Legenda aurea

 

 

 

 

[47] Sanch Paul

 

Sanh Paul, apostol, sufri moltas tribulatios apres lo sieu covertimen, lasquals recomta sanh Ylari dicen: «Sanh Paul, apostol, fonc feritz am vergas per los Philipenses, e fonc pausatz en la carcer, e fonc mes en grans ceps de futz, e fonc menatz en Listria, e fonc persegutz in Ycrino. E fonc baylatz a bestias salvatgas en Apheso en en Damas fonc gitatz del mur aval. Et en Jerusalem fonc pres e batut e liat. Et en Cesarea fonc claus es encriminatz. E quant el fonc vengutz en Roma, el fonc jutguatz a mort per Herodes».

[Receup] l’apostol[at] sanh Paul entre las gens e fes alcuns negocis en Listria. Hun jovencel cazec de una fenestra, e que era mortz. E sanh Paul lo reviscolet e mols d’autres miracles hi fes. En la ylha Mitelena, una vipra li pres la ma, mas /74b/no·lh fes mal, ans la gitet ins el foc1. Es dich que totz aquels que nasquero d’aquel home loqual alberguet sanh Paul, non podon esser nafratz per nulha bestia verenoza, per que quant los efans so natz, el liech en que jaso pausa hom serpens, per so que sapcho se son filhs d’aquels parens.

Diso alcunas ves que sanh Paul [es] menor que sanh Peyre. Es autras vegadas es dich que el es majors es alcunas vegadas es dich que es egals. Mas en veritat, menors es en2 dignitat, e majors en predicatio, es egal en sanctetat.

3Recomta Aymo que sanh Paul de pol4 cantan tro a la ·v· oras trebalhava de sas mas. En apres el predicava, en tant que moltas vegadas predicava entro la nuech; en l’autra part del dia e de la nuech, el manjava e dormia et orava. E quant el venc en Roma, et Herodes5 non era confermatz emperador et ausi dire que questio era de la ley dels juzieus e de la fe dels crestias entre sanh Paul e·ls juzieus, no·n ac rancura. Et en ayssi sanh Paul anava senes temor ont se volia e predicava a la sua volontat, /74c/per que la sua saviesa e la sua religio era manifesta per tota la gen e receupuda. Et ajustet mols homes de la mayo del emperador e·ls converti a la fe de Jesu Christ. Et alcuns scrichs6 de luy foro contatz al emperador e foro molt lauzatz per totz. E·l cenador lauset molt sanh Paul.

7Hun dia, en ayssi coma sanh Paul predicava en hun solier en la hora de vespras, hun jovensel que avia nom Patradus, botelhier de Herodes, que [era] molt amat per el, per so que mielhs pogues ausir sanh Paul, el se mes en una fenestra. Et aqui el s’adormi, per que cazec aval e mori. E quant ho auzi dire l’emperador, fonc molt iratz de la sua mort. E tantost el ne mes autre en son offici, mas sanh Paul, que conoc la voluntat d’En Herodes, dis an aquels que li estavo depres que anesso8 lay e que aportesso En Patradus e quant l’agro aportat, sanh Paul lo ressucitet, e·l trames al emperador am los sieus9 companhos. Et ayssi coma de la sua mort se plorava, hom dis que Patradus era a la porta. E quant Herodes ho ausi dire, el fonc molt espaorit e no volc que intres davan luy, mas en apres, /74d/per pres de sos amix, lo receup en sa amor, per que Ne Herodes li [dis], a·N Patradus: «E iest vieus?», et el respon li: «Sapjas, emperador, que ieu so vieus». Et Herodes li dis: «Qui·t fes reviscolar?» Et aquel li respondet: «Sapjas que Dieu Jesu Christ, que es rey de totz segles». Et Herodes iratz dis: «Aquel rey es aras en los segles? E rrevirona totz los reys10 del mon?» E·N Patradus li respondet que hoc. Et adonc l’emperador li donet una gran gautada, disen: «Tu, cavalayre, creyras tu aquel rey?» E·N Patradus dis que hoc, «quar mi ha ressucitat de mort», per que, donc, los ministres del emperador li dicero: «Per qual raso feres aquel jovencel, que veramen el respon, que nos em cavaliers d’aquel rey non-vencut?» E quant Herodes ho ac ausit, el lo[s] fes metre en una carcer per so que los tormentes, e fes sercar totz los crestias, e comandet que fosso turmentatz.

