Legenda aurea

 

 

 

 

[42] Sanch Gervays

 

Sanh Gervays et sanch Pro/64c/thasi foro filhs de sanh Vidal, e la mayre1 ac nom Valeria, ayssi que els dero tot quant que avian per Dieu. Et anero se·n estar am sanh Nazarii, que bastia una gleya a Bredu, et hun efan aparelhava2 li la peyra. Ayssi que mols crestias foro menatz al emperador, e·l efan, que avia nom Celsi, seguia los am gran gauch, ayssi que hun dels cavaliers quant vi l’efan que anava morir am los crestias, batet lo fort. E sanh Nazarii repres duramen lo cavalier quant batia l’efan. Et adonc lo cavalier mes sanh Nazari en carcer. Et en apres trays l’en e fes lo gitar en lo mar. Et sanh Gervays e sanch Prothasi menet ne a Mediola3.

E dis al comte de la terra que non auria nulha resposta ni nulh socors de las ydolas se non fasia Gervays e Protays4 adorar las ydolas. Et sanhs Gervays dis al comte que aquelas ydolas non avian ponch de poder, mas que los diables d’ifern parlavo en lor per luy decebre. E quant lo comte ho ausi, fes lo tan batre tro que mori.

Et en apres comandet que hom li amenes sanch Prothasi e dis li: «Caytieu, ajas de te merce e no volhas morir coma ton frayre». Et sanch Prothasi /64d/dis: «Tu parlas coma home vallat et endiablat que yest». Adonc lo comte lo fes penre. E quant lo comte lo volc penre, et el dis al comte: «Deslieura me tost d’aquest mon, per so que ieu ane tost al mieu Senhor am mo frayre». Adonc lo comte fes li lo cap ostar, et hun crestia que avia nom Philip pres lo cors de luy e de sson frayre e sebelhi los de nuechs en son ostal. Ayssi que·ls lors cors estero aqui rescondutz tro al temps de sanch Ambrosi.

Quar hun dia sanch Ambrosi ces estava en oratio en una glieya. Et aparegro li dos jovencels trob bels, vestitz d’aur e de peyras preciosas, ayssi que sanh Ambrosi preguet Dieu que·l demostres qui eran aquels jovencels. Et sanh Paul respos li en vesio que aquo ero dos glorioses martirs, frayres, losquals fes aussir aytal comte per Dieu, e per so dis li que anes tost en aytal hostal ont los corses eron sebelhitz e que los sebelhis en la gleya. E tantost sanh Ambrosi anet se·n lay am d’autres evesques5. /65a/Et el meteys mes se a foyre la terra. E quant ac hun pauc fos, et el trobet la cayssa ont los sanhs ero totz entiers, et olian tant bo que semblava que totas las specias del mon hi fosson. E quant hom portava lors cors a la gleya, hun orb toquet la bera. E tantost el vi. E d’autres miracles ganre elhs feyro. Et apres sanh Ambrosi sebelhi los onradamen.

6Et endevenc se que hun orb venc al lor vas per devotio. E tanttost7 quant hy fonc, et el vi.

8Autra ves endevenc se que hun jovensel lavava hun caval en l’aygua. E venc hun diable e neguet lo jovensel. E tantost coma hom lo portet als vas dels sanhs, reviscolet. Mols d’autres miracles feyro los glorioses martirs9.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 168-169. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[41] Sanch Ciris    [43] Sanch Leo