Legenda aurea

[106] Sanch Johan l’Almornier

Sanch Johan l’Almornier fonc patriarcha de Alexandria, e una nuech, quant c’estava en oratio, vi una fort bela pieusela deviro se am corona d’olivier, e donet se trop grans meravilhas, e demandet li qui era; et ela dis li que ela era una de las filhas de Dieu, primieyra, et avia a nom Misericordia, et ela¹ avia fach venir Dieu en terra, «et se·m prendes per sposa, estera te be tostemps». E am aytant desaparec. Et el d’aqui avan det almornas de tot, en tan que·lh /189d/apelava hom l’Almornier. Et el apelava² los paures sos senhors, et els luy ospitalier, en establimen que los paures apelava senhors. E pueys fes anar sa maynada per la cieutat que escriussesso los noms de totz los paures.

Et aytambe que volia que·ls autres fosso bos almorniers, contava a veguadas que los paures si solelhejavo³ al solhelh e parlavo d’aquels que be lor fasian. ⁴Et en la viela avia hun cavalier e hun ric fort cambiayre que avia a nom Peyre. E totz los paures dissero que hanc nulh temps de luy non agron almorna, quar el gran mal lor volia. E aquels que venian a sson ostal fasia fugir am menassas. Et hun dels paures dis als autres que li donarian se el ne avia almorna. E quant l’agro facha promeza que·l donesso, anet se·n ha son ostal, d’aquel cambiayre. E quant el ausi cridar almorna, el non poc trobar⁵ re am que bates /190a/lo paure, ni basto ni barra, mas hun garso aportava pas de segual dal forn. Et el pres ne hun e gitet lo al paure per mal. E·l paure pres lo am gran gauch. E portet lo als autres.

Et apres ·ij· dias, aquel Peyre fonc malautes a la mort e fonc raubitz en l’autre segle. E fonc portatz davan lo jutge. E vi los diables que meyro sus la balansa totz los mals que avia fachs. E·ls angiels non avian re que hi poguesso pausar ni pezar, mas hun que aportet hun pa de segual. E quant l’ac mes sus la balansa, anet egals, e dis hom que fezes tan de be qu’en la balansa tires may davas lo be; et el revelhet se, e trobet se guiritz, e dis am se meteys, si hun pa de segal tan li avia valgut⁶, e com, doncas, be miels li valria se donava tot quant avia per Dieu: be li ajudaria mays.

Et hun dia quant anava per la carieyra noblamen⁷ vestit, us homs que era escap[a]tz nutz de tempesta /190b/de mar demandet almorna. Et el despolhet se e donet li la rauba. E pueys quant se·n tornava a cap de temps a la taula, vi sa rauba pendre sus en una pergua per vendre, aquela que el avia donada al paure. E fonc tant iratz que hanc non volc manjar e desia que non era estatz dignes que·l paure agues memoria de luy. E quant se fo lo ser adormitz per tristor, vi hun home resplandent plus que·l solelh, e portava sus el cap una cros, e portava vestida la rauba que avia donada al paure, e parlet am luy per que se plorava ni per que tan trist [era]: «Non conoysses aquela rauba de que ieu soy vestitz?», e dis li may que gratias li fasia, quar frech avia, et el avia lo vestit.

E pueys Peyre revelhet se, e dis que pausa non auria tro que fos us d’aquels que Dieus disia que tot quant hom lor fa es fach a Dieu, e donet tot quant ac ni avia als paures, sal ·x· lieuras d’aur. E pueys fes venir hun notari, e donet li /190c/las ·x· lieuras d’aur, e fes li prometre que non dices a negus so que li volia dire. E quant ho ac promes, dis li que se·n anes en la gran ciotat sancta, e que compres d’aquel[a]⁸ so que·s volria, e que [..., e que] pueys ho dones per Dieu; e·l notari dis que per re non ho faria. ⁹Adonc el li amenasset que el, doncas, vendria luy. ¹⁰Adonc lo notari menet lo ad hun argentier, mal vestit e pelhos, e vendet lo coma ser per ·xxx·deniers. E pueys el det lo pres als paures. E pueys Peyre fasia totz los mals mestiers. E pueys era mespresatz per totz. E los autres sers farian lo e l’apelavo fol. E Nostre Senher soen aparia li, e·l mostrava so que avia per luy donat ni donava, e·l donava grans consolatios.

