Legenda aurea

 

 

 

 

[30] La Enventio de Sancta Cros

 

La Enventio de Sancta Cros. Fonc troba/55b/da en paradis terrenal primieyramen. E pueys fonc atrobada per Salamo el puech [de Libano e per la regina] de Sabba el temple de Salamo, pels juzieus el rach de l’ayga e per sancta Helena en monti Calvari.

Lo trobamen de la sancta cros fon fachs ·cc· ans1 apres la resurrexio de Jesu Christ. Et es legit en lo evangeli de Nichodemus que cum Adam fos malautes, son filh Seth anet a las portas de paradis terrenal e demandet que hom li dones de l’oli del fust de misericordia, am que oysses son payre per so que gueris, alqual aparec l’angiel Michael que·l dis: «No volhas plorar ni trebalhar per so que ajas de l’oli2 de misericordia, quar hom no·n pot aver tro que sian passatz sinc melia ans e ·d·3», jacia aysso que [de] Adam entro a la passio de Jesu Christ fosso passatz tan solamen sinc melia e ·cc· e ·xxvj·4 ans. Liech se en autre loc que aquel li aportet ram d’albre e mandet li que·l plantes el puech de Libano. Liech se en una ystoria5 dels Grexs que l’angiel li donet del fust elqual Adam6 pequet, e dis li que quant levaria fruch, que Adam seria sanatz. E quant se·n fonc tornatz Seth, el trobet son payre mort; e plantet lo ram, e fes se molt gran albre. Et estet aqui entro al temps de Salamo.

E quant Salamo vi /55c/tan gran albre, el lo fes talhar e comandet que hom lo mezes el temple, loqual non pogro bonamen alogar aqui ni en negun autre loc que non hi fos cortz ho lonx, per que los maistres7 molt iratz lo feyro foras gitar; delqual fonc facha planca sobres una aygua, e que hom sobres8 luy passes.

E cum la regina de Sabba vengues en Jerusalem per ausir la saviesa de Salamo e degues passar per aquel loc, ela9 vi en sperit que·l sanayre de tot lo mon devia esser pausatz en aquel fust, per que non hi volc passar desobres lo fust, ans lo adoret molt humielmen. 10Liech si que la regina dis a Salamo que en aquest fust devia esser pendutz hun hom per la mort delqual seria destruit tot lo regne dels juzieus, per que Salamo fes levar d’aquel loc lo fust e fes lo metre sotz terra. En11 apres fonc aqui fach hun ‹pan› en que los maximeus lavesso lors sacrificis. E d’aquela12 aygua, mols homes malautes que·n bevian13 guerian.

14Dis si que el temps de la passio de Jesu Christ lo dich fust nadet sobres l’aygua, e quant los juzieus lo viro, mantenen lo preyro e feyro ne cros ha /55d/Jesu Christ. 15E dis que la cros de Jesu Christ fonc de ·iiij· manieyras de fust, so es de palmier, et d’olivier, e de cipres, et de cedrus.

Aquel precios fust stet sostz terra ·icjc· ans16 e fonc trobatz per sancta Helena, mayre de Costanti, emperador, en aquesta manieyra: En aquel temps s’ajustero gran moltesa de gens, coma son barbaris, costa lo fluvi que es apelatz Nubi, que volian passar sobres lo fluvi. E volian subjugar a lor totas regios entro occiden. E quant Costanti ho saub17, ajustet grans companhias e mes se costa lo fluvi, mas los barbaris passero lo fluvi. E Costanti fonc molt espaorzit, e per so que l’endema se devian mesclar ensemps; per que en la seguen nueh l’angil li revelet e amonestet lo que gardes ha ensus, vas lo cel. Et en ayssi cum regardava ensus, [vas] lo cel, el vi lo senhal de la cros que fasia molt de clar lum. Et avia aquest clar titol escrich sobres se am letras d’aur, disen: «Per aquest senhal venseras», e mantenen el fonc cofortatz per la celestial18 visio. Et el fes lo senhal de la cros e mandet que hom lo li aportes davan, [... davan,] totz los juzieus enemix fugiro, e·n aussis gran partida. Adonc Costanti va apelar l’avesque del temple /56a/e demandet de qual dieu era aquel senhal; els responderon que non ho sabian. En apres alcus crestias vengro a luy que l’ensenhero lo mestier19 de la cros e la fe de la Trinitat molt plenieyramen, per que el creset perfiechamen en Jesu Christ. E fonc batejatz per Marcel, papa. E aquest Costanti fonc payre de Costanti que fonc covertitz per sanh Silvestre. E cum lo20 filhs per la virtut de la sancta cros tramezes sa mayre, va Elena en Jerusalem per so que serques la cros. La ystoria enpero recomta que aquo fonc fah en autra manieyra, quar troba se que aqui, que cum21 el fos costa lo pon22 d’Albigano, el fonc molt anxios. El regardet al cel, Dieu pregan que·l dones lo sieu adjutori. E vi el cel vas orien lo senhal de la cros molt resplendir en manieyra de foc. E vi angils que dissero: «Costanti, am aquel senhal venceras», per que donc En Costanti molt alegre se·n tornet. E fonc segurs que auria victoria. E fes si far lo senhal de la cros el sieu fron. E fes lo far en una senhieyra. Et en la ma drecha, el portet una cros molt resplanden d’aur. E va pregar Nostre Senhor que gardes l’emperi de Roma dels sieus enemix e que agues23 victoria dels no-/56b/fizels, e·N Maxencis mandet escampar las naus per lo fluvi e que venguesso costa lo pon. Mas cum Constanti s’acostes costa lo pon, costa lo fluvi En Maxencis venc encontra molt cochadamen, am pauca companhia, e mandet que los autres lo seguesso, e pojet el pon, e vencut luy, tombet el fluvi. Et en ayssi En Costanti vencet totas las gens.

