Legenda aurea

 

 

 

 

[45] Sanch Eloy

 

Sanh Eloy nasquet a pres doas leguas prop de Limotgas, de bon linatge de crestias; son payre avia nom Euchier, e ssa mayre, Terregia. Et en sa enfantilhergua comenset aver bon engien e subtilh, e quant lo payre vi lo subtilh engien, va lo baylar a maistre en la cieutat de Limotguas, ad hun /69a/bon fabre de aurelaria que avia a nom Allo, delqual maistre fonc primieyramen ensenhat d’aquel ofici. Et en breu de temps fonc maistre, quar molt avia bon engien en totas causas. E de gran simplicitat, el visitava soen los covens de las gleyas e las divinas scripturas voluntiers ausia [et] en sa memoria rescondia1.

En apres laysset son payre e sos amix et anet se·n en Fransa. E ac covensa ab hun thesaurier del rey, quar molt era abtes en tota bona obra e am totz aquels que·l parlavo2 avia gratia. Et ac presa conoyssensa am lo rey dels Franxs que avia nom Locorri, per raso quar lo rey volia far una nobla cela d’aur e de peyras preciosas e non trobava qui ho saupes far. Et sanh Eloy pres la obra que·l rey fort desirava, e la obra am gran diligentia acabet, e molt fizelmen la redet al rey, don lo rey fonc fort me/69b/ravilhans e ci totz aquels de la cort. E fonc tengutz per trop savis daurelhier e savis maistre. Et ac gratia am lo rey es am tota sa cort, Nostre Senhor ajudan.

Apres, cum Eloy fonc en etat de baro, cobesegan requiria a Dieu qu’el fos sanctifiat, que negun pecat no·lh empaches. Cofesset se de totas las causas que avia fachas en son joven. E pueys am aspra3 vida et am aspra penedensa contrastet al delhiech de la carn et am trebalhs, cum so dejuns, vigilias e castetat, et en gran paciencia et en caritat pregava soen Dieu per los dos celestials, de dias e de nuechs.

4Apres hun pauc de temps, preguet Nostre Senhor am gran fe que sa penedensa li era agradabla, que l’en fezes demostransa. El avia reliquias de mols sanhs en sa mayo, que estavo en penden, e mes se hun cilici dejos, e las orava aqui la nuech. El se mes una nuech en oratio ayssi coma avia acostumat et en pessan, hun pauc s’adormi. E fonc li a vejayre que hun home li estes davan que·l dices: «Eloy, yssausidas /69c/so las tuas pregarias». Et el residat, senti trop gran agradabla odor [e] decorre pel5 vaycel de las reliquias gotas d’ongemen sobres son cap. Et el remembran de sa pregaria, molt fortmen ploret e Nostre Senher lauset.

Apres mori lo rey Lotari. E Degobert son filh renhet. E sanch Eloy fonc molt [amat] de luy e de totz sos baros, quar tostemps aparelhava bos fachs e mostrava bonas obras. E tostemps cossirava la fi de sa vida. Et era de gran humilitat, que non cujava esser magers de negun home. E plorava may d’altruy6 dampnatge que·l sieu. La fama de luy era tan gran que qual que vengues al rey, de qualque terra fos, primieyramen volia lo cosselh de sanh Eloy. E donava tot quant que avia als paubres, e tot jorn frequentava [donar] almornas e vestiduras, et el comensamen el portava nobles vestimens e nobles ornamens e vestiduras preciosas de ceda. Mas aquestas causas usava per que hom [non] conogues /69d/sa vida, mas dins portava cilici. Pueys totz sos ornamens ad obs dels paubres el donava. Et anava vestitz de draps vielhs e ssenchat de corda. E quant lo rey lo vesia despolhar per devotio, donava li son propri vestir. Et adorava lo may de la nuech et escampava may moltas lagremas.

Lo rey de Fransa li preguet que fos son messatge el rey de Bretanha que avia guerra am luy. Et el aven fisansa en Dieu, anet a luy e va·l dir per que era vengutz. E quant cujero que lor demostres son messatge am menassas, el se retrahi am gran humilitat7 am lo princip, e fes tan que va·l menar am se al8 rey de Fransa, e·n fes pas. E tot l’argen que l’avia baylat lo rey donet per Dieu en aquel viatge, se no solamen son despes.

