Legenda aurea

 

 

 

 

[25] Sanch Marc

 

Sanh Marc, evangelista, fonc del linatge de preveyre, e fonc capela de sanh Peyre, apostol, e discipol en la divinal paraula, am sanh Peyre anet en Roma; e coma sanh Peyre prediques aqui l’avangeli, preguero li los fisels que ero en Roma que sanh Marc escriusses l’avangeli, en remembransa dels fizels que ero en Roma, per1 que el l’escrius fizelmen coma lo·lh ausi dire, al sieu maistre sanh Peyre, e sanh Paul lo examinet diligenmen, e va·l trobar tot vertadier, e va·l proar a totz los fizels per so que·l receupesso. E vi sanh Peyre que sanh Marc estava be ferms en la fe; el lo trames en la cieutat d’Aquilensa, elqual loc predican, converti gran molteza de gens a la fe de Jesu Christ, e·l sieu evangeli en aquel loc escrius.

En apres sanh Marc eligi2 en evesque en aquela cieutat d’Aquilensia En Ar/49b/magenas, ciotada de la cieutat, [e] preguet3 sanh Peyre que·l sagres en evesque, laqual causa fes volumtieyramen. En ayssi coma Ermogenas regia la cieutat, el fo pres per los no-fizels et aqui el fonc coronatz per martiri.

E sanh Marc fonc trames per sanh Peyre en Alexandria et aqui el prediquet la primieyra paraula de Dieu. E fonc de4 tan gran humilitat que [... se]5 tolc, per so que non fos capela. Enpero, per la desp[os]icio de Dieu e per la6 auctoritat de sanh Peyre, el fonc fach evesques, e·l trames en7 Alexandria; e quant fonc intratz en Alexandria, tantost li fonc romputz lo vestimen, e·l fonc tolt lo calsar, laqual causa entendet8 en sperit, per que dis: «Veramen molt deslioradamen fes Nostre Senher lo mieu cami». E coma vic sanch Marc hun home que cosia las sabatas, an aquel el baylet lo sieu calsar per adobar. Et en ayssi coma lo·lh adobava, el se nafret en la ma senestra, don cridet autamen: «Hun Dieu!», [laqual] paraula9 ausi sanh Marc e dis: «Veramen ben ha Dieus fach lo mieu cami», e fes brac am /49c/la saliva et am la terra10 et oys l’en la ma, dont fonc tantost gueritz et sanatz. E quant lo home vi tan gran miracle, el lo menet en la soa mayo, e demandet li don era ni que era, e dis li que el volria veyre l’avangeli, per que sanch Marc li dis: «Ieu lo·t mostraray», e prediquet li Jesu Christ, e va·l batejar am la soa companha. E quant los baros de la cieutat ausiro dire que hun Galileu era vengutz que mespresava los lors dieus, els lo fieyro spiar. E quant conoc aquo, el fes avesques aquel home que avia sonat, et avia nom Anian11.

En apres el se·n anet en Alexandria e trobet aqui mols de [homes fizels, e·ls] evesques de las ydolas e dels temples de las ydolas parlero com los12 poyrian penre. E coma en la festa de Paschas una messa vengro ausir aqui totz los evesques, e meyro li una corda el col e van lo tirar per13 tota la cieutat, disens: «Tirem als lox d’En Betuli la sua carn, e cayra en terra, e·l sieu sanc rajara per las peyras!» Apres aysso el fonc menatz e mes en la carcer. Et aqui /49d/el fonc14 cofortatz per l’angil. E Dieus Jesu Christ lo visitet e·l cofortet disen: «Pas sia am te, evangelista Marc, e non ajas paor, quar ieu so am tu per so que ieu te deslieure». E quant fonc dins, els li meyro la corda el col e tirero lo say e lay, cridans: «Lieuras En Bubalo als lox d’En Betuli!», e domentre que·l tiravo, el fasia gratias a Dieu disen: «En las toas mas comande lo mieu sperit», et aysso disen, l’esperit n’issi. E quant los paguas lo volgro ardre, tantost lo ayre del cel s’escursi, e casegro peyras e tronedes grans am plueja, don cascus se·n fugi, e·l sanh cors layssero aqui que hanc no·lh toquero; e·ls crestias sebelhiro lo sieu cors en la gleya.

15Era la facia de sanh Marc aytals que avia lonc nas, e grans silhs, e bels huelhs, e longua barba; et era de bela forma e de mejana etat et era canutz; fonc conten[en]s e ples de la gratia de Dieu.

El an de la encarnatio de Nostre Senher ·iijc·lxxvij·16, los Venissos am armas ne portero lo cors de sanh Marc d’Alexandria en Venissa, en loqual loc feyro gleya ad /50a/honor de sanch Marc, de molt bela obra. 17En la cieutat de Popia fonc hun coven, loqual coven era de predicadors, et avia hi hun frayre de sancta vida que avia nom En Jolia, et era natz de la cieutat de Faventina, et era molt joves de cors, mas era vielhs de pessa, que en la sua malautia darrieyra trebalhan, coma lo prior del mostier feses enquisitio sobre lo sieu estamen e vis la sua mort aparelhada, tantost li vi la cara enblanquesir, et am las mas et am los pes el cridet: «Donas loc, frayres, per so quant tantost yssira la mia arma del cors, per so quar ieu ausi cans alegres e noels!» Levadas las mas18 vas lo cel, el comenset a dire: «Levas de la carrieyra la mia arma»; entre aquestas paraulas el s’adormi. E vi19 sanch Marc que [venc e·s] mes latz lo sieu liech. Et ausi vos a luy disen: «Que fas aqui, Marc?» Et dis: «An aquest que·s mor20 [soy vengutz], per so que lo sieu mestier21 es covenables a Dieu». Et autra ves la vos li dis: «Per que entre los autres sanhs majormen yes tu vengutz a luy?» /50b/- «Per so quar ha special devotio en mi. E·l loc ont lo mieu cors jay visitet am devotio, e per aysso ieu so ayssi vengutz a la sua mort»; et apres abatz vengro, alsquals dis sanh Marc: «Per que sey es vengutz?», et els dissero: «Per so que aquesta arma presentem al esgardamen de Dieu». E quant fonc revelhatz lo frayre per lo prior22 de la mayo, delqual ieu ausi aquestas paraulas, mantenen li contet so que avia vist. Et am molt gran gauch, el s’adormi vas Dieu.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 127-130. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[24] Sanh Jordi    [26] Sanch Vidal