Legenda aurea
[100] Sanch Clemens
Sanh Clemens fonc de linatge dels Romas, de nobles homes. E sos payres avia nom Fausti, e sa mayre, Maritania. Et avia ·ij· frayres, e·l un avia nom Fausti, e·l autre, Faust. /158a/En tant que sa mayre era molt bela femena. En tant que·l frayre de so marit era molt temptat de luy del pecat de la carn, que peques am ela, es ela non ho volia far per neguna re ni ho ausava dire a sson marit, quar avia temor de la bregua que fora emtr’andos. Es emagenet se aqui que se·n anes foras de la terra tro que fos passatz aquel mal talan a sson conhat. E dis a sson marit que una vos li avia dich que se·n anes am sos dos efans lonh d’aqui e que no·n tornes ges tro que la vos l’o dices. Et aysso ela va dir per escapar a pecat, e sso marit s’i autriet. E trames la am sos ·ij· efans ha Thenas. Et el retenc am se sanh Clemens, quar era pititz, e dis li que feses lay ensenhar los efans.
E quant la dona fonc en mar, la nau perilhet e frays, ayssi que las ondas portero la dona sobres una roqua. E quant fonc aqui, cossiret que perdutz avia aqui sos dos efans. E cujet si gitar en la mar per via de1 desperatio, mas emagenet se /158b/que encaras las ondas gitarian foras a rriba los efans mortz e sseval veyria los lors cors. E quant vi que no vesia sos efans ni mortz ni vieus, pres se a cridar et ad udolar e manjar sas mas, ayssi que los mariniers quant la viro, vengro a luy e meyro la a riba, e venian a luy las donas e consolavan la al may que podian. En tant que entre las autras n’i ac una que·l dis que ela avia perdut son marit bel e jove en la mar, que era nautonier, e que nulhs temps may non auria marit. E quant la dona ausi aysso, ac hun pauc de consolatio et anet se·n am luy en son ostal.
Et en ayssi amdoas s’afanavan de lors mas am que vivian, ayssi que a la dona venc tan gran malautia en las mas que hanc no·n poc re obrar. Et a l’autra venc palaticamen que hanc del liech no·s poc moure, si que covenc que la dona tot jorn anes querre las almornas. E covenia que des a sa companhieyra ha manjar el liech.
E quant ela ac estat /158c/en ayssi hun an, so marit trames messatges ha Thenas que·l amenesso sa molher e sos efans, si que aquels messatges no·n vengro. E quant ho vi, que no·n venian, trames n’i d’autres. E aquels trameyro·l dire que no·n [trobavo] nulhas entresenhas2. E quant el ho ausi, comandet son efan Clemens ha sos parens. E anet querre sa molher e ssos3 efans. Ayssi que estet ·xx· ans que hanc no·n trobet entresenhas.
4Ayssi que sanch Clemens quant vi que son payre e sa mayre et sos frayres ac perdutz, det si formen ad estudi, tant que fonc gran philosophe. Et hun dia sanh Peyre l’apostol trobet lo e demandet don era ni de cal linatge. Et el respos que son payre e ssa mayre avia perdutz e dos frayres, e no sabia cossi, mas que cujava que fosso negatz en mar. E quant sanh Peyre ho ausi, [...
... sanh Peyre] venc am sos discipols en la yrla ont la mayre de sanh Clemens estava. E vi la querre las almornas. E demandet cum non obrava de sas mas, es ela respos que negun poder non avia de sas mas e fort volgra esser neguada. Et sanh Peyre /158d/demandet cum parlava en ayssi. 5Adonc ela comtet li tot cum li era pres. Adonc sanh Peyre dis li: «Sapjas que hun jovensel va am mi que ha a nom Clemens, e dis que ha perdut son payre e ssa mayre e ssos frayres». E quant ela ho ausi, de gauh que ac tombet en terra. E dis: «Sapjas, senher, que ieu so sa mayre, per que vos prec que vos lo·m mostres tost». E sanh Peyre dis li: «Ieu lo·t mostraray, mas no fassas parven que·l conoscas tro que siam yssitz d’esta yrla». Et ela promes li que no faria ja. E quant [foro] lay ont era sanh Clemens, pres la per la ma. E quant sanh Clemens vi que sanh Peyre menava aquela dona per la ma, pres se a rrire. E quant la dona fonc latz son filh, no·s poc tener no l’abrasses6 tantost e·l bayses. Ayssi que sanh Clemens cujet que fos fola. Es espeys la viro se e rreptet fort sanh Peyre que el la·lh agues aqui amenada. Adonc sanch Peyre dis li: «Filh Clemens, sapjas que aques/159a/ta es ta mayre». E quant sanh Clemens ho ausi, pres se fortmen a plorar, et reconoc la, e bayet la.
