Legenda aurea
[24] Sanh Jordi
Sanh Jordi fonc de molt noble linatge de Capadocia e venc en la provincia de Labia en [la ciotat de Cilena, costa] laqual ciotat era hun gran estanc, ayssi gran coma lo mar, en loqual estava hun drag que aucizia lo poble am son bufamen, /47a/per laqual causa los ciotados per forso li donavo cascun dia doas fedas, per so que no fezes mal al poble. En autra manieyra, el turbava l’ayre, de que mols homes morian. E coma els non aguesson fedas, els li donavo lor efans.
1Endevenc se que totz los efans de las gens ac manjatz, et en apres la filha del rey fonc jutgada. Et apres lo rey2 fonc molt iratz e dis lor: «Prendes tot l’aur e·l argen e la mitat del mieu realme e layssas mi la mia filha, que no mueyra en aytal manieyra», alqual respondet lo3 poble: «Aujas, rey, tu fezis aquest establimen. Et aras so mortz totz nostres efans, et aras voles tu salvar la toa filha? Se tu no fas de ta filha so que tu [as] adordenat, nos ardrem lo tieu ostal». E quant lo rey ausi aysso, el ploret la soa filha e dis: «Oy las, que fara la mia filha, ni faray de tu, filha, ni que diray? May volgra veser las toas nossas». Et adonc el si vira al pobol e dis lor: «Pregue vos que·m dones spasi huech jorns, en losquals plore ma filha», laqual causa l’autriet lo poble, e tornero a luy en la fi de ·viij· jorns, am gran feror disens: «Per que perdes /47b/lo tieu poble per la toa filha? No veses que totz morem per lo bufamen del drag?» Et adonc lo rey quant vi que non podia deslieurar sa filha, vesti la de vestiduras reals e ploran el4 l’abrassa dizen: «O ma filha, ieu cujava aver de tu filhs5 que fosson reys. Et aras tu vas al drag que·t devore», et a la filha baysan dis: «Ieu volria mays esser mortz que se ieu vesia la toa mort». Et adonc ela se gitet als sieus pes e va li demandar la soa benedictio. E coma son payre la·lh dones, al drag fonc aducha.
Adonc sanh Jordi cum passes per aquel loc e vi la filha ploran, demandet li que avia. «O senher, fuch tost, dis ela, prec te que am me no mueyras». E sanh Jordi li dis: «Non ajas [paor], filha, mas que·m digas que speras ayssi am tot lo poble», et ela dis: «Bel senher, segon que ieu vese, de gran coratge es tu. Per que desiras morir am me? Fuch tost!» Et sanch Jordi dis: «Ieu non partiray d’ayssi tro que m’auras dich que as». E coma ela l’o comtes tot, sanh Jordi li dis: «Filha, non ajas paor, que ieu te ajudaray el nom de Jesu Christ». Et ela li dis: «O bon cavalier, non vuelhas am me perir, mielhs es que ieu perisca sola que se moriam amdos».
/47c/E domentre que desia aquestas paraulas, lo drag venc am lo cap levat. Et adonc la efanta dis: «Bon senhor, fuch molt tost!» Et adonc sanh Jordi se·n pojet sus son caval, e garni ssi del senhal de la cros, e molt ardidamen el anet vas lo drag, se comandan a Dieu, e mes sa lansa davan, e nafra lo drag molt fortmen, en forma que en terra lo gitet, e dis a la donsela: «Getas vostra sentura en lo col del drag e non ajas temor de luy». E coma ela o fezes, lo drag la seguia coma hun cadel, e coma ela l’en menes en la cieutat, quant lo poble lo vi, els fugiro per los puechs e per las fossas, disens: «Mal nos es vengutz, quar nos totz perirem». Et adonc sanh Jordi lor6 dis: «Non ajas paor, quar Nostre Senhor m’a trames a vos afi que ieu vos delieure de la pena del drag. Cresetz tan solamen en Jesu Christ e batejatz vos, et ieu aussiray vos lo drag». Et adonc lo rey7 e tot lo poble se batejet. Et sanch Jordi am l’espasa ausi lo drag e mandet lo gitar foras la cieutat, et8 am ·iiij· parelhs de buous, els lo feyro rosseguar entro ad hun camp; e las gens batejero se en aquel dia ·xx· melia homes e plus.
E·l rey ad honor de sancta Maria e de sanh Jordi fes far una bela gleya, de laqual desotz l’autar yeus una bela fontayna9, laqual gueris tot home que·n bega de tota malautia; e·l rey va presentar a sanh Jordi gran quantitat d’aur e d’aver, loqual el no·l /47d/voc penre, mas que comandet que fos donat als paupres. 10Et adonc sanh Jordi certifiquet lo rey de quatre causas: que agues cura de la Gleya de Dieu, e que onres los capelas, e que ausis diligenmen lo ofici de Dieu, e que agues tostems cura dels paubres.
Et en aquel temps renhavo en Antiocha Dioclesia e Maximia. E fonc tan grans percussio de crestias que dins hun mes ne foro coronatz ·xvij· melia per martiri; et entre mols turmens, los crestias defalhian. Et alcus sacrificavo a las ydolas. E quant sanh Jordi ho vi, el n’ac gran dolor, e gitet a porre l’abit de cavalaria, e vestic l’abit dels crestias. Et el miech dels autres el se pauset cridan: «Los dieus so los diables, mas lo Senhor ha faytz los cels!», alqual l’emperador irat dis: «Cossi ausas los nostres dieus apelar diables? Digas mi don es tu ni cossi ha[s] nom», alqual sanh Jordi dis: «Georgi so ieu apelatz, et so natz de noble linatge, e vengui am Jesu Christ en la cieutat de Palestina, mas tot ho ay desamparat per so que ieu puesca miels servir al Dieu del Cel». E·l emperador lo mandet metre en lo tortor11 e que aqui fos totz pessejatz, e mes hom dessus fuelhas ardens que·l ardian lo cors, e fes li bregar las nafras am sal.
