Legenda aurea
[20] Sanh Mathyas
Sanch Mathias fonc mes el loc de Judas. De Judas se troba que ac hun payre que avia nom Ruben, et sa mayre avia nom Ciborea, ayssi que sa mayre somiet hun ser quant ac agut affar am son marit, que conceuput avia et enfantaria hun efan trop malvat, ayssi que comtet lo sompni a sso marit am grans plors, e·l marit dis li que sol sompni avia fach e fadamen parlava e que estes suau; ayssi que apres hun temps, ela ac hun efan, et ayssi que quant lo payre vi l’efan, los parens agro gran paor e foro en cossirier que·n farian, ayssi que no·l volgro /38c/aussire, mas que·l meyro en hun vaycel; e tantost las ondas menero lo en una irla que ha nom Escarioth, e per so1 el ac nom Escarioth.
Et endevenc se que la regina d’aquela terra, que non avia ges d’efan, anava deportan viro aquela irla, e quant vi lo vaycel en l’aygua ont era Judas, comandet a ssas gens que visso que avia en aquel vaycel, e quant ela vi l’efan Judas tam bel, sospiret fort, e dis en ayssi: «Ec Senher Dieus, se ieu ne pogues hun autre aver aytal!»; e fes noyri tot secretamen Judas, que hanc so marit non ho saup. Et hun dia ela si fes prenhs, et apres hun temps, ela si mes el liech, e dis que aquel efan avia agut, en tant que las novelas corregro per tot lo regne que la regina avia agut effan, e fonc gran lo gauh per tota la terra; e fes hom noyrir Judas molt delicadamen coma filh de rey.
E quant venc apres2 hun temps3, la regina conceup del rey et ac hun filh, e quant amdos los efans foro grans ni se4 deportavo, Judas macava lo filh del rey e·l fasia plorar tot dia, e quant la regina ho ausi5 dire /38d/ni·s pessava que Judas no·l tayssis res, macava6 lo fortment, ayssi que per aquo Judas no layssava de macar lo filh del rey. E quant venc apres una pessa, la vertat fonc trobada que Juda non era pas filh del rey ni de la regina, mas que era estat trobat en la mar. E quant Judas ho vi, ac gran vergonja. Et hun cer el pres lo filh del rey et aussi7 lo. E quant l’ac mort, fugi se·n en Jerusalem e mes se en la cort de Pilat, e quant Pilat vi que era be malvat e fals coma el, et el amet lo fort e fes lo major de sa cort, e que de tot lo obesisso.
Et endevenc se hun dia que Pilat estava en una fenestra, e vi hun trop bel pomier carguat de pomas en l’ort de Ruben, payre de Judas, ayssi que Pilat non sabia pas que Judas fos filh de Ruben, ni Judas non sabia qui era son payre ni sa mayre, e pres tant gran talan a Pilat d’aquelas pomas que hanc per pauc no·n mori. E preguet a Judas que li agues d’aquelas pomas, «se que no, moriray per lo talan que me·n es pres», e tantost Judas montet sus lo pomier e pres d’aquelas pomas. E do/39a/mentre que las8 prendia, venc son payre Ruben, de cuy era, e pelegero se fortmen amdos de paraulas. Et apres las paraulas, de bos cops se dero, ayssi que Judas pres una peyra, e feri Ruben son payre sus el cap, et aussis lo, et anet se·n am las pomas9, e comtet ho a Pilat, cum li era pres. E quant venc lo cer, hom trobet Ruben mort. E cuget s’om que fos mort de malautia sopta. E quant venc l’endema, Pilat donet a Judas tot quant avia Ruben e det li sa mayre per molher, la molher que era de Ruben.
E quant venc hun dia, Cibaria, la molher e la mayre de Judas, sospiret fortmen10. E Judas preguet li fort que·l dices que avia. Ayssi que ela dis que son efan avia en la mar gitat e per so plorava se, e quar avia atressi trobat son marit mort. Ayssi quant11 Judas ac aysso ausit, reconoc se cum li era pres e trobet se am se meteys que el avia son payre mort e ssa mayre presa per molher. Et ac gran dolor, e desamparec sa mayre, et seguet Nos- tre Senhor, et empetret am Dieu perdo. En tant que Nostre Senhor lo /39b/fes apostol et amet lo tant que apres lo fes son procurador, que portava so que hom dava a Nostre Senhor. E quant ho ac tengut hun temps, tornet se layre, en tant que hac gran dolor del enguen que hom avia portat a Nostre Senhor cebelhir, quar non l’avia hom vendut, per so que el12 panes so que hom n’agra agut, en tant que per la soa cobezesa e per la soa malvestat vendet Nostre Senhor ·xxx· deniers13, e cascun denier valia ·x· deniers cominals. E quant se reconoc que avia Nostre Senher vendut, penedet se·n, e tornet los ·xxx· deniers14, e quant vi que no·ls volian penre, anet se·n pendre pel col, ayssi que lo ventre li yssi e tot quant avia dedins.
Per so endevenc se hun dia entre la assentio e Pantacosta que los apostols ero essemps hajustatz, e quant sanh Peyre vi que mermatz ero de hun apostol, levet se entre los autres e dis que mestiers era que tornesso calacom el loc de Judas que prediques am lor lo nom de Dieu e la resurectio; et establiro ne ·ij·, Joseph, que fonc frayre de sanh Jacme Alphei, et sanh Mathia, e mesero se totz en oratio, e dissero /39c/en ayssi: «15Senher Dieus, tu que sabes tot quant es, demostra nos qual d’aquetz dos es plus dignes de esser apostol en loc de Judas». En tant que la sort tombet sobres sanch Mathias, e fonc fach apostol quar Nostre Senhor Dieu trames sobre luy hun rach de gran clardat.
E quant sanch Mathias fonc fach apostol, anet prediquar lo nom de Dieu en Macedonia, en tant que·l poble lo volc aussire, e dero li hun beuratge que essorbava tot home que·n begues, e tantost et el senhet aquel beuratge - e non sabia que fos vere - e bec lo. Et hanc nulh mal no·lh fes. En tant que en aquel poble avia ben ·ijc· orbs que avian begut d’aquel beuratge. E tantost que sanh Mathias lor ac mes la ma sus els caps, tost cobrero la vista.
16Endevenc se hun dia que·l demoni aparec an aquel poble en forma de hun efan, e dis lor que auciseson sanch Mathias, quar el am sa predicatio los volia destruir totas las ydolas. En tant que lo poble serquet sanch Mathias ·iij· dias, que hanc no·lh pogro trobar. Et el quatre dia, et el fonc manifestatz al poble e dis lor: «Ieu so aquel que serquas». E tantost preyro lo, e liero li las mas tras /39d/la squina, e meyro li una corda al col, e batero lo fort, e meyro lo en la carcer17; e quant fonc en la carcer, los demonis venian a luy e menassavo li, mas no ss’ausavo18 de luy apropgar. E quant aqui ac hun pa[u]c estat, Nostre Senher venc a luy am gran lunieyra, e trenquet li los liams, es obri li la carcer19, e comandet li que anes prediquar lo sieu nom; e fes ho, en tant que trobet d’alcus homes que no·lh volgro creyre de re que lor20 dices. E quant el ho vi, dis lor que els devian anar totz vieus en yfern. E tan leu non ho ac dich, que la terra s’obri, e tombero se en yfern. E quant los autres ho viro, convertiro se totz a Dieu.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 101-104. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
