Legenda aurea

 

 

 

 

[17] Sancta Juliana

 

/36a/Sancta Juliana fonc sposa a hun prebost de Nicomedia et hanc am luy no·s volc ajustar, se no que·s bateges. E quant lo payre de luy vi aysso, comandet que hom la despolhes e que hom pueys la bayles a sson espos; en ayssi fonc fach.

E quant l’espos la tenc, et el li dis en ayssi: «La mia amigua, dolsa Juliana, per que mi as en ayssi escarnit?», alqual ela respondet1 e dis: «Se tu adoras lo mieu Dieu, ieu faray tot so que·t volras, d’autramen no sseras mon espos ni mon senhor». Et adonc el respondet li: «La mia cara dona, ieu non pode pas ni far[ay] aysso de que mi requires, quar l’emperador mi faria ostar lo cap». Et ela respos: «Demas que tu temes l’emperayre mortal, per que ieu non dech ben temer l’emperayre non-mortal? Fay tot so que volras de mi, que ja no·m dessebras». Et adonc l’espos comandet que hom la bates greumen am vergas, e que hom la fezes pendre pels pes de nuehs e de dias, e que li gites plom fondut sus pel cap. E quant lo malvat vi que totz aquetz tormens no·lh nozian, comandet la liar am grans cadenas e que hom la mezes en la carcer.

/36b/E quant [fonc] en la carcer, lo demoni venc a luy en manieyra de angiel e dis li en ayssi: «Juliana, ieu so angiel de Dieu, que m’a trames a tu per so que t’amoneste que sacrifies a las ydolas, per so que plus non sufres tormens ni no mueyras a tan mala mort». Adonc sancta Juliana preguet Dieu am grans lagremas e dis en ayssi: «2Senher3 Dieu, no·m laysses perir, ans te plassa que·m mostres qui es aquest messatge qui aytal causa mi a amonestada». E tantost venc li una vos del cel e dis li que aquel messatge prezes e que·l fezes variar qui era. E cant ela l’ac liat ben fort, ela li demandet qui era. Et el respondet que demoni era e que son payre l’avia a luy trames per so que la4 dezencuzes. Et adonc sancta Juliana demandet li qui era son payre. Et el respos que Belsabuc, loqual lor mandava far tot mal, o se non lo fazian5, los faria fortmen batre, quar los crestias los vensian, «e per so, dis lo demoni, ieu say be que per mon gran dezastre soy a te vengut, quar no·t pode6 dessebre». Cofesset li enquara may lo demoni que adonc se alonhava mays dels crestias quant hom vol sacrar la messa e quant estavo en oratio ni auzian los sermos. E quant li ac dich tot aysso, sancta Juliana pres /36c/lo, e liet li las mas tras l’esquina, e mes lo sotz los pes, et am la cadena am que era liada, batet lo formen. Ayssi que·l demoni cridava molt e pregava li disen: «Madona Juliana, ajas merce de mi!» Adonc l’espos de lhies comandet que hom la gites de la carcer. E domentre que se·n7 yssia, tirava apres si lo demoni8 liat, e·l demoni pregava li fort e desia: «La mia cara dona, no volhas far de mi plus vostre esquern, quar tal m’aves adobat que degun temps may non auray poder de mi, e meravelhi mi fort de vos que no·m9 ajas merce, quar los crestias solo esser gens cortezas e graciosas», mas per sas paraulas non remas que ela no·l tires per totas las carrieyras, e quant l’ac pro trigossat, gitet lo en una privada.

E quant hom l’ac amenada ha son espos, el comandet que hom la mezes en una roda, en laqual trenquet li hom totz los osses entro a las meolas. Mas l’angiel de Dieu venc mantenen, e trenquet la roda, e luy gueri e ssanet. E quant aquels que [aqui ero] o viro, aquel miracle, e o regardavo, convertiro se ·iiijc· homes e ·xxx·10 femnas, e tantost an11 aquels que s’ero covertitz hom tolc las testas. Et adonc lo prebost fes aparelhar una gran ola plena de plom que era fundut. E tantost aquel plom tornet coma hun bel banch d’aygua. E quant l’espos vi aysso, maldis sos dieu, quar no podian punir una pieusala /36d/laqual lor avia fachas tantas de enjurias, e comandet que hom la descapites.

Et ayssi coma hom l’amenava, ela encontret lo demoni que avia cofondut. Et fo en guia de hun jovensel. E tantost quant la vi, pres si a·l cridar e dis an aquels que l’amenavo: «No·lh volhas perdonar, quar los nostres dieus a trop mal cofundutz e me a batut anuech trop greumen. E per so, fays li segon que ha furat». E quant sancta Juliana l’ausi, levet hun pauc los huelhs, per so que vis qui era aquest que parlava en ayssi ta fort, e tantost aquel demoni que rodava l’o cridet e dis ayssi: «Desastrat, e que faray, que encaras cresi que·m liera e·m batra?»

E ayssi cum l’agro decollada, sos espos ac a far e quant passava la12 mar, el neguet am ·c·xxxiiij·13 homes, losquals negatz en la mar ac gitatz el a la riba, e foro manjatz per cas e per auzels.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 96-98. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[16] Sancta Agatha    [18] Sanch Valenti