Legenda aurea

 

 

 

 

[16] Sancta Agatha

 

Sancta Agatha era enginoza en la pessa e trop bela per lo cors, et era de Cathena, e colia tostemps Dieu1 en tota sanctetat. Mas Quincia, senescalc de Cecilia, cum fos malvat, e luxurios, et avars, e colen las ydolas, s’esforsava tant quant podia de penre sancta Agatha per so quar ela era nobla; e prendia la quar era nobla femena e que fos tensutz, e quar era luxurios, mal uses de sa beutat, e quar era avars, /34a/que preses de sas riquezas, e quar el adorava2 las ydolas, que las fezes ad ela adorar3.

Finalmen fes la a sse adure, laqual fonc aducha. E Quincia cum conogues4 que de son prepausamen gitar ni moure no·s volgues, baylet la ad una avol femena que avia a nom Afrodosia, es a ·ix· autras avols femnas que totas ero malvadas, e baylet la a lor ·xxx· dias, per tal que la amonestesso e la cosselhesso cossi mudes son bon corratge. En prometen5 bels yoels e per menassas de grans turmens, la cujavo gitar de son bon prepausamen. Et adonc sancta Agatha respondet a lor disen en ayssi: «6La mia pessa es fermada sobre peyra, so es a ssaber sobre Jesu Christ, e las vostras paraulas so bufas, e las promessas, pluejas, e las vostras menassas so coma aygua corren. E per quan que puescas far, per menassas ni per turmens, lo mieu cors no·ys poyria girar». E domentre que desia aysso, plorava, e pragava Dieu, et avia gran talan de venir a la gloria de martiri. E quant la Efrodosia, aquela malvada femna, vi que non la podia con/34b/vertir7 a far pecat8, anet se·n a Quincia e dis li que plus tost emolozir poyria la roqua e far lo ferre mol coma plom, abans que pogues aver lo prepausamen de sancta Agatha.

E quant Quincia ho ausi, comandet que hom la·lh aduces. E quant fonc davan luy, demandet li de qual condicio era. Et ela respondet fort, senes paor, et disen9 en ayssi, que franca era de cors e de noble linatge, segon que sa paraula mostrava. Et adoncas Quincia li dis: «Si franca es en costuma et en la pessa, per que·t mostras10 aver persona servicial?» Et ela dis li: «Quar so sirventa de Jesu Christ, e per amor d’aquo me mostre persona servicial». Respondet Quincia: «Pueys que·t fas tan nobla, per que·t mostras sirventa per obra?» Sancta Agatha respon: «Sobre-granda noblesa es11 en persona que servis Dieu». Quincia li dis que causis: ho sacrifiques als dieus, ho que sufris grans turmens. Sancta Agatha respondet e dis: «La toa molher sia aytals coma es la tua deessa, /34c/o tu sias aytals coma fo lo tieu dieu Jupiter». Adonc Quincia mandet li donar grans gautadas e dis: «No volhas dire enjurias en sa gleysa». Sancta Agata respondet: «Ieu mi meravilhe, cum tu te fassas12 savis, que sias vengutz ha tan granda folia que apeles dieus aquels am losquals no voles ta vida ajustar ni cobrar, ant te tenes ha enjuria qui·t dis que segon lo lor yssimple morras13; quar tu sabes14 que ganre de be t’ay dich, e doncas, fuch a lur companhia e cre en la mia». Quintia dis: «E que valo15 tantas paraulas? Ho tu sacrifia16 als dieus, ho te faray morir am gran turmens». Sancta Agatha respondet: «Se·m amenassas de malas bestias, tantost quant ausiran lo nom de Jesu Christ, s’afranquesiran; se·m menassas de foc, los angils me aministraran am rozada del cel; se·m menassas de plagas e d’autres turmens, ieu ay am me lo Sanh Spirit, per que ieu menespresi totas tas amenassas». Adonc Quincia mandet la menar en la carcer, quar lo cofondia17 en ayssi manifestamen. Et adonc sancta Agata anet18 alegramen a la carcer, coma se fos covidada a manjar noblas viandas, e pregua Dieu que /34d/li dones victoria.

E quant venc l’endema, dis li Quintia que renegues Jesu Christ et adores los dieus, et ela tot ho menespresava19. Quintia20 comandet que hom la pendes e la tormentes fortmen be. Sancta Agata li dis: «Ieu mi deleche en aquestas penas, en ayssi coma hun [que au] bo messatge o quan vech causa de deliechar; hom non pot metre lo fromen el granier ses flagels e ses batemens: en ayssi la mia arma non pot intrar en paradis sens turmens». Adonc Quintia irat comandet que hom li tortoyres las titinas e que hom las li ostes del cors. Et els no las podian aver et am tortos trenquero las li, per son comandamen. Sancta Agatha dis li: «O malvat home e crusel, cossi podes tolre a me, femna, so que tenes am ta mayre? Ieu [ay] tetinas dedins la mia arma, de lasquals ieu noyrissi totz los [mieus]21 sens, lasquals comandiey a Dieu en ma enfancia».

