Legenda aurea

 

 

 

 

[12] Sanh Vincens

 

Sanh Vincens fonc de noble linatge1, mas el fonc plus nobles de fe et per relegio, e fonc diagues fach per sanh Valeri que li comandet son poder, per so quant sanh Valeri avia la lenga enpachada e quar volia fort estar en oratio et en contemplatio2.

Et apres elh foro per mandamen de Dacia, que era emperador de la cieutat de Valentia, prezes et en una carcer foro mes, e fes que hom no lor des a manjar. E cum En Dacia se pesses que fosso mortz de fam, mandet que hom los li amenes davan. E quant /28c/los vi sas et alegres, el fonc molt irat, per que dis: «Que dizes tu, Valeri, que sotz lo nom de religio, fas contra los establimens dels princips?» E cum sanh Valeri li respos suaumen, sanh Vincens li dis: «Non volhas, payre onrat3, coma temoros suaumen parlar, abans crida aut, am clara vos. Et se tu mandas, payre sanh, que ieu responda». Et sanh Valeri li dis: «Ja ha lonc temps que es passat, filhs, que t’ay comandat la cura de parlar, et ahora, per la fe per laqual nos estam4, a tu comande que·l respondas». Adoncas sanh Vincens se gitet vas En Dacia, disen: «Entro ayssi las toas paraulas de negar [la fe] an parlat. Mas haoras sapjas e conoscas que la fe crestiana te blasma molt5 e denegua audientia, per so quar non parlas, quar blasfemas [e] neguas lo coltivamen de Dieu6», per que adonc En Decia fort irat mandet que l’avesque fos mes en yssilh. Et sanh Vincens, «en ayssi coma contu-
max tu es en tas paraulas e ies molt jove», per yssimple
7 don los autres s’es[paorisso, liat]8 en hun sac lo9 fes metre. E coma tot lo10 sieu cors fos desfach, Dacia li dis: «Digas mi, Vincens, en qual loc trobas tu lo tieu cors mesqui?» Et el li respon tot risen11: «Ieu soy que tostemps avia desirat».

Et adonc l’empera/28d/dor mandet aparelhar totas manieyras de turmens am que lo·s turmentes se non volia obezir12. Et sanh Vincens li dis: «O home non-fizel, be·t pessas que per aquo ieu mi irasca, ans sapjas que ieu vech que tu mi comensas haoras ad aver merce molt mielhs que non solies. Leva te sus, doncas, mesqui, e fay tot aquo que·t volras13 segon la toa maleza. E veyras me plus poderos per la virtut de Dieu, domentre que turmentaras». E per aquestas paraulas, l’emperador comenset a cridar e·ls tormentadors, que am vergas, que am bastos, batesso fort sanh Vincens, [...] «Que·m dizes, Dacia, vec te que tu meteys me venguas dels tieus ‹sanhs›». Et adonc l’emperador ac perdut lo sen e dis: «O turmentadors mesquis, re no fays, per que si pauso las vostras mas? O senhors, ben podes vencer [...], ayssi que de re no·us podo celar de aquo que aguesso fach14. Mas sanch Vincens es delieurans en totz nostres turmens». Per que adoncas los turmentadors las arpas del ferre li meto15 sus los costatz e·l ventre, en tan que de tot del sieu cors yssia gran sanc, e totas las costas li avian trenquadas. E·ls budels ho[m] vesia16 manifestamen, per que /29a/Dacia li dis: «Ajas merce de te, Vincens, per so que tu puescas tam bela juventut recobrar. Ni per que pessas tu vencer los turmens que so mot17 mals?» Donc sanh Vincens respondet disen: «O lengua enverenada del demoni, re non teme los tieus turmens, mas solamen temi aysso molt ieu, que tu te fenges que mi ajas merce. E sapjas que quant te vech irat, may mi alegre, per que ieu no volh que tu amermes a mi negun dels turmens, per so que tu cofesses que iest vencutz [en] totas causas».

Doncas, quant fonc davalat dels turmens e fonc arrapatz del foc, el repres los turmentadors [e] molt alegramen el se cochet de sufrir las penas, per que fonc mes en una grasilha de ferre sobre lo foc creman, sobre loqual fonc crematz. E·ls sieus membres foro sobre lo ferre fermat molt estrehs. E quant lo sanc s’escampava per las flamas, las nafras las unas am las autras se prendieu. E sal18 se gitava sobre lo foc, per so que lo cors de sanh Vincens que era nafratz sautes e que las flamas lo toquesso plus fortmen. Tan cruselmen fonc crematz que los budels del sieu cors yssian foras. Mas lo sanh baro estava sens tot movemen. E regardava vas lo cel, Dieu pregan.

