Legenda aurea

 

 

 

 

[50] Sancta Margarida

 

Sancta Margarida fonc de Antioca e fonc filha de patriarcha que avia nom Theodori, e quant ela fonc hun pauc crescuda, baylet la hom a noyrissa. E quant fonc grans que ac conoyssa, batejet se, per que lo payre li volc gran mal.

E quant ela ac ·xv· ans, hun jorn quant gardava las ovelhas de ssa noyrissa am d’autras enfantas, lo prebosc de la viala, que avia nom Olimbre, passava per aqui ont ela era e quant vi sancta Margarida tant bela efanta, fonc totz stabozitz. E tantost quant fonc a sa mayo, comandet1 a ssos donsels2 que la·lh amenesso, quar el la volia per molher, se non era sirventa, e sse era sirventa, volia la per femna.

E quant la li agro amenada, el demandet li de son linatge ni cum avia nom. Et ela respos li que nobla femna era, e que Margarida avia nom, e que /80c/era crestiana, e·l prebost adonc li respos e dis que las doas primieyras causas li covenian be, so es la noblesa e·l3 nom, mas la tersa, que era crestiana, no·l covenia ges, quar tan bela femena non devia ges aver dieu crusifiat ni non devia aytal dieu adorar ni amar ni onrar. E sancta Margarida respos li que·l sieu Dieu era estatz crucifiatz quar l’avia plagut, e per nostra redemptio, e que el era Dieu non-mortal. E quant lo prebost vi que ela parlava en ayssi, comandet que hom la meses en carcer.

E quant hy ac hun dia estat, comandet la davan se amenar e dis li en ayssi: «Nobla e bela pieusela, ajas merce de te et adoras nostres dieus, per so que non mueyras». Es ela respos e dis li en ayssi: «Ieu adore aquel Dieu loqual la terra, e la mar, e los vens, e tota autra creatura temo». Et adonc el li dis que se ela no fasia so que el li comandava, el la faria morir am gran turmen. Et ela respos /80d/li e dis en ayssi: «Lo mieu Dieu moric per mi, e per so ieu vuelh mori per luy». Et adonc el comandet que [hom] la bates tant tro que lo sanc yssis per totas partz per lo cors de luy. Et ayssi fonc fach. Et aquels que ho regardavo4 ploravo fortmen e desian li: «O Margarida, gran dolor avem quar te vesem tan fort turmentar, per que te preguam que·t plassa que tu cresas et adores nostres dieus, per so que non suefras plus turmens». Et ela lor respos e dis en ayssi: «O malvatz acosselhadors, partetz vos de mi, quar aquest turmen es ha salut de m’arma», e dis al prebost en ayssi: «Malvat ca e leo devorayre, tu as poder en la mia carn, mas lo mieu Dieu mi garda l’arma». Ayssi que·l malvat prebost tafur cubri la cara am la rauba, quar non podia regardar lo gran turmen que fasia a la donsela. E comandet que hom la tornes en la carcer.

E quant /81a/ela fonc aqui, preguet Dieu que·l mostres l’enemic que ayssi la persequia. E tantost en la carcer va aparer hun drag trop fer. E pres la pel cap e devoret la. E quant ela fo el5 ventre del drag, senhet se. E tantost lo drag crebet. Es ela yssi del ventre de luy ses mal que no·n ac. E tantost lo diable mudet se en forma de home. E quant ela lo vi, mes se en oratio. E quant si fonc levada, lo diable venc se·n a luy e dis li que·l perdones. Et ela tantost pres lo per los cabelhs, e gitet lo a terra, e mes li lo pe sus la gola. E·l diable cridava fortmen. E desia en ayssi: «Dona Margarida, vencutz soy, e sse hom m’agues vencut, no m’i feyra forsa, mas gran dol ay que una pieusela m’aja vencut. E ssap mi piechs quar vostre payre e vostra mayre avian estatz tostemps mos amix». Es ela comandet6 li que·l dices per que temptava tan fort los crestias, et /81b/el respos li que naturalmen los diables volian mal als bos homes et a bonas femnas, majormen quar els ero tombatz d’aqui ont los bos homes e bonas femnas devian venir, so es del cel. E quant ela ac aysso ausit, levet son pe e laysset anar lo diable.

E quant venc l’endema, lo prebost mandet la a ssi7 amenar. E quant fonc davan luy, dis que hom la meses en gran foc. Et ayssi fonc fach. En tant que aquels que ho regardavan se meravilhavo fort que tan nobla e tan bela donsela pogues tans grans turmens sufrir. E quant lo malvas prebost vi que non la podia vencer, comandet que hom la meses en hun gran vayssel plen d’aygua, per so que per diverses turmens moris plus tost. E quant hom l’ac liada per las mas8 e per los pes, per la virtut de Nostre Senhor los pes e las mas se van desliar. Et ela ses tot mal yssi d’aqui. E quant lo poble /81c/vi aquest miracle, convertiro [se·n] a luy ·v· milia homes, losquals ·v· melia homes lo prebost los fes totz descapitar.

E per paor que ac que·ls autres se convertisso que ero remasutz, tantost fes descapitar sancta Margarida. Ayssi que avans que ela moris, enpetret de precar Dieu per si, e per aquels que en luy avian devotio, e per aquels que per ela se reclamavan, specialmen per las donas que per ela se reclamarian quant trayrian mal d’efan. Ayssi que una vos li respos del cel que tot quant demandaria era autriat. E quant ela ausi aquesta vos, levet se de ora- tio e dis al carnacier9 que·l trenques la testa, ayssi coma avia comandamen. Et adonc lo carnacier levet lo glasi es al primier cop ostet li lo cap. Et en ayssi la gloriosa sancta redet l’arma a Nostre Senhor.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 208-210. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[49] Sanch Alexi    [51] Sancta Maria Magdalena