Legenda aurea

 

 

 

 

[5] Sanh Silvestre

 

Sanh Silvestre vol aytant dire coma «tirans1 los homes salvatges a Dieu», e fonc filh de una dona que avia a nom Justa, e gardet fort hospitalitat, e quant tuh li autre fugian sanh Timothieu [... sanh Timothieu,] hun prebost de Roma, Tarquillis2, pesset si que sanh Timotieu agues ganre de riquesas. E demandet a sanh Silvestre, quar estava en son ostal, e quant ac spiat que ges no·n avia, dis a sanh Silvestre que sacrifies a las ydolas, se que no, faria lo morir am grans turmens. Et sanh Silvestre dis li que en aquela nuech mor/18d/ria de mala mort et en tormen perdurable. E mal son grat sabria que Jesu Christ es veray Dieus. E pueys sanh Silvestre fonc mes en carcer. E Tarquis3 fo covidat ha manjar. Et a la taula avia una granda aresta4, [et] entraverset se en la gola tan fort que hom no l’en poc gitar ni trayre. Et a mieja-nuech mori am gran dolor. Et sanh Silvestre am gran gauch fo deslieurat de la carcer.

Et era fort amat per totz, encaras pel sarrazis, quar gratios era en sa cara, e plasens en paraulas, et entier el cors, et sanh per obras, savi en cosselh, catolic en la fe, pacien per speransa, arden per amor. E quant l’apostol[i] fonc mort, sanh Melchiades, tot lo poble elegi sanh Silvestre en apostoli, e contra sa voluntat e contradisen a sson poder fo fach apostoli. E tenia scrichs totz los noms dels paubres. Et a totz fasia lors obs. Et adordenet que hom5 dejunes lo6 divenres e d’autras causas ganre fes.

E quant Costanti, emperayre de Roma, comenset en son temps persegre plus cruselmen los crestias, el se·n fugi am sos clergues en hun puech. Et a cap de hun temps, /19a/e Costanti tombet en lebrosia per las malesas que fasia als crestias. E finalmen, quant no podia guerir per cosselhs de metges, el ac cosselh am los capelas de las ydolas. E dissero li que fezes hun banh de sanc de effans caldet ont se banhes, e gueriria. Adoncas foro menatz a Roma may de tres milia efans per far lo banh del emperador. E quant l’emperayre se·n dissendia per anar el loc ont lo banh se devia far7, las mayres dels efans li foro en encontra, am lors8 pels escabassatz, cridan9 coma folas. E·l emperayre10 demandet qui ero. E dis l’om que las mayres dels efans que devian morir per far lo sieu banh. E quant ac aysso ausit, comenset se a plorar. E comandet que la carreta en que anava se pauses. E dis en aquesta manieyra: «Aujas, companhos, cavaliers e tot lo poble! La dignitat del emperi de Roma que nays de fon de pietat, que ha dada aquesta ley que totz hom que auciza efans en batalha sostenha sentencia de mort. E tant, doncas, seria grans crueltatz que auciscam los efans de nostras gens, so que non ausam far dels autres! Ni que aprofiecha sobremontar los barbaris, se11 em vencutz per cru/19b/seltat? Vencer los barbaris es per forsa de pobles batalhans, mas vencer pecat12 es per virtut de costumas. En la primieyra [batalha] fo[m] plus fort que·ls barbaris, mas en l’autra em plus frevols que pecat. Lo venceyre es vencut se pietat sobremontava: pueys per crueltat be, doncas, serem vencutz de tot, se nos laysam vencer a pecat, e de tot es senher qui es sirven de pietat. May, doncas, val morir, salvada la vida dels ignoscens, que per la mort de lor, cobrar vida cruzel. Empero non em sertz se la cobrariom. Et es ser[t] que sera crusel13». E comandet que redes hom los efans a lors mayres e fes lor donar grans dos, e tornero se·n am gran alegransa, que ero14 vengudas am gran paor. E·l emperayre tornet se·n en son palays.