E cum aquo recomtesso los ministres, En Dacia dis: «Oy que faray, vencutz nos ha totz! Doncas, levas /29b/lo d’aquel loc e metes lo en la carcer. Et aqui, sobres penas agudas de ferre e vos lo gitas, e·ls sieus pes e vos li metes en hun cep de fust, e layssas lo aqui estar senes tot solas de home, e que jaga sobres los clavels totz estendutz. E quant sera mort, vosautres m’o tornares dire». E mantenen los ministres crusels obesiro al senhor molt crusel, mas venc li lo Rey del Cel, per loqual sufria passio lo cavalier, e va·l mudar la soa pena en gloria, quar las tenebras de la carcer ero foras gitadas per molt gran clardat que·l Rey del Cel li trames, que la pena de las penas se mudet en suavesa de rozas e de flors, e·ls sieus pes foro gitatz foras dels ceps. Et ac molt gran solas e gran companhia d’angielhs que molt l’onravo. E coma sobres las flors anes cantan am los angiels, moltz suaus cans e meravilhosa suavesa19 s’escapava fort lonh d’els, per que foro molt espaorzidas las gardas quant aquo viro. E tantost se convertiro a Nostre Senhor et a la fe de Jesu Chrit.

E quant ac aysso ausit, En Dacia coma home fol dis: «E que·l podem nos plus far de mal? Vet vos que vencutz em! /29c/Sia mudat en hun liech de mols bels draps, en loqual sia mes per so que nos no·lh fassam plus glorios. E valra may, so m’es a vejayre, que se lo fasiam mort a turmens». E cum el fos portat en aquel liech mol et aqui hun petit se repauses, e tantost ne va yssir l’esperit.

E quant En Dacia ho ausi dir, molt fortmen ne fonc dolens, per so quar ayssi l’avia vencut sanh Vincens, per que dis: «Pueys que ieu non l’ay pogut sobremontar viven, tot lo puniray mort», e per mandamen de Dacia, lo cors de sanh Vincens fonc mes en hun camp per so que bestias e·ls ausels lo manjesso. Mas tantost fonc gardat per los angiels, en ayssi que bestias ni ausels no·l toquero. 20En apres hun corp negre, que[·l cors gardava,] totz los autres auzels menors e majors fasia fugir desse e·ls feria am las alas. Et hun lop que·l volia toquar am sas morsaduras, e lo corp am sos critz lo fes fugir, que quant vi lo cors, am lo cap encli el esgardamen del cors21 el se ginolhet e sse meravilhet de la garda dels angils.

E quant En Dacia ho ausi dire, el se pesset que /29d/vieu ni mort no·lh podia sobremontar, per que mandet que ad una mola fos liatz e pueys qu’el fos prion gitatz en mar, quar pueys que per bestias non pot esser devoratz en terra, que per peysses sia devorat en la mar. E van lo gitar en la mar. Adoncas prieyro los murtriers lo sieu cors, e portero lo e la mar, e van lo gitar layns, mas lo cors fonc plus tost tornat en terra que els. E fonc trobat per una femena matrona e per autres als[quals] ho comtet. E sebelhiro lo onradamen.

22E d’aquest martir dis sanh Augusti: «Lo bonaurat sanh Vincens vencet en paraulas, e vencet en penas, e vencet en cofessios, e venquet en tribulacios, e venquet quant fonc crematz, e venquet quant fonc negatz, e venquet quant fonc mort; e fonc turmentat sanh Vincens per so que fo[s] excer[citatz]23 e fonc flagellat per so que fos ensenhat, fonc calfatz per so que·l sieu cors fos solidatz24 e fonc crematz per so que·l sieu cors fos denegatz».

25Et sanh Ambrosi dis de luy en prefacia de la messa ayssi disen: «Fonc crematz sanh Vincens e fonc calfatz e flagellat. Mas per aysso no fonc vencutz: per lo sanh nom, lo sieu coratge no fonc romputz, plus arden per lo foc del cel que d’ifern; e fonc [plus] liatz per la /30a/temor de Dieu que del segle, e may volc plaser a Dieu que al segle, e mays amet morir segon lo mon que segon Nostre Senhor».

26Encaras may dis sanh Augusti: «Davan los olhs establi meravilhos mirals, so es lo jutge enic27, e lo tortor crusel, e luy, martir no-vencut en la batalha».

Mas saviamen respondet el meteys ad En Dacia disen: «Tormens, carcer, onglas de fer, flammas cozens e las mas ardens: [als crestias es joc]». Adonc En Dacia mandet que·l cors de sanh Vincens liat e tortoyrat e·ls brasses tot dins e defors fosson estiratz, entro que lo cors e·ls osses fosson despartitz et rumputz e que el fos crebatz, ayssi28 que per las nafras li fezes hom yssir lo fetge; de lasquals causas lo cavalier de Christ se risia e blasmava las mas dels crusels quar plus prion no·lh metian las onglas del fer. E quant era e la carcer, l’angil de Dieu lo venc consolar e·l dis: «Leva sus totz segurs, leva sus e sseras ajustatz am la gran companhia molt nobla. O cavalier no-vencut, mols fort causas e mols crusels turmens as pres e·ls has tu vencut!» Crida En Saviesa disen: «Tu sols iest nobles el29 segle e tu sol aportiest dobla30 palma, tu aparelhiest doas coronas!»

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 74-80. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[11] Sancta Agnes    [13] La Convertio de Sanh Paul