Legenda aurea

 

 

 

 

[37] Sanh Peyre, exorcista

 

Sanh Peyre, exorcista, fonc mes en carcer per hun que avia nom Arcimi. Endevenc se que lo diable intret el cors de la filha de Arcimi, e tormentet la trop fort, ayssi que·l payre n’ac gran dolor e plays la fort, quar la ama. El tenia pres sanch Peyre1. E sanh Peyre dis li, ad Arcimi, que si batejes, et el empetraria li am Dieu que sa filha gueriria. El respon e dis: «Ieu me meravelhe cum lo tieu Dieu, que non pot tu deslieurar de la carcer, cossi poyra ma filha guerir». E sanch Peyre dis li: «Lo mieu Dieu me pot be deslieurar se·s vol, que per via de martiri venh a luy». Et el dis li: «Lo tieu Dieu te pot deslieurar quant t’auray /61a/liat am cadenas2, ni guerisses la mia filha, ieu creyray el tieu Dieu». E quant l’ac liat, tantost l’angil trenquet las cadenas, e tantost la filha fonc guerida. E quant vi aysso, gitet si de ginolhs als pes de sanh Peyre e batejet se am totz aquels de son ostal. E dis que hom deslieures totz los encarceratz que cresian Dieu.

E quant lo prebosc ausi aysso, comandet que hom li menes totz los crestias encarceratz. E quant foro foras de la carcer, Arcimi bayzet a totz las mas e dis lor que se·n volra fugir, seguramen se·n fugua. E qui volra sufrir martire per Dieu, que ho fezes. E quant lo prebosc vi que sanh Peyre e sanch Marcel los avia totz batejatz, mes los cascus a part en carcer, e fes metre Marcelli tot nut sobre veyre trenquat tot estundut, e dis que hom no·lh des ponch de vianda. E sanh Peyre fes metre en grans fers et en carcer. Et aquel ser venc l’angiel, e pres sanh Marcel e sanch Peyre, e portet los a la mayo de Arcimi que avia convertit; e·l angil lor dis hun dia prediquesson al poble que avian convertit al nom de Dieu e pueys que tornesson al prebosc3.

E quant venc l’endema, lo prebost venc a las carcers. E quant vi que non hi ero, fes penre Arcimi e ssa /61b/molher e fes los ficar per terra totz vieus, et aqui moriro. E quant sanh Marcel e sanh Peyre ausiro aysso, vengro tost aqui. E sanh Marcel contet aqui cum era mortz Arcimi e ssa molher. E cantet una messa am l’ajutori dels crestias. Et apres els si levero davant tot lo poble e dissero: «Baros, se nos nos volcem, nos agram ben gardat Arcimi e ssa molher de morir. Mas mielhs lor es que sian am Dieu». E tantost los paguas levero se, e menero sanh Peyre e sanh Marcel en una yrla foras de viela, e descapitero los, ayssi que hun hom de la viela vi que los angiels ne portavo las armas, vestidas d’aur e de peyras preciosas, am grans cans. E per aysso aquel home, que avia nom Dorotieu, converti se a Dieu e fonc martiriat.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 158-159. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[36] Santa Peyronela    [38] Sanch Prim et sanh Felicia