Legenda aurea

[21] Sanh Gregori

Sanh Gregori fonc de linatge dels cenadors de Roma, e son payre avia nom Gordia, e ssa mayre, Yssalina¹. En tant que feyro ensenhar sanch Gregori, que fonc gran clerc en philosofia, e quant sanh Gregori vi que grans clerc era e grans riquesas avia, venc li en cor que·s meses en religio. Et estet gran temps que non sabia en qual si meses. E venc li en cor que tantost quant /40a/son payre fonc mort, basti ·vj· mostiers, e fes ho en Cecilia, ad honor de sanh Andrieu, ayssi que det hi tot l’aur que avia, en tan que remas paupres; e fasia grans penedensas, que hac gran malautia, que venc tro a la mort.

²Endevenc se hun dia que el mostier ont el era abat, ni morgue non hi servia, l’angil aparec li en guia de pelegri e demandet li misericordia ploran, e dis que sanh Gregori li fes donar ·vj· deniers d’argen. E quant se·n fo anatz, aquel dia mezeys tornet al mostier e dis que raubat l’avia hom, e sanh Gregori fes li donar autres ·vj· deniers d’argen, e quant venc al ters dia, tornet e demandet almorna am grans lagremas. ³Ayssi que sanh Gregori dis a son bayle que se avia re, que·l des almorna, e·l bayle dis li que re non avia mas l’escudela del argen am laqual la mayre de sanch Gregori mandava⁴ tot dia am de la cosina. E comandet que hom la·lh dones, ayssi que·l paupre, so es a ssaber l’angilh, la pres am gran gauh et anet se·n am ela alegres. E apres el revelet ha sanh Gregori que el era angil de Dieu.

Et endevenc se hun dia que sanh Gregori passava pel /40b/mercat de Roma, e vi trop bels ·ij· efans a vendre, que semblavo angilhs, e demandet als mercadiers de qual [terra] los avian agutz. Et ilh respondero que de Bretanha. Adonc sanh Gregori [demandet] se ero crestias, e hun dels mercadiers respos li que ans ero be pagas, e sanh Gregori quant ho ausi, ploret fortmen e demendet lor cossi avian a nom, e·ls mercadiers responderon que els ero angilhs et avian nom Angilhs. Adonc sanh Gregori dis: «Sertas, bos noms an els. Quar Angilh vol aytan dire coma  semblan d’angilh ». Adonc sanh Gregori anet se·n al apostoli e preguet li caramen que·l laysses anar ad aquelas gens covertir. E cant se fos mes el cami, lo poble de Roma fonc fort irat quar s’era de lor partitz e dissero al apostoli grans vilanias quar l’avian layssat anar. En tant que l’apostoli lo trames querre que tornes atras. E quant fonc tornatz a Roma, l’apostoli [lo fes] cardenal diague et absols lo de sa badia don era abatz.

⁵Et endevenc se hun dia que li fluvi de Roma cresquero tant que deroquavo las mayos, e sobre l’aygua anavo grans serpens am hun gran drac. ⁶Ayssi que Dieus volc que las serpens moriro et aquel drag, e foro tiratz a riba. /40c/En tant que pudigro tant que tot l’ayre corrompero. Ayssi que tot lo poble ne fonc malautz greumen. En tan que l’apostoli Pelagi ne mori. E quant fonc mortz, tot lo poble de Roma elegi en apostoli sanch Gregori, et el contrastet hy aytant quant poc, e quant fonc sagratz, fes son sermo, e preguet lo poble que pregues Dieu per aquela pestilencia; en ayssi que hun dia ne moriro davan luy ·lxxx· homes, e quant el ho vi, preguet lo poble caramen que preguesso Dieu. Et adordenet que aqui dices hom las letanias e fezes hom processio; e quant venc lo cer, pesset se·n fugir de nuech, mas lo poble ho conoc e meyro gardas al yssen de Roma, e quant el ho vi, loguet hun mercadier que·l mezes en hun tonel e que·l gites de Roma, e fugi se·n el desert, et estet en una roqua tres dias, ayssi que serquava lo hom en diverses lox. Et hun dia vi hom dissendre hun gran foc del cel aqui ont el era, e li angil que pojavo e dissendian, e quant lo poble ho saup, pres lo hom d’aqui ont estava rescos. E fes lo hom apostoli, de que·l desplac fort.

