Legenda aurea
[48] Sanch Marsal
Sanh Marsal era cozi de sanh Stephe, martir, e quant ac ·xv· ans, e venc en Beniamim, ont Nostre Senher predicava, e fes se batejar ha sanh Peyre l’apostol, e d’aqui enan el seguet Nostre Senhor. Et apres la assentio, el seguet sanh Peyre l’apostol e fonc fach hun dels ·lxxij· discipols de Nostre Senhor.
Et hun dia, quant sanh Peyre predicava en Roma, Nostre Senher aparec li que tramezes sanh Marsal en Fransa per predicar lo sieu nom. E sanh Peyre trames l’en am dos capelas, e la hun dels capelas mori en la via. E tantost sanh Marsal tornet /77c/arreyre en Roma, e pres lo basto de sanh Peyre, e toquet ne lo capela mort, e tantost reviscolet; et aneron se·n totz tres en Aquitania.
E quant foro aqui, ressucitero ganre de mortz. E feyro ganre de miracles. E vengro d’aqui a Limotges. Et una nobla dona resceup los alegramen. Et adonc negus de tota la terra non cresia Dieu. E quant foro en l’ostal, avia ley hun frenetic. E sanh Marsal guiri lo. E per so aquela nobla dona se converti e·s batejet, e tot son ostal.
1Endevenc se hun dia que sanh Marsal predicava a Limotges, que·l poble lo pres, e batero lo fort e menero lo en carcer. E quant venc l’endema, una gran lunieyra venc en la carcer, e trenquero las cadenas e las portas de la carcer, ayssi que quant las gardas viro lo miracle, gitero se als pes de sanh Marsal e batejero se. E tantost tombero del cel folzers, que auciro los capelas de las ydolas que l’avian batut. E quant lo poble ho vi, corregro en /77d/la carcer e dicero a sanh Marsal que els se batejarian se reviscolava los capelas que eron mortz. E quant los ac reviscolatz, batejeron se·n ·xij· melia homes.
Et endevenc2 se que la osta am cuy era alberguatz lo primier cer, mori. Et avia una filha que avia nom Valeria. E comandet la ha sanh Marsal. E tantost la filha vodet a Dieu per tostemps virginitat. Et avia fermat marit lo filh del duc de tota aquela terra, ayssi que quant la donzela ausi que son marit venia de Roma, donet tot quant que avia als paupres. E quant son marit fonc vengutz a Limotges ni conoc que ela no·lh volia pas per3 marit penre, fes li ostar lo cap.
E tantost cum ac lo cap perdut, lo sieu cors pres lo cap entre las mas e portet lo ha sanh Marsal. Ayssi que aquel que l’avia descapitada ausi que los angiels ne avian portada la sua arma en paradis am grans cans. E quant ho ac comtat al duc son senhor, tantost tombet mort. E quant lo duc ho vi, ape/78a/let sanh Marsal. E dis li que el creyria en Dieu se el reviscolava son donsel. Et sanh Marsal reviscolet son donsel. E tantost lo duc se batejet am [...] milia homes dels sieus.
4Endevenc se que·l filh del comte de Peytieus se banhava, e venc lo demoni e neguet lo, ayssi que·ls sieus companhos non pogro trobar lo sieu cors. En tant que sanh Marsal fonc preguatz que vengues. E quant fonc a la gleya, et el comandet als demonis que traguesso foras lo cors del jovensel e que els se mostresso visiblamen al poble. E tantost tres demonis trop negres, am trop fers huelhs, am los pels sanglens, e issia lor per los huelhs e per las nars e per la boca foc arden, es issiro de l’ayga am lo jovensel. Et adonc sanh Marsal comandet lor que se·n anesson en lo desert5 ont may no fosso vistz, et anero se·n. Et apres sanh Marsal reviscolet lo jovensel. E·l jovensel comtet cum lo demoni l’avia neguat. Et en apres mes se e la companha de sanch /78b/Marsal e visquet d’aqui enan en bonas hobras.
6Endevenc se una autra ves que una femna pres lo basto de sanh Marsal e mes lo sobres so marit que era paraliticat, e tantost fonc gueritz.
7Autra ves es hom mes aquel basto contra8 lo foc defenden. E tantost lo foc escanti se.
9Autra ves endevenc se que aquel duc amasset tot lo poble de Limotges e mandet far gran festa per honor de sanh Marsal. E quant hom desia la messa en la gleya, ac alcus cavaliers am lors molhers, e·l demoni intret lor el cors. Ayssi que·l demoni los tormentava fort. E·l duc demandet al demoni per que·ls tormentava tant, aquels cavaliers ni lors molhers. E·ls demonis respondero per so quar tota la nuech davan avian jagutz am lors molhers. E adonc lo duc preguet sanch Marsal que·ls deslieuretz del poder dels diables, e fes ho.
E quant sanh Marsal ac hun temps estat a Limotges, Nostre Senher li aparec e dis li lo dia que devia morir. Ayssi que sanh Marsal se mes /78c/el liech. E pres congiet del poble e dels capelas e dels clerx, e venc Nostre Senher am mols d’angiels e portet ne la sua arma am grans cans en paradis.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 202-204. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
