Legenda aurea

 

 

 

 

[46] Sanch Peyre

 

Sanh Peyre ac ·iij· noms, quar fonc dich Symon, que vol tan dire [coma] «obediens». E fonc dich Bariona, que vol dire «filh de columba». Et el fonc coma filh de columba quar servia a Dieu simplamen, ses cobleza. Fonc apelat Cephas, que vol dire «cap», quar el fonc cap de Sancta Gleya. E vol dire may «peyra», quar el fonc ferms coma peyra en la fe. E fonc dich Pey- re, «conoyssen», quar el conoc de la divinitat del Filh de Dieu, quar dis: «Tu es Christ, Filh de Dieu /71a/vieu».

Sanh Peyre fonc entre los autres apostols de major amor, quar el se mes sus la mar per anar sus l’aygua vas Jesu Christ. E Jesu Christ [lo causi] en totz sos secretz, coma en transfiguratio et en la resurrexio de la pieusela, et el li baylet las claus de paradis. E·l comandet sas ovelhas, so son los fizels, quant se·n volc pojar el cel. El coverti lo dia de Pantacosta tres milia homes en una predicatio. El prophetizet la mort de Ananias e de la molher. E batejet Corneli lo centurio. El gueri Eneas paraliticat. El ressucitet una veuza morta. El fonc encarcerat per Erode. E fonc1 deslieuratz per l’angiel. El vivia apres la assentio am olivas et am cauls e hun petit de pa; el portava ses plus una gonela am hun mantel paupre e plus no volia. El portava una torca-cara de li2 tostemps a torcar las lagremas, quar [quant] li membrava de la dolsor de Jesu Christ e de las belas paraulas e de la plasen plazencia, de luy no·s podia tener de plorar per gran dolsor d’amor.

3Hun dia, quant ac trameses ·ij· discipols sieus predicar /71b/pel mon, quant agro anadas ·xx· jornadas, l’un mori. E·l autre tornet se·n arreyres a luy per annunciar. Losquals foro aquetz ·ij·, so ne4 diversas opinios, quar alcus dizo que lo vieu fonc sanh Marsal, e los autres dizo qu’ant fonc be sanh Fran, e·l mort fonc sanh Georgi. Adoncas sanh Peyre baylet son basto. E comandet li que·l meses sobres [lo] mort. E quant ho ac fach, tantost lo mort levet se sus sas et sals, et avia estat ·xl· dias mort.

En son temps fonc en Jerusalem Symon Mac, que·s fasia Dieus e fasia ganre de miracles segon semblansa, quar5 el volava e fasia novels albres, el tornava las peyras en pa, el estava al foc ses calfar e fasia los cas cantar e·ls ases balar. Contra aquest sanh Peyre disputava e descubria sos baratz. En tan que l’en6 [fasia] fugir en Roma, ont hom lo tenia per Dieu. E sanh Peyre seguet lo lay. Et aqui estet7 ·xxv· ans. E converti ganre de gens a la fe. E fes ganre de miracles

E quar en sa predicatio lausava may castetat que matremoni, ·iiij· femnas que avia ho tenia lo prebost converti. En tant que pueys no volgro am luy jaser. Et adonc el fonc fort iratz contra sanh Peyre e fes tot son poder cum /71c/lo pogues aussire. Apres aparec li Jesu Christ e dis li que Symon Mac e·l emperayre Nero lo volian aussire, mas non agues ges paor, quar el seria am luy e·l daria companho Paul, que intraria dema en Roma. Et adoncas sanh Peyre quant vi que pauc avia ha vieure, adordenet apres se sia apostoli sanh Clemens. Et apres sanh Paul venc a Roma et ajudet a predicar ha sanh Peyre.

Enpero Symon Mac fasia tot quant podia contra lor et era tan presatz per l’emperador que·s cujava que de luy tegues la vida. Et hun dia el era davan l’emperador, et era li a vejayre que sa cara semblava de tozet a vegadas, et a las autras vetz semblava de home vielh, don se cujet l’emperayre qu’el fos Filh de Dieu. Et adoncas lo malvas dis: «Per so que tu, emperayre, sapjas que ieu so Filh de Dieu, ieu vuelh que·m fassas ostar lo cap et al ters jorn ressucitaray», e quant lo mazelier cujet ostar lo cap al ribaut, ostet lo ad hun moto que fonc aqui apor/71d/tatz per obra del diable, en semblansa de Symo. E lo ribaut, que era aqui que hom no·l vesia, per obra del enemic, amasset las pessas del moto e pueys, al cap de ·iij· dias, el tornet. Et en ayssi el decebia l’emperador e·l poble.

