Legenda aurea
[27] Sanh Peyre, martir
Sanh Peyre, martir del orde dels predicadors, nasquet en Lombardia, en una cieutat que a nom Vatona, de payre e de mayre eretges, delsquals nasquet a manieyra de lum quant part del fum, a manieyra de lili resplanden1 del boysso ho a manieyra de rosa vermelha de las spinas; quar el fonc lum, endressan los orbs predican, lilis purs, virginitat gardan, rosa vermelha, son cors a mort aban2/51a/donan.
3E troba se que quant el avia viro set ans, hun dia, quant tornava de l’escola, son payre, que era eretge, li demandet que avia apres, et el respondet que·l Credo in deum, en que es contengut que es hun Dieu que ha creat lo cel e la terra, e son payre dis li que non dices may que agues Dieus creada la terra, que ans a be lo diable creat tot so que hom ve, e Dieus ses plus so que hom no vetz, e·l efan dis que volia dir so que avia dich, quar en ayssi era escrich. Et adonc lo payre li proet per diversas rasos qu’ant avia be lo diable creat so que hom vetz, e·l efan per virtut del Sanh Sperit per aquelas mezeyssas rasos proet li lo contra, en tant que aquel non saub que·l respondes et remas cofus. E venc se·n al payre del efan e preguet li que en totas manieyras gites l’efan de l’escola, quar per sert, se hi remania, seria destructio de la lor secta. E comtet li cum li era pres, mas hanc lo payre no l’en volc creyre et emagenet se que quant l’efan sabria legir, lo poyria tornar a lor secta.
Et en apres, quant l’efan conoc que non es segura causa dor/51b/mir costa la serpen, conoc que lo mon es serpens yfernals en aquels que volo virginitat servar ho gardar, o no vol remaner, et intret en l’orde dels predicadors. Per so que·l cors contra l’arma non pogues contrestar, tormentet lo cors am grans abstinencias e per so que l’enemic no lo pogues per ociositat sobremontar, continuadamen era ocupatz en qualque bona obra, quant la nuech, quant hom se sol pausar, apre hun son se levava per studiar ho per Dieu pregar. Et en aysso metia son temps de son dormir per so que pogues virtuosamen predicar. E·ls dias despendia4 a profiech de las armas, ho predican, ho cofessan, ho reproan l’avol e la malvada doctrina dels erretges am fortz rasos. Et en aysso avia special do de Dieu et era ples de devotio e de veraya humilitat, suaus per benignitat, compaciens per pietat, plasens per obediencia, ples de veraya caritat, fortz e ferms per paciencia e complitz de belas costumas, en tant que totz aquels que·l vesian tira vos se per bontat de sa conversacio. /51c/Et specialmen fonc batalhies de la fe catholica de tot son poder e de totas sas paraulas. E ssas obras ordenava a ssostener ho manifestar la vertat de la fe. E fort soen am grans plors pregava Dieu que non volgues que d’autra causa [moris]5 mas quant per la fe. Et segon que fa testimoni l’apostoli que·l canonizet, hanc nulh temps non pequet mortalmen, segon que fonc proat per sos cofessors alsquals s’era cofessatz generalmen. E quar tan s’esforset de la fe sostener e·s6 gardet de pecat, Dieus en sa vida lo volc de miracles onrar.
7Et endevenc se hun dia a Milas que hun evesque dels erretges fonc pres pels crestias. Et sanh Peyre hun dia examinet lo en presentia de ganre8 de evesques e de9 ganre de poble que era vengutz per luy veyre, e quar lo sermo que el ac fach fonc loncs e la examinatio, la calor del solhel fonc trop fortz, en tan que totz foron greujatz per la calor. Et adonc dis lo malvat ha sanh Peyre: «Se tu es tan sanh coma aquest poble fol dis, [per que·l] layssas tan tormentar ad aquesta calor e no pre/51d/guas ton Dieu que trameta qualque nivol entre lo solhel e·l poble, que non mueyra de calor?», et sanh Peyre dis li que si el prometia que laysses sa error, el acabaria que la nivol vengues, de laqual causa los crestias fizels que ero aqui agro gran desplaser, quar lo cel era tan clars que vas neguna part nivol non hi avia. 10Adoncas los autres erretges dicero an aquel malvat que segur ho promezes, et el non ho volc far. Et adoncas sanh Peyre dis: «Per so que Dieus sia mostrat vertadieyramen creayre de sso que hom ve, e non ges lo diable, e per conor dels fizels, e per cofusio dels no-fizels, ieu pregue Dieu que trameta una nivol entre nos e·l solhel». E tantost quant hac fach lo senhal de la cros, venc una nivol a manieyra de pabalho sobres luy e·l poble, que·ls defendet de la gran calor.
