Legenda aurea

 

 

 

 

[103] La Sagraso de la Gleya

 

La Dedicatio de la Gleya es celebrada entre las autras festas solennamen. quar la gleya ho dobla al temple de Dieu, so es que es materials ho speritals, per aquel doble del temple e de la sua dedicatio es1 ayssi tractador breumen. E la dedicatio del temple maternal so es a veser ·iij· causas2: la una, que es dedicat e consegrat;3la ·ija· es en cal manieyra es consecrat; la ·iija·, es prophanat. Quar doas causas so al temple que so consecradas: 4primieyramen l’altar e pueys lo temple.

e liech si en Ge/166d/nesis el ·viij· capitol: «hedifica non aytal senhal5 que de totas las bestias E de totz los auzels6 dones ofici sobres». aquest sagramen7 es lo cors e·l sanc de Jesu Christ, loqual nos sacrificam en la manieyra de la divinal passio. en ayssi Jesu Christ nos dis que aysso fes en memoria d’ome. Nos avem tres manieyras de la passio de Jesu Christ, so es la passio que nos tenem figurada, E aquo fara per so que venham. Quar la emagena fa hom en la cros En autra manieyra en la gleya8, per so que hom aja memoria de la passio. 9lo segon memorial de la passio de Jesu Christ es en paraula, so es quant la passio de Jesu Christ es predicada, es aquo es fach que·ns es ausit. 10lo ters memorial es lo sagramen, loqual es veray, en loqual es la passio expressada, Elqual sagramen si conte lo cors e·l sanc de Jesu Christ que es ha nos donatz; en11 aquest memorial se ofer cantar justamen e sancta e devota. Doncas, nostre entalentamen es en lo jorn de Panthacosta, la as/167a/sentio12 e·l pojamen e la passio de tot en tot prediquet, don nos deu totz enflamar lo sagramen del altar plus fortmen.

13per la ·ija· causa es consegrat l’altar per so que hom hi apele lo nom de Dieu, segon que es legit en Genesi el ·xije· capitol: «hedicat am bona covensa lo Senhor». aquest apelamen si fay far per oratio o per bes ho empetrar, ho si fa far per demandas que·ns fou per bes ad ajustar, ho si fa per demanda que·ns fon per bes que hom ha a gardar.

L’opelamen que hom fa sobre l’altar es dir messa, per so quar aqui es trames lo celestial messatge, so es Jesu Christ, que consegret la messa. per el meteys14 E pueys nos trames al Payre, per so que pregue per nos. E dis: «aquela hostia sagrada per esser dicha messa, per so quar es tramessa a nos primieyramen per lo Payre per la encarnassio del Filh. 15E la secunda manieyra es tramessa de nos al Payre per16 passio es en sagramen». 17primieyramen fonc tramessa de nos al Payre per sanctificassio, per so quar comenset esser am nos. En apres es per nos al Payre per /167b/oblatio, per so que pregue per nos.

la messa cantada es en tres lengatges, so es en grec, en ebrayc et en lati. E la messa per lengua greca son dichs los ·iiij· evangelistas18, e las pistolas, e las oratios, E·l can; per lengua latina19 son dichs kyrieleyson, chris- teleyson, ·ix· vetz, per so que nos pervenham a la companha de nou ordes; per lengua ebrayca es dich amen, alleluya, sabahot20, osanna.

21per la ·iija· raso es consegrat l’altar a cantar, segon que es legit en Eclesiastic el ·xxvije· capitol, ont si dis que «dona aquel poder contra los enemix. E fes estar davan l’altar los cantors am dols cans», per aysso quar, segon que dis Huguo de Sanh Victor, ·iij· espositios so que fan cans: 22Una manieyra es que fan so per tocamen, autra per bufamen, autra per can. als esturmens pertanh tocar, a l’orgue bufar, al can pertanh votz.