E quant fonc fach apostoli ni vi que aquelas malautias del poble non remanian, comandet que hom fezes processio per las /40d/carrieyras de Roma e que hom portes la emagena de Nostra Dona, que era trop bela, que sanh Luc avia facha, ayssi que tota aquela enfictio e corruptio del ayre se·n anet, e·l cel tornet totz clars, en tan que en l’ayre latz la emagena ausi hom los angiels cantar: «Regina celi, letare, alleluia». E tantost sanh Gregori [vi] en hun dels castels de Roma hun angilh que estugava hun glasi tot sanguinen en sa coltelieyra, e conoc adonc sanh Gregori que aquela corruptio del ayre e las malautias del poble volia Dieus que remazesso.

⁷Troba se que sanh Gregori era tant humials que no volia que nulhs hom lo lauzes, ans fonc fort iratz contra hun sanh evesque que·l trames unas letras en lasquals lo lausava fort, e desplasia li tot hom que·l lauses de re, que non ho podia escoltar. Troba se que sanh Gregori primieyramen mes en sas letras aquo que hi meto aras li apostoli, so es que dizo cascus aytal⁸: «Sirvens dels sirvens, salut». Et establi que tuh li autre apostoli que venrian apres luy ho mezesso en ayssi en lor bullas et en lors letras.

Troba se que una ves hun abat que avia a nom Johan venc a Roma /41a/visitar los cors sanhs que aqui son. E vi passar sanch Gregori per la carrieyra e correc vas luy. E quant se cujet aginolhar davan luy, sanch Gregori conoc ho. Es aginolhet se el primiers davan l’abat et hanc no·s volc levar tro que l’abat se fonc primier levatz.

⁹Trobe se que tant era larcs que de totz los ermitas que estavo el desert deviro¹⁰ de Roma, avia lors¹¹ noms en scrich. ¹²Et a totz enviava tot jorn¹³ vianda. Troba¹⁴ se que ac fah hun mostier en que avia tres melia morgues. Et establi que hom lor des cascun an ·iiij^xx· lieuras de floris d’aur. Tot dia covidava totz los paupres que podia trobar. Et hun dia ac ne covidatz ganre. Et ac n’i hun alqual el volc dar de l’aygua als mas lavar per humilitat. E quant ac preza la pechieyra del aur ni cujet dar de l’aygua al paupre, lo paupre desaparec. E quant venc la nuech, Nostre Senher aparec a sanch Gregori e dis li: «Tu tot dia recebes los mieus paupres per amor de mi. E sapjas que tu recebes me en ma persona».

¹⁵Una autra¹⁶ ves endevenc se que el ac comandat a son cavalier que des a manjar ha ·xij· paupres, e mentre manjavo, sanh Gregori /41b/contet los e trobet n’i ·xiij·. E demandet al cavalier per que n’i avia may messes que el no l’avia dich. Et adonc lo cavalier comtet los e no·n trobet mas ·xij·. E sanch Gregori tornet ley, e rregardet, e vi lo ·xiij^e· que¹⁷ fonc coma bel angilh, e mudava se en manieyra d’efan trob bel e pueys en manieyra de trop bel prome; e pres lo per la ma, e mes lo en sa cambra, e preguet li que·l dices qui era et cum avia a nom. Adonc lo paupre respos li: «E cum mi demandas tu lo mieu nom, que es trop miravilhos? Sapjas que ieu soy lo paupre a cuy fezist dar l’escudela del argen que ta mayre te trametia¹⁸ tot dia. Et sapjas que aquel dia que la·m fezitz [donar], Nostre Senhor adordenet que tu fosses apostoli de Roma». Et adonc sanch Gregori dis li: «E cum sabes tu que Nostre Senher fezes so que tu dizes?», e·l paupre respos e dis li: «Ieu ho say quar so son angilh, que m’a trames a te que·t garde tostemps e que te acabe tot quant demandaras a Dieu». E quant l’angilh ac aysso dich, tantost desamparec lo.