Et apres hun temps, l’emperayre e·l poble quant conogro lo fugimen de Peyre, agron gran dolor. Et endevenc se que alcus fizels vesis vengro en Constantinoble per romavatge, e /190d/foro covidatz al dinar per lo senhor de Peyre lo cambiayre. E quant viro Peyre servir, l’us dis al autre que trop be semblava Peyre lo cambiayre. E quant hun l’ac be regardat, dis: «Ieu me levaray per luy [...]¹¹ et abrassar, quar verayamen el es». ¹²Adonc el ho conoc e fugi se·n rescostamen. E·l portier era sortz e mutz¹³. Et am senhals ubria e sarrava. E quant Peyre se·n volc issir, no·lh fes hanc senhal, mas que·l dis que ubris, e·l sort ausi et ubri li. E cobret essemps l’ausir e·l parlar, e venc se·n als autres que·s dirnavo, e dis lor que·l cosinier se·n era fugitz: «E per sert es sirven de Dieu, quar de que comandet que·l ubris, me fonc a vejayre que una flama l’issi de la boca que·m toquet la lengua e las aurelhas, e cobriey l’ausir e·l parlar». E adoncas totz levero si de la taula, e serquero lo say e lay, et hanc pueys no·l viro, e totz del ostal feyro pueys gran penedensa quar ad aytal home avian fachas tantas vilanias.

/191a/¹⁴Hun morgue volc temptar et essajar, se pogra, de mala suspitio sanh Johan l’Almornier, que creses tost mal d’ome quant l’ausiria, e venc se·n en la cieutat, scrius totz los noms de las malvadas femenas de segle, e pueys intrava hun ser en l’ostal de la una e pueys de l’autra a rrenga, disen a cascuna que·l dones do que aquela nuech non peques am negus homes. E quant avian promes, anava se·n en l’angle del ostal, et aqui pregava Dieu per la mala femena que Dieus la convertis, e fasia lor prometre que non ho dissesso. Et hun dia una parlieyra revelet sa vida, e tantost lo diable intret li el cors, e las autras desian que aquo era quar avia mentit, quar lo morgue era malvatz, loqual ela avia lausat. E quant venia vas lo vespre, lo morgue desia ausen d’aquels que estavo deviro: «Vau¹⁵ me·n, que aytal dona m’espera». E quant hom lo castiava, et el desia: «E cujatz vos que·ls morgues no sian homes coma los autres?» E quant hom /191b/li disia que·n preses una e que laysses l’abit per so que non fos scandol, el si fasia fort iratz e cridava: «Veramen que noca fassa, mas totz homs que·s vuelha s’escandalise pro [...] os del cap a las paretz, quar negus de vos non es mos jutges¹⁶ ni redra raso de m’arma, per que layssas mi far a ma guisa!»

E quant la fama del morgue fonc portada ha sanch Johan l’Almornier, el non ho volc creyre, mas que preguava Dieu que sevals apres sa mort, del morgue, li revales sa vida, per so que non remasesso en pecat aquels que mal cresian de luy. Et endevenc se que ganre d’aquelas malas femenas lo morgue converti e las tornet en bona vida. E ganre ne fes morguas.

Et hun mati, quant issia del ostal d’una, intrava en l’autre¹⁷, et intret ley us per pecar¹⁸ am luy, e donet al monge una gautada, e dis li: «Monge malvat, e per que non ti emendas de ta malvada vida? E estaras hi ganre?», et el respondet: «Sapjas per /191c/sert que tu penras tal gautada de mi que tota Alexandria s’ajustara». Et apres petit de temps, venc hun diable negre, e donet li una gautada gran, e dis li que aquo li trametia aytal monge per nom Vidal. E tantost¹⁹ lo diable li entret el cors, e comenset a cridar tant que totz s’i ajustero; mas pueys si penedet e per las pregarias del monge fonc deslieuratz.

E pueys, quant s’apropget de la mort, laysset scrich: «No vuelhas jutgar davan temps», e pueys las femenas revelero sa vida, e totz lausavo Dieu, e specialmen sanch Johan l’Amornier, que desia que am son vol agra presa la sua gautada.

²⁰Hun paure venc a sanh Johan en semblansa de pelegri e demandet li almorna, e sanch Johan comandet que·l des hom ·vj· deniers, e quant los ac agutz, anet se·n, e mudet la rauba, e tornet, e demandet /191d/autra vetz almorna. E sanh Johan comandet que·l des hom ·vj· deniers d’aur. E pueys lo despessayre dis ha sanh Johan que per vertat doas [vegadas] ne avia agut. E sanh Johan fes aparven que re no·n saupes. E pueys tornet la tersa ves am autra rauba e demandet almorna, e·l despessayre dis ha sanch Johan que doas vegadas avia aguda almorna. E sanh Johan dis li: «Vay, dona li ·xij· deniers d’aur, quar per aventura lo mieu Senhor Jesu Christ lo fa venir per tempta me, se aquest poyria may penre que ieu donar».

