Legenda aurea
[101] Sancta Katherina
Sancta Katherina fonc filha de Costanti, rey, e fonc molt1 savia en las liberals artz. E cum l’emperayre Maxencis fezes venir totas las riquas gens e paupras en Alexandria, per so que sacrifiquesso a las ydolas los crestias, quar aquels que non volian /161b/sacrifiquar punia cruselmen, en aquels temps era sancta Katherina en etat de ·xviij· ans. Et estava en son palays. Et en ayssi coma ela ausi lo bruch en la terra, ela trames una sirventa per veser que era aquo. E quant ela ho saup, pres sa companha del palays e ssenha si del senhal de Christ. Et anet se·n lay. E vi que mols crestias ero turmentatz quar no volian sacrificar a las ydolas, per que molt irada dis al emperador: «Mols [de bes]2 aurias tu en aquest mon es en l’autre, se tu conoyssias lo Creator del Cel e que·t tolguesses dels dieus», es estan davan la porta del temple, ela comenset ha desputar de la fe am el. Et ela lo venquet rasonablamen. En apres ela li dis: «Ieu ti vole dire aquestas paraulas ayssi coma ad home savi: Per qual raso as facha ayssi ajustar tanta de gen3 per colre la4 folia de las ydolas? As tu meravilhas d’aquest temple ni del sieu adorde/161c/namen? Qui·s miravilha cum es fach, be·s pot mielhs meravilhar del cel, e de la terra, e de la mar, e de tot alres que es tam bel e tan5 bo e tan resplanden, que an durat del comensamen del mon tro haoras ses tot amermamen, per que [demanda] qui ho a tot fach. E quant l’auras conogut, tu lo lausaras e·l glorificaras, quar el es Dieu e Senhor dels Senhorejans». E cum del encarnamen del Filh de Dieu desputesso6 saviamen, l’emperador estet enbalausitz que hanc non poc7 respondre, mas que·l dis: «Quala, femna, layssa nos finir aquest sacrifisi. E apres nos te redrem resposta». E comandet que fos aducha al palays e que hom la gardes be, quar el se meravilhava molt de sa saviesa e de la sua beutat, quar molt era sobre-bela.
E quant l’emperador fonc vengutz al palays, el dis ha sancta Katherina: «Nos avem ausidas las tuas paraulas et em nos fort meravilhatz de la tua saviesa. Mas cum nos eram ocupatz en los sacrifises dels dieus, /161d/non ho poguem be tot entendre. Per haoras ieu volh saber et ausir del tieu linatge quals es». 8Adonc sancta Katherina dis: «Scrich es No volhas lausar ni encolpar te meseys , aysso so los fols, losquals trebalha vana gloria. Dic te lo mieu linatge, e n[o] per9 enflamatio de vana gloria, [mas] per amor de humilitat. Ieu so filha del rey Costi, que soy venguda ayssi cum tu vezes. Totas las requisas d’aquest mon ay mespresadas e ssoy venguda al mieu Senhor Jesu Christ, e·ls dieus que coles non podo ajudar a tu ni als autres». 10Adonc respos l’emperayre: «Si ayssi es cum tu dizes, tot lo mon erra, e tu solamen dises ver. Cum tota paraula estia en boca de ·ij· testimonis ho de ·iij·, se tu eras angiel ho virtut celestial, encaras no te deuria hom creyre: vejas cum tan menhs deuria hom creyre tu, que iest femna frevol», alqual dis ela que «te prec, emperador, que tu no·t laysses vencer a la tua ira, quar /162a/non deu estar en coratge d’ome savi turbatio trista. Et aysso dis lo profeta, que se tu te regisses per ton coratge, [seras rey] e sse·t regis per cors, seras sers». 11Adonc lo rey li dis: «Segon que ieu cuh, per ta sabensa tu nos cujas yssorbar am tos yssimples dels philosofes, per que vole12 que totz los clerx de tota ma terra venho en Alexandria e que disputo am te».
