Legenda aurea

 

 

 

 

[11] Sancta Agnes

 

Sancta Agnes fonc de noble linatge e quant ac ·xiiij· ans, reconoc se e converti se a Nostre Senhor de tot son cors. Et era sobre-bela donzela. Et endevenc se hun dia, que venia de l’escola, que /27b/lo filh del prebost la encontret, e tantstot quant la vi tan bela, pres li gran talan d’ela, e volc la aver per molher, e promes li gran aver e gran argen et peyras preciosas se lo prendia per marit. Et ela respos li en ayssi e dis: «Part1 te de me, ministri de mort, quar ieu ay autre marit pres». E lauset li lo marit que avia pres de ·v· causas, so es a ssaber de noblesa de linatge, e de beltat, e de gran riquesa, e de gran forsa e de gran poder, e de gran amor. Et en apres dis que la mayre de son marit era verges e·l payre aytambe, e·ls angielhs servian li de dias e de nuechs. Et en apres lauset lo·lh de moltas autras causas en moltas de manieyras. Et apres li dis que aquel marit sieu li avia promes gran tezaur se ela era sa molher. E quant lo filh del prebost ausi aysso, ac gran dolor e gran ira, en tan que malautes fonc, e mes si el liech, e·ls metgues vengro a luy e tantost conogro que malautes era d’amor.

E quant lo payre del jovensel ausi aysso, trames e mandet sancta Agnes e preguet li caramen que ela volgues esser sa molher, de son filh, e que no·lh laysses mori. Et ela respos li que autre marit avia e per so non podia ges son filh penre, /27c/e·l prebost dis qui era son marit. Et hun2 respos per luy e dis que ela volia dire de Jesu Christ. E cant lo prebost ho ausi, preguet la primieyramen que prezes son filh. E quant vi que non ho volia far, menasset la de mort, et ela respos li que fassa al piech que poyra, quar ja non acabara re de so que demandava. Et adonc lo prebost li dis que causis de doas causas la una e que adores las ydolas cum las autras donzelas3, «ho que te laysses a totz homes cum las avols femenas», et ela respos que neguna d’ambedoas4 non faria, quar ela avia am se l’angiel que la gardava. Et adonc lo prebost comandet que hom la despolhes5 e que hom la menes al pal hon estavo las avols femenas. E tantost, Dieu volen, los pels del cap la cubriron tota entro als pes et resplandiro coma aur. E tantost cum fonc aqui, l’angil de Dieu fonc am ela, am6 sobre-gran lum meravilhos. E vesti li bela rauba e nobla.

E tantost lo filh del prebost venc am tres companhos jovensels per ela forsar. En ayssi cum el anava primiers, sos companhos quan viro la gran clardat ni la bela rauba resplenden, fugiro de gran paor, e·l filh del prebost anet vas luy. En ayssi coma la volc tocar, lo diable fo aqui tantost e mes lo mort. E quant lo payre ausi la mort de son filh, venc am gran dolor et am gran plor ha sancta Agnes /27d/e dis li cum era ayssi mort son filh. Et ela respos li e dis que aquel a cuy cresia ni alqual obesia l’avia mort. E·l prebost dis li que el cresia que ela l’agues mort am sos encantamens ho am sos maleficis, se non acabava am lo sieu Dieu que·l ressucites. E tantost sancta Agnes mes se en oratio. Et empetret am Nostre Senhor que lo jovensel ressucites. E quant fonc ressucitatz, pres si tantost a predicar lo nom7 de Dieu.

E quant l’avesque de las ydolas vi lo poble que convertit s’era ha Dieu, ac gran dolor, e cridero al payre del jovencel8 que aucizes sancta Agnes, quar ela era encantayris e mudava lo cor de las gens. E quant lo prebost vi que son filh era ressucitatz9 per las pregarias de sancta Agnes, el volc la far deslieurar de la carcer. Mas paor ac del poble que·s leves contra luy. E per so anet se·n am gran dolor, quar no l’ausava deslieurar. E laysset en [son] loc hun visitari que avia a nom Aspazi. E tantost aquel comandet que hom fezes gran foc e que hom la mezes ins. E tantost coma ela fonc ins, lo foc si parti en doas partz e ardet tot lo poble que aqui era. E quant Aspazi ho auzi, comandet que hom li mezes hun glasi per la boca. E quant hom ho ac fach, ela redet l’arma al sieu espos Jesu Christ.

E quant los sieus parens portavo lo sieu cors sebelhir, apenas escapavo a mort am las peyras que lur gitavo los pagas, e quant /28a/fonc sebelhida, sancta Emerancia, sa companhieyra, venc al sieu vas, et encontret los pagas, e reptet los fort. E quant els ho ausiro, lapidero la aqui meteys. E tantost la terra tremolet, e foc e folzers cassegro del cel, e moriro ganre d’aquels paguas. E quant aquo fonc passat, los parens de sancta Emeranciana preyro lo sieu cors e sebelhiro lo am10 sancta Agnes.

E quant venc apres ·viij· dias, los parens de sancta Agnes vengro al sieu vas per far lo revit. E quant velhavo aqui, els viro ganre de donzelas am raubas d’aur e de peyras preciosas, entre lasquals viro sancta Agnes, e costa luy viro hun anhel blanc plus que neu. E sancta Agnes dis an aquels que la ploravo formen que no la ploresso ges coma morta, quar ela era viva en gran gauh e la gloria de paradis. E per aquesta visio, hom fa la festa segonda de sancta Agnes.

11Et endevenc se que la filha de Costanti, que avia a nom Costansa, fonc tota leprosa, e desse que ausi aquesta visio de sancta Agnes, venc se·n al sieu vas, e domentre que estava aqui12 en oratio, hadormi se, es ausi en son cor sancta Agnes que li dis se cresia en Dieu, ela seria sanada. E tantost quant se fonc revelhada, trobet se sanada. E tantost fes se batejar. E fes far sobre lo vas de sancta Agnes una bela capela, e vodet a Dieu virginitat13, e servi aqui Dieu. En tant que per la soa vida que menava, ganre de donzelas se meyro am ela per servir Dieu.

14Et endevenc /28b/se que·l capela que cantava en la gleya de Sancta Agnes era fort simples hom, et ac ganre de temptatios15 del pecat carnal et anet se·n al apostoli que·l dones licencia de penre molher, en ayssi que quant l’apostoli vi la sua simplesa, baylet li son anel que portava e dis li que dices a la emagena de sancta Agnes que era en sa gleya, de part luy, que·s laysses a luy esposar am aquel anel. E tantost quant lo capela fonc davan luy, et ela aparet lo det miech-logua e quant lo capela ac mes l’anel, tiret la ma vas se, e tantost lo capela perdet aquela temptatio mala; ayssi que aquel anel16 estet el det de la emagina.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 71-73. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[10] Sanh Anthoni    [12] Sanh Vincens