Legenda aurea

 

 

 

 

[44] La Nativitat de sanch Johan Babtista

 

La nativitat de sanh Johan fonc annunciada per sanch Guabriel, arcangil, en aquesta manieyra: Dis se que David, rey, volc yssalsar la honor de Dieu e·l sieu coltivamen, don establi ·xxiiij· preveyres, hun delsquals era magers dels autres. Et establi ·xvj· baros de Elecizar e ·viij· de Thamar, et a cascu el donava per sort la sua senmana en lo sieu ‹tar›. Ac1 Abdias la ·viija· senmana a sservir, del linatge delqual fonc Zacharias. [Era Zacharias] e la sua molher vielhs e sses efans2.

/65d/E cum el volgues intrar el temple de Dieu per sacrificar am gran moltesa de gens, a luy aparec l’angiel sanh Guabriel que·l dis: «Zacharias, sapjas que la tua oratio es yssausida, quar tu auras filh que aura nom Johan Babtista, loqual non beura vi ni servesa. Et ira davan lo Senhor en sperit et en virtut de Elias». Fonc apelat sanh Johan [Elias] per raso del ‹assuauzamen›, en aysso que ambedos esteron el desert; per raso de vida, quar ambedos visquero en una manieyra; per raso de fe e de3 vestirs; per raso de officis, et amdos aneron am Jesu Christ: Helias anet davan lo Jutge, e sanh Johan davan lo Salvador; [per raso d’amor,] quar d’amor ardian4 cascus per la predicatio.

Mas cum Zacharias se pesses de la sua velhosa e de la velhosa de sa molher, el comenset ha dopdar de la annuntiatio laqual li avia dicha l’angiel. E cum el non crezes a las paraulas del angiel, ostet li lo parlar l’angiel.

Es notabla causa que alcunas vegadas dopda hom en so que es /66a/contra natura, e per la soa frevolesa, segon que aparec en Gedeon que dis: «Ieu te prec, Senher, que mi diguas en que deslieuraray Israel, cum la mia companhia sia molt frevol et ieu sia molt sotials e la mayo del mieu payre». Et en aysso el demanda senhal e·l5 receup.

Et alcunas vegadas se meravilha hom en la obra que·s fa6 [per] frevolhesa de natura, segon que apar en Sarra, quant li dis Nostre Senher: «Quant tornaray, venray a te. E auras7 filh». Et adonc Sarra se ris e dis: «Cum ieu sia vielha e lo mieu senhor vielh, auray ieu filh?»

Per que fonc, doncas, que Zacarias [tan solamen, per so coma] doptes, [sostenc plaga ...? Per] moltas rasos, segon8 que hom se pot emagenar. Primieyramen per so quar parla discretamen, per que perdet lo parlar per tal que calan aprezes de creyre9. 10Segondamen fonc fach mutz per so que majors miracles aparesguesso al sieu nayssamen, de son filh, so es de sanh Johan: el cobret lo parlar, per que miracle s’ajustet am miracles. La tersa raso fonc quar fonc covinens. 11La quarta raso fonc per so quar demandet senhal a Nostre Senhor, per que el ‹retrays› per senhal.

E cum /66b/Zacharias ysses foras del temple, quant ho viro, conogro que vesio12 avia vista. E quant ac complida la senmana del sieu offici, el anet a ssa mayo. Adonc cosseup Elisabeth, per que s’es[condet]13 ·v· mezes; segon que recomta sanh Ambrozi, ela ac gran vergonha del sieu enfantamen14, per tal quant dava15 ad entendre a las gens que ad ela plagues jaser am son marit, mas gran gauh avia quar non era yssorca, per so quar gran anta era a las femnas quant prendieu marit et efans no·n avian. E per aquesta raso s’escusava l’ajustamen d’ome e de femna moltas ves.

En lo ·vj· mes, sancta Maria molt alegra venc ad Elisabeth. E quant la saludet, sanh Johan, que era ple del Sanh Spirit, senti a sse venir lo Filh de Dieu. E per gran gauch, el si moc en lo ventre, cays que volgues saludar e·is volgues levar per luy. Et estet sancta Maria am la soa cozina ·iij· meses, e pesset de ela quant l’efan fonc natz, et am las soas sanctas mas lo levet de terra. E pesset de luy humielmen.