²¹Una ves lo [patrici]²² volc trametre gran thesaur al patriarcha, e sanh Johan volia que·l²³ dones als paures, e per aysso desacordero si e partiro se fort iratz; e quant venc vas lo vespre, lo patriarcha mandet a[l patrici]²⁴ per l’arcivesque que·l solelh era prop d’anar colgar. E quant el ho ausi, tantost venc vas luy e demandet li perdo.

/192a/²⁵Hun ric home vi son liech mal garnit d’avols draps, quar los autres avia donatz per Dieu, e·l ric home trames li hun noble e bel coborto de liech; e de tota la nuech, el non poc dormir quant l’ac sobres se, quar cossirava que tres paures de son Senhor ne pogra aver cubertz, del pres del drap que tenia sobres se, e plorava e desia am se meteys: «Caytieu, cances paures ses sopar so remasutz anuech per las plassas e per las carrieyras a la plueja, [cans ...] cays mal vestitz remano ses ostal al frech! E tu, pecayre, am ta gola malvada as devoratz ‹am carns et am› grans peyssos, e pausas en belas cambras am lo col carguatz de pecatz, e te calfes en ton liech am coborto de ·xxxvj· deniers d’aur! Jamay Johan no sera cubertz am aytal cuberta», e·l mati fes vendre lo coborto e·l pres donet als paures. E pueys lo ric hom compret lo, e trames lo·lh, e preguet li que may no·lh vendes, mas que·l tengues sobres el. E·l autre /192b/no l’en creset ponh, an lo vendet autra ves e·l²⁶ pres donet als paures. E pueys lo ric hom lo compret²⁷, e lo·lh fes portar, e dis li: «Vejam qual defalhira primier, ho vos de vendre, ho ieu de trayre». E sanh Johan desia cortesamen que en ayssi pot hom ‹vendre ho comprar› lo ric ses pecat. E fa hom dos bes, hun davas lo ric e autre devas se, quar ho procura als paures.

²⁸A vegadas quant volia adure²⁹ home a far almornas, contava de sanh Serapio, que una ves hun paure am gran frech li demandet almorna, e det li la garda-cors. E pueys³⁰ venc ne hun autre, e det li la gonela. E pueys el si jac al solelh coma nutz e tenia l’avangeli, e venc hun home e demandet li qui l’avia despolhatz. Et el mostret li lo libre dels evangelis e dis li que aquel. ³¹E pueys venc hun autre /192c/paure, e det li [lo] pres del evangeli que vendet per luy; e demandet li hom que avia fach de l’avangeli, et el dis que l’avangeli desia que hom vendes tot quant hom avia e que ho dones als paures, e per aquo l’avangeli s’era vendutz per son comendamen³².

³³Hun hom venc una ves ha sanh Johan e demandet almorna, e fes li donar ·v· deniers. E quant ho vi, cujava si que·l feses may donar e dis li vilanias en sa cara, e la sua maynada venc e cujero li far vilania, et el enpachet ho e dis lo que el avia fachas vilanias a Dieu am sos pecatz, «e non podetz sostener que hom me·n digua una?», e fes aportar hun ple sac de deniers que·n preses a ssa guia.

A cap de temps, venc li malautia de la mort, e fonc sebelhit en hun vas am dos evesques, e desse los cors dels evesques se vi/192d/rero e feyro loc.

³⁴Davan que moris, hun pauc, una femena avia fach hun pecat trop lach que no·lh volia ad home cofessar. E sanch Johan dis li que sevals l’escrieusses. Et ela baylet lo·lh sagelat, e pueys non triguet³⁵ gayre que mori, e la femena ac paor que la carta [...]³⁶ e que fos tot sauput. Et am dolor venc se·n al sieu vas e crida: «Lassa, que m’as cofonduda et am gran vergonha m’as messa en tota la terra!» E quant ac fort plorat, sanh Johan yssi am los dos evesques, hun de say et autre de lay, e dis a la femena per que no los layssava pausar am sas lagremas: «³⁷Vec ti ayssi ta carta sagelada e regarda lo sagel, s’es be entiers». E la femena ubri la letra e trobet sos pecatz efassatz e escrichs que per los meritz de sanh Johan los pecatz eron perdonatz.

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 439-445. – Rialto 7.ix.2002.

[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[105] Sancta Sapientia