Aquesta manieyra e consonansa de sse si pot23 asignar en concordia que de costumas: lo tocamen dels esturmens si pot /167c/a l’obra dels mas, E·l bufamen de l’orgue a la denotatio24 de la pessa, e·l can de la vos de paraula. mas que aprofiecha dolcesa de can, ni de votz, ni de coratge? quar si trenquatz la vos, trenquatz la voluntat, Et si conservas consonansa de vos, conservas la consonansa de las costumas, per so que per25 yssimple toquesses al pro[...]26, e per voluntat de Dieu, e per obediensia al Maistre. aquestas tres manieyras de cans son comparadas ha ·iij· oficis de la Gleya, ayssi coma es dich en lo libre ministral d’officis, a far27 los oficis de la Gleya Et en salmes, et en cans, et en leyssos. 28lo primier del can es que fam am comensamen dols dis, ayssi coma citara, que vol dire l’arpa, e·ls autres esturmens, en aquel pertanh salmodia, can dis los salmes: «lauso lo am salterio et am citara». 29la segonda manieyra es quant la votz es en aquel que /167d/pertanh e las layssos, e dis los per salmes: «psalmonatz hy en gitans critz». 30la ·iija· manieyra so fay quant am bufamen, ayssi coma es dich: «lausatz lo31 en so de trompa».

32lo temple es consagrat per ·v· rasos: primieyramen que·l demoni en son poder sia deforas gitatz, per que dis sanh Gregori que en ayssi coma una gleya dels arrias, reduda als fizels de Christ, era consegrada e fesso aqui aportadas las reliquias de sanh Sabastia e de sancta Agata, los fizels que aqui ero viro yssir visiblamen lo demoni.

per la ·ija· raso es consagrada la gleya per so que aquels que hy33 irau sian salvatz, per que alcunas gleyas so prevelegiadas apres la dedicatio, per so que totz homs colpables que s’i meta sia sanatz e salvatz, Ayssi coma dis lo decret: «los colpables de mort defen la Gleya, per so que non perdo la vista ni·ls membres»; e per aysso Joab se·n fugi el tabernacle e·s mes en/168a/tre·l cor e·l autar.

34per la ·iija· raso es consegratz per so que hi sian yssaudas las oratios, lasquals causas so figuradas el ·iij· libre dels Reys, on si dis que Absalon quant fonc dedicatz lo temple, dis: «que val35 preguieyra en aquest loc?»

Nos adoram Dieu vas orien per ·iij· rasos: la primieyra si es per so que nos demostrem que nos demandam la nostra terra; la ·ija· es per so que nos regardem36 Jesu Christ crusifiat; la ·iija· es raso per que nos esperem lo jutge venidor. e ditz en ayssi: «Dieu plantet paradis davas orien, don ne gitet l’ome quant ac passat37 lo sieu comandamen, e·l fes estar davan paradis daus lo solhelh colguan». mas Dieu Jesu Christ davas lo solhelh levan quant fonc crucifiatz. Et en ayssi vas luy en orien ont el fonc sebelhitz. E en ayssi ho diso los apostols. Et en ayssi lo viro pregar el cel, e·l speran nos.

38Per ·iiij· rasos es consagrada la gleya: per so que qui sian fachs lausors a Dieu e las ·vij· oras entre /168b/la nuech e·l dia, so es a ssaber matinas, prima, tercia, miech-dia, hora nona, vespras, completa. E que en cascuna hora d’aquestas sia Dieus lausatz et adoratz, per so quar la nostra fermetat non abasta an aquo, E fay establitz que en aquestas ·vij· horas lausem Dieu, et specialmen, quan aquestas horas que so previlegiadas entre las autras en alcunas causas.

quar en la mieja-nuech, en que cantam matinas, nasquet Jesu Christ, e fonc pres et estacatz per los juzieus en aquela hora, e spoliet yfern e·n trays las armas drechurieyras, et aytal hora es venidor jutgar al dia del Jutgamen. E passada miech-nuech, cantam nos lausors a Dieu per so que del sieu nayssamen de la sua preyso li fassam gratias.

