Legenda aurea
[14] La Purificatio de Nostra Dona
La festa de Nostra Dona, la Candalieyra, ha ·iij· noms. Quar es dicha Can/31b/dalieyra per las candelas que hom porta, quar aytal dia Nostra Dona portet el temple aquel que es vera candela, Jesu Christ. Quar en ayssi coma e la candela ha cera e pabil e lum, en Jesu Christ ha cera verges, so es quar pura e neta carn pres de la Virges Maria, ses corruptio, coma l’abelha fa la cera ses ajustamen carnal am autr’abelha1; lo papil [que] es tot blanc signifia l’arma blanqua de Jesu Christ, que es rescosta2 coma lo papil en la cera; [e·l lum] es lum de la divinitat; e tot mostre que se volem venir al temple de paradis, cove que ajam aquestas ·iij· causas, so es a ssaber fe, e bonas obras, e drecha ententio: lo lum es la fe, e·l pabil rescost la ententio, mas la candela en la ma es la bona obra.
3Autre nom ha la festa, quar es dicha Purificatio. E quar en aquel temps femena quant avia agut filh per ajustamen d’ome, non devia intrar el temple de Dieu, quar non era neta corporalmen tro apres ·xl· dias. E apres era tota neta. Et intrava hi am proferta, se fos riqua, de hun anhel e se fos paupra, am proferta de hun parelh de colombos ho de doas tortretz. E quar Nostra Dona avia agut filh non per obra de negun home, mas per virtut del Sanh Sperit, non era pas tenguda de tener aquesta /31c/regla, mas per humilitat la volc gatjar. Et estet ·xl· dias del temple que non hi intret. Et el ·xl·4 intret hi am son filh. Et ofri oferta de paupre.
Et sanh Simeon receup son filh en sos brasses, e·l reconoc per salvayre de tot lo mon, e fes aquesta canso, lo «Nunc dimittis ....» Encaras may es dicha festa d’Aculhimen, quant sancta Anna e sanh Symeon anero a Nostra Dona am son efan, per spiratio del Sanh Sperit.
5D’aquesta festa se trobo aytals miracles: que era una nobla dona que avia gran devotio en Nostra Dona sancta Maria, e fes far una capela costa sa mayo ad honor de luy, e tenia hun capela propi que cantes cascun dia messa de Nostra Dona, laqual messa ela ausia tot dia am gran devotio, e tot quant podia dona als paupres per honor de luy. Et endevenc se que la vespra de la Candelieyra ac donat lo mantel6, e·l endema per vergonja non auset anar a la messa en la capela, tro7 que·l poble se·n fo anatz. Et en apres ela intret e la capela am gran dolor quar non podia ausir messa e gitet si davan l’autar. Et adoncas soptamen fonc raubida, e semblet li que fos en una gran gleya sobre-bela, e vi una gran molteza de verges trob noblamen vestidas venir a la gleya et una /31d/virgis sobrieyremen bela, trop mays que las autras. Et anava davan las autras am corona daurada. E quant totas se·n foron assetiadas, venc una bela companhia de trob bels joves homes, que se assetiero per orde. Et en apres8 venc hun home am gran molteza de ciris ardens e baylet lo plus bel a la Virgis Maria tot primieyramen, que anava primieyra coronada, e pueys als autres e a las autras per orde, e tot darrieyramen a la dona, aquesta que era raubida. E pueys regardet se. Et vi ·ij· tozetz revestitz noblamen coma acolitz, am candalabres et am ciris ardens, e diague e subdiague e capela am vestimens sobre-bels, anans vas l’autar per messa cantar, e semblavo li que los acolitz fosso sanh Laurens e sanh Vincens, subdiagues e diagues9 angils, e·l capela Jesu Christ; e quant agro dich lo confiteor, ·ij· trobs10 bels joves homes comensero el miech-loc del cor la messa, e totz los autres cantero apres lor. E quant fonc hora de proferre, 11la Regina tota primieyra venc proferre son ciri de ginolhs, e totz los autres apres. En apres lo capela speret la dona aquesta que vengues proferre, et ela de re menhs non trachet. Et adoncas la Regina trames li que gran vilania fasia que tan fezes esperar lo capela, et ela /32a/respondet que·l capela enanses sa messa, que ela non volia proferre. En apres la Regina li trames autre messatge que·l dices aquo meteys. Et ela respon coma davan e que so que hom li avia donat non daria ad home, ans ho gardaria per devotio. Et adoncas la Regina comandet al messatge que autra ves l’o comandes, de proferre, si no li tolgues lo ciri12. E cum lo messatge la pregues que proferis et ela non ho volgues far, dis li lo comandamen qu’el avia, que l’ostes lo ciri. Et adonc ela tenc lo ciri plus fort am sas doas mas. E·l autre, doncas, comenset a tirar fort d’autra part. E domentre que l’us tirava de say e·l autre de lay, lo ciri rompet. E la mitat remas al messatge, e l’autra a la dona. Et en aquest tiramen, la dona tornet a sse e trobet se davan l’autar on se era messa, am la mitat del ciri e la ma, de que ac meravilhas e fes gracias a Nostra Dona, que non avia volgut que estes de messa ha festa. E·l ciri pueyssas gueria totz homs que·l toques13 am devotio de tota malautia.
14Troba se que una dona prenh vi en dormens que portava el ventre una gran senhieyra cuberta tota de /32b/sanc, et ac tan gran paor que perdet lo sen, e·l diable escarnia la, que·l semblava que la fe dels crestias avia entre las titinas e d’aqui perdia la; e per re no·n podia guerir. E una nuech, en la festa, aquesta fonc menada per velhar en una gleya de Nostra Dona e fonc de tot guerida.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 84-86. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
