Legenda aurea

 

 

 

 

[26] Sanch Vidal

 

Sanh Vidal fonc cavaliers et ac molher de laqual ac ·ij· efans, e la hun ac nom Gervasi, e·l autre, Prothasi. Et hun dia sanh Vidal anet se·n am lo jutge en una viala que a nom Revenna, e quant fonc aqui, et el vi hun crestia que avia nom Urcisi et era metges, que·l decapitava hom. E quant hom l’ac1 pro d’autres turmens fahs et ayssi cum lo crestia Urcisi vi que hom lo volia descapitar, ac gran paor. Et sanh Vidal /50c/conoc ho e cridet e dis li: «Urcisi, frayre, no volhas aver paor ni·t volhas tu meseys aucire de la mort yfernal, tu que es estatz tan bos metges! No volhas Dieu desamparar per hun pauc de martiri!» E quant Urcisi ausi aysso, fonc totz cofortatz et receup am gran gauch lo martire. E quant fonc mortz, sanh Vidal fes lo onradamen sebelhir.

Et hanc pueyssas sanh Vidal no volc tornar ha son senhor Pauli2, mas que·l mandet que el era crestia verays, e quant Pauli ho ausi, mandet li que se no volia adorar las ydolas, que hom lo leves el turmen. E quant hom l’i ac levat, el dis a Pauli son senhor: «Molt hyes fols e nessis que tu me pesses decebre, ieu que tant ame Dieu e teme». E quant Pauli ausi aysso, comandet a sos ministres que se no volia sacrificar a las ydolas, que fezesso una gran fossa e que·l sebelhisso tot vieu; e feyro ho ayssi cum lor era comandat. Ayssi que lo capela que avia dat lo cosselh a Pauli que hom lo sebelhis vieu, sanh Vidal, fonc trop tormentatz pel diable ·viij· dias. Et apres los ·viij· /50d/dias, lo diable pres lo, e gitet lo el fluvi, e aucis lo.

E quant la molher de sanh Vidal se·n tornava a ssa viala quant so marit fonc mortz, trobet alcus homes que adoravo las ydolas, e preguero3 la que las adores am lor. Et ela respos lor que crestiana era e per so no volia anar contra Dieu, e quant aquilh viro que no las volia creyre, maquero la tant que covenc que aquilh que anavo am ela l’en portesso a ssa viala; e quant foro aqui, et ela mori dins tres dias e fonc salvada.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 131-132. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[25] Sanch Marc    [27] Sanh Peyre, martir