/66c/Aquest bonourat sanh Johan ac ·ix· previlegis specialmen, quar aquels meteys angiels que annunciet Jesu Christ [annunciet sanh Johan, e] lo fes alegrar el ventre de la sua mayre, [e la mayre] del Senher que·l levet da terra, e la lengua del sieu payre fes parlar, el adordenet lo babtisme, e mostret Jesu Christ am lo det, e batejet Jesu Christ am las soas mas, e Jesu Christ que·l lauset may que totz los autres homes del mon, et an aquels que ero en lo limbe d’ifern annunciet que Jesu venria. E per aquetz ·ix· previlegis fonc el apelat per Jesu Christ propheta e plus que propheta; quar propheta es qui prophetisa de Dieu, et el non ta solamen prophetiset de Jesu Christ, ans d’e[l] totz los autres prophetizero16; totz los prophetas foro portayres de paraulas, mas sanh Johan de fah aportet la vos17 de Dieu, so es apropgans a18 Dieu et al babtisme.

Dis sanh Ambrosi: «Las lausors de sanh Johan so cofortadas19 ha ·v· causas: dels parens, dels miracles, de costumas, de dos [e de predicatio». La lausor dels parens ...,] segon que sanh Ambrosi lo manifesta per ·v· causas, e dis en ayssi: «Plueja de lausor el linatge, costumas, egaltatz, offici e preveyria20».

Per la segonda /66d/ raso es conoguda la sua lausor per miracles, delsquals foro alcus abans21 de la sua conceptio el lo mon22, so es lo saludamen de la annunciatio del angiel, e la impositio del nom23, e·l perdemens24 de la paraula del payre. E los us esgardero a la conceptio e lo ventre, per so quar fonc sobre natura. E fonc la sua sanctificatio en lo ventre, estan en la mayre. E i fonc complimen de dos [de] prophetas. E foro alcus miracles tant a la nativitat del ventre quant a cascun enfantamen. E fo speritz receuputz de prophecia, per so quar la mayre saub lo nom de luy. E·l payre dis li, quant ac cobrada la paraula e fonc ple del Sanh Sperit, don dis Zacarias: «Ple es lo mieu filh del Sanh Sperit». E dis sanh Ambrosi esgardan sanh Johan: «Cum grans forsa va lo sieu25 nom, quar so[l] lo nom26 de luy rete la vos al payre e al filh l’esperit; quar cala27 primieyramen, que non podia parlar, era yssorcs, que non avia filh, per que [era] gitatz de son offici. Mas quant sanh Johan fonc natz, soptamen fonc fach propheta. E Zacarias retornet el parlar, et hac efan, e tornet en son ofici».

/67a/Per la tersa28 causa es conoguda la sua lausor per las suas costumas, per so quant fonc de sancta vida. La sanctetat de luy ac testimoni en ·iij· manieyras: 29primieyramen las celestials causas, so es de la Trinitat30, e del Payre que [l’]apela «l’angiel», segon que·s31 liech en lo segon capitol, e dis en ayssi: «Vet vos que ieu tramete lo mieu angiel».