7Adonc la dona demandet a sson filh on era son payre8, et el dis que anatz era querre ela e no sabia on. E quant ela ho ausi, sospiret, e mentre que s’estavo aqui, vengro sos dos filhs9 d’aqui ont sanh Peyre los avia trames, quar sos discipols ero. E quant viro que sanh Clemens s’estava aqui am aquela dona, meravilhero se fort e van demandar qui era ela. «Sapjas que aquesta es ma mayre, laqual mossenhor sanh Peyre m’a reduda». 10Adonc sanh Peyre comtet lor a totz tres cum ela avia trobada costa la riba de la mar. E quant los autres ·ij· filhs ho ausiro, regardero la formen, e conogro que lor mayre era, e cridero e dissero: «Senher sanh Peyre, veramen aquesta es nostra mayre, que nos cujava aver perdutz en la mar», e abrassero la e baysero la. E quant la mayre [vi] que sos tres efans avia trobatz, fonc coma fola de gauh que ac. E preguet los ·ij· filhs que·l dicesso cum ero /159b/yssitz de la mar. Et els dicero li: «Sapjas, dona, que quant la nau fonc trenquada, e nos nos teguem ad hun gran saumier de la nau. En ayssi cum las ondas nos menavo, alcus mariniers11 sarrasis nos viro, e meyro nos en lor nau, e vendero nos ad una bona dona veva12 que avia nom Justina; et ela avia nos noyritz e fachs essenhar coma se fossem sos filhs. E quant forem crescutz, fesem nos discipols de sanh Peyre».
E d’aqui aneron se·n per la riba de la mar. E quant agro ganre anat, encontrero lor payre. Et adonc la dona am sos efans abrassero lo e bayero lo fortmen.
E d’aqui sanh Peyre anet se·n en Roma, e quant fonc aqui, Dieus li revelet sa mort e·l dia et adonc que sanh Clemens fos apostolis apres luy. E tantost coma fonc mortz, tot lo poble elegi lo en apostoli de Roma. E quant ne fonc fah, fonc molt gratios13 a totas gens. E fes /159c/scrieure totz los paupres de Roma e de [las vielas] qu’i14 eron viron lay, e donavo a totz vianda.
Et endevenc se que l’emperayre avia una filha verges que avia nom Domicella, e prediquet la tant sanh Clemens que mes la morgua. E quant l’ac convertida, et endevenc se atressi que hun princip, amic del emperador, avia una molher que avia nom Theodora, e sanh Clemens fes tant que converti la e fes li vodar castetat, si que son marit re non sabia d’aysso. E quant vi que tot dia sa molher estava a la gleya, volc saber que ley fasia e sseguet la. E quant sanch Clemens ac fenida sa oratio que desia ni lo poble ac respondut amen, tantost aquel princip, que avia nom Sisimni15, perdet lo veser e·l ausir. E tantost el dis a ssos donsels: «Gitatz mi tost de la gleya», ayssi que los donsels lo menavo per la gleya e non podian venir a neguna de las portas. E quant sa molher ho vi, no saub re que volia dir aquo, mas que ac temor que so marit la vis, e rescondet se, e va demandar que cercava16 so marit, e dis li hom /159d/que so marit avia perdut lo veser e·l ausir. E tantost mes se ela en oratio e preguet Dieu que·l gueris so marit. En apres ela [dis] a ssos donsels17 que·l menesson a sson ostal, e feyro ho.
E tantost la dona anet contar ha sanh Clemens cum li era pres, a sson marit. E preguet lo que·l gueris. 18Adonc sanh Clemens anet se·n al ostal de Sisimni e trobet lo fort am los huelhs ubertz, mas que no vesia re. E tantost va pregar Dieu per luy, e va cobrar lo veser e·l ausir. E quant vi Sisimni sa molher costa sanh Clemens, fonc coma fol de gelosia e cujet se que sanh Clemens19 am sos encantamens l’agues yssorbat per se, que feses a ssa guia de sa molher. E comandet a ssa maynada que presesso sanh Clemens e que·l tiresso per las carrieyras. E quant cujero liar sanh Clemens ni tirar, liero una coronda del ostal, per voluntat de Dieu, e tiravo20 aquela coronda, e cujavo tirar sanh Clemens. 21Adonc sanh Clemens vay dir a la molher de Sisimni que no fines de Dieu preguar per so marit, e mentre que pregava Dieu, sanch Peyre aparec li e dis: «Sapjas que per las tuas pregarias /160a/si convertira ton marit e sera salvatz», e·l endema Sesimni apelet sa molher e preguet li que pregues Dieu per luy e que·l menes sanh Clemens, quar converti si volia a Dieu. E quant sanh Clemens fonc vengut, coverti lo e batejet lo am ·iijc· e ·xiij· de sa maynada.