Encaras disem las matinas am lausors per so quar mati neguatz en la mar. E Jesu Christ ressucitet en aquela hora. donc, redam ne lausors a Dieu, per so que non periscam pels /168c/pecatz nostres.

fonc presentatz39 a Pilat Jesu Christ en la hora del dia qualque fos. En aquesta hora cantam lausors a Dieu en la gleya, per so que ressemblem Jesu Christ e·l donem las primicias del dia.

En aquela hora fonc donada sentencia que moris. En la hora de tercia, fonc Jesu Christ batutz pels juzieus et el fustz clavelatz, e·l fonc trames lo Sanh Sperit.

e la sua essencia40, e foro fachas tenebras per tot lo mon, per so quar lo solhelh no volc donar clardat crucifiadors del Senhor. En aquela hora estet Jesu Christ am sos discipols en lo dia de la assentio. lo miech-dia signifia que en aquela hora fonc en cros pausatz e de fel e de vi agre molt amar abeuratz.

en la hora nona, gitet Jesu Christ de se lo sieu sperit, e·l cavalier li ubri lo costat am la lansa, E la companha dels apostols avian hacostumat de adorar tot essemps, E Jesu Christ se·n pojet el cel.

Et ad hora de vespras, esta/168d/bli Dieu lo gravamen del sieu glorios cors e del sieu precios sanc, e fonc davalatz de la cros e ssebelhitz el sepulcre, e·s demostret en aytala hora en abit de pelegri als discipols; e per aquestas causas, nos fam gratias a Jesu Christ.

Es en hora de completa, gitet Jesu Christ gotas de sanc, e fonc gardatz en lo sepulcre, et aqui repauset. E quant fonc ressucitat, annunciet pas als discipols; e per aysso, nos redem gratias a Dieu.

41Sanh Bernat ho ensenha e dis: «frayre mieu, que offers hostias del cors a Dieu, ajustem lo sieu am las paraulas e·l atalantamen».

42per la ·va· raso es consagrada la gleya per so que los sagramens eclesiasticz hi sian ajustatz et aministratz; quar la gleya es tabernacle de Dieu, elqual ha donat babtisme a ssels que naysso; Es aquels que moro, en la comunio; et ad aquels43 que aministro a las gleyas, ordes; et ad aquels que son vencutz per pecat, penitencia; Et /169a/ad aquels que son ferms en la fe de Jesu Christ; Et es donada molher als homes et ordes als coronatz.

es vesedors en qual manieyra es consegrada la gleya e·ls altars: 44primieyramen hi fam ·iiij· crotz d’aygua benesecha. Et environa hom davan l’autar. Et en apres gieta hom aygua benesecha am la salpassan. Et en apres hom crema dessus ences. E pueys lo oncta am crema. E pueys lo cobri hom am bels draps.

45Aquestas causas presento sels que servisso l’altar: 46primieyramen devem aver caritat, e que amem Dieu, e nos meteys, e·ls amix, e·ls enemix. Et aysso significo las que so fachas als corns del altar. es dich el Genesi: «tu perlongaras en orien, es al solelh colgan, es a sseptentrio, et a miechdia». encara es fach a significar que nos devem portar la cros de Dieu en tres manieyras, so es en coratge, per pessamen; de boca, per confessio; de cor, per mor/169b/tificatio.

devon aver cura47 aquels que servisso l’altar de velhar, quar perilhosa causa es que hom que·s vol48 mirar sia orbs ni sex, ni sel que primieyramen deu corre sia darriers, ni sols que aparo savis sian nessis. El babtisme son donatz set dos del Sanh Esperit. a significansa dels ·vij· environamens que·l evesque fa am la salpassan el torn del autar, so son los ·vij· dias de Jesu Christ: 49lo primier fonc que venc del cel el ventre de la Virgis Maria; 50lo segon fonc que venc del ventre en la gripia; 51lo ·iij· fonc que venc de la gripia el mon; lo quart, que venc del mon en la cros; 52lo ·v· fonc que venc de la cros el sepulcre; 53lo ·vj· fonc que venc del sepulcre en yfern; 54lo ·vij· fonc quant se·n pojet el cel.

devo aver memoria aquel que s’acasto al altar de la passio de Dieu, pel ·vij· escampamens del sanc del cors de Jesu Christ: lo primier fonc en la circumcisio; lo segon, en la oratio; /169c/55lo ·iij·, quant fonc batut; 56lo ·iiij·, quant fonc coronat de spinas; 57lo ·v·, el trencamen dels mas; 58lo ·vj·, el traucamen dels pes; 59lo ·vij·, el traucamen del costat. 60Aquels escampamens del sanc foro fachs am l’izop de humilitat, en que mostra vertadieyra61 caritat.