24Liech si en una canonica que Costanti no creset adonc perfiechamen ni se batejet, mas apres per alcun temps el vi la vesio de sanh Peyre e de sanh Paul. E adonc el si batejet - mas apres - per sanh Silvestre, papa, e fonc guerit de la lebrosia que avia. E creset en Jesu Christ perfiechamen. Per que trames la sua mayre en Jerusalem per so que serques la cros de Jesu Christ.

E cum Na Elena vengues en Jerusalem, totz los savis e li rix homes de tota la regio subjuguet a sse. 25E dis sanh Ambrosi en aquestas paraulas: «Aquesta ostalieyra fonc ajustada per molher a·N Costanti lo vielh, que en apres fonc enperayre, e fonc tan bona ostalieyra aquela que tan diligenmen queria la grepia del Sehor e las autras causas que a luy servian».

E quant los juzieus viro que ela los apelava, espaorzitz dissero entre lor: «Que vos pessatz, per qual /56c/raso la regina nos fa apelar ni denan se venir?» Et hun d’els que avia nom Judas dis: «Ieu say que ela vol de vos apenre on es lo fust de la cros elqual fonc pausatz Christ, per que vos gardas que negus no l’o digua, quar se ho fays, sapjas que la nostra ley sera destruida e tot so que nostres payres nos ensenharo; e·N Daxeus dis aysso, mon avis: dis al mieu payre En Symen, [e·l mieu payre ho dis a mi] quant mori:  Vejas, filh, quant se sercara la cros de Jesu Christ, tu la ensenha enans que sufriscas mort ni turmen. Quar aquelas gens dels juzieus que·l crucifiero l’aoro e·l creso, que el es Filh de Dieu , alqual  mon payre, ieu respondieu, si·lh26 payre conoguesso [el] esser Filh de Dieu, per que lo crucifiero?  El me respondet:  Dieus sab27, filh, que ieu non estiey nul temps en cosselh d’aquels, ans moltas de vegadas contradici a lor voluntat. Mas per so quar lor castiava28 lors vicis e lors pecatz, per so els lo crucifiero, et el ressucitet lo ters dia e pojet el cel en presencia de sos discipols, alqual creset Soth mos filh, e pueys fonc lapidatz per los juzieus; per que tu regarda, filhs, que non digas29 mal de luy ni de sos discipols. » E van dir los juzieus a Judas: «Nos non avem ausidas dire ay/56d/tals causas de luy cum tu dises, mas nos te disem que·t gardes que aysso non digas a la regina».

Cum totz estesso davan la regina et ela lor demandes del loc ont Nostre Senher fonc crucificatz, els non li ho volgro en neguna manieyra ensenhar, per que ela los mandet totz cremar. Et adonc temero totz la mort e lieurero li En Judas, disens: «Aquest home, dona, es drechuriers, filh de propheta, e conoys la nostra ley, et dira tot so que tu volras». Et adonc ela laysset totz los juzieus e retec En Judas per30 cabal, alqual dis: «Mort e vida t’es aparelhada: mostra nos lo loc que es apelat Golgota, on fonc lo Senhor Jesu Christ crucifiatz, per tal que ajam la sua cros». E·N Judas respon: «Ieu non ho say, cum aysso aja ben ·ijc· ans passatz, et ieu en aquel temps natz no fuy». - «Crucifiar ti faray e morir de fam, dis la regina, si no me dises veritat», per que lo fes metre en hun pos, et aqui ela lo fes tormentar per fam. E cum el agues estat ·vj·31 dias aqui tristamen ses manjar e ses beure, en lo ·vij· dia el va mandar que hom l’en traysses e que el mostraria lo loc. Et el quant fonc foras, el venc a Golgota et adoret en sa ley, e·l loc tantost tremo/57a/let, e van sentir [fum] tan ben odoran e de meravilhosa odor, en ayssi coma En Judas molt alegre dis: «En veritat, tu, Christ, iest salvador del mon».

Et era en aquel loc lo temple de Venus, que avia fach Adrias l’emperayre per so que se negus crestia lo adorava, que fos vist adorar lo sieu dieu, per que la regina fes destruir aquel temple del tot e fes lo loc estenger32. Apres aysso En Judas si sec estrechamen e fes aqui detz passes. Et el trobet ·iij· croses, que pres la regina.