En apres, am voluntat del rey basti hun mostier en la viela de Salemiac en Lemosi, alqual loc mes ganre de morgues, e lor conquistet rendas am que visquesso, e molt amet aquel9 /70a/loc per gran devocio. E tot quant poc aver del rey hy procuret. E fonc lo primier mostier que edifiques; apres comenset en la sua mayo a Paris, laqual li avia donada10 lo rey, hun11 mostier, ont ne mes ganre e lor va establir destra disciplina de regle. E va establi una abadessa que era verges, que avia nom Aurea, e sson payre, Mauri, e ssa mayre, Quiria. E conquis hy gran rendes e mes tot son estudi en aquel loc. E de mols ornamens lo ordenet.

Apres hun temps, el conec lo venimen de sa mort, denunciet la a sos discipols e prediquet la fortmen; e lor ensenhet la voluntat de Dieu a far e molt los estruy e·ls ensenhet. Et el am gran gauch spera venir12 al regne celestial. E plorava la conpunctio de sos frayres e de sos discipols, que ero molt tristz e desconortatz del partimen de luy. Et el molt los conortava. E pregava Dieu que lor fos bos ajutori. E mes se en la terra, e fes sa oratio en ploran, e pregava Nostre Senhor que per la soa sancta misericordia pervezes los sieus sosmezes. Et el oran e preguan levet las /70b/mas e·ls huelhs vas lo cel e dis: «13O Senher Dieus, ieu ti prec que·t recorde que tu mi as fach de nien, e non intre en juziri lo tieu sirven. O Crist, reseumeyre del mon, que ies sol senes pecatz, remembre·t de me e·m fay sal el tieu regne celestial; quar quant tu ho volguist, ieu vengui el mon e ne hyeysi cum tu ho comandas: en las tuas mas bayle lo mieu sperit. Ieu say que non ay perservit: la mia speransa fonc tostemps en la tua misericordia, e la mia fe en la tua crezensa; aras traspassaray en la confessio d’aquest mon, donc recep me segon la tua misericordia». E dichas aquestas paraulas am moltas d’autras, entre que orava, trames l’esperit a Dieu. E angiels vengro que·n portero la sua arma en paradis.

E·l endema mati venc la regina am sos filhs que l’en volgro portar el sieu mostier. E·ls cieutados da Paris que l’en volgro portar a Paris e·ls cieutadas de Nio contrastero a una part es a l’autra. Et hanc negus no·lh poc moure. E pueys dejunero totz per tres jorns, e fonc velhatz, /70c/e pueys essagero se e no·l pogro moure. Adonc conogro que aqui volia remaner. E i dissero14 totz de acort que aqui demores. Adoncas fon tant laugiers coma devia esser, e van lo sebelhir am gran honor.

Et apres hun pauc de temps, ero mols homes davan lo sepulcre. E va lor aparer hun bel miracle, que·l [drap] de que era cubertz va comensar a ssusar e ssusan15 molhet se totz. E vist lo miracle, fonc pres lo drap e fonc tortz en hun vaycel. Et aquela aygua donet a ganre d’omes sanetat, e yssi ne gran mouteza. En aquel temps una malvada malautia gastava moltas cioutatz de Fransa. E tantost coma ero16 lavatz am aquela aygua, ero gueritz e ssanatz.

17Lo coms de Normandes ac tenso am sanh Eloy quant vivia. Et apres sa mort lonc temps, venc orar al vas de sanch Eloy. E quant intret dins lo mostier, la lampesa que ardia davan sanh Eloy escanti. E quant lo coms ho vi, oret totz temens. E quant fonc foras del mostier, la lampeza18 s’aluquet. E quant volc montar, hun de sa maynada l’o comtet. E·l comte fonc molt irat. En la gleya se·n tornet. E quant fonc al primier gra, la lam/70d/peza s’escanti. E quant el ho vi, ac trop gran ira, e gitet se en terra davan lo vas ploran, e sospiran el se clamava caytieus e colpables e que per19 los sieus pecatz la lampeza era escantida. E quant ac pro plorat, dis que jamay non partiria d’aqui tro que [la] lampesa fos alucada, e ssatisfes de so colpa, e la lampeza aluquet se per gratia de Dieu.

Aquetz miracles e mols d’autres fes e fa encaras Nostre Senhor per la virtut de sanh Eloy.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 182-186. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[44] La Nativitat de sanch Johan Babtista    [46] Sanch Peyre