En apres devem aver oratio devota sols que s’acosto al altar, a significatio del cremamen del ences, quar l’ences a virtut de pojar e lo fum; a virtut62 de consolar e de [...]63. Ayssi oratio esta en memoria de Dieu, que consolablamen la poja el cel.

devem aver odor de bona fama, que es significat per la crema, e devem aver pura cossiencia els fachs eclesiasticz. e sse fama bona nos avem, nos aurem testimoni de bona paraula e de pessa e de fach.

E cove que aja obra de nezetat, laqual causa es significada pels draps nedes que so sus l’autar, ont es dich e l’Apocalipsi: «am netz draps sias /169d/vestitz»; quar pauc val an aquel que ha bona fama se non avia dignitat de nedesa e bona vida e bonas paraulas.

es vesedor en qual manieyra es consagrada la gleya, quar l’avesques deu aver ·iij· vegadas environar la gleya; e venha a la porta, e fieyra am64 lo basto pastoral, e que digua: «Atollite portas, principes, vestras etcetera»; e que ane dins e deforas la gleya am aygua benezecha; e que65 al pavimen de la gleya fassa crotz de cayres, am letras grecas e latinas, en lox [...]66 de la mayo fassa crotz en travers et en lonc, per ·iiij· cantos, Et aqui escriva las bessayrolas; lasquals sian illuminadas e onchas am cresma.

lo primier, environamen, significa ·iij· environamens que fes Jesu Christ a la Gleya per lo sanctifiamen de luy: 67lo primier, quant venc del cel el mon; 68lo ·ij·, del mon al limbe de yfern. 69lo ·iij· environamen si fa demostrar que aquela es consagrada ad honor de la Trinitat. Ar ces environamens que l’avesque fa entorn /170a/la gleya signifio ·iij· estamens dels salvatz de la Gleya, lasquals so las virgis Et aquels que vivon castamen e·ls molheratz, losquals son demostratz en la despositio de la gleya maternal, ayssi cum dis Rigal de Sanch Victor. quar sanctuaris significa l’orde de las virgis, e·l cors signifia l’orde dels molheratz, per so que menhs so virgis, sols que non au agut conoyssemen de carn.

70lo ·iij· colp que dona l’avesque a la porta de la gleya signifia ·iij· drechs que ha Jesu Christ en la gleya, per que li deu hom obrir, quar la gleya es sua per creatio e promessio o per redemptio. d’aquestas tres causas dis Ancelmus: «certas, Senher, ieu dech me meteys a te donar, per so quar tu m’as fach, e m’as resemut, E quar mi prometes tantas gratias e dos. ieu ti deuria71 donar majors causas que me meteys, per so quar tu es magers que ieu non so e as tu meteys per me». e·l cridamen que fa quatre vegadas l’avesque, «O princip, obri las portas nostras», signifia lo poder que ha Jesu Christ el cel Et el mon et ifern.

/170b/Et en apres dins e deforas de la gleya, laqual causa si fa per tres rasos: la primieyra es per so que·n sian gitatz los demonis, quar aygua benezecha ha propria virtut de gitar lo demoni de tot loc, per que es dich quant hom senha l’aygua: «sia benezecha», per so que fassa fugir lo poder del enemic. E que l’aygua si fa de ·iiij· causas, so d’aygua, e de oratio, e de sal, e de senres, per so que fasson fugir l’enemic, so es: escampamens de lagremas que es significat; priondesa de humilitat per las senres72 es significat; restauramen, per las paraulas sanctas es restaurada salvatio.