A la nuech seguen, sanh Peyre e sanh Paul aparegro li, que quar avia esquivada la mort dels ignoscens, Jesu Christ los avia trames per dar [cosselh] cossi pogues guerir. E que fezes venir Silvestre, que era rescos en aytal puech, quar el li mostraria una fon, que si se banhava, seria guerit; e que redes a Dieu aquest gazardo que quant seria guerit, desfezes las ydolas. E quant l’emperayre se fos revelhat, trames tantost per sanh /19c/Silvestre. E quant sanh Silvestre vi los cavaliers, cujet se que venguesso per luy aussire. E comandet si a Dieu e cofortet sos companhos15 en l’amor de Dieu. E pueys anet se·n am lor am l’emperador. E·l emperayre cant lo vi, levet se vas luy, e saludet lo, e contet li la vesio. Et sanh Silvestre, a la requesta del emperador, mostret li las ymaginas dels apostols. Et el cridet, quant las vi, que aytals ero coma li mostrava. E pueys sanh Silvestre mostret li la fe. E fes li dejunar una semmana. Et ubri las16 carcers e pueys fes lo dissendre en las fons del babtisme. E quant lo batejava, una gran clardat dessendet en las fons del babtisme sobre l’emperador, e vi Jesu Christ e fo guerit dese17.

E·l primier dia fes ley que Jesu Christ fos coltivatz; e·l segon dia, que·l18 blasfemaria fos punit greumen; e·l ters dia, que totz hom que fezes [mal] a crestias perdes la mitat de sos bes; e·l quart dia, que l’avesque de Roma fos cap de totz los autres, coma l’emperayre de Roma, e cap dels autres emperadors; e·l quin dia, que hom qui fugiria a la gleya fos sal e ssegur lains de sos enemix; e·l seze dia, que negus hom non bastis gleya dins los murs ses licencia19 del avesque; e·l sete dia, que hom des lo deme de /19d/las pocessios rials a bastir las gleyas. E·l ·viij· dia, el venc a la gleya de Sanh Peyre e aqui escuzet se am grans lagremas20 de sos pecatz. E pueys el mezeys am una [becua]21 fos els fundamens ont devia hom bastir la gleya et en sos muscles portet ne ·xij· descadas de terra.

E quant sa mayre Elena ausi aysso, que era en Betania, trames li letras en que lausava quar avia layssadas las ydolas. Mas que·l reproava qu’el coltives per Dieu home crusifiat, mas [no] lo Dieu dels juzieus. Et el escrieus li que fezes venir los plus savis dels juzieus e·ls melhors davan los maistres dels crestias. E aqui parra quals te la vertat. [... maistres de la ley] dels juzieus, entre·lsquals n’avia ·xij· que sobremontavo los autres de savieza e de bel parlar. E d’autra part fonc amenat22 sanh Silvestre am sos clergues. E foro mes per jutges de comunal voluntat23 ·ij· savis pagas, que jutguesso qui diria miels, so es a ssaber Craton e Zelofiel, e fonc tal sententia gitada que quant la hun parlaria, tuh li autre calesso.

Et hun dels juzieus, que avia a nom Abiatar, comenset e dis que cum li crestia pauzesso ·iij· dieus, /20a/manifestamen dis[o] contra la ley de Dieu que dis que non es mas hun Dieu24, e sse vol[o] dire que Jesu Christ es Dieus, quar quant fes ganre de miracles, aytambe n’ac en lor temps de lor ley que feyro pro miracles, et hanc per aquo non dissero que fosso Dieu cum fes Jesu Christ. E sanh Silvestre respondet que·l crestia crezo en hun Dieu tant solamen, mas non ges sol en persona, se totz s’es sols en natura, quar lo Payre non es ges25 ses solas e ses gauch de son Filh, ni amdoy26 no sso ges ses amor del Sanh Sperit, «e la nostra scriptura essenha ho: lo Payre es mostrat el salme ont dis:  El m’apelara payre et ieu ausiray27 lo ... , e lo Filh aqui:  Tu es mos filhs ... , e·l Sanh Sperit el meteys:  Pel sieu sperit e la virtut del cel ... ; so doncas tres personas en una essencia, coma podes veyre, empe[ra]yre, en ta rauba», dont pres lo mantel de polpra e fes ne ·iij· plexs: «Vet vos, fec s’el, que ayssi ·iij· plexs son en28 sola una polpra, aysso so ·iij· plexs en una deitat. Mas aquo que dis dels miracles re no val, quar Dieu asira pecat de erguel fort. E tostemps /20b/l’a vengat duramen, coma aparec en Lucifer e Datan et Abiran. Cossi, doncas, se Jesu Christ se fos ergolhosit e agues mentit dizen se esser Dieu, l’agra29 layssat ses pena ni l’agra dat poder de tan, nulh temps, de far miracles?» 30Adonc dissero que Abitar era vencut, quar raso mostra que pueys que el desia que el era Dieus, se non ho fos, non pogra31 donar vida als mortz. 32Adonc se levet lo segon, que avia a nom Jonas, e dis en33 aquesta manieyra: «Abraam pres lo comandamen de la circumcizio e fo justifiatz34 e ssieu filh per la circumcizio: doncas, li crestia no so ges justifiatz35, pueys que no-circumsitz». Et sanh Silvestre respondet que Abraam abans fo justifiatz36 que circumcis, que plac a Dieu davan, segon las scripturas, per que non pres circumcisio per justificatio, mas per destinctio37, so es departimen dels pobles pagas entre·lsquals estava.