11Autra vetz s’endevenc que hun home que avia estat contrah ·v· ans fonc aportatz ha sanh Peyre, e tantost quant l’ac senhat e·l joves homs ac la capa sus la gola, e tantost fonc gueritz. /52a/E·l payre retenc per devotio la capa. Et apres gran temps, el ac grans estorcios, en tant que ac gran paor de la mort. Et am gran reverencia fes aportar la capa. E quant l’ac messa el piech, gitet hun verm tot revel e pelos e apres fo gueritz.
12Autra ves hun joves mut cobret lo13 parlar dese que l’ac mes lo det en la boca; per aquest ho per autres miracles, Dieus lo onret en sa vida quar el onrava Dieu en sas obras.
E quar en Lombardia eretgia comensava a creysser e multiplicar, l’apostoli trames en diversas partidas de Lombardia ganre d’enquiridors del orde dels predicadors. E quar a Milas avia may de erretges, non solamen may per comte, ans majors en poder et en noblesa et en saber, quar sanh Peyre era hom de gran ardimen, per que de lor non avia paor, et14 era bels parliers e enrasonatz, per que podia descubri e manifestar los baratz, e gran clerc e ssavis, per que sabia respondre a lors rasos: per aquestas causas trames luy l’apostoli per enquiridor a Milas e per campio de la fe am plenieyra auctoritat. Et el coma fer et enbrasat en la fe, diligenmen fes son offici. E de dias e de nuechs non dava pausa als mal/52b/vas heretges, en tan que negus non ausava estar davan. Et adoncas, quant els viro lor confondamen e qu’elh no·lh podian respondre a las rasos que allegava, tractero cum lo poguesso aussire, per tal que per la mort de luy, poguesso vieure en pas en lor error, laqual causa fonc revelada ha sanh Peyre pel Sanh Sperit. E o dis en sermo publicamen, que el sabia que deniers eron donatz per sa mort, quar los fals erretges loguero hun home de lor secta ·xl· lieuras d’aquela moneda per so que l’aucizes.
15Endevenc se hun dia que sanch [Peyre] parti de hun loc que ha nom Cunas vas Milas16, per far enquesta contra los heretges. E quant fonc el cami, lo ribaut, aquel loguat17, yssi ad hun pas es assautet l’i - lo lop al anhel18, lo cruzel al suau, lo felo al piatos, lo forcenat al atemperat, l’escumenjatz al sanh - e va lo ferrir fort cruselmen sus en lo cap de diverses cops mortals. Empero lo sanh non fugi lo cap, que ans lo li abandonet be, e ssufertet pacienmen las nafras, e comenset a dire lo Credo in deum autamen, quar per la fe sufria alegramen la mort, et en apres «In manus tuas19 ....» E quar apres los cops mortals del cap lo cors tombat en terra palpitava, e·l crusel hom fiquet /52c/li lo coltelier pel costat. Et apres nafret son companho20 a mort.
Segon aysso, aquesta passio fonc semblans en ganre de causas a la passio de Dieu. Quar Dieus mori per la vertat de la fe que predicava, e sanh Peyre per aquo; Dieus per las mas dels mescrezens juzieus, et sanh Peyre pels mescrezens crestias; Dieus en pascor, e sanh Peyre aytambe; Dieus dis: «In manus tuas ..». a la mort, et sanh Peyre aytambe; Dieus fonc vendutz ·xxx· deniers, e sanh Peyre ·xl· lieuras; Dieus per sa mort converti ganre a la fe, e sanh Peyre aytambe, quar pels miracles que Dieus fes per luy e per sa mort, ganre de heretges se convertiro a la fe.
Apres lo martiri de sanh Peyre, Dieus fes per luy mols de miracles, quar las lampesas que eron el sieu vas soen s’alucavo per vertut de Dieu, que trametia lo lum del cel. E quant los eretges las escantiau per eveja, aqui meteys s’alucavo.
21Una vetz hun hom en la taula on ganre de prodomes manjavo e lausavo lo sanh et sos miracles ausen22 dels autres, dis que tot eron messorguas. E ja Dieus no·l laysses trahir aquel morcel si n’i avia mot de ver. E tantost quant ho ac dich, lo morcel lo gafet en la gola en tal manieyra que hanc no·l poc trahir ni foras gitar. Et estet /52d/hy tan longamen tro que la color li fonc tota mudada, coma de home que es prop de la mort. Et adoncas el tornet a ssi e fes vot a sanh Peyre que si lo deslieurava, jamay no·l seria cocha. E tantost fonc deslieures e gitet lo morcel.
Lo demoni gitet del cors de ganre de femenas, febres e malautias guiri ses comte, e contrahs, et hun efan que avia perdut lo parlar e·l sentir es era coma mort, e quant hom l’ac mes sus el piech de la terra que era estada molhada del sanc del martir, fonc dese gueritz.
L’an apres que sanh Peyre fonc sebelhitz e fonc canonisatz23, los frayres lo volgro mudar en plus onrat loc. E trobero aytant entier lo sanh coma lo jorn que hom lo ac sebelhit, e pueys soen ganre de religios vesian lums del cel dissendre en la tomba e pueys pojar el cel, entre·lsquals lums viro ·ij· frayres am l’abit de predicador.