Aquest nom d’angiel es nom de ofici [...] per so que [ac] l’ofici de Seraphin. [Seraphin] vol aytant dire coma «ardens», es es dich de sanh [Johan en] E[c]lesiastic: «Leva·s Elias en cays foc», so es en lo vencer en sperit et en virtut de Elias. Ac sanh Johan l’ofici de Cherubin, que es aytant a dire coma «plena de siencia». Es sanch Johan es dich en Job en lo ·xxx· capitol, que fonc terme de ignorancia e comensamen degut de gracia. E sanh Johan ac offici de Rey, loqual es offici de jugar. E de sanh Johan es dich que respondia al rey disen: «Non t’es legut que ajas la molher de ton frayre, domentre es vieu». E sanh Johan ac ofici de Senhoria, per que ensenhava nos en cal manieyra nos senhoregem nostres sosmezes. Et ac ofici de Principat, /67b/en que nos ensenha que amassem los sobeyras. E sanch Johan desia: «Aquel que de terra es de terra parla; aquel que del cel, ha son entendemen el cel e d’aquels que hy estan e dels habitadors: ieu non so dignes32 desliar las correjas de las suas sabatas». E sanh Johan ac offici de Potestat, per lasquals potestatz so ‹estrechs de enclaure33›; e negus no li pot contrastar, per so quar era ja sanctificatz; e nos costrenhia, quar avia ‹vos ordinaria› am lo babtisme. E sanch Johan ac ofici de Virtut, per lasquals fes miracles: [... miracle] fo que el visques en lo desert de mel salvatge e de langustas tan solamen. Et ac vestimens de pels de camels. Et sanh Johan ac ofici de Arcangels, per so quar revelet majors causas sanh Johan del Filh de Dieu, segon que apar en l’avangeli34 de sanh Mathieu en lo ·iij· capitol, en que dis: «Entre los natz de las femnas, no nasquet major que sanh Johan».

Fonc lausatz sanh pel Sanh Sperit, quant lo payre li dis: «Tu propheta seras apelatz».

Sanh Johan a testimoni de las causas celestials, segon que es dich /67c/per sanh Luc en lo primier capitol, en loqual loc lo lausava l’angiel en moltas manieyras e demostra de quanta35 [dignitat] fonc quant a Dieu, quant dis36: «Sera vertadieyramen gran davan lo Senhor», e de gran dignitat quant a se meteys, quant dis: «Non beura vi ni serveza e sera ple del Sanh Spirit», e de gran utilitat quant a sson prosme, en so que dis: «Mos filhs d’Israel37 convertira».

Fonc conoguda [la] lausor de sanh Johan per dos38, per so quar el ac dos en l’estamen del ventre, e quant yssi del ventre, es el l’anamen del mon, es en l’yssimen del mon.] En lo ventre estan, ac ·iij· manieyras de gratia: la primieyra, quant fonc sanctificat, don fonc conoguda la sanctetat de sanh Johan; enans39 fo sanh Johan que nasques, segon que Jerimias lo propheta en lo primier capitol dis, que «enans que ieu fermes te en lo ventre, te conogui» vol dire «enans que yssesses del ventre, te sanctifiquiey». Et sanh Johan ac prophetizat: en ayssi quant era en lo ventre de sa mayre, alegran conoc Dieu que venc a luy. Crisostomus volc /67d/mostrar en qual manieyra fonc plus que propheta: dis que «propheta es que per merit de conversatio e de fe recebra prophetia; quar de propheta es que enans40 sia fach propheta que hom?» E per so quar costuma41 era que propheta fos onh42, 43adonc la bonaurada Virges Maria saludet Elizabeth [e ..., segon que dis Crisostomus] en aquestas paraulas: «Per so44 Jesu Christ fes saludar a sancta Maria Elizabeth, per que lo sermo45 yssen del ventre de46 sa mayre [..». ...] «Be m’es aysso vengutz, que la mayre de Dieu venha a me».

47Sanh Johan ac el nayssamen del ventre tres dos, per so quar lo sieu nayssamen fonc meravilhos, don fo claus lo defalhimen del mon; pueys quar fonc sanh, senes colpa; quar fonc alegres, senes plor de miseria. 48Fa hom festa del nayssamen de sanh Johan per ·iij· rasos: per raso de la sanctetat que ac el ventre; en apres per raso de la dignitat que ac en l’ofici, quar venc ayssi cum lucifer, annuncians a nos lo gauh perdurable; 49la tersa raso: fonc de gran agradabla alegransa lo sieu nayssemen; per que es digna causa que nos nos alegrem el sieu nayssemen.

Els sieus anamens del mon ac50 grans dos en moltas /68a/manieyras, quar ac perfectio de totz los sanhs. E fonc plus sanh quan demostret lo Salvador am lo det. E fonc apostol per so quar el fonc trames per Dieu. E fonc martir quar per justicia sostenc mort. E fonc cofessor quar el cofesset51 veritat, anc no la neguet. E fonc verges, per que fonc apelat «angiel».