38Apres venc lo ters, que avia a nom Godolies, e dis cossi Jesu Christ podia esser Dieu, cum fos nat, e temptat, e trahit, e despolhat, e de fel abeurat, mort e ssebelhit, e ganre /20c/d’aytals causas que non podo esser en Dieu. E sanh Silvestre respos que tot aysso era scrich en los libres que covenia que fos complit el Filh de Dieu; que nasquet de verge, quar Ysayas ho avia dich: «Ecce virgo39 ..».; de la temptatio profetizet Zacharias; de la trassio, David: «Qui edebat panes meos ..»., e del despolhamen: «Diviserunt vestimenta mea ..»., e del abeuramen del fel: «Et dederunt in escam m[eam f]el ..».; del liamen, Esdras: «Vinxistis40 me ..».; de la sepultura, Jeremias.

E quant aquest fo vencut, venc lo quart, que ac a nom Annas, e dis que aysso que avian dih li profeta del Messias Silvestre disia de Jesu Christ, per que si peccava. Et sanh Silvestre respos: «Se Jesu Christ non es el, dona ne hun autre que sia nat de verge, abeurat de fel, coronat de spinas, crucifiat, sebelhit, e rreviscolat, e montat el cel41», e·l emperayre dis: «Cert es que se trobava autre, que el es vencut»; et ayssi calet, e venquet lo.

Venc lo ·v·, que avia a nom Doet, e dis que se Jesu Christ era nat de verges e sses pecat, hanc no·lh calc batejar. Et sanh Silvestre dis que en ayssi coma la circumcisio en Jesu Christ pres fi, en ayssi lo baptisme es comensamen; e non fo batejat per /20d/sancteficar se meseys, mas las ayguas e·ls autres que·s batejaran.

Pueys venc lo ·vj·, per nom Cuzi, e dis: «Nos volgram que Silvestre dices per que Di[eu]s volc naysser de verges mays que d’autra femna sancta maridada, cum matrimoni sia bo e lugut». Et sanh Silvestre dis que la terra de que Adam fonc fach era verges ses corruptio, que encaras non era estada uberta a baure sanc ni maldicha a gitar spinas, ni hom non hi era encaras sebelhit, ni era donada a la serpen vianda; per que covenc que Jesu Christ, que venia per purgar lo pecat de Adam, nasques de verges clausa, non-uberta, e que·l demoni que avia temptat lo primier per manjar fos vencut per Jesu Christ dejunan.

42Pueys venc lo ·vije·43 e dis cossi si podia far que Jesu Christ fos Dieu, cum sia temptat44 de ·iij· pecatz. Et sanh Silvestre dis que·l diable avia45 vencut Adam quar lo creset del manjar, e per aquo fonc vencut quar Jesu Christ no·n crezet; e non fonc pas temptat d’aquels peccatz segon la divinitat, mas segon la humanitat; e fonc temptat de ·iij· peccatz per so que ostes de nos temptatio de tot mal que ve d’aquels ·iij·: de la gola, e d’erguelh, e de avareza46, per que nos det yssimple de vencer en nostras /21a/temptatios.