En aquela /48a/nuech, Nostre Senher li aparec am gran clardat e·l cofortet molt dolsamen, de laqual visitatio fonc ayssi cofortatz que res non tens los turmens, e quant Dioclesia vi que no·l podia sobresmontar per tormens, apelet hun encantador que avia nom Creat, alqual los crestias diceron: «Non presa res vostres tormens ni·ls sacrificis dels vostres dieus». L’autre respon disen: «E sse yeu non say las lors artz, ieu volh morir e perdre lo cap», per que tantost l’encantador apelet la sua art, e va apelar los noms dels sieus dieus, e mesclet vere am vi, e donet lo a beure ha sanh Georgi. Mas sanh Georgi lo senhet am lo senhal de la cros sobre la bevenda, et hanc no·lh12 fes mal13, e quant l’encantador ho vi, el si gieta als sieus pes, demandan perdo ploran, e dis li que·l feses crestia, e·l sanh batejet lo; e·l endema fonc escabassatz.
El segon dia, lo jutge mandet pausar sanh Georgi en la roda, que era arengada de cotels ben talhans devas totas partz, mas tantost la roda se trequet. E sanh Georgi fonc ses tot mal. En apres el lo fes metre en hun payrol ple de plom, et sanh Georgi se senhet del senhal de la cros et estet ins que hanc nulh mal no·lh fes.
/48b/E quant Dacia ho vi, el se pesset14 que l’enganes am paraulas, pueys15 que am menassas ni am tormens non lo podia apoderar, e dis li: «Filh Georgi, de canha humilitat so los nostres dieus, que sosteno que no·t fau mal, empero tu dises mal de lor! Et els son aparelhatz que·t perdonaran se·t vols converti. Fay16 ho, doncas, filh mieu, so de que te pregue e desampara la tua mala fe. E sacrifica als nostres dieus, per so que tu sias onratz per mi e per lor». Et sanh Georgi dis en risen: «Per que non parlavas am planas paraulas al comensamen que mi volguis tormentar? Fay ho, doncas, aras, quar ieu so prest de so que vols far». Et adonc En Dacia fonc deceuputz per aquela promessio17. E mandet cridar per aquela cieutat que totz venguesso a luy per so que visso sanch Georgi sacrificar, e coma tota la cieutat fos ben adornada18, de gauch de sanh Georgi, et sanch Georgi intres el temple de las ydolas, totz estero aqui am luy. Et el se ginolhet e preguet Dieu que destruses lo temple de las ydolas, per sas lausors e per convertimen del poble. E tantost foc dessendet del cel, que ars tot lo temple, e las ydolas, e·ls preveyres, e totas las reliquias.
En aquest lo dis /48c/sanh Ambrosi en la prefacia: «Georgi, molt fisel cavalier de Christ, domentre que [se] celava la lor crestiniatat19, sols entre los autres cofesset lo nom de Dieu Christ; alqual donet la divinal gratia tan gran poder qu’el menespreset20 los mandamens del poder21 terrenal e non hac temor de moltas penas. O molt urat e molt noble cavalier, batalhier de Nostre Senher Dieus, Jesu Christ, que non tan solamen las planas paraulas del rey temporal assuauza per sa promessio, ans escarni lo perseguedor e las ydolas gieta en abis22!»
E quant ausi dire so que sanh Georgi23 avia fach, el fes amenar sanh Georgi e dis li: «Quals so los tieus encantamens de24 tu, home malvat, que tan gran ausart as fah?» Et sanh Georgi25 dis: «Ieu non crese, rey, ayssi esser cum tu dizes. Fay so que ieu fau, e vejas me sacrificar autra vegada», per que lo rey li dis: «Ben entende lo tieu engan que·m fassas tombar en terra, ayssi coma as [fach] lo temple e·ls mieus dieus». Et sanh Georgi li dis: «Digas mi, mesqui, los tieus dieus que no·s pogro ajudar, cossi t’aju[da]ran?»
E·l rey dis totz iratz a Na Alexandria sa molher que «defalhen more, per so que aquest /48d/home me sobremonta», per que ela dis: «O home crusel, maselier, no t’o disse ieu moltas de vegadas, que no fosses tan crusel als crestias, per so quar lo Dieu de lor se combat per lor26? E sapjas que ieu me vole far crestiana», per que l’emperador fonc totz enbalauzitz e dis: «Oy me, tan gran dolor, e cossi es tu enganada?», per que la fes pendre per los pes e ferir molt cruselmen. En ayssi coma la turmentava, dis ha sanch Georgi: «O Georgi, lum de vertat, ont te pessas que ieu ane, quar no soy27 batejada?» Et sanh Georgi li dis: «Non dopdes, filha, que l’escampamen del tieu sanc te sera babtisme e corona». Et adonc ela oran trames l’esperit a Dieu.
En lo segon dia pres sanh Georgi aytal28 sententia que per tota la cieutat fos rosseguatz e que fos escabassatz. E preguet Nostre Senher que totz hom que·l demandes socors de salut, que Dieu la·lh dones. E tantost venc divinalmen una vos a luy disen que «en ayssi sera coma has demandat»; e complida la oratio, perdet lo cap e acabet lo sieu martire. E coma En Dacia se·n tornes, foc tombet del cel, que·l cremet tot e may sos ministres.
29Recomta En Gregori de Tors que ayssi coma hun home panava las reliquias de sanh Georgi et alber/49a/gues en hun oratori, lo mati non pogro moure d’aqui, entro que agro giquidas una partida de las reliquias.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 120-126. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