Et adonc Quintia comandet que hom la tornes en la carcer, e que metge non hi intres, ni pa ni aygua no·l fos aministrat. Et entorn mieja-nuech, venc hun hom vielh, portan lum e ganre22 de metgarias, e dis li: «Jacia aysso que Quintia ses cen23 te aja donatz ganre de tormens e t’aja tormentada greumen, ieu /35a/era aqui quant tu sufertavas aysso. E vi que tas titinas te fes tolre: ieu te aporte am que deves esser curada e guerida». Sancta Agatha respondet li e dis: «Negun temps non doniey ha mon cors carnal medicina, e sseria·m laja causa se so que ay gardat lonc temps perdia», e lo vielh hom li dis: «Non ajas paor, que ieu so crestia», et ela dis: «[E de que] auray paor, cum tu sias vielhs de ganre de dias et ieu sia greumen tormentada, que negus hom non auria de me voluntat? Enpero, payre, ieu te fay gracias quar tu me volias guerir», e dis li el: «Per que tu no voles que ieu te sane?» Sancta Agata respon: «Ieu ay senher Jesu Christ que am sa paraula gueris, e se·s vol, pot me guerir e curar». E·l prosom vielh risen dis li: «Ieu soy apostol, et el me tramet a te que el nom de luy sias guerida», e tantost sanh Peyre, l’apostol, desenparet l’i. Et ela casen en terra fes gratias a Dieu e trobet se guerida e de sas tetinas e de sas nafras; e las gardas, per gran lum que viro, de paor anero se·n e sse·n fugiro, e preguero li que se·n yssis, et ela [dis] que non plagues a Dieu que se·n fugis, ni perdes la corona de pacientia, «ni bayle mas gardas a tormen».

Aprop ·iiij· dias, dis li Quintia que /35/ela adores los dieus, ho el li daria plus greus tormens, e sancta Gatha respondet li e dis en ayssi: «Aujas, hom fol, las tuas paraulas so fadas e vanas. Hom mesqui, senes sen e senes entendemen, cossi vols tu que ieu adore peyras e que laysse lo Dieu del Cel que m’a sanada24?» E Quintia li dis: «E qui es aquel que t’a sanada?» Et sancta Agata respon: «Sapjas que Jesu Christ, lo Filh de Dieu, m’a sonada». E Quimtia li dis: «Et encaras ausas nomnar Jesu Christ, cum tu sapjas que ieu no l’ause nomnar ni·l vole ausir nomnar?» Et sancta Agata respondet li: «Sapjas que aytant quant ieu vieuray, me pessaray e parlaray de Jesu Christ am tot mon coratge». Et adonc Quintia li dis: «Ieu veyray aras se·t guerra Christ». E mantenen el comandet que hom la envolopes en carbos vieus tota nuda. Et en ayssi coma los ministres ho fasian, fonc fort gran terra-tremol per tota la cieutat, en tal guisa que una part de la paret que tombet aussis ·ij· cosselhs de Quintia, per que tot lo poble venc a luy cridan e disen que per lo crusimen de la sancta femna sufrian els aytals tormens, per que Quintia ac gran /35c/paor de la terra-tremol e del escomove[me]n del poble e comandet que hom la meses en la carcer, en loqual loc ela oret en ayssi: «25Senher Dieu, Jesu Christ, que m’as creada, e m’as gardada en ma enfancia entro ayssi, et as gardat lo mieu cors de tota lageza, e m’as fach vencer los tormens, e·m doniest virtut de vencer lor, e·m donies pasciencia en mos tormens, recep lo mieu sperit, que vengua a la toa misericordia». E cant ac facha la oratio, et ela reddet l’arma a Dieu.

Et en ayssi coma los fizels ongian am nobles ongemens lo cors e·l metian el vas, hun jovencel venc, vestit de molt belas26 vestimentas blancas, lasquals pueys non foro vistas en aquelas partidas. Aquel jovencel venc al sieu vas o al cors, e pausava li una taula de marme el sieu cap, e mantenen se departi davan totz. Et es scrich en aquela taula: «La sancta pessa es agradablas, e honor a Dieu, e deslieuramen de la terra», lasquals paraulas so entendudas en ayssi: pessa sancta ac l’esposa, et en ayssi se ofri, e dona honor a Dieu e deslieuramen a la terra. E quant aquest miracle fonc divulgat, los gentiels e·ls juzieus feyro far lo sieu vas molt onradamen.

Et en ayssi coma Quintia serquava las riquesas de la sancta, dos cavals se pelejavo entre lor, e·l us lo /35d/va mordre, e·l autre lo fer am los pes, en guisa que en l’aygua lo gitero. Et hanc pueys no fonc trobat lo sieu cors.

E passat hun an, e lo dia del nayssemen, hun gran puech que era costa la cieutat gitava de ssi gran foc, e davalava ayssi coma gran fluvi de aquel mon, e fondia la terra e las roquas, e decorren27 venia a la cieutat [am molt gran abrivamen]28; et adonc la gran mouteza dels pagas fugiro al vas de la sancta verges, e presero hun drap am que era cubert lo sepulcre de la verges, e pausero lo contra lo foc, per que demantenen lo foc remas, que hanc oltra non passet.

29Sanh Anbrosi dis de aquesta verges e la prefacia: «E molt bonaurada verges e nobla, que per la honor del sieu martiri fonc glorificada pel sieu Senhor! E molt nobla, gloriosa e per dobla beleza ennoblesida, que entre los tormens presa, fozis illuminada, e visitada per l’apostol, et sanada de las titinas, et sus am Jesu Christ, sus resceupuda el cel, e non remens que fozis gloriosamen sebelhida: al cap foro los angiels resplandens; et ac sanedat de pessa».

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 90-96. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[15] Sanch Blase    [17] Sancta Juliana