47Venc pueys lo ·viije·, Adoroel, e dis que Dieu non ha obs de re, quar complitz es en totas causas; a que, doncas, ac mestier que nasques, quar pogra, se·s volgues, d’autra causa salvar? Et sanh Silvestre dis que Dieu pot totas causas far, mas mal non pot sufrir en si, segon la deitat. E quant segon drechura covenia48 que per passio hom fos delieurat del poder del enemic e non pas per forsa - quar drechura non fora pas gardada se culpa fos perdonada49 ses pena sufficien - e neguna50 creatura non podia tan gran pena sufrir coma era lo pecat, covenc que Dieu la sufris; e quar non podia en deitat, pres nostra humanitat, non pas per lo sieu51 profiech, mas pel nostre salvamen, per sa gran pietat.

52Pueys venc53 lo ·ixe·, Jubal, e dis: «Quar es que Dieu lausa matrimoni, quar el l’establi, per que donc no nasquet de matrimoni? Ni cum poc sostener pena, el que ha tot poder, ni mori, el que es vida? Ni cum si poc far que Dieu lo Payre non aja ·ij· filhs, hun de ssi e autre de la Verges?» Et sanh Silvestre dis que nos disem que Dieus nasquet de verges non pas per matrimoni blasmar54, mas per virginitat may lausar, 55quar may val virginitat que matrimoni. Empero aquesta verges que /21b/efantet fo en matrimoni, quar sposa fonc de Jozeph, jacia aysso que nulh temps am luy paria non hac de son cors; e sostenc passio non ges segon la divinitat, mas segon la humanitat, e sostenc mort per so que nos deslieures de mort perdurabla. Et es agut tot sol Filh de Dieu lo Payre per la divinitat, e de la Verges Maria per la humanitat; et es non-vesible segon que es Filh de Dieu, e vesible segon que es Filh de Verges Maria. No so56 ges, doncas, ·ij· en persona filhs, mas en natura, quar es una persona de Jesu Christ que ha doas naturas: una divinal, per laqual es Filh de Dieu lo Payre, l’autra humanal, per laqual es Filh de verges; quar en ayssi coma en una nostra persona a doas naturas, corporal57 de la carn et spirital de l’arma, ayssi en Jesu Christ es complimen de nostra natura en la deitat, en una persona, e pot sufrir mort58 per la una natura, e non pas per l’autra. E pot se mostrar per yssemple: «59Aquest drap vermelh, so dis, de la rauba del emperador fo lana, e am lo sanc que hom hi ha ajustat, pres color vermelha. E quant hom ho femna lo filava, torsia hom la lana, non pas la color que el ha en la lana. 60Ayssi la lana es comparada a la u[ma]nitat /21c/que fo61 tormentada, la color vermelha a la deitat que no fonc tocada».

Pueys venc lo ·x·, Cara, e dis que l’issemple no valia, quar la lana e la color essemps es torta. Et sanh Silvestre dis: «Se aquest no·t plas, autre te·n doni, quar l’albre ont es lo rach del solhel pot hom trencar e partir, e ges per aquo lo rach non es pessejatz ni trencat. Ayssi l’albre de la humanitat per [...] lo rach de la deitat».

Pueys venc Feloen, lo ·xje·, e dis que volgra ausir per [que] qual tant de mal ha Jesu Christ sostener. Et sanh Silvestre dis que volc aver fam per que nos sadoles62 [e set per] so que no·n abeures, et esser temptatz que de temptatio nos deslieures63, et esser pres et estacat per que de preyso nos delieures, yssilhatz64 que nos yssalces, despolhatz que nos vestis de virtutz, coronat de spinas per que las flors de paradis nos des, pendut en fust per so que·l pecat fos pel l’arbre65 esfassatz, beure fel per so que·ns tornes a la dolsor de paradis, et esser sebelhitz per so que·l sepulcre de[ls] sanhs [fos] benezech; reviscolet per so que vida nos dones66, poget se·n per so que la porta nos ubris, se·s67 a la dextra del Payre per issausir las pregarias dels sanhs. E quant sanh Silvestre desia aysso, tuh lausero luy sobre totz los autres, e·l emperayre, e li jutge, e·ls autres que hi ero.

