Legenda aurea

 

 

 

 

[19] La Cadieyra de sanh Peyre

 

La festa de la Cadieyra de sanh Peyre es trobada e colta quar aytal dia1 sanh Peyre fonc en Antiocha levatz et onratz en la cadieyra, e per autras causas et rasos per que aquesta festa fonc trobada. Quar hun dia, quant sanch2 Peyre predicava en Antiocha, lo princip Theofilh li dis: «Peyre, e per que me ostas mon poble ni lo3 fas a tu virar?» Et hanc sanh Peyre no·s laysset per luy de predicar. E cant lo princip ho vi, fes lo4 metre en carser e comandet que hom no·lh dones a manjar ni a beure, e quant ac aqui estat longamen, entro que defalhia de fam, hun dia el levet los huelhs vas lo cel e dis: «Jesu Christ, ajudayre d’aquels que so en tribulatio, Senher, ajuda me quar defalhe», e Mon Senhor respon li e dis: «Peyre, creses tu que ieu t’aja desemparat? Non ho cresas pas, quar aparelhat es que te ajudara e prop es ayssi».

E quant sanh Paul lay ont era ausi dire que sanch Peyre era en carcer, venc tantost al princip Theofilh e dis li que el era trop bon maestre en fusta ho en peyra ho bon penjeire, en tant que·l princip /37c/li preguet fort que estes amb el en sa cort, e remas en sa cort. E quant venc hun dia, amagadamen intret se·n a la carcer on era sanch Peyre, e quant vi sanch Peyre que era emblasmat de fam, ploret se fortmen, e correc lo abrassar, e dis en ayssi: «Lo mieu car frayre Peyre, regarda me». Et adonc sanh Peyre obri los huelhs. E quant [vi] sanch Paul, pres si a plorar fortmen. Et hanc no·lh poc sonar mot. Et adonc sanch Paul obri li la boca molt greu e mes li la vianda dins, en tant que sanh Peyre fonc hun pauc cofortatz per la vianda que hac presa, et abressero se l’us l’autre e plorero5 se ambedos.

E quant sanh Paul hac aqui estat una pausa, pres comjat de luy, e tornet se·n al princip, e dis li en ayssi: «O princip, la toa gloria e·l tieu poder es grans e la tua noblesa, per que non se deu far que tu tenhas en carcer tan paubre home, ni tan vial, ni tan pelhos coma sanch Peyre es. E d’autra part, se tu lo gitas6 de la carcer, el te poyria de quecom servir, quar segon que hom dis, el ha poder de mortz ressucitar e de malautes guerir». Adoncas lo princip dis a sanh Paul: «Paul, [faula] es en ayssi cum tu dises, non ho cresas, quar se agues poder de mortz ressucitar, el /37d/si deslieurera de la carcer». E sanh Paul respon al princip: «Cum tu as ausit dire, lo Dieu dels crestias volc esser liatz e crucifiat per son grat, quar se·s volgues, be se·n fora gardat. E per so sanh Peyre volc per lo sieu Dieu esser encarcerat et estar per son grat». Adonc lo princip dis ha sanh Paul que el feses tant am sanh Peyre que ressucites son filh que avia estat mort ·xiiij· ans. Adonc sanh Paul correc se·n am gran gauch ha sanh Peyre en la carcer e dis li que ressucites lo filh del princip, quar el ho avia promes al princip. E sanh Peyre respos e dis li: «Paul, gran causa as promeza, enpero leugieyra es se plas a Dieu»; adonc lo princip fes gitar sanh Peyre de la carcer. E quant sanh Peyre ac estat una pausa abocatz en oratio, tantost lo filh del princip reviscolet.

E quant lo princip vi lo miracle, converti si a Dieu am tot lo poble de Antiocha7, e bastiro una bela gleya, en laqual feyro una granda cadieyra es alta, e levero sus sanh Peyre per evesque, per que totz lo poguesso veyre; et en aquela gleya estet e prediquet ·vij· ans. Et apres ·vij· ans, anet se·n a Roma, e quant fonc en Roma, lo pobol fes lo apostol[i] e levero lo en la cadieyra. Et aqui estet ·xxv· ans.

8De sanh Peyre fa hom ·iij· vetz festa per moltas /38a/rasos: per previlegi, l’autra es per offici, l’autra per benefici9, l’autra per deude, l’autra per yssimple. Quar sanch Peyre fonc davan totz los autres apostols previlegiatz en tres causas, per lasquals ·iij· causas la Gleya fa de luy ·iij· ves festa: la primieyra, quar el fo de majer auctoritat que los autres, quar fonc princip dels autres et hac las claus del regne del cel; la segonda, quar fonc de majer amor, quar may amet10 Dieu que los autres apostols, segon que·s troba en scrich en molces lox; la tersa, quar fonc de majer virtut, quar a la soa umbra eron gueritz los maleutes.

Per autra raso: per lo offici, quar el fonc11 prelat sobres tota la Gleya de tot lo mon.

12L’autra raso es pel benefici, quar el ac poder de liar e de absolve e quar el atressi nos deslieurava de tres manieyras de pecatz, so es a ssaber de cogitatio, de parlar e de obra.

13L’autra raso es per yssemple, per so que·l pecayre no·s desespere de Dieu, quar el fonc pecayre cum nos em.

14L’autra raso es quar, so dis sanch Clemens, que quant sanh Peyre [fonc] a la intrada15 d’Antiocha, tot lo poble venc a luy pes nutz e demandero li perdo, quar avian cresut ha Symon l’encantayre, que era contra la ley de sanh Peyre. [E quant sanh Peyre] vi lo repentimen, fes grans gracias a Dieu. Et adonc lo /38b/poble davan luy totz los endemoniatz li aportet, e tantost quant sanh Peyre ac Dieu pregat per lor, totz foro deslieuratz del poder del diable e gitero si de ginhols16 davan sanh Peyre; e quant lo poble vi aquest miracle, batejero se ben detz melia homes, ayssi que·l princip Theofilh det sa mayo a far una gleya ad honor de Dieu, en laqual fes far una gran et alta cadieyra ont sanch Peyre prediques al poble, per laqual raso fa hom aquesta festa.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 99-101. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[18] Sanch Valenti    [20] Sanh Mathyas