Et soen quant el parlava am l’emperayre, lo diable en semblansa de luy parlava foras am las gens, per que sanh Peyre et sanh Paul intrero hun dia al emperador e rrevelero li los baratz de Symo. E adoncas dis Symo que el non sostenria8 que aytals enemix sieus mortals visquesso longamen, ans comandaria a sos angiels que·l aussiseso. Et sanch Peyre dis que non avia paor de sos angiels. E·l emperayre dis: «Per que non as paor de Symo, que mostra sa deitat per obras?» So dis sanch Peyre: «Digas, doncas, a Symo que cossiri ieu, et ieu diray te, a tu premieyramen, mos pessamens, per so que conoscas las vanas mensorgas que dira [d’aquo] que ieu ay cossirat». E·l emperayre dis li que·s propges e que ho dices tot suau. Adoncas sanh Peyre dis que hom l’oportes a rrescost hun gran pa d’ordi. E quant fonc aportat, /72a/sanh Peyre senhet lo e mes lo sotz la falda. E pues dis a Symo: «Se ges Dieus, que avem dich ho fach ho cossirat?» E Symo dis: «Mas tu digas que cossiri ieu». E sanh Peyre dis: «Ieu ho mostraray quant auray complit so que ay cossirat». Adoncas Symo fonc molt corrossatz e cridet: «Ieu, fet s’el, comande que venguo grans mastis e que devoro sanh Pey- re9», e tantost vengro soptamen, e sanh Peyre gitet lo pa senhat10. E tantost fugiro se·n. E dis sanch Peyre al emperayre: «Ieu ay mostratz per obra lo cossirier de Symo, que [prometia que] tramet[r]ia contra me angiels et a trames cas11, quar el non ha ges d’angiels divinals, mas cas yfernals».

E·l ribaut gabet se e dis qu’el non podia mort ressucitar. 12Et endevenc se que hun joves hom mori, e foro apelatz els dos per ressucitar lo jovensel mort, am aytal fermansa que aquel que no·lh poyria reviscolar perdes lo cap. 13Adoncas Symon Mac fes am sos conjurs que fonc a vejayre al poble que·l mort movia lo cap. Adoncas cridero contra sanh Peyre. Et el adoncas dis que si el es reviscolatz, que parles e·s leves, quar se fa non ho podia, sauspesso de serta que per fencha era aysso. 14E Symo fonc se alunhatz del lieh. Et a/72b/doncas lo mort non poc moure15 lo cap. Adonc sanh Peyre cridet de luenh: «Joves hom, ieu te comande per lo nom de Nostre Senhor Dieu, Jesu Christ de Nazereth16 crucifiat que tu ti leves». E tantost aquel se levet. Et anet sa e sal. E·l poble vi aysso. E volgro lapidar lo17 tufur. Mas sanh Peyre ho empachet, quar dis que pro havia de mal am la vergonha que avia preza.

E pueys Symo anet se·n al ostal ont estava sanh Peyre [... sanh Peyre] quant hi volia intrar. E18 sanh Peyre am lo senhal de la cros desliet lo, que hanc mal no·lh fes ni ad home, ans ere be a totz franx e ssuaus, sal a Symo, e desse que vi Symo, correc contra luy, e va·l gitar en terra, e gafet lo en la gola, e cujet lo estrengolar. Mas sanh Peyre li comandet que sol no·lh nafres. Adonc lo ca tota la rauba li esquisset, en tan que totz nutz se·n fugi, e·l masti seguia lo dereyres, am los efans et am las gens que·l cridavo darreyres, don hac tal vergonha que pueys hun an estet rescost19.

Et en apres el tornet al emperayre. E dis li, ausen del poble, qu’el20 may non remanria en aquest mon, per las vergo[n]/72c/gas que hom li avia fachas, e desampararia la cieutat21 que el avia per tostems gardada, e montaria se·n a sson payre sus el cel, e totz hom que ho volgues veyre vengues al22 dia en aytal loc don se·n montaria. Et al dia assignat, venc se·n al Capitol. Et de una auta tor comenset se·n a davalar per l’ayre, am corona de laurier. Et adonc dis sanch Paul a sanh Peyre: «A mi s’aperte a preguar et a tu, de cabar». E sanh Peyre hun pauc leva lo cap e rregarda cum se·n montava. E sanh Paul quant lo vi tant aut montar, dis: «Peyre, per que hy ponhas? Ades nos lapidara hom». Adonc sanh Peyre dis: «Ieu vos conjuri, angiels endiablatz, pel23 nom de Jesu Christ, que plus no·l portes, ans laysses cayser». E tantost van24 lo layssar, et el va tombar. E tot esclafet se e mori.