Et adonc sanh Paul liat fonc amenatz al emperador. E·l emperador li dis: «O home, sirven del gran rey, per que /75a/mi sostrazes mos cavaliers e·ls ajustas a tu?» E sanh Paul li respondet: «Non tan solamen ay ieu aculhitz cavaliers del tieu loc, ans ho ay de tot lo mon, alsquals Nostre Senhor dona dos que ja nulh temps no lor falhiran: dels dos seran abastatz sens defalhimen. E sse vols companhs, am lors seras sals, quar de tan gran poder es quar ayssi coma jutge venra lo jutgar, lo mon, per foc», de lasquals paraulas Herodes fonc iratz e mandet ardre totz los cavaliers de Christ. E comandet que hom tolgues ha sanh Paul lo cap e fes tan gran mouteza de gens crestianas destruir que·l poble de Roma volc lo palays del rey destruir. Els volgro escomoure contra luy, disen: «Pausa manieyra en tos fachs et atempra tos11 mandamens, per so quar nostres son sels que mandas destruir e·ls perdes et els gardo l’emperi de Roma», e per gran paor, l’emperador mudet lo sieu dich e dis que negus no·n toquesso, dels crestias, entro qu’el agues d’aquest fah plenier /75b/acort, per que sanh Paul fonc amenatz ad Herodes. E quant lo vi, el cridet: «Ostatz davan mi l’encantador e descapitas lo per que no·lh12 veja!» E sanh Paul li respondet disen: «Sapjas, Herodes, que ieu sufriray pauc de trebalh, mas apres vieuray perdurablamen am lo mieu Senhor Jesu Christ». Et Herodes13 dis: «Ostas li lo cap, per so que ieu li fassa conoysser que ieu so rey, e vejam se poyra vieure». E sanh Paul dis: «Sapjas que ieu vieuray perdurablamen quant m’auras tolt lo cap. Et ieu te apareray vieu. Adonc tu poyras veyre que Christ es senhor de vida».

Et aysso dis sanh Paul, que fonc amenatz al loc del turmen. E quant fonc lay, e·ls cavaliers li dissero: «Diguas nos, Paul, qui es aquel rey vostre tant amat, que amet [may] mori que vieure?» Et adonc sanh Paul los prediquet del regne del cel e de las penas de yfern, per que els foro convertitz14 a Dieu. E van lo pregar que se·n anes ont que·s volgues, per que el respos: «Ja Dieus non /75c/volha, frayres, que ieu fuja, no so ieu fugidors, an soy ieu veray cavalier de Christ et se aquesta vida es transpassabla, ieu passaray a la vida perdurabla quant ieu seray descapitatz. Baros fizels penran lo mieu cors, e vosautres esgardaretz lo loc, e venes lo mati, e trobares aqui, costa lo mieu cors, En Tira es En Loc orans15. E quant los aures dich que ieu vos tramete ad els, vos batejaran. E vos faran sers del Rey Celestial». Et en ayssi coma el parlava, Herodes ley trames ·ij· cavaliers que viso se era descapitatz. E coma el16 los volgues converti17, els dicero: «Quant tu seras18 mortz e rressucitatz, adoncas creyram aquestas paraulas que dises. Mas haoras vene tost am nos, e penras so que as perservit».