El yssimen del mon ac sanh Johan ·iij· manieyras de dos, quant fonc fach martir no-vencutz. Et adonc receub la victoria del martiri. E fonc el dressat52 ayssi coma messatge precios, quar el aportet messatgaria preciosa ad aquels que ero al limbe d’ifern, so es del avinimen de Jesu Christ e de la redemptio de lor; e per so si col lo sieu nayssemen glorios.

Et es notatoria causa que sanh Johan prediquet a las companhias molt fortmen e ssaviamen, et als publicas et als cavaliers. Et a cascu demostrava la ley es aministrava. Prediquet fervenmen en raso d’amenassas, per so que espaventes los mals; prediquet en prometemens, per so que·ls bos endresses en be far, prometens ad aquels lo regne del cel; prediquet am atrem/68b/pansa als mejanciers, per tal que pauc cada pauc los amenes ha perfectio de misericordia.

Et es notabla causa que sanh Johan Evangelista mori en aquest dia, mas la Gleya ne fa festa lo ters dia de Nadal, per so que adonc fonc sacrada53 la gleya sua a Roma. 54La festa de sanh Babtista en lo sieu dia fonc meravilhosa, per so quar en aquel dia pel gauch de la sua nativitat fonc annunciat. Non es disedor qual de els fonc majors, [laqual causa es ensenhada] per hun divinal yssemple que dis en ayssi:

55Ero dos doctors en teologia; la hun d’aquels lausava sanh Johan Evangelista e·l autre sanh Babtista, en tant que sobres la disputatio era cascus corrossatz, per tal que trobesso fortz auctoritatz e fortz rasos per so que pogues l’un l’autre sobremontar. E quant foro vengutz al dia de la disputassio, cascus d’aquels dissero que avian vist sanh Johan Babtista et sanh Evangelista, e dissero lor: «[No] vensa que fa disputatio de nos en terra, quar nos em be acordans el cel», per que els se·n vau layssar de disputar e manifestero la vesio que avian vista.

Sanh Paul, ystoriayre, ayssi coma volc /68c/alucar hun ciri en la gleya de Sanh Johan, las brasas lo seguero56 e perdet lo parlar, e per tal que agues salut, el fes hun yssimple ad honor de sanch Johan, que comensa en ayssi57: «Usque hanc laxis58 ..»., en loqual el li demanda que·l redes lo parlar, ayssi cum fonc redutz ha Zacarias.

En aquest dia, totz los osses de las bestias ont que sian son culhitz e crematz, e fa si per doas rasos: la primieyra es quar longamen es aysso observat, quar alcunas bestias que an nom dragos, que volo en lo ayre e nado en l’aygua e van per terras, e aquestas so escomogudas a gran luxuria en lor ponch et en los fluvis [gieto] lor semensas, don se·n segon mols de mals e de mortz en la terra. E contra aquestas bestias fonc atrobat aytals remesis que [hom] creme los osses, per que aquestas bestias fugisso per lo fluvi, e quar aquesta costuma [... aquesta costuma] meteyssa se te en alcus lox. L’autra causa es que so crematz los osses per representatio del cremamen dels osses de sanh Johan, que foro crematz en la cieutat de Sabasten per los crusels. E per so nos cremam falhadas /68d/ardens e fam foxs, ha significatio59 de sanh Johan que fonc lucerna arden.

60Recomta En61 Polh, metge, que hun hom pros62 de la gleya de Sanch Johan fonc sebelhitz be vestitz. Et hun hom per cobezesa va ubrir lo vas de nuech e trays ne tota la rauba, alqual aparec sanh Johan e dis li: «Cum as ausat tocar tu so que a mi es estat comandat? D’ayssi enan non hi poyras intrar, en la mia gleya», laqual causa fonc ayssi facha, que quant el volia intrar en la gleya, la gola s’estrangia ayssi coma se hun home fort la li estreysses, per que soptamen casec arreyre.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 170-181. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[43] Sanch Leo    [45] Sanch Eloy