E cum no saupesso devesir quals era aquela de Jesu Christ, pausero las totas en miech33 de la cieutat e preguero Nostre Senhor que la lor demostres. Fonc aqui hun jovencel mort, e pausero sobres lo mort una crotz e pueys altra34 dels layros, e·l mort no·ys moc. E pueys pausero la tersa crotz, e mantenen lo jovencel se levet sas e vieus.

35Una femna era fort malauta, e toquet la crotz de Jesu Christ, e tantost fonc guerida.

Dis sanh Ambrosi que la cros de Jesu Christ fonc devesida de las autras pel titol que li pauset Pilat, loqual36 titol fonc aqui trobat. E·l demoni desia cridan en lo ayre: «O Judas, e que as fach al mon? Contrari37 es a mi, quar Judas per mon cosselh fetz la tracio, e tu, oltra /57b/ma voluntat, as demostrada la crotz de Christ; quar per l’autre Judas ieu ay gasanhadas moltas armas, e lo poble demiech negavo Dieu, e per tu soy ieu gitatz del regne: ieu faray levar contra te autre rey, que·t fara autriar aquesta fe que as negada, am tormens que penras». E quant En Judas ausi la vos del diable, el lo maldis e dis: «Jesu Christ te dampne en yfern, el foc perdurable». Apres aysso En Judas se batejet et ac nom Quiriac e quant fonc mortz l’avesque de Jerusalem, el fonc ordenatz en avesque.

Mas que cum Na Elena non agues los clavels de Jesu Christ, ela preguet En Quirac que·ls serques e que adores Nostre Senhor; e tantost, aqui ont la cros fonc atrobada, los clavels resplendiro ayssi cum fos aur, e donet los a la regina, que·ls receup humielmen. E pueys ela portet la una part de la cros a sson filh, es autra partida laysset aqui que fos adornada d’argen, e portet los clavels a sson filh, delsquals el fes far hun ferre que portava a la batalha. E de las autras causas el adornava lo sieu elme. Diso alcus que tres clavels foro en la passio de Jesu Christ, e que dels dos fonc fach fres al emperador, e·l ters fonc pausatz e la emagena de Costanti que era en Roma, /57c/loqual fonc messes per los no-fizels en la mar, per loqual periro moltas gens, que nulh hom non ausava en tot aquel torn navejar. E Costanti enans que moris, anet mandar que hom colgues aquesta festa del Trobamen de la Cros cascun an.

En apres En Julias Renegat aussi En Quiriac, per so quar trobet la cros sancta, e pesset destruir en totz los lox lo senhal de la cros. E cum En Julias, que era adonc emperador, anes contra los Percias, el dis38 a·N Quiriac que sacrifies a las ydolas. E coma el far non ho volgues, el li fes ostar la ma drecha e dis: «Aquesta ma es que a scrichas moltas epistolas per lasquals so mols homes revocatz, que no volo sacrificar a las ydolas», per que En Quiriac li dis: «Molt mal ha profechat, per so quar primieyramen, enans que ieu conogues Christ, escriussi moltas letras a las sinagogas dels juzieus que negus non crezes en Jesu Christ. E ve·t ayssi que as trenquat tot l’escandol del mieu cors». Et adonc En Julia fes fondre plom, e·n metre en la boca de Quiriac, et am sal et am vi agre onger. Mas cum En Quiriac estes sens mal, En Julia li dis: «Se tu no vols sacrifiar als dieus, almenhs dises que non iest crestias?» E cum el far non ho volgues, En Julia fes far /57d/hun pos, e mes hi moltas serps verenosas, e fes lo gitar aqui. E tantost las serps foro mortas. En apres En Quiriac fonc mes en una padela d’oli bolhen es estet ins sens negun mal, per que En Julia molt irat li fes lo piech trencar am hun cotel, et en ayssi anet se·n a Dieu.

39Cum sia grans la vertut de la cros, en aquel fizel notari apar que el fonc enganat et aduch per son senhor en aquel loc ont el apelava los demonis, a luy prometen que el lo faria ric home. E vet vos que el vi hun sarrazi negre que estava sobre una auta paret. E aqui avia una cadieyra. Et estavo decosta alcus demonis am40 lansas et [am fustz]41. Adonc lo demoni demandet al encantador: «Qui es aquel enfan?» E·l encantayre respondet: «Senher, nostres es», alqual dis lo demoni: «Se tu me vols adorar, e vols esser mon sirven, e vols lo tieu Dieu renegar, ieu te faray seyre a la dextra costa me». Et aquel soptamen li mostret lo senhal de la cros e dis que el era sirven de Christ, per que soptamen aquela mouteza de demonis se·n anet. Apres aysso lo davant dit notari intret al temple de Sancta Soplia am lo sieu senhor. Et estero davan la emagena /58a/de Jesu Christ, e vi lo senhor que la emagena regardava lo notari, dun [fonc molt meravilhat, ... Don] autra vegada [lo fes mudar ... autra vegada] viret los huelhs per veser. Et adonc lo senhor li dis [..., et el li dis] que no sabia que agues fach negun be, se non que no·lh42 volc renegar davan lo demoni.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 142-151. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[29] Sanh Jacme    [31] Sanh Johan Porta Latina