Legenda aurea
[41] Sanch Ciris
Sanh Ciris fonc filh d’una sancta dona que avia nom Julita, ayssi que sa mayre se·n fugi per la paor del emperador, e portet ne son filh entre sos brasses, que non avia mas ·iij· ans, ayssi que seguet la hom e menet la hom davan l’emperador am son efan. E quant l’emperayre vi l’efan tan bel, pres lo entre sos /64b/brasses. E quant las doas sirventas viro que lor dona era presa, fugiro se·n e desamparero1la tota sola. E quant l’emperayre vi que la dona no volia sacrificar a las ydolas, fes la turmentar trop duramen. E quant l’efan vesia sa mayre turmentar, plorava se fortmen. E·l emperayre tenia lo entre sos brasses e bayava lo per so que non plores. Mas quant l’efan vesia sa mayre, plorava e cridava. Et engravanhava la cara al emperador. En tant que pres l’emperador2 am las dens. E quant l’emperador ho vi, gitet l’efan aval d’un escalier, e tantost yssiro·n las servelas del cap.
E quant sa mayre Julita vi que son efan era mortz en bon estamen, fes gratias a Dieu. Et adonc l’emperayre comandet que hom l’escorgues, e que hom li gites dessus goma fonden, e que hom li ostes lo cap. E tantost los crestias preyro lo cors rescostamen e ssebelhiro lo onradamen.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
p. 167. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