Adoncas, quant ho ausi Zanri, /21d/que era lo ·xije·, cridet totz iratz: «Ieu ay meravilhas de vosautres jutges que cresas paraulas vanas, mas venham a las obras! Car fols so aquels que crezo que la virtut del Omnipoten puesca esser mesurada per paraulas. Mas ieu [say] lo sieu nom, que non es forsa de peyra ni de re que·l puesca sostener. Fays mi amenar hun taur, lo pejor que poyres trobar, quar se ieu li dic hun mot, desse morra». E sanh Silvestre dis: «Cossi tu lo poguis apenre, se re no·l pot escoltar?» Zanri dis que el non era dignes d’escoltar ni de ausir la manieyra cum l’avia [a]pres, quar era enemix dels juzieus. E fes hom venir lo taur. E Zanri vay li dire hun mot a l’aurelha, e tantost lo taur mori. E tuh li juzieu cridero contra sanh Silvestre. Et el dis que non avia pas mentaugut Dieu, mas nom de qualque68 malvas demoni, quar Dieu Jesu non sol au[ci]zia, ans dava be vida als mortz, quar poder de aucire e no de reviscolar es donat a las serps. «Se, doncas, vol Zanri que·l cresam, reviscole lo taur, quar Dieu dis que el aucis e reviscola; quar se [no]·l pot reviscolar, sapchas que diables ha mentagutz, e non Dieu». E adonc li jutge dicero li, a Zanri, que lo reviscoles, et el dis: «Fassa ho Silvestre el nom del sieu Jesu Christ, se pot, e tuh creyrem en luy». E tuh li juzieus promeyro que creyrian /22a/se ho fasia, quar se sanh Silvestre podia volar, am tot son poder non poyria reviscolar aquest taur. 69Ayssi que tuh li juzieu promeyro que se70 el reviscolava lo taur, tuh se batejerian. 71Adonc sanh Silvestre quant hac Dieu pregat, mes se a l’aurelha del buou taur e dis: «O diable que en aquest tauro habitas, ieu te comande de part Dieu que hiescas de luy. E comande a tu, taur, que·t leves sas e vieus e que te·n anes ha ton estable». E tantost lo taur se levet et anet se·n lo gran cors. 72Adonc la regina e·ls jutges e tuh li juzieu se convertiro a Dieu.

Et apres alcuns dias, l’avesque de las ydolas venc al emperador e dis li73: «Emperayre, altal drac, que sta en aytal74 fossa, aucis moltas gens am l’ale que yeys de luy. E per so, ‹mantenen› iest fach crestias, pren ne cosselh, quar se sanh Silvestre hi pot cosselh penre, tuh creyrem en Dieu». 75Adonc sanh Silvestre se mes en oratio, e domentre que pregava Dieu, sanh Peyre li aparec e dis li que anes seguramen al drac am sos dos capelas, «e quant seras a luy, e diras li en denayssi:  Drac, ieu te comande de part Dieu Jesu Christ, Filh de la Verges, /22b/que tu perdas ton poder de tot, que nulh temps may non puescas nozer a negun home. » 76Adonc sanh Silvestre dissendet en la fossa, que avia ·c·l·77 escalos de prion, e portet am se doas lanternas. E quant fonc lains, dis al drac ayssi cum l’avia dich sanh Peyre; e trobet lains ·ij· encantayres am lo drac, que volian veyre se sanh Silvestre se ausaria apropjar d’aquel drac, que es diable. 78Ayssi que de la pudor del drac foro li doy encantayres emblasmatz. E sanh Silvestre trays los de lains sas e sals. E cum79 lo poble ho vi, convertiro se a Dieu e moltas gens e·ls ·ij· encantayres. Et en ayssi lo poble de Roma fonc deslieurat del poder del diable, quant80 a las ydolas, e del drac, quar corrompia lo ayre et aucisia lo poble.

E quant sanh Silvestre senti la mort apropjar, apelet sos clergues e preguet los de ·iij· causas, so es a ssaber que aguesso entre lor caritat, e que fezesso may d’almornas, e que gardesso lo pobol d’avol gen. E quant ac aysso comandat, reddet l’arma a Dieu davan totz et anet /22c/se·n am companha de angiels em paradis.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 49-59. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[4] Sanh Thomas    [6] Sanh Paul, ermita