E coma el loc de la passio fos19 menatz, en lo portal d’Ostia li venc una femna que avia nom Plantilla et era discipla de sanh Paul20, e ploran ela se comandava a luy et a las suas oratios. A laqual sanh Paul dis: «Vene, Plantilla, filha de perdurabla salut, e presta mi ton cobri-cap. E liar vay los mieus olhs, /75d/en apres ieu lo·t redray». E quant sanh Paul fonc menatz al loc de la sua passio, el se levet, e viret se vas orien am las mas levadas vas lo cel, e ploran el oret, fazen gratias a Dieu. Et en apres el se liet los olhs am lo vel de Na Plantilla. Et el s’agenolhet et estendet21 lo col. Et en ayssi el fonc descapitatz. E·l cap parti del cors, mantenen am clara vos nompnan en ebrayc, ayssi coma solia, Jesu Christ moltas de vegadas. De la soa nafra yssian grans ondas de lach, que casegro sobres los vestimens del cavalier que·l descapitet. Et en apres ne yssi sanc, que aparec mot gran resplandor en l’ayre, e del sieu cors yssi molt franqua odor. E quant lo cavalier li tolc lo cap, sanh Paul pleguet lo cobri-cap22, [... en lo cobri-cap,] e·l lia lo envolopan. E pueys baylet lo a la femna. E quant lo cavalier se fonc viratz, e Na Plantilla li dis: «Et ont aves layssat lo mieu amic En Paul?», e·l cavalier li respon: «Ve lo·t foras, que jas en lo valat [..». ...] «Vec te que haoras intrero sanh Peyre /76a/e sanh Paul am belas vestiduras, e portero molt belas coronas resplandens en lors caps». Et en apres ela lor mostret lo cobre-cap molhat el sanc de sanh Paul, per laqual causa se convertiro mols et se feyro crestias.

E quant Herodes ho ausi dire, molt fortmen fonc spaventatz e d’aquela materia el parlet am los savis et am los sieus amix. E domentre que parlavo d’aquel fah, sanh Paul intret davan Herodes, las portas sarradas, disen: «O emperador, ve·t mi ayssi, ieu so Paul, cavalier de Christ, loqual es rey perdurable e non-vensedor: aras podes creyre que no so mortz e que so vieus, mas tu, mesqui, moras a mort perdurabla, quar as mortz los sanhs de Dieu non-justamen», e mantenen el fo partit davan lor. En tan que Ne Herodes, coma se era fol, no sabia que sia. E per cosselhs de sos amix, el laysset anar En Patrodus es En Barbaria am los autres.

Et en apres los cavaliers En Longi, maistre, e·N Aquestus23 vengro hun mati al vas de sanh Paul, e trobero aqui /76b/los dos baros En Tiro et En Loc, e orans, e viro lo, en miech de lor, sanh Paul24 estar. E quant los sanhs baros los viro, foro espaventatz, per que sanh Paul evanoy. E·ls cavaliers cridero apres els disens: «Non fujas, quar nos volem esser batejatz per vosautres, ayssi coma sanh Paul nos avia dich, loqual nos avem vist25 haoras am vos26 oran». E quant aysso ausiro dire los sanhs baros, tornero27 a lor, es am gran gauch foro batejatz.

Lo cap de sanh Paul fonc gitatz en hun valat. E quant mols d’autres ne avia, no·l pogro trobar. 28Recomta se en una epistola de sanh Danies que en ayssi coma [hom] escurava lo valat ont era lo cap de sanh Paul, qu’el fo29 gitatz foras lo loc, per que hun pastor lo levet del sol am son basto e pauset lo latz la cort de las fedas. E vi sobres lo cap gran clardat per tres nuechs. E coma fos dich al avesque per los fizels, els dicero: «Veramen, aquest es lo cap de sanh Paul», per /76c/que l’avesque se·n vay am totz los fizels, e van portar lo cap en hun talhier d’aur. Es assegero que l’ajustesso30 am lo col, al[s]qual[s] lo patriarcha respondet dizen: «Nos sabem que mols hi son mortz31, e·ls caps de lor son partitz de lor corsses, per que ieu dopde que·l cap se ajuste am lo cors, mas32 lo cap sia pausatz als pes del cors, e preguem Dieu tot-poderos que·l ajuste am lo cors», per que fonc en ayssi fah coma fonc dich. En ayssi coma totz oravo, lo cap tornet en son loc, per que totz lausero Dieu. Et en ayssi totz conogro que aquo era lo cap de sanh Paul, apostol.

