Legenda aurea

 

 

 

 

[36] Sanhta Peyronela

 

Sanhta Peyronela fonc filha de sanh Peyre l’apostol. Et era molt bela, ayssi que per voluntat de son payre e per la ordinatio, venc li malautia de trob gran febre. Et ayssi coma los apostols estavo ensemps, hun dels discipols dis ha sanh Peyre: «Tu me guiresses las autras gens, /60c/per que non guiresses Peyronela, ta filha?» E sanh Peyre respos li e dis que en ayssi avia obs a la soa arma. «Empero, per so que no·t cujes que ieu non la puesca ben guerir, ieu volh que tantost si leve sana e salva e que nos aparelhe de manjar», ayssi que tantost se leve e fes ho ayssi cum son payre li comandet. E quant si fonc dinat, sanh Peyre comandet li que tornes al liech, e fonc malauta coma davan. E quant sanh Peyre vi la sua paciencia, comandet li que·s leves e que fos per may huey sana.

1Et endevenc se que hun comte venc a luy, e per la sua gran beutat demandet la per molher. Et ela respos li: «Se tu me voles aver per molher, fay me venir de las virgis que·m meno a ton ostal». En ayssi coma el ador[den]ava que venguesso las verges, ela mes se en oratio e cumerguet. Et en apres mes se el liech. Et en apres ·iij· dias, ela va morir.

E quant lo coms ausi sa mort, tenc se per escarnitz e dis ad una de sas companhieyras que tantost causis e que·l preses per espos, ho que adores las ydolas. Et ela respos que la una ni l’autra no faria. E quant el ho vi, comandet que hom la tengues ·vij· dias en carcer ses manjar e sses beure. Et apres ·vij· dias, es ela /60d/fes levar en l’ogua. Et aqui per forsa de tormens va mori. E quant fonc morta, el la fes gitar el fluvi. Enpero sanh Nichodemus la trays del fluvi e sebelhi la onradamen.

E quant lo coms ho ausi, fes penre sanh Nichodemus. E quant non volc sacrificar a las ydolas, fes lo tot rompre am plombadas, e mori. E quant fonc mort, fes lo gitar el fluvi. E tantost hun clergue sieu pres lo del fluvi e ssebelhi lo sieu cors onradamen.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), p. 157. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[35] Sanh Felis, cofessor    [37] Sanh Pyre, exorcista