Legenda aurea

 

 

 

 

[38] Sanh Prim et sanh Felicia

 

Sanh Prim et sanch Felicia foro acusatz per los capelas de las ydolas am Eolazia e Maximia, emperadors, e fonc lor dich se no fasian sacrificar sanh Prim e sanch Felicia a las ydolas, que ja non acabarian re que volguesso am las ydolas, ayssi que l’emperador los fes metre en carcer. E quant foro aqui, tantost venc l’angil e trenquet /61c/la carcer. E autra ves els foro preses e menatz al emperador. E quant l’emperador vi que no·ls podia converti a ssi, fes los fortmen turmentar. E pueys fes los metre en carcer, cascus a ssa part.

Et apres venc se·n1 lo prebost ha sanh Felicia e dis li que agues merce de se meteys e que sacrifiques a las ydolas. E sanh Felicia respos li e dis: «Ieu ay be ·lxxx·2 ans, et a ·xxx·3 ans que ieu conogui Dieu, loqual me pot de las tuas mas deslieurar». 4Adonc lo prebosc comandet que hom lo lies e que hom li fiques clavels per los pes e per las mas e dis li: «Aytan de temps5 estaras en ayssi tro que adores las ydolas». E quant vi que non ho volia far, fes lo batre fortmen.

E apres comandet que hom li amenes sanh Prim. E dis li en ayssi: «Vejas ton frayre Felicia, que ha cossentit als emperadors, e per so onro fort en la cort el: per amor d’aquo, tu fay aytal6» E sanh Prim respon e dis li: «Jassia aysso que [no] sia en ayssi, vertat as dicha en partida. Quar lo mieu frayre ha cossentit al emperador del cel, so es a Dieu». 7Adonc l’emperador comandet que hom li8   gites plom fonden per la boca e non remens que hom li mezes foc arden per las spallas, que son /61d/frayre ho vis, per so que agues paor e que·s convertis. Mas enpero el bec aquel plom coma bela aygua clara, ses mal que no·lh fes.

E quant lo prebost ho vi, comandet que [hom] lor amenes ·ij· leos. E tantost los leos gitero si als pes dels sanhs, que negun mal no lor feyro. Et apres trames lor orces salvatges, et aytam pauc mal no lor feyro; ayssi que aquo regardavo be ·xx· melia homes, e d’aquels9 convertiro se a Dieu ·v· cens. E quant lo prebost ho vi, fes los descapitar, los sanhs. E fes donar10 lors corses al cas, mas los cas no·ls ausero toca, mas los crestias los sebelhiro onradamen.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 159-160. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[37] Sanh Peyre, exorcista    [39] Sanch Barnabe