33Recomta sanch Gregori de Tors que hun home desesperat aparelhava hun liam que·s volia pendre, mas el preguet sanh Paul disen: «Ajudas, sanh Paul!» Et adonc una umbra molt cauda li va aparer, que·l dis: «Ho bon baro, fay tost so que far vols, e no·n fassa[s] ponha». E aquel, aparelhan lo liam, totas ves desia: «Ho sanh, ajuda me!», e tantost li aparec home que·l dis: «Fuh34, home mesqui, que En Paul ve!» Et adonc aquela umbra esva/76d/noy, de que l’ome se·n tornet a ssi meteys, e gitet a por lo liam, e pres penedensa dels defalhimens.

35Recomta sanch Danius36 de la mort de sanch Paul disen: «Que dara aygua als mieus huelhs, per so que plorem? Ni que nos dara font37 de lagremas, per que plorem de dias e de nuechs lo lum de las gleyas que es mortz? Qui sera aquel ‹avens oste› de dolor e de plor e de dol? Ve·us que sanh Peyre, que era fundamen de las gleyas dels sanchs apostols, s’es partitz de nos et a nos giquitz orphes. E sanch Paul, que era amic de las gens, nos es falhitz, que fonc payre dels payres, e doctor dels doctors, e pastor dels pastors, e preondeza de savieza, e caramel sonan e predican de veritat, que era angiel terrenal et home celestial, emagena ha semblansa de veritat e sperit de Dieu, que·ns ha desemparatz sofrachos en aquest mon e mespresador, e may es se·n anatz a Jesu Christ, son amic. O lo mieu frayre Timotieu, e ont es lo tieu payre e38 /77a/maistre molt amat? Vec te que tu iest fach orphes et iest remasutz sols: jamay non scriura am la sua sancta ma, disen a tu  molt car . O Timotieu, mal nos es vengutz, que fach es orphes et iest remasutz sols, ja huey may no venran a tu letras en que sia escrich39:  Paul, petit ser de Jesu Christ , ni40 huey may non scrieura de tu41 a las cieutatz disen:  Recebes lo mieu [filh amat] . Plegua, frayre, los libres dels prophetas sobre el, que non avem negun en[tre]petrador de paraulas. Loqual playdeja David lo propheta: dis ayssi coma a sson filh disen:  Mals me so vengutz per tu, filhs.  Aras es cessat42 e defalhit lo cors del[s] tieu[s] discipol[s], negus non dira:  Anem veyre los doctors nostres, per so que lor demandem cossi nos cove a rregir los ‹accens› am las paraulas dels prophetas.  Mals nos es vengutz, frayre, per so que nos avem perdut los nostres maistres. Ont es lo cors de sanh Peyre e de sanh Paul e·l trebalh dels sanhs, ni ont es la boca parlan ni lengua cosselhan ni l’esperit ben-plasen a Dieu? Plorem nos, per so que aquels que avian perservida gloria et /77b/honor vas Dieu, son lieuratz ayssi coma·l Factor».

Fonc baro de tan gran virtut que en spasi de ·xxx· ans converti a Dieu los Romas, e·ls Percenens, e·ls Portz, e·l Mediens, e·ls Indis, e·ls Cicipans, e·ls Samaritans, e·ls Sarrazis, e de tot en tot, totz los43 homes subjugatz sotz lo jo44 de veritat.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 192-201. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[46] Sanch Peyre    [48] Sanch Marsal