Endevenc se hun jorn que hun joves hom avia del drap de la gonela de sanh Peyre. Et hun erretge per ysquern dis li que gites el foc lo drap, sobres los carbos. Et escanti los de tot. Et adoncas los heretges dicero que aytambe lo sieu [drap ... lo sieu] drap, e d’autra part lo crestia mes lo drap de sanh Peyre; e·l drap del eretge senti lo foc e ars tantost; lo drap de sanh Peyre escanti lo foc tantost, /53a/que hanc hun pel no·n ars. Et adoncas lo eretge se converti.
24Hun joves homs de Florensa, eretge, vi hun dia en la gleya dels frayres a Florensa lo martiri contrafah de sanh Peyre e quant ac regardat lo murtrier, gitet son cotel e dis: «Am mo vol, volgra esser aqui, quar plus fort colp agra fach», e tantost perdet lo parlar. Et am aytant sos companhos25 menero lo a mayo. Endevenc se que en la via avia una gleya de sanh Miquel, en laqual intret. Et aqui de ginolhs sanh Peyre preguet et am vot se obliguet que se li redia lo parlar, el se converteria, e tantost cobret lo parlar. E vau·s als frayres cofessar. 26Una ves s’endevenc que una nau perilhet en mar grandamen, en tan que non avia speransa de salut se Dieus per miracle no lor volgues, et era tan escur que re el mon non vesian. Et adoncas comensero a pregar diverses sanhs, segon que cascus avia sa devotio, e pro no lor tenia. Et en apres hun Jenoes dis als autres: «Baros, e non [aves] ausit dir que hun predicayre que avia nom27 frayre Peyre es estatz martiriatz per la fe e Dieus fa ganre de miracles per /53b/luy? Preguem lo totz essemps, quar crese que el nos ajudara». Et en tan totz s’aginolhero e commensero devotamen preguar sanh Peyre que lor ajudes28. E vet vos que sus l’antena de la nau, ont estava la vela, tans de ciris alucatz que semblet que fos miech-dia. Et entre los cires aparec lor hun frayre am l’abit dels predicadors, que escantic tota aquela tempesta. E pueys totz anero a Genoa, davant l’autar de sanh Peyre, per far gratias a Dieu et a luy.
29En Flandres s’endevenc que una dona non podia de son marit aver efans se no mortz, e quant li fonc endevengut que n’ac agutz ·iij· sec e ssec mortz, ac paor que per aquo so marit ela layses30. Ela preguet devotamen sanh Peyre que·l valgues, e pueys la quarta ves efantet hun filh mort. Et ela quant ho vi, fonc coma raujosa, e pren l’efan en sas mas, he cridet ha sanch Peyre que li avia ela fach mays que·ls autres que no l’ausis, que ela lo pregava. Et am gran dolor preguet que pel poder que avia am Dieu, so filh li dones vieu, et apenas ac complida sa oratio que l’efan comenset a plorar. E quant hom l’ac portat batejar, quant lo capela ac demandat so nom, hom li dis «Johan», e·l capela a l’a/53c/ventura totas ves desia «Peyre31», per que aquel nom pueys li remas.
32En Alamanha s’endevenc que alcunas femnas hun dia quant filavo en la carrieyra, viro gran poble anar33 a la gleya dels frayres per honor de sanh Peyre. E adoncas comensero a dire la una a34 l’autra: «Vejatz d’aquetz frayres, totas ves sabon tant de barat per tirar deniers, quar aoras fan entenden als fatz que martir an noel. E fan ho creyre als necis». Ab aytan lo35 fiel aparec sagnos e·ls detz, coma gola de moto. Et elas cujero se que los detz fosso talhatz e torquero los ben e ferm. Et am tot aquo lo sanc no sse·n podia anar, e quant ho viro, vengro se·n als frayres e cofessero lor pecat. Et en remembransa del miracle, en apres lo prior del loc recomtet lo miracle en sermo general e mostret lo fial al poble per cofermar so que desia. E quant hun maistre de la gramayra, que era presens el sermo, ho ausi, comenset a rire e dis als companhos: «Vejatz d’aquetz frayres, cum descebo lo poble, quar els an parlat am qualsque femnas lors chuflas, et an molhat lo fial el sanc de qualque bestia, e fan entenden que per miracle es fach». 36Am aytant febre con/53d/tinua lo pres en tal manieyra que covenc que hom l’en portes enans que·l sermo fenis. E per cosselh de metges, non poc melhurar. Quar la mort s’apropjava, el tornet ha son cor e cossiret que per aventura la febre li era venguda per l’isquern que avia dich de sanh Peyre. Et am gran dolor cofesset ho al prior. E·s vodet a sanh Peyre tantost e tantost fonc gueritz et sanatz.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 132-138. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