Per laqual causa vengro ·l· maistres en Alexandria que ero molt savis, [... «... savis] e nostres maistres, e dis que los nostres dieus son demonis. E sse la mi vencetz, am gran honor vo·n iretz en vostras13 terras». 14Adonc els dicero: «Vengua davant nos, e nos farem li conoysser que hanc nulh temps del mon non vi homes [savis]». E quant la virges saup que am els devia disputar, comandet se a Dieu, et estet li davan l’angiel de Dieu que·l dis que agues bon cor, quar ela los venceria e·ls faria convertir a Dieu. E quant ela fonc aducha davant los maistres, ela dis al emperador: «E per qual causa metes ·l· maistres contra una femna ni que lor prometes /162b/gasardo de lor victoria? Et a mi non prometes re quar los vinci, ans mi cujas de la batalha far vencer, mas Dieu Jesu Christ sera am mi, que es speransa e corona d’aquels que combato per luy». E quant la virges [ac] respondut am los maistres molt saviamen e cofondutz los dieus que els adoravo, per prohadas rasos els foro cofondutz e non saupro que·s dicesso, ans estero coma mutz.
15Et adonc l’emperador fonc molt iratz contra lor, e blasmet los molt malamen, e dis lor cum ero tant vialmen confundutz per una pieusela. E adonc respondet lo plus savis dels maistres: «Sapjas, emperador, que nulh temps nulh homs no nos poc vencer per saber que tantost no lo confundessem mas aquesta pieusela en que parla l’espirit de Dieu. E nos ha en ayssi convertitz meravilhosamen que re non podem dire contra Christ, per [que] sapjas, emperador, que nos em al sieu Dieu, se vos no nos mostras autras rasos melhors que·ls tieus dieus volguesson may». /162c/E quant l’emperador ausi aysso, fonc molt turbatz contra els. E comandet que hom los arces e miech de la cieutat, mas la vergis los confortava e·ls ensenhava en la fe. E quant els se foro senhatz del senhal16 de la cros, els foro messes el foc. Es en ayssi els redero las armas ha Nostre Senhor, en tal forma que hanc hun pel de lor no fonc usclat ni lor vestimenta.
E quant els foro sebelhitz per los crestias, l’emperador dis a la virgis: «O virgis de noble linatge, pren cosselh a la tua juventut, e sseras nompnada per tot lo mon emperayris, e faray [adorar] la tua emagena ayssi coma los dieus en miech de la cieutat ha totz los homes», alqual dis la virgis: «Non diguas aytals paraulas que hom [non] deu pessar, que ieu so esposa de Jesu Christ. Et el es la mia gloria e la mia honor. E no·m poyrian de luy tolre per turmens ni per mort». 17Adonc l’emperador comandet que hom la bates am vergas tota nuda, et en apres que hom la mezes en la carcer es/162d/cura, e que aqui fos turmentada18 per fam per ·xij· dias. En apres l’emperador anet foras del regne per alcus negocis.
19E quant se·n fonc anatz, la regina anet visitar la20 vergis am En Porfiri lo maistre dels cavaliers, tot drech a mieja-nuch. Et en ayssi coma la regina intrava e la carcer, ela vi gran clardat. E vi los angiels que ongian las nafras ha sancta Katherina. 21E quant la virgis vi la regina ni Porfiri, comenset a lor predicar lo gauch de paradis e lor dis que se els se convertian a la fe, els penrian martiri. 22E quant la regina ac aysso ausit e Porfiri, els si gitero als pes de la virgis e rreceupero23 la fe am ·ijc· cavaliers; e per totz los ·xij· dias, Jesu Christ trametia vianda del cel a la virgis per una columba molt resplanden. Et en apres Dieus li aparec am gran companhia d’angiels e de virges e desia li: «Reconoys, virgis, lo tieu Creator, per loqual tu as sufert grans martiris, et estay ferm, quar ieu so am /163a/tu».
