Legenda aurea

 

 

 

 

[4] Sanh Thomas

 

Sanh Thomas de Conturbier quant ac estat hun temps en la cort1 del rey d’Enclaterra et ac vist so que hom hy fasia contra Dieu, el si parti d’aqui e mes se e la companhia del arcivesque de Conturbier. Et el fes lo arcidiague. E pueys preguet lo que fos cancelier del rey. Et sanch Tomas creset l’en, /17c/per so que pogues empachar los tortz e las malezas que fasian en la cort del rey, e·l rey amet lo tant que quant l’arcivesque fo mort, el lo fes arcivesque. Et quant el fo en aquela dignitat, mudet sas manieyras en miels, e vesti ci a la carn de hun cilici, e fes ne bragas entro al ginhol. E cascun dia lavava los pes ha ·xiiij· paubres de ginhols e los donava a manjar. E quant lor avia donat a manjar, donava a cascu hun denier d’argen.

Et al cap de temps, lo rey lo requiri que li autries las costumas que los autres li avian autriadas, et quar aquelas costumas eron contra las libertatz de la Gleya, non ho volc far. Et en ayssi tombet en la ira del rey. Et hun dia el am los autres arcivesques fonc en aytal estamen que totz morisson, ho autriesson so que lo rey volia. Et adonc am los autres autriet ho de boca. E pueys el se·n penedet e fes gran penedensa. E no volc intrar en la gleya, ni far ordes, ni usar2 de son mestier, coma se fos escumergat, entro que n’ac absol[u]tio de la cort de Roma. E pueys lo rey mandet li que so que avia autriat de boca, ho confermes per letras et am son sagel, et el li dis /17d/que non faria per causa del mon, e per aquo lo rey fonc molt irat contra luy. Et ·ij· prohomes3 vengro se·n a luy e disseron li per sert que ganre se·n ero viratz per luy aussir e que·s gardes fort. Adoncas el se·n fugi ad Athenas ont era l’apostoli. Et el comandet lo al mostier de Pontinhiac4, et entretant lo rey trames a Roma que hom trameses qualque legat que defenis5 lo plach, et hanc non ho poc acabar, per que may se irasquet contra sanh6 Thomas. E pres7 tot quant que era sieu ni de sos parens e totz8 aquels que eron de son linatge, homes, femenas, efans, viels e joves, yssilhet ses merce. Empero el prega tot dia Dieu pel rey e pel regne, e Dieus revelet li que encaras tornaria ad honor en sa glieya e ressebria martiri per Dieu.

Et apres ·vij· ans, el fo mandat per rey e fonc receuput am gran honor. Et hun dia hun jove homs tornet da mort a vida, e dis que el avia vista una cadieyra en paradis roja entre·ls apostols, e demandet de cuy era, e dis li l’angil: «De hun gran prelat d’Inslaterra9», en que entendet que de sanh Thomas devia esser.

Hun capela10 era en arcivesquat que cantava tot dia de Nostra Dona et plus messa non sabia, e fonc acusat davan sanh Thomas coma /18a/ydiota. E quant el l’ac examinat, desapauset lo coma home que re non sap. Et hun dia, quant sanh Thomas ac pausada sa etieyra sotz lo liech per recoser, Nostra Dona aparec al capela e trames de part se ha sanh Thomas que·l dices que «aquela dona per honor de cuy cantavas tu messas li mandava que ela ha cozuda11 sa etieyra – so es hun cilici – am ceda vermelha, et a·m layssat hun escot sotz lo liech, e vol que·l redes sa messa.» Et sanh Thomas quant ho ac ausit, ac grans meravilhas, e va se·n al liech, e trobet ho en ayssi coma lo capela ho desia. E pueys comandet al capela que cantes coma solia et non ho disses ad home.

Et entretan lo rey lo requiri de so que solia. Et el non ho volc obezir. E per amor d’aquo, vengro a sa gleysa cavaliers armatz, cridan coma estragatz ont era l’arcivesque. Et el quant los ausi, venc vas lor e demandet que volian. Et els disseron que luy aussire. Et el12 adoncas respondet que el era aparelhat de penre mort per Dieu e per las franquesas de la Glieya. Empero comandava lor de part de Dieu que ad home de sa /18b/gleya non fezesso mal. Am aytant trayssero las espazas e van li trenquar la corona del cap am lo test et escampar lo servel per la terra. E non dis alres mas que comandava se e son plach e la Gleya a Dieu, et a Nostra Dona, et a sanh Danis, et ha totz los sanhs. E pueys los canonges e·ls clerx comensero la messa per luy dels mortz. E quant dissero: «Requiem eternam», vengro los angiels del cel. E comensero la messa de hun martir. E pueys los autres seguero, a demostrar que el non avia bezonh de lor oratio, mas els de luy. E l’ayga am que foro lavatz sos draps gueriro trops de malautes.

13Una ves una dona de Henclaterra ac talan de huelhs blars per vanetat, e fes son vot ha sanh Thomas, e venc a sson vas pes nutz. E quant l’ac pregat, trobet se orba, per que pueys preguet sanh Thomas que sevals li redes los huelhs coma avia davan; e apenas ho poc acabar.

14Hun ric15 home avia hun auzel que sabia parlar, e venc hun esparvier, e mes lo entre las arpas, e comenset l’en a portar. Adoncas l’ausel comenset a cridar: «Sanh Thomas, ajuda me!», e desse l’esparvier tombet mort. E·l auzel fonc deslieure.

/18c/16Hun hom loqual sanh Thomas amava fort quant vivia17, fo malautes greumen, e venc hun dia al sieu vas, e preguet li que·l des salut, e tantost ac la, e quant se·n tornava, emagenet se que per aventura la salut no·l seria al profiech de l’arma. E tornet atras e preguet sanh Thomas que la salut del cors non era salut de l’arma, e que·l redes sa malautia, e tantost lo mal tornet li.

Et aquels que aussiro sanh Thomas foro aurios e manjero las mas e·ls detz, e·ls autres poyriro vieus. E·ls autres moriro de laja mort.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 46-49. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[3] Sanh Joan Evangelista    [5] Sanh Silvestre