E pueys endevenc se que mols de emperadors e de princips se convertiro quant ausiro que Sesemni s’era convertit, en tant que hun gran comte ausi aysso e fonc molt iratz. E mandet a ssos prebostz que fezesso adorar a sanh Clemens las ydolas, ho que·l fezesso de la terra yssir. E quant lo prebost ho ausi, ac ne gran pesansa. E venc se·n ha sanh Clemens e dis li: «Clemens, lo Dieu que tu coles t’ajut e ti valha: ieu ay comandamen de mossenhor que te yssilhe de la terra», e loguet li una nau bona. E bona companhia li baylet e tot quant li avia mestier, ayssi que mols de clerx e de homes layx lo seguero, tant la amavo.
E quant fonc d’oltra la mar, e·s trobet be ·ij· /160b/melia crestias que trasian lo marme. E quant viro sanh Clemens, plorero si de gauch, es saludet los e dis: «Frayres, Dieus sia am vos, ieu cre22 per los vostres meritz Dieus m’a ayssi trames ha vos». [E ausi] dire que quant aquels homes volian aygua, la lor covenia aportar de legua e mieja. E ac ne pesansa e dis lor: «Frayres, preguem Dieu que el fassa ayssi naysser aygua, que no·us hi calha tan lonh anar». E mes se en oratio. E quant se levet, el vi hun anhel que mostrava am lo pe destre hon trobarian font23 bela e clara. E tantost sanh Clemens conoc que aquo era Nostre Senher. E comandet que hom caves en aquel loc, en que negus non hi podia ferir, aqui on l’anhelh lor avia mostrat. E quant el vi, pres una becua e feri hi hun pauc colp. E tantost hun rays d’aygua sautet sus vas lo cel. En tant que d’aquela aygua se fes hun gran fluvi. E quant aquels homes ho viro, agro gran gauh sobre-gran. E quant las gens que estavo deviro en las vilas ho ausiro, vengro veyre lo miracle, en24 tant /160c/que non ero crestias. E batejeron se·n mial e ·vc· cens ho plus, ayssi que am aquels que avia batejat anet per la terra. Et en hun an ac fachas bastir ·lxxv· gleyas ad honor de Dieu. Et ac fach destruir mols de temples de las ydolas.
E quant venc apres ·iij· ans, l’emperayre que avia nom Traia quant ausi que sanh Clemens converti ayssi lo poble, trames li hun prebost que l’aucises am totz aquels que avia convertitz. E quant lo prebosc fonc a luy vengutz et el vi totz cels que anavan am luy que volian morir voluntiers per Dieu, e laysset los totz estar25. E pres sanh Clemens, e fes lo liar am una ancra pel col, e fes lo gitar en la mar, per so que·l pobol no·l pogues trobar ni adorar.
E quant lo poble s’estava a la riba regardan la mort de sanh Clemens, et dos de sos disciples se meyro en oratio e preguero a Dieu que demostres a lor es al poble ont era lo cors de sanh Clemens, e tantost la mar se parti per miech, que hom poc anar per lo miech coma per bel cami, si que·ls pobles aneron ins per la mar. E van trobar hun temple de /160d/marme que Nostre Senher avia fah. E trobero lo cors de sanh Clemens en una bela arca e la ancra costa luy. 26Ayssi que Dieu revelet a ssos disciples que no·lh moguesso d’aqui. Et hanc non ho feyro. E per so la mar se par per miech a la sua festa, que hom pot venir aqui ont es vengutz sanch Clemens. Es estet la mar partida ·vij· dias.
27Et endevenc se una ves a la sua festa que una dona venc am son filh pitit am luy. E quant fonc aqui, hadormi s’i. E quant dormia, ausi que la mar se clausia, et ausi la brugir, e ssoptamen revelhet se, e fugi se·n, e oblidet son filh. E quant fonc a la riba, membret li del efan28. E pres si a plorar e a cridar e rregardet vas la mar se veyria lo cors de son filh mort nadar sus l’aygua. E quant vi que no·l vesia, tornet se·n a sson ostal. E tot l’an no finet de plorar. E quant venc lo cap del an, que la mar s’ubri, ela se va levar fort mati. Et anet se·n al temple de Sanh Clemens per querre son /161a/filh. E quant ac hun pauc estat ni preguat sanch Clemens, ela vi son efan lay ont l’avia layssat, que dormia. E cujet se que fos mortz. E venc se·n depres e va·l sonar. Adonc l’efan revelhet se. Es ela pres lo entre sos bras e demandet li cum li avia estat tot l’an. E·l efan respos que re no·n sabia ni·l era a vejayre que agues dormit mas una ora ho una nuech, e la dona tornet se·n am son efan. Aquest miracle am mols d’autres fes sanch Clemens en sa vida es en sa mort, e Dieus per amor de luy.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 382-388. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
