Jesu Christ baylet lor sanh Thomas.

E can agro la mar passada, vengron en una ciotat on lo rey fazia nossas de sa filha. E covenc que manjesso aqui. Car lo rey avia fah cridar que negus hom no manjes en autre loc. E can foro a taula, una tozeta juzieua, que avia hom aqui menada, cantava am caramels davan cascu qualque cauza. 3E can fo davan sanh Thomas venguda, conoc que juzieu4 era, [car] no manjava, ans tenia los huelh vas lo cel, e cantet davan lhuy una canso en ebrayc: «Us Dieus es dels juzieus, que fetz lo cel e la terra ...». E sanh Thomas volc que o disces autra vetz. Et amb aytan venc lo botelhier e can vi que no manjava, mas que tenia los huelh vas lo cel, e det lhi una gauta da. E sanh Thomas, nom5 pas menassan ni se mezis vengan, ...] /13a\se meteys6 vengan, mas profetizan dis li que ja el no levaria de taula tro que hun mastis li aportes la ma am que l’avia ferit. E apres petit de temps, aygua falhi a la taula. E aquel anet hi, a la fon. E ssopdamen venc hun leo et aussis lo e bec li lo sanc, e pueys vengro ganre de cas per luy manjar. E domentre que tot l’escarpian, hun mastis va venir negre e va li rompre la ma am que avia ferit sanh Thomas. E adonc aquela toza gitet a por et escampet los caramels e mes se de ginolhs denan sanch Tomas, quar vi que lo mastis avia portada la ma davan sanh Thomas, e totz agro grans meravilhas.

E pueys lo rey preguet lo que dones sa benedictio a ssa filha et ha so marit. Et elh7 creset l’en. Et dis en ayssi: «Senher Dieus, dona la tua benedictio de la toa dextra an aquetz ·ij· joves e ssemena en lor pessa semensa de vida». E quant el se·n fonc partit, lo tozet, espos de la filha, trobet en sa ma hun ram tot cargat de datils, e manjet ne el e ssa esposa. E tantost adormiro si e van somiar hun meteys sompni: que vesian hun vestit d’aur e de peyras preciosas, et abrassava los. Et desia lor: «Lo mieu apostol vos ha benezitz per /13b/que ajas vostra part el regne de vida». E tantost revelhero se. E domentre que recomtavo l’un al autre son sompni, sanh Thomas intret e dis lor que lo lor Rey lor era aparegut. E avia luy lains mes en lor cambra, las portas sarradas, «per so que la benedictio que vos ay donada fassa fruch en vosautres: aves haoras virginitat de cors, que es regina de totas virtutz e fruch de salut durabla, sors dels angiels e pocessio de totz bes, victoria de lageza e loguier de la fe, sobremontamen de demonis [e ...]». E domentre que desian aysso, vet vos venir ·ij· angielhs, e dissero que els ero trames per Dieu per lor gardar; sol que gardesson lo cosselh de sanh Tomas, et acabarian am [Dieu] tot quant volrian. Am aytant sanh Thomas los volia [batejar]. E pueys, a cap de temps, la dona, que avia nom Pelagia, morga fo martiriada. Et apres so marit David fo fach eves que de aquela cieutat.

Apres aysso sanh Thomas venc en India am lo cavalier que [l’]avia amenat, que avia nom Abanes. E quant fonc davan lo rey, sanh Thomas dictet li trop noble palays. E quant lo rey vi la dispositio, plac li molt8 fort, e fes baylar gran thesaur a sanh Thomas de que·l /13c/fezes complir e pueys per grans fazendas anet se·n en autra proensa, ont estet ·ij· ans; entretant sanh Thomas tot aquel tezaur donet per amor de Dieu, e prediquet la fe, e converti gran poble. En apres venc lo rey. E quant vi que fah ho avia sanh Tomas en ayssi, fonc irat fortmen9 e fes lo metre el fons de la tor en la carcer, am lo cavalier que l’avia amenat10, per so que l’endema los fezes escorgar et en apres ardre.