Encaras gita hom per altra raso l’aygua benezecha en l’aygua, quant l’a consagrada l’avesque: per so que l’aygua sia lavada de tota lagesa. quar totas causas terrenals podon esser sulhadas per pecat, e per so es mestier que am aygua benezecha sia lavada /170c/la gleya de tota lageza, e per so era que en la ley vielha ero totas causas lavadas per aygua.

per la tersa raso que es lavada la gleya am aygua, per so que tota maledictio non sia remoguda. quar la terra am los fruchs el comensamen, per so quar del sieu fruch fonc facha la deceptio de la femna. mas l’aygua non fonc subjugada a neguna maledictio, e per so 73Jesu Christ manjet peys, e no·s troba que manjes carn se non del anhelh pascal, pel74 mandamen de la ley e per obediencia.

e pueys escrieus hom las bessoyrolas en pavimen de la gleya75, lacal causa representa la conjunctio de cascun poble, e la pagina de cascuna de cascun Testamen, e·ls articles76 de la nostra fe. Es aquelas letras, l’ajustamen dels gentiels en la fe e·ls juzieus, per la crotz de Jesu Christ facha. per que aquela crotz es facha en travers, de l’angle d’orien entre el angle de occiden, A significar que aquel es fach primieyramen /170d/senestres, el cel que era el cap es fach en la coa, pel contrari.

En apres representa lo Noel Testamen e·l Vielh, que es complit per la passio de Christ; mori e dis: «tot es fah». Es facha la crotz en travers per so quar hun poble es contengut en l’autre.

En apres aquelas besseyrolas represento los articles de la fe, per lasquals els que so noels en la fe so justiciatz, ho si deu pessar que sia pols e terra, ayssi cum dis Abram el Genesi el ·xxviij· capitol, disen: «ieu parlaray al Senhor mieu coma pols e coma senres».

77En apres son las crotz penchas en la gleya per ·iij· rasos: la primieyra es per spaventamen dels demonis que so d’aqui gitatz, quant veyran lo senhal de la crotz, sian spaventatz e non hi auson intrar, quar els temo fort lo senhal de la crotz, e per so dis Crisostomus: «hon que vengo los demonis e vejo lo senhal de la cros, fujo, per so quar temo lo basto am que fonc nafratz».

78per la ·ija· raso son en la gleya penchas las crotz: /171a/per demostramen de la victoria de Jesu Christ, quar las crotz so senhal de la victoria sua; per que es demostratz que aquel loc subjugat a Jesu Christ, per so quar aqui es penchs.

encaras si fo per representamen dels ·xij· apostols, per que la fe de Dieu illumenara lo mon.

de la tersa es disidor, so es per aquels et es la gleya sulhada. es sabedoyra causa que per tres personas fo solhada la mayo de Dieu; segon que·s liech el ters libre dels Reys el ·xij· capitol, so es per Jerobam que mes dos vedels en la mayo de Dieu; aysso fer per avaricia, per so que non tornes lo regne ha Roboam79. e per aysso es signifiat que l’avaresa dels clergues solha molt la Gleya de Dieu, ayssi, segon que nos liech en 80Jeremias el ·viije· capitol, disen que dal major al menor, sego totz avareza. E dis sanh 81Bernat: «qual causa poyras tu donar dels sobrespausatz que de lor subjugatz?» meto ve/171b/dels82 en la mayo de Dieu. Encara may fonc solhada la Gleya de Dieu per Roboam, quant a l’avareza dels usuriers e dels raubadors.

83Fonc hun usurier que basti una gleya de Dieu de rapinas e de usuras, e preguet l’avesque que la deiques. en ayssi coma l’avesque fasia l’ofici de la dedicatio am los clergues, el vesia prop del altar lo demoni estar en una cadieyra, en abit d’avesque, e dis en aytal vos: «O avesque, per qual raso deicas tu la mia gleya? tol te·n, quar mia es, quar de usuras84 e de rapinas es bastida». E quant l’avesque am los clergues fo yssitz foras de la gleya, lo demoni destruis am gran bruch tota la gleya.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 400-418. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[102] Sanch Ambrosi    [104] De las letanias