Legenda aurea

 

 

 

 

[51] Sancta Maria Magdalena

 

Sancta Maria /81d/Magdalena fonc ayssi apelada per lo castel Magdalo e fonc de nobles parens filha, so es de linatge real, e sson payre avia nom Ciri, e la mayre, Eucaria, et avian ·iij· castels he ·iij· vielas. [Et era sancta Maria Magdalena heretieyra del castel] Magdalo am lo sieu frayre lo Laser et am la sua sor la Marta, et es lo castel prop de Genazareth, a doas milhas de Betania, que es decosta Jerusalem; e partiro los totz ·iij· entre ·iij· partz, en tal manieyra que sancta Maria Magdalena ac Magdalo per sa part, per que fonc apelada Magdalena. E lo Lazer ac la part de Jerusalem, et sancta Marta, Betania. E cum sancta Maria Magdalena fos delicada e sanch Lazer cavalier, et sancta Marta governava las partidas d’amdos e la sua e donava so que mestiers era als cavaliers e a la companha. Et apres la ascentio de Nostre Senher, els vendero tot quant avian e pausero ho als pes dels apostols.

Sancta Maria Magdalena fonc fort bela1 femna e sseguet sa voluntat de son cors, per que fonc apelada en aquel temps pecayris e perdet son nom /82a/que avia. E quant Jesu Christ sermonava en aquela terra et en las autras2, per la adordenansa de Dieu ela venc a la mayo de Symon que era lebros, ont manjava Jesu Christ. Et ela venc se·n reyres Nostre Senhor, quar non ausava venir davan per los defalhimens que avia fachs. Et am las lagremas que gitava pels huelhs, lavet los pes a Nostre Senher. Et am los sieus cabelhs los li essuguet. E pueys ela los li ongia am molt noble enguen, per raso que las gens d’aquela regio uso d’enguens contra las grans calors del solelh. E quant Symon si pessava que ja Jesu Christ fos propheta, ben sabia Jesus que pecayris era et ja non si layssera tocar a luy, e Jesu Christ repres l’en et a luy perdonet sos pecatz.

Aquesta es Magdalena a laqual Dieus dona tans beneficis e tans grans previlegis e·l mostra tan grans senhals d’amor, quar d’ela gitet set demonis e l’aluquet de la sua amor arden. E la fes molt sa familiar /82b/e volc que fos sa procurayris. El quant vi ela, el la excusava humielmen davan lo pharisieu Symon que desia que ela non era neta, e la excusava a la sua sor que desia que trop era ociosa, e la excusava am Judas lo traydor que [desia que] trop gitava a porre. E quant la vi ploran, et el si ploret per amor d’ela, quar el ressucitet lo sieu frayre lo Laser, que avia jagut ·iiij· jorns el vas. E per amor de luy, sanet sa sor la Marta del gitamen del sanc, que l’avia tengut ·vij· ans; e pels meritz de laqual, Na Marcela, sor de sa3 sirventa, laqual Marcela dis a Jesu Christ que bonauratz era lo ventre que l’avia portat e las tetinas que l’avian alachat.

El temps de la Ascentio de Jesu Christ, ·xiiije· ans apres la passio, cum los juzieus aguesso mort sanh Stephe e los autres discipols aguesson foras gitatz de la terra de Judea e los discipols se·n anesson per diversas regios, et aqui predicavo la4 paraula de Dieu. Et en aquel temps [era am] los dissipols5 sanh Maximi, que era hun /82c/dels ·lxxij· discipols, alqual comandet sanh Peyre sancta Maria Magdalena. En aquel escampamen dels discipols, sanh Maximi, e sancta Maria Magdalena, e sancta Marta, e Na Marcela lor sirventa, e sanch Sadorni - que nasquet orb, mas Jesu Christ lo6 alumenet - totz essemps am ganre d’autres7, e per paor vengro se·n a Marcelha8, en loqual loc cum non trobesso home que los albergues, els si pausero sotz hun porgue cominal. E quant la Magdalena vi venir lo poble al porgue per so que sacrifiquesso a las ydolas que aqui ero, ela venc9 tantost vas els, et am sas belas paraulas ela los fasia partir de lor error e de las ydolas, e predicava lor fortmen Jesu Christ. Et agron grans meravilhas de la sua beutat, e del sieu saber, e de las suas paraulas; e non era pas meravilhas se la boca que avia bayat tan glorioses10 pes coma so aquels de Jesu Christ, parlava ayssi noblamen et en ayssi graciosamen.