Et entretan lo frayre del rey mori. Et hom li aparelhet nobla sebultura. Et al quart dia que l’ac hom tengut sobre terra, reviscolet vesen de totz e dis al rey so que avia vist, que aquel hom que volia escorgar era amic de Dieu. E·ls angiels servian li, losquals angiels avian luy portat en paradis. Et avian li mostrat hun palays meravilhos, fach tot d’aur e d’argen e de peyras preciosas, e cant el demandet de cuy era, los angielhs dicero que sanh Thomas l’avia bastit per so frayre, e dis que so vol fora portiers d’aquel palays, e·ls [angiels] dissero que son frayre l’avia perdut e no·n era dignes. Mas se volia redre so que li avia costat, els pregarian Dieu que·l ressucites, e·l11 palays seria sieus. Et domentre que ac aquestas /13d/paraulas fenidas, correc a la cort e deslieuret los. E dis a sanh Thomas que preses una rauba fort preciosa et aur et argen pro, e sanh Thomas dis: «E no vezetz que aquels que volo aver el12 cel no volo ren carnal ni mondanal?» Am aytant, vet vos lo rey, e va·s gitar de ginlhols davan sanch Thomas e demandet li perdo. Et sanh Thomas dis li: «Gran gratia vos ha facha Dieus que vos aja mostratz sos secretz. E crezetz en Jesu Christ et batejatz vos, e seres participans del regne de Dieu». E·l frayre del rey dis: «Ieu ay vist hun palays que as fach a mo frayre e vole lo comprar». Et sanch Thomas dis: [«Aysso es el poder de ton frayre»], e·l rey dis: «Aquel sera mieu. Et el fassa se·n autre se·s vol. E se non pot, que sia comu». E sanh Thomas dis que ses comte ne avia en paradis de vestitz, del comensamen del mon, que podia hom comprar am la fe et am almornas, e las riquesas podon ley anar davan la mort, e non pas apres.

Apres hun mes fes sanh Thomas amassar tota la proensa, e fes metre vas part totz los malautes, e fes sobre lor sa oratio. E [quant] totz quant ero convertitz agron dich amen, venc una gran clardat sobre totz, ayssi que totz tombero de paor. Et sanch Tomas dis /14a/lor que aquo era lo sieu Senhor13 que era vengut sobre lor e·ls avia totz gueritz. Et am aytant trobero se totz gueritz. Et apres lo sermo batejeron se·n nou14 melia, part femenas et effans.

E pueys el se parti d’aqui, et anet se·n en la sobeyrana India, e fes hi miracles ses comte. Entre losquals redet la vista a la cozina de la molher del [conhat del] rey que avia nom Micdonia, e la regina preguet aquela que avia cobrada la vista que la menes a sanh Thomas e mudet sa rauba a manieyra de paura. E quant ac ausit lo sermo de luy, convertic se a la fe. E pueys no voc jaser am so marit, que avia nom Carissi. E quant el ho vi, fonc fort irat e fes penre sanh Thomas e metre en carcer. E Na Micdonia quant ho saup, venc li quere perdo quar per ela era pres. Et sanch Thomas conertet la be e may fort. Et en apres Carissi venc al rey e preguet li qu’el trameses sa molher, sor de la soa, a Micdonia per amonestar que jagues am so marit. E quant la regina fo venguda a Micdonia per tornar luy am so marit, Na Amicdonia converti la regina, et ausi lo sermo del apostol. E quant fonc tor/14b/nada al rey, el li vay demandar que avia tan fach. Et ela dis que ela si cujava que sa sor fos fola, et avia la trobada fort savia, e l’avia amenada al apostol. Et avia de luy apreza la via de vertat. Et hanc pueys la regina no volc jaser am lo rey. Adonc lo rey dis a son conhat: «Quant tu cujas cobrar ta molher am la mia, la toa m’a tolta la mia. Quar piegers m’es tornada a me que la toa non es torneda a tu». E pueys lo rey fes penre l’apostol et estacar e tormentar e comandet li que lor redes lor molhers. Et el15 alleguet rasos per que elas no·n ero tengudas16 si els non layssavo lurs errors, quar Dieus vol nedes17 servidors, e non podo esser netz si las serventas de Dieu si laysso al diable [ni als] sirvens sieus.

Adonc lo rey irat fes aportar platas de ferre ardens e fes anar dessus pes nutz l’apostol, e tantost tornet fretz. E pueys Carissi dis al rey que·l fezes sacrifiar a las ydolas, e Dieus iraysseria se contra luy. E quant hom l’en forsava, dis: «Adore Dieus veray, non pas lo tieu, ans ieu quant pregaray lo mieu Dieu contra lo tieu, lo tieu rompra tot tantost. Empero se tu podes [...» E va] comandar al demoni que18 era en la ydola en ebrayc /14c/que tantost que s’aginholaria, que desampares19 la ydola. [... «... non pas la ydola,] ieu adore non pas lo metal, mas adore lo mieu Dieu Jesu Christ, e de part luy comande al demoni que tantost trenque la ydola», e tantost coma ho ac dich, a manieyra de cera davan gran foc fondet tota la ydola. E quant los capelas ho viro, mugiro coma hun taur de ira, e·l mager trays hun cotel e feri sanh Thomas pel costat, e tantost el mori; e pueys lo poble que hi era converti se e ssebilhero lo onradamen.

E ssegon que dis sanh Johan Bocadaur, aquest sanh Thomas batejet lo[s] rey[s] de Orien, quant fonc vengut en lor terra. Et aquels vengro adorar Jesu Christ a Cayfamia.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 35-39. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[2] Sanh Esteve