24E quant l’emperador fonc vengutz, et el la fes amenar davan se. E quant la vi tan bela, el25 si pesset que hom li agues donat a manjar en la carcer. E fonc fort iratz. E mandet las gardas. E adonc ela dis: «Sapjas, emperador, que ieu non ay re manjat ni begut que hom mortal m’aja donat, mas Jesu Christ m’a sostenguda». E·l emperador respon: «Ieu ti pregue que tu fassas so que ieu te dic. Quar sapjas que ieu no·t volh aver per serventa, ans ti vole aver per regina, e per la tua beutat, que renhes el mieu regne». Alqual dis la vergis: «Ieu ti prec que tu mi digas qual deve elegir de Dieu, que es totz-poderos e glorios, ho de tu, que iest hun home mortal». 26Adonc l’emperador dis: «De doas causas la una: ho tu sacrifica als dieus, ho t’aparelha de sufrir grans turmens». Et ela dis: «Aytals turmens coma sabras far ni albirar fay, quar ieu desiri a Jesu Christ sacrificar lo mieu cors, en ayssi coma el fes per mi».
27Adonc hun /163b/baro fonc iratz. E acosselhet al rey que fes[es] trencar sancta Katherina en ·iiij· rodas clavela[da]s am clavels agutz en manieyra28 de cotels, e las doas viro se e mes las autras doas en sus, per so que plus tost los crestias ne sian plus tost espaventatz. Et adonc la virgis preguet Dieu que fos fach lo sieu plaser, que aquelas rodas fosso destruchas per convertimen del poble. E mantenen venc hun angiel [que] ho distruis, aquelas rodas, en tal manieyra que ·iiij· melia paguas aussis.
29E quant la regina ho ausi, que tenia celat son coratge, va repenre l’emperador. E quant l’emperador ho ausi, fonc molt turbatz30 e fes li trayre las tetinas e pueys ostar la testa. Et en ayssi coma ela era turmentada31, ela preguet sancta32 Katherina que pregues Dieu per luy. «Non ajas temor, dis sancta Katherina, regina amada per Dieu, quar tu auras regne perdurable. Et auras lo Rey de Gloria per espos». 33Et adonc la regina preguet aquels que la devian desca/163c/pitar que tantost ho fezesso. Et adonc els li van tolre la testa foras de la cieutat. E Porfiri sebelhi lo sieu cors molt onradamen.
E quant lo rey fes demanda del cors ont era, no·n trobet ensenhas, don ganre d’omes ne fes tormentar. 34Adonc Profiri cridet e miech de totz e va dir: «Ieu so aquel que ay sebelhida la regina, sirventa de Dieu, et ay receupuda la sua fe». E adonc l’emperador fonc molt iratz e dis: «O mesqui, ta mal m’es pres35, que Profiri, que era mon secratari, es deceuputz!» Et en ayssi coma lo rey ho contava als36 cavaliers, et els li respondero: «Sapjas, emperador, que nos em crestias, aparelhatz de morir per la fe de Jesu Christ». E adonc lo rey fonc iratz. E comandet que a totz ostes hom las testas.
Et en apres el mandet venir sancta Katherina e dis li: «[Jassia] aysso que la regina m’as facha morir am tos encantamens, se·m vols creyre, ieu ti faray regina de tot mon palays, se vols sacrificar als dieus, ho perdras lo cap», alqual dis /163d/sancta Katherina: «Fay de mi tot so que·t volras, quar ieu non te obesiray de re». Et adonc l’emperador fonc iratz e mandet la descapitar, et en ayssi coma fonc menada al loc del martiri, preguet Dieu en ayssi: «Esperansa e salut dels cresens, honor e gloria de las virgis, Jesu Christ Rey, prec te que tot home que aja memoria de la mia passio ni mi pregara qualque hora en sas necessitatz, plassa te, Senher, que els ho empetro, so que demandaran». Ela ausi una vos que·l dis: «Vene, amada ma esposa, que la por[ta] del cel de Dieu es uberta. E non remens, totz aquels que colran la tua passio auran dos del cel, aytals coma els los desiraran justamen».
Et en apres quant ela fonc descapitada, gitet lach per sanc. E tantost los angiels preyro lo sieu cors e portero lo ·xx· jornadas sus lo puech de Sinay. Et aqui els la sebelhiro onradamen, e del sieu sepulcre yeys oli, am loqual son gueritz ganre de malautes homes de diversas malautias. En cal manieyra fonc /164a/punitz l’emperador per aquesta mort, en la ystoria de la Cros ho trobaras.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 388-394. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