Adonc l’emperayre fonc fort irat contra lor e fes lo[s] penre e metre en la garda de hun gran senher, Pauli. E aquel baylet lo[s] ha ·ij· cavaliers, Proces e Martinia, et els los presero a la fe; e los delieurero e pueys ne foro mortz.

E pueys los crestias preguero sanh Peyre que se·n /72d/fugis. Et el non ho volc far, tro que l’en agro forsat am grans paraulas. E quant fonc vengut en hun loc que a nom avoras Sancta Maria al Pas, vi Nostre Senher25 Jesu Christ venir vas se. «Senher, so dis sanh Peyre, hont vas?» - «Ieu, fet s’el, vau en Roma per esser crucifiat autra ves». E sanh Peyre entendet que el ho volia dir de la [sua] passio, en laqual Jesu Christ se desia crucifiar quar se fasia per ocasio26 de luy, e tornet se·n a Roma. E comtet als autres fisels cum li era pres. E domentre que ho contava, vengro sirvens del emperador e menero l’en pres davan lo prebost. E·l prebost27 demandet li se el era aquel28 que ostava las molhers als maritz e·s29 gloriava en aysso al poble simpli que·l cresia. E sanch Peyre dis que sancta gloria era en la cros de Jesu Christ. Et en apres fonc donada sententia que sanh Peyre fos crucifiatz, quar era estranhs. E sanh Paul fonc descapitatz, quar cieutada era de Roma.

Et adonc, quant fonc donada /73a/la sententia, los juzieus e·ls pagas escupiro sus lors caras, e·ls feriron per despiech, e lor feyro coronas30, e pueys foron estacatz coma murtriers31 o layros e foro menatz al loc de la passio; e quant venc al departir, sanh Paul saludet sanh Peyre: «Pas sia am te, so dis, fondamen de Sancta Gleya e pastor de las oelhas32 e dels anhels de Jesu Christ». Et sanh Peyre dis: «Vay en pas, prediquayre dels benauratz, megancier33 e guidayre dels drechuriers», e pueys cascun fonc menatz ha son turmen.

E quant volgro levar sanh Peyre sus en la cros, [... la cros] lo cap levat34 vas lo cel e·ls pes vas la terra, mas quar [el] de la terra se·n35 pojava vas lo cel, devia aver levatz los pes entro al cel, e may quar non era dignes que fos levatz a manieyra de son Senhor, e per aquo pregava36 que viresso la cros los brasses vas terra. Et ayssi fonc fach. Et apres los fizels que·l ploravo viro gran molteza d’angiels aqui e viro sanh Peyre am coronas de rosas e de lilis, que·l fazian solas, e sanh Peyre am hun libre que prendia de la ma de Jesu Christ, en que legia /73b/tot quant desia. E pueys sanh Peyre fes sa oratio: «37Senher Dieus, ieu te ay volgut ressemblar, mas non volgui sufertar que hom me crusifies drech, quar tu, Senher, tostemps fus38 drechs quant fus levatz sus en la cros. Mas ieu, Senher, que so filh del primier payre que baysset lo cap vas terra, e per pecat so39 crusifiat lo cap bayssat vas la terra. Tu, Senher, ies tot mon dezirier, et re non vuelh mas tu, gratias te fau de tot mon cor e de tot mon sperit, a tu comande l’arma», et am aytant transpasset.

40Una ves s’esdevenc el temps [de sanh Corneli] apostoli que·ls [Grexs] panero lo cors de sanh Peyre e de sanh Paul, e quant los ne portavo, los demonis41, per virtut de Dieu forsatz, cridero de las ydolas ont estavo: «Senher, hom nos pana nostras ydolas!», e·ls fizels entendero dels apostols, e·ls autres de las ydolas, ayssi que totz yssiro foras, e los layros de paor gitero los en hun pos, don pueys los tornet hom a Roma.

E quar la ossa fonc mesclada, no·n saupro de qual era, de la hun ni del autre, per que venc una vos que·ls /73c/magers osses eron del predicador sanh Paul, e·ls menors del pescador sanh Peyre. E pueys ad honor de cascun, fes hom doas gleyas on los pauset hom.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 186-192. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[45] Sanch Eloy    [47] Sanch Paul