Legenda aurea

 

 

 

 

[34] Sanh Urba

 

Sanh Urba [fo] apostoli, en tan que el sieu temps era gran percussio de crestias, et en aquel temps Alexandre, delqual la mayre era fort bona crestiana, fonc fach emperayre, e non pas crestia, ans perseguia fortmen los crestias. En tant que sa mayre li preguet fortmen que·s laysses de persegre los crestias e d’aucire.

Endevenc si en aquels temps que Almachi que era prebost de Roma, que avia descapitada sancta Cecilia e perseguia fort los crestias, fes sercar sanh Urba, e trobet lo hom en una roqua am d’autres1 capelas et am tres diagues. E comandet que hom los mezes en carcer, e fonc fach. Et en apres fes los venir davan se e dis a sanch Urba que el avia convertitz2 a la ley del sieu Dieu ·v· melia homes, am la malvada sancta Cecilia que l’i avia ajudat. E demandet los thesaurs de la Gleya. Et sanh Urba respon disen: «Semblan m’es que mays te mena3 a dire so que dizes [l]a cobezesa et [l]a malvestat que as en4 te que no fa l’amor5 que portas /59c/als tieus dieus, quar tu sapjas que·l thesaur de sancta Cecilia es sus el cel portatz per las mas dels paupres». Adonc quant Almachi ausi aysso, comandet que hom bates sanh Urba e may sos companhos am plombadas. E quant hom lo batia, et el fasia grans gratias a Dieu e rresia se·n6. Quant Almachi vi que re non ho presava, fes lo tornar en la carcer.

E quant fonc aqui, el converti las tres gardas que·l gardavo. E la una avia nom Anoli. E quant lo prebosc ausi dire que Anoli era fach crestia, menasset7 li se non adorava las ydolas. E quant vi que non ho volia far, fes lo descapitar.

Et apres el fes anar sanh Urba davan las ydolas am sos autres companhos. [... sos companhos.] E fes los menar autre ves a las ydolas. E quant foro davan lor, els escupiro sobre las ydolas. E quant lo princip ho vi, fes lor tolre las testas. E rredero las armas a Dieu. E tantost lo diable pres lo princip e ofeguet lo. E quant sa molher ho vi, batejet se am sa filha et am tota sa maynada. E pueys ela pres los corses dels sanhs martirs e sebelhi los onradamen.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 154-155. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[33] Sanh Ner    [35] Sanh Felis, cofessor