¹⁹Et endevenc se que el temps de sanch Gregori estava hun ermita el desert que avia desamparat tot quant avia el segle, sal una cata /41c/que apiadava tot dia, am que avia son solas, et hun dia el preguet Dieu que·l reveles quals seria sos companhs egals a luy en paradis, pueys que el avia per Dieu layssadas tans grans riquesas, et hun cer una vos venc li del cel e dis li que sanh Gregori seria sos compans egals a luy en paradis en gloria; e quant el ho ausi, fonc fort iratz e cossiret si am se meteys que mal ho partia Nostre Senher que fezes tan bona part a sanh Gregori, que manjava tan noblamen e vestia e cavalgava, coma a luy. E quant venc hun autre cer, l’angil aparec al ermita e dis li: «Sapjas de sert que tu te donas may de delieh²⁰ e de vana gloria en apiadan ta cata que sanh Gregori no fa en totas sas requisas ni am sas raubas ni am sas cavalgaduras». Adonc l’ermita quant ausi aysso, penedet se fort, e desplac li fort quar s’avia aquo pessat. E preguet a Dieu humialmen que l’agues merce e que·l plagues per sa misericordia que·l fezes egal en gloria am sanh Gregori. ²¹Endevenc si que l’emperayre que avia nom Maurici perseguia sanh Gregori e la Gleya, en tan que hun dia hun hom aparec al emperador davan sa cara, am una espasa /41d/tracha, e menasset li de mort e dis li que en breu morria. E adonc l’emperayre non perseguet plus l’apostoli e preguet l’apostoli que el pregues Dieu per luy, que Dieus li laysses penedensa far en aquest segle dels mals que avia fachs. Et hun ser vi en vesio l’emperayre que portava l’om davan lo jutge, e·l jutge desia: «Bayle me hom aquel emperador», e baylet lo·lh hom, e demandet li e·l dis: «Maurici, ont vols que·t punisca dels mals que as fachs en aquest segle?» E·l emperayre respos li e dis li: «Senher, [may ame] que·m puniscas en aquest segle²² que en l’autre». E tantost lo jutge comandet que hom bayles l’emperador ad hun cavalier que l’emperayre avia e que hom bayles atressi sa molher et sos efans, per els aussire; e tantost lo cavalier, que avia nom Focas, aucis l’emperador e ssa molher e sos efans, per voluntat de Dieu.

²³Troba se que hun dia sanh Gregori cantava sa messa ad una gleya de Roma que ha nom Sancta Maria la Major, e fonc lo dia de Pascas, e quant dis alt: «Pax domini sit semper vobiscum²⁴», e·l angiel de Dieu respos li en alt: «Et cum spiritu tuo», per que tuh li apostoli veno aqui lo dia de Paschas e fan re/42a/verencia a la emagena.

²⁵Troba se que hun emperayre que avia nom Traia anava ad una batalha, et una dona veva encontret lo e dis li am grans lagremas: «Prec te, senher, que tu vengues la mort del mieu filh ignoscen que m’a hom mort a tort». E·l emperayre dis li que se tornava d’aqui on anava sas e ssals, que el la vengaria, la mort de son filh. ²⁶Adonc la dona dis li: «Senher, e sse no·n tornavas, qui me·n vengara?», et el respos li e dis que aquel que seria enperayres apres luy, se el moria. Et ela dis: «Senher, quanh profiech sera a la tua arma se autre me fa drechura de mon filh? Prec te, senher, que tu la·m fassas mentre que podes, per so que Dieus te·n pagua». Adonc l’emperayre ac compassio de la dona, e dissendet de son caval, e venguet²⁷ la mort del filh de la dona.

²⁸Endevenc se hun dia que·l filh del emperayre corria hun caval per la carrieyra, et aucis lo filh de una dona veva. E quant l’emperayre ho saub ni vi la dona plorar, ac ne gran dolor de lies e gran pesansa, e det li so filh, que no·n avia plus, que servis a la dona el loc d’aquel que l’avia mort, e det li de grans riquesas.

²⁹E troba se que una autra dona /42b/totz los dimergues portava pas a sanh Gregori, et hun dia quant la dona volc cumenjar de la ma de sanh Gregori, e sanh Gregori pres hun d’aquels pas, que ero³⁰ coma hostias, que ac sagratz. E quant lo·lh cuget metre en la boca, dis: «Lo cors de Nostre Senhor te garde a la vida perdurabla». Et adonc ela ris ben e fort, et el quant ho vi, tornet la ma e·l pa³¹ atras e mes lo sus l’autar. E demandet davan tot lo poble per que avia ris. Et ela dis que per so quar avia apelat lo pa que ela avia fach de sas mas cor[s] de Nostre Senhor. Adonc sanh Gregori se mes en oratio e preguet Dieu per ela. E quant ho ac fach, et el vi que·l pa que avia tornat sus l’autar fonc tornat carn. Et adonc sanch Gregori preguet Dieu que la carn tornes en pa cum era de primier e cumerguet ne la dona.