11En apres pauc de temps, endevenc se que lo princip de Prohensa e ssa molher adorero las /82d/ydolas per so que aguesso efan, ayssi que la Magdalena l’en repres duramen en son sermo. Et apres alcus dias, la Magdalena aparia en vesio12 a ssa molher e dis li: «Per que, cum vos sias tan13 rix, layssas morir de fam lo sanhs de Dieu?», e amenasset li fortmen se non desia a sso marit que donesso vianda al sanhs de Dieu, ayssi que la dona non ho auset dire, la vesio, a sso marit, de paor que ac de luy. E quant venc la nuech apres, sancta Maria Magdalena aparec a la dona e dis li aquelas paraulas meteyssas que li avia dichas. Et ela non pesset hanc de re mens que de dire a sson marit, quant a la tersa nuech, sancta Maria Magdalena fonc sobre-fort irada e felona. E tota la cara flameget li de gran ira. E venc se·n a lor liech e dis lor en ayssi: «Dormetz, malvat ribaut, membres de diables, am la malvada tafura, ta molher, que no t’a volgut dire que ieu te demandava?», e dis li autra ves: «Pausa te, enemic de la cros /83a/de Dieu! E as umplit ton ventre de diversas noblas viandas e layssas morir los sanhs de Dieu de fam e de sset?» E dis li may: «Tu jases en bel palays, envolopat de drap d’aur e de ceda, e non prendes garda dels paupres14 que so nutz e sens ostal? Don te dic que ja non escaparas quitis, que mal no te·n prengua!» E quant hac aysso dich, ela desaparec. E quant la molher del princip15 se fonc revelhada, pres se a ssospirar e dis ho a son marit, e son marit, dis que atressi sospira el molt: «Lo mieu senhor, aves vist lo mieu sompne que ieu ay vist?», et el respos: «Vist l’ay. Et ay molt gran temor», e demandet a luy que·n poyria far. Et ela respos li que «may val que l’obesiscam que se tombam en la ira de Dieu que predica». E tantost els ubriro lor ostal als paupres e donero lor pro manjar e a beure.

Domentre que sancta Maria Magdalena predicava, lo dich princip li dis en ayssi: «Poyrias tu defendre la fe que predicas?» Et /83b/ela respos li: «Ieu, so dis, la puesc ben defendre per diverses miracles e per moltas autras rasos». E adonc lo princip respos li e ssa molher: «Ayssi nos em aparelhatz de converti a la tua fe, se nos empetras am lo tieu Dieu que ajam hun filh». Et sancta Maria Magdalena respos lor que per so non remanha. E tantost mes si en oratio e preguet Dieu que lor dones hun filh, ayssi que Nostre Senher yssausi la sua pregaria. E tantost apres repayret sa molher, del princip, e cosseub.

E quant lo princip vi aquest miracle, tantost mes si el cami de Roma, per anar espiar am sanh Peyre se era vertat so que sancta Maria Magdalena predicava. E quant sa molher vi que anar se·n volia, dis li: «Lo mieu senhor, cujas te·n tu anar ses mi? Non faras ges, quar ieu me·n anaray am te e tornaray am te». E·l princip respondet li: «Dona, vos non anares ges am me, quar vos es prenhs, et huey may es /83c/trop de perilh. E per so es mielhs que remanhas en l’ostal e que vos dones garda de sso que avem». Et ela respon coma femna que per nulha res non remanria. Et aginolhava se davan luy. E quant se·n volgro anar, sancta Maria Magdalena fes lor senhals els muscles, per so que lo diable non los pogues tener dan. E quant agro cargada la nau de tot quan16 lo fasia besonh, comandero lor17 ostal e tot so que avian ha sancta Maria Magdalena e meyro se en la via.

E quant agro hun dia anat18 per mar, se vay levar gran tempesta en la mar. En ayssi que totz cels que ero en la nau agro trop gran paor e trop gran dolor, e majormen la molher del princip. E de la gran paor que ac li vengro las dolors del efantamen tan grans que per so efantet19 davan temps e mori. Ayssi que quant l’efan fonc natz, pres la tetina de la mayre, coma efan fa, e ploret fortmen. Ayssi que quant lo payre del efan vi que sa molher era morta [e] covenia que l’efan moris quar non hy era qui lo pogues alachar, tot lo cor20 li parti de dolor, e ploret trop fortmen /83d/e dis en ayssi: «Mesqui caytieu, que faras? Quar tu desideravas aver efan, es ayssi as perdut la mayre e·l efan».

E quant los nautoniers viro que la dona era morta, credero e dissero que hom gites lo cors en la mar, se non volian totz perir. Et ayssi21, quant agro pres lo cors que·l volian gitar en la mar, lo princip preguet lor de ginolhos, am gran dolor et am gran plor, e dis en ayssi: «Senhors, ajas merce de me e d’aquesta dona et se de nos merce non voles aver, ajas sevals merce del efan que es ades natz. Es speras vos sevals hun pauc, quar per aventura, la dona per gran dolor es blasmada e reviscolara». E domentre que los preguava ayssi, els viro hun efan sus en una roqua, e preguet los mariniers que sevals portesso [aqui] la molher am l’efan; e pausero lo cors de luy e del efan sus la roqua, ayssi que pessero de far hun vas ha la dona sebelhir, mas trop era dura la roqua, que hanc non pogro, e mesero la en una ca/84a/varota e meyro li l’efan decosta. E·l payre del efan mes la tetina de la dona en la boca del efan, am gran dolor que hac, e dis en ayssi: «O Maria Magdalena, e per que m’aves facha far aquesta romavia, ni per que as permes que ieu me meses en mar, ni per que empetries am Nostre22 Senhor que ma molher conceupes ni efantes, depueys que es morta enfantan? E·l efan ay tambe mort, quar non es que·l noyrisca. Dona, per la tua pregaria ma molher cosseup. Et ieu, dona, comandiey te mon ostal, ieu, dona, te pregue que ajas merce de l’arma de la mia cara molher. E plassa ti, dona, que tu pregues Dieu que almens l’efan no mueyra». E quant ac facha sa pregaria, am gran dolor pres son mantel, e mes lo sobres la dona e sobres l’efan, e tornet a la nau.

E quant fonc yