Legenda aurea

 

 

 

 

[13] La Convertio de sanh Paul

 

/30b/La convertio de sanh Paul. L’an meteys que Jesu Christ pres mort e passio, sanh Steve fo lapidat lo ters dia d’aost, et sanh Paul las octavas calendas de febrier fonc convertit. Per que la soa convertio mays que dels autres sanhs es tota celebrada, 1tres rasos ne so asignadas: la primieyra, per yssimple, per que negus, per quant que sia pecayres, non si dezesperes de endulgentia que ha aytal colpa; la segonda es per gauh, quar en ayssi coma la Gleya avia aguda persecutio e gran tristor, en ayssi ac alegretat per la soa convertio2; la tersa, quant per lo miracle, loqual Nostre Senhor mostret quant de sobre-gran perseguedor fes gran predicador.

La soa conversio fonc molt meravilhosa per raso d’aquel que fonc en causa, so es Jesu Christ que fes la soa conversio, ont mostret sa meravilhosa potentia, en aysso en que·l dis: «Dura causa es caussigar contra l’agulho», et en aysso que tan sopdamen lo mudet3, quar adonc tantost fo mudatz et respondet disen: «Senher, que vols que fassa?», e dis sanh4 Augusti sobre aquesta paraula: «Mor pels lops l’anhel, e dels lops ha fach anhel: ja s’aparelha a obesir5 qui primieyramen s’esforsava ha persegre».

La se/30c/gonda: per sa meravilhosa saviesa, quar mostra sa gran humilitat, non pas la soa solemnitat. «Ieu, so dis, son Jesu de Nazareth, que tu persegues», e dis la gloza: «Non Dieu ni Filh de Dieu se apela, mas [dis:]  ‹la enferma› [de la] mia humilitat pren e la escama de ton erguelh layssa6. »

La tersa: la soa meravilhosa clementia, que demostra en aysso en que luy estan el fach et en la voluntat de persegre, lo convertit, jasia aysso qu’el agues deforma7 afectio, quar spirava menassas [de] perversa forma8, quar el anet als princips dels jusieus que·l donesson poder9 que totz aquels que trobaria cresens en Jesu Christ prezes. E quar s’i gitava en fach, quar anava per so que los menes liatz en Jerusalem, e per aysso lo sieu cami era malvat; enpero la misericordia de Dieu lo converti.

La segonda: fonc meravilhosa per amor de la despositio, so es a ssaber la lus que venc a luy a la convertio fonc soptamen granda, e soptamen, so dis, lo environet lunieyra del cel. Paul en ayssi avia ·iij· vicis, so es pecatz10: 11Lo primier era audacia12, que·s demostrava en aysso que anet al princip dels capelas, so dis la glosa; lo segon, erguelh, que·s demostra en aysso e que dis que menassas spirava. Lo ters era car/30d/nals entelligentia laqual avia, ont dis la gloza sobres aquela paraula «Ieu so Jesu Christ de Nazareth, que tu persegues»: «Ieu, Dieu dels crestias, parli, que tu cujas que sia mortz e que·l sen juday me13 so pessa». La lus divinal fonc sopta per so que l’espaventes, fonc auta e granda per so que·l aut erguelh ho protestes, fo celicals per so quar la carnal entelligentia en celestial mudes; e pot esser dich que aquest que [aquo] aparelhavo14 fonc en tres causas, so es a ssaber en vos cridan, el lus resplanden, en virtut poderosa.

La tersa: fonc meravilhosa per raso del pacien, so es a ssaber15 de sanh Paul, en que es facha la convertio. En luy foro fachas tres meravilhas deforas, so es a ssaber prostratio, obsecatio o issorbamen e tridu[a]na jejunatio16, quar ·iij· dias stet de manjar. Fonc prostratz per so que·s dresses quant al bayssamen de l’afectio, e dis sanh Augusti: «Protrastz es Paul per so que essorbes, yssorbatz per so que·s mudes, mudatz per so que fos trames, per que vertat fos manifestada». Sanh Augusti dis: «Escarnitz es lo forcenayre e fachs es cresens, escarnitz es lo lop e fach es angilh, escarnitz es lo perseguedor e fahs es predicador, escarnitz es lo filh de perdissio et es dressatz en vaycel de electio». /31a/Es17 essorbatz per so que sia illuminatz: en aquels ·iij· dias en que estet orbs18, li fonc ensenhatz l’avangeli, don dis el que «non l’apres de me, ni fo ensenhatz per home, mas per revelatio de Jesu Christ». E dis sanh Augusti: «Paul dich veray batalhier de Jesu Christ, ensenhat de luy, crucifiat am luy et en carn trebalhat e magresit e glorios am luy, per so que la soa carn sia aparelhada a bonas obras. E pueys lo sieu cors fonc aparelhatz a totas bonas obras, quar el sabia aver fam e aondar sabia, e per tot era totz establitz19, et en totas adversitatz voluntiers estava». Los tirans e·ls pobles quant spiravo lur ira, coma non re la presava20, la persona e turmens coma hun joc d’efans presava, e cujava aysso abrassar, e may voluntiers se gensava en cadena liatz [que] am corona coronatz21, e plus voluntiers prendia las nafras que·ls autres. Aquestas ·iij· causas foro ho son dichas en luy contra tres causas que foro el primier paren: en luy ‹foro contra Dieu Et en Paul de gran prostratio›.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 81-84. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[12] Sanh Vincens    [14] La Purificatio de Nostra Dona