Legenda aurea

 

 

 

 

[10] Sanh Anthoni

 

Sanh Anthoni quant ac ·xx· ans, ausi hun dia predicar que qui volia esser perfiechs hom devia tot quant avia vendre e donar als paupres, quar Dieus ho comandava. E quant venc hun dia, et el vendet tot quant avia, e det als paupres, et anet se·n el desert, ont ac moltas temptatios de demonis.

Et hun dia hun demoni temptet lo fort del pecat de la carn. Et el mes se en oratio e venquet lo demoni. Et adonc lo demoni li dis que vencut l’avia. Et aparec li en forma de hun1 efan negre.

Una autra2 vetz lo bos hom anava veyre hun vas3, et en hun loc del vas4 ac ganre de demonis, et yssiro de layns, e preyro sanh Anthoni, e maquero lo e·l nafrero entro a la mort; ayssi que son ser/26a/vicial venc, e pesset se que fos mort, e levet lo en son5 col, e portet l’en. E quant lo poble se fo amassat per luy plorar e ssebelhir e quant [no] si viro gardar6, et el se levet de la bera e comandet ha son servicial que lo portas al vas ont li demoni l’avian maquat, e fes ho. Et aytals7 coma era, tot sagnos e pleguat, sonava als demonis que yessesso se ausavo8. E quant no·s viro agardar, los demonis yssiro en forma de diversas bestias cornudas. Ayssi que am aquels corns et am las dens nafrero lo autra ves tro a la mort. E tantost aqui aparec del cel una gran clardat, ayssi que tuh li demoni se·n fugiro. E tantost sanh Antoni per voluntat de Dieu fonc guirit e sanat e dis en ayssi: «Senher Dieu, e ont eras al comensamen, quant los demonis me nafravon tant fort, ni cum, Senher, [no] mi ajudiest?», e Nostre Senhor respos li: «Antoni, ieu9 era totas oras am te, mas regardava la toa gran passiencia. E quant l’as tan gran aguda, lo tieu nom sera per tot lo mon mentagut».

Sanh Anthoni amava tant Dieu que quant l’emperayre fasia los crestias aucire, et el los seguia al tormen e preguava los carnaciers /26b/que auciseso el coma los autres. Et non ho volian far, per que el avia gran dolor.

10Troba se que una ves sanh Anthoni anava pel desert, e trobet hun desc d’argen e dis a se meseys: «Malvas tafur diable, aysso so de las toas obras, e ja11 per so no·m dissebras». E quant ho ac dich, aquel desc tornet en fems puden. E quant ac hun pauc anat, trobet una gran pessa d’aur fi e non la voc penre ni toquar, mas que se·n passet decosta, et anet se·n en hun pueh gran, ont estet ·xx· ans, e fes aqui ganre de miracles.

12Et hun dia, quant s’estava coma raubit en devotio, el vi que tot lo mon era ple de filatz e cridet e dis: «Senher Dieus, e qui poyria escapar a tans de filatz?» Et una vos respos li e dis que humilitat.

13Una ves s’endevenc que li angil lo levavo sus en l’ayre aut, e·l diable venian, e cujavo lo tolre als angilhs, et allegavo totz los pecatz que avia nulh temps fachs. E li angil respondian que Dieus los li avia totz perdonatz. E per so, el[s] sabian que el agues degun pecat fah des que fonc fach morgues, que ho dissesso. E cum li diable no saupesso re que dissesso, li angil montero ne sanh Antoni tan aut que vi la gloria de Dieu. Et apres dissendero /26c/lo en terra.

14Troba se que alcuna ves lo diable venia a luy e desia li: «Antoni, ieu so tot-poderos, e per so, se voles re, demanda m’o». E sanh Antoni escupia li en la cara, e·l diable anava se·n am gran vergonha.

15Una ves lo diable aparec li e fesse si tan gran que del cap tocava al cel. E sanh Antoni demandet li qui era. Et el respos que Sathanas. Et apres lo diable demandet ha sanh Antoni per que li morgue li volian tan de mal ni·l crestia cominalmen. Et sanh Antoni respos li e dis en ayssi, [... respos li e dis en ayssi:] «Ieu non lur fau ges d’enuech, mas els se turbo entre lor meteys e sse yraysso, et ieu so tornat haoras a nien, quar Dieus renha aoras per tot». E quant ho ac dih, desaparec.

16Una autra ves endevenc se que sanh Antoni avia son solas am sos frayres, et hun arquier vi ho17, e desplac li en son cor. Et sanh Antoni conoc ho e dis li: «Ten l’arc e tray», e fes ho; e dis li autra ves que tendes, e·l arquier dis que18 tan soen poyria tendre que lo trenquaria. Et sanh Antoni adoncas dis li que aytal era de lor, quar tant poyrian estar en oratio a Dieu pregar que romperian. E per so volia may que /26d/ho fesesson de bona manieyra, e per que may duresson. Et adonc l’arquier anet se·n desafizat de la resposta.

19Una ves hun hom demandet a sanh Antoni quals obras fasen playriau a Dieu. E sanh Antoni respos que fezes ·iij· causas: que hom anes en Dieu, davan sos huelhs, e que crezes en las sanctas scripturas per obra, e que no·ys partis leu de bon loc quant hi seria vengut. Et en ayssi serian salvatz.

20Una autra ves hun abat demandet a sanh Antoni que faria que fos sals. E sanh Antoni respos li que no·s fizes ges en sa drechura ni en son sen trop, e que agues [contenencia] de sa lengua e de son ventre, e que non playsses so que era passat.

21Una autra ves ganre de ermitas bos homes vengro a sanh Antoni e demandero li cosselh de la salut de lor armas. E quant venc la nuech apres, una vos dis li que yssis foras de sa cambra, e fes ho. E quant fonc foras, et el vi hun cap de hun home que atengia tro a las nivols, et am22 las mas enpachava on may podia las armas que anavo en paradis. Et ausi trop gran plor menar en l’ayre ad alcunas armas et a las autras, trop gran dolsor; e aquo era que aquelas que ero escapadas al diable s’alegravo, et aquelas que non ero escapadas encaras de sas mas eron en gran dolor.

/27a/23Autra ves endevenc se que hun duc24 era en la terra que avia a nom Balachi, loqual de gran malesa que avia fasia despolhar los morgues e las morgas e fasia los batre tro a la mort. E sanh Antoni mandet li per letras
que si laysses d’aquo, quar se non ho fasia, la ira de Dieu venria sobre luy, e morria en breu. E quant lo duc ac legidas las letras, escupi desobres e gitet las en terra, e maquet fortmen aquel que las portava, e mandet a sanh Antoni que folas paraulas li avia mandadas. Et per so el lo venria punir breumen. Et apres ·v· dias, lo duc volc montar en son caval que era molt mals. E quant montava, lo caval pres lo am las dens, e nafret lo fortmen, e gitet lo en terra, ayssi que dedins ·iij· dias fonc mort.

E quant sanh Antoni ac pro viscut ni fachs d’autres miracles nobles e precioses, apelet hun dia totz sos companhos. E quant los ac totz bayatz, redet l’arma a Nostre Senhor.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 67-71. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[9] Sanh Sebastia    [11] Sancta Agnes