³²Autra ves endevenc se que hun ric e nobles hom de Roma avia layssada sa molher per las autras, en tan que sanh Gregori ho saub e defendet a luy que non cumergues pas. E quant el ho vi, fonc fort iratz, e vi be que a tener li covenia la sententia del apostoli, e reclamet se pels diables. Et hun d’aquels que adoravo³³ las ydolas dis li que³⁴ el lo vengaria del apostoli, quar el li faria intrar /42c/lo demoni el cors³⁵ del sieu caval, e quant l’apostoli cavalgaria, lo caval³⁶ li faria rompre lo col; et hun dia quant sanh Gregori cavalgava³⁷ son caval, lo caval fugi, tant que negun hom no·lh poc retener. E quant sanh Gregori o vi, conoc be que aquo era esquern que·ls diables li fasian. E preguet Dieu fortment, en tan que·l caval remas, e·l diable yssi del cors del caval, e tornet franc coma era davan. Ayssi que quant aquilh que ho avian fach far ho viro, convertiro se a Dieu. ³⁸Sanh Gregori adordenet lo can de la Gleya tot e quant sanh Gregori ac governat la apostoliat ·xij· ans e ·vj· mezes et ·x· dias ni ac moltas de bonas obras e de miracles fahs, morit.

E quant fonc mortz, vengro en la terra grans tempestas e gran carestia, ayssi que·ls paupres³⁹ que sanh Gregori solia paysser venian an aquel que era fach apostoli apres luy e desian li: «Payre, senher⁴⁰, fay nos, se·t plas, almorna que sanh Gregori nos fasia, quar morem de fam». Et el respondia lor e desia: «Se tot Gregori donava grans almornas per so que hom lo lauses, ieu non ho faray». Et en ayssi ne enviava los paupres famejan e senes almorna. Ayssi que sanh Gregori l’apa/42d/rec ·iij· ves e mostret li e·l dis que mal ho fasia, que no fezes almorna als paupres. Et hanc per aquo⁴¹ el no·n fes ni may ni menhs, ayssi que sanh Gregori li aparec la quarta ves, e dis li molt felonamen, e·l nafret el cap de nafra mortal de que mori dins breu temps; ayssi que aquela carestia durava encaras, en tan que alcus evejos e malvadas gens desian mal de sanh Gregori e desian que el avia despendut fadamen lo thesaur de la Gleya a paupres. En tan que ganre del poble foro escomogutz contra sanh Gregori. Et acordero se que ardesso los libres que el avia fachs, per mal de luy. E quant n’agro ars alcus ni volian los autres ardre, hun dels sieus diagues cridet e dis que debadas trebalhavo, quar totz li libres que sanh Gregori avia fahs ero en diversas partz del mon trahs et scrichs. E dis lor may que gran sacrilegi e gran malvestat fasian que l’ardesson los libres, de tan sanch⁴² home coma sanh Gregori era, «quar, so dis lo diague, ieu vi soen discendre sobre lo sieu cap lo Sanh Sperit en guia de columba». Ayssi que layssero si dels libres /43a/ardre.

⁴³Troba se en la vida de Eugeni que en alcunas gleyas gardavo e desian may lo offici de sanh Ambrosi que no fasian aquel de sanh Gregori, en tan que l’apostoli N’A[dria] apelet cosselh general et establi que dices hom per tot lo mon lo offici de sanh Gregori, en tant que l’emperayre Carle fes ardre tot los libres de sanch Ambrosi. E comandet per diversas provincias, am menassas et am turmens, a totz los clerx e capelas que non dicesso mas lo offici de sanh Gregori, et aquels que non s’i acordarian faria encarcerar; en tant que sanh Gregori venc al cosselh, al ters dia que fonc comensat. E quant el venc, foro se totz partitz. Et sanh Gregori preguet l’apostoli que·ls fezes tornar atras totz. E quant foro tornatz, apelet hom autra ves lo cosselh. E fonc de voluntat de totz que hom prezes lo missal de sanh Gregori et aquel de sanh Ambrosi, e que hom los mezes amdos sobres l’autar de Sanh Peyre de Roma, e que hom sarres las portas e sageles los verolhs am sagels de ganre de evesques, e que totz preguesso Dieu a/43b/quela nuech que Nostre Senhor lor reveles qual li playria que hom dices per las gleyas, ho lo ofici de sanh Ambrosi, ho aquel de sanh Gregori. E quant venc lo mati, trobero⁴⁴ amdos missals ubertz sus l’autar, mas d’aquel de sanh Gregori foro totas las cartas say e lay escampadas, en que Nostre Senher det ad entendre que·l sieu ofici devia hom dire [per tot lo mon, et aquel de sanh Ambrosi] solamen en la soa gleya, et en ayssi ho garda hom encaras.

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 104-112. – Rialto 7.ix.2002.

[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[20] Sanh Mathyas    [22] Sanch Benesech