Legenda aurea

 

 

 

 

[2] Sanh Esteve

 

Sanh Esteve fo primier martirat per Dieu. Sanh Esteve fo hun dels ·vij· diagues aordenatz pels apostols, que quant li cresen foro multipliatz apres la assentio, fo bregua entre los convertitz dels paguas e·ls conver[ti]tz1 dels juzieus, quar las vevas dels primiers ero may greujadas en servi que las juzieuas, et adoncas los apostols ordinero ·vij· diagues que se·n prezesso garda, e d’aquels sanh Esteve fo principal.

E fasia ganre de miracles manifestz, per que li juzieu li portero eveja e volgro lo aucire, per que hun dia disputero per venser luy davan /14d/totz. E quant non pogro respondre a la soa savieza e pueys quant viro que no·lh podian disputan sobremontar, feyro venir ·ij· fals testimonis que l’acuzesso de ·iiij· causas: de blasfemia2 que avia dicha contra Dieu, e contra Moysen, e contra la ley, e contra lo temple. Et adoncas totz aquels que ero aqui viro la soa cara resplenden coma d’angilh, e·l princip del[s] evesque[s] demandet li si era vertat so que aquilh3 desian. Et adonc comenset se ha dezencusar de la primieyra causa: quar hanc [a] Dieu non dis blasfemia, an era be Dieu de gloria, quar totz sols la dona, et en luy sol es gloria, et a luy tot sol sa creatura deu donar o redre gloria. E pueys excuset se de Moysen: quar fo ferven en la amor de son prosme, e fo poderos a far grans miracles, e fo fort familiars de Dieu, en tant que soen parlet am luy en aquesta vida. E pueys excuset se de la ley: quar Dieus l’avia donada. E pueys del temple: quar Dieus l’avia mandat far, quar Moyses l’avia fach far, lo tabernacle que era el temple, e quar hi era l’arca del testamen. En ayssi lausan aquestas ·iiij· causas, proet que4 aquels que l’acusavo5 de blasfemia eron mensorguiers.

Et pueys comenset los juzieus a rrepenre, quar en ayssi coma lors payros avian aussitz los prophetas, et els volian aussire /15a/los crestias. Et els adonc comensero se a torbar e fremesir contra luy. E quant el ho vi, dis lor que el vesia Jesu Christ estar a la dextra de Dieu; adoncas els coma fols cridero contra luy, e ssarero las aurelhas que no·l6 poguesso plus ausir, e gitero lo foras de la cieutat. Et aqui ·ij· fals7 testimonis, que primiers l’avian acusat, pausero las raubas als pes de Saul que las lor gardes. E pueys aquels gitero peyras contra sanh Steve totz primiers, e pueys li autre. Et adoncas, quant el vi sa mort, preguet a Jesu Christ que prezes son spirit. E pueys aginolhet se per preguar per sos enemix, que Dieu lor perdones lors pecatz. Et en apres el s’adormi en Nostre Senhor. E mostret la gran caritat que avia a sson prosme quar pregan per lor s’aginolhet, e non ges per se. Et sanh Gamaliel e Nichodemus sebelhiro lo el cam de sanh Gamaliel. E pueys li juzieus comensero a persegre los crestias tan fort que tutz se·n fugiro, sals dels apostols que ero plus fort.

Et sanh Steve ressucitet ·vj· mortz, e las flors que hom pausava sus lo sieu autar pueys guerian los malautes, quant las metia8 hom sobre lor, e rredero la vista /15b/ha ·vij· orbs.

9Hun hom, Marcial per nom, sarrasis, non si volia converti per quant que sos genres crestias li disses. Et una ves fo malaute greumen. Et sos genres pres de las flors dessus l’autar de Sanh Steve e mes las rescostamen sotz lo cabes del malaute sarrazi10. E pueys el s’adormi sus las flors, e soptamen revelhet se, e cridet que tost anesso per l’avesque11. E quar ero deforas, venc son capela; e dis que el creyria vertadieyramen, e pregava que·l batejes, e tot dia [pregava e desia]: «Christ, pren lo mieu sperit».

12Una dona avia gran malautia, de laqual non podia gueri per re que hom li fezes, e finalmen demandet ne cosselh ad hun juzieu, et el anet li baylar hun anel am una peyra que lo·lh lies a la carn nuda. E quant ho ac fah, no li tenc pro. E pueys anet se·n a la gleya de Sanh Steve. E quant lo preguava, soptamen trobet se guerida, e la corda ses desliar e·l anel ses rompre sautet en la terra.

13Una dona remas veva de son marit am ·vij· filhs et ·iij· filhas14, et hun dia feyro la irida. Et ela en sa ira maldis los, e la ven/15c/gansa de Dieu fo a la paraula de la mayre aparelhada. E totz ·x· foro feritz de hun mal de tremolamen de lors membres, per que foro molt dolens. E de vergonha non auzero remaner en lor terra. Et aneron se·n marritz pel mon, e per tot hom los agachava coma per miracle, tan tremolavo tuh. Et ·ij· de lor, hun frayre et una sor, vengro ad una cieutat ont era sanh Augusti. E comtero li cum lor era pres. E pueys anero a la gleya de Sanh Esteve, ·xv· dias davan Pascas, e preguero li que lor acabes salut am Dieu; e·l dia de Pascas, lo frayre intret se·n dedins las regias am gran fe et am gran devotio. E preguet sanh Esteve que·l des salut, e soptamen, vesen del poble, levet se sas e sals. Et fonc menat ha sanh Augusti, et el fes ne sermo al poble. E domentre que el predicava, sa sor, que era al sermo e que era tremolan, intret se·n dins las regias e coma se fos adormida, levet se guerida.

Lo martiri de sanh Esteve fonc fach l’an de la assentio de Nostre Senhor lo ters dia d’aost, quant hom fasia la soa translatio. Mas la Gleya ha mudada la festa l’endema de Nadal, quar magers es lo martiri que la enventio.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 40-42. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[1] De sant Thomas    [3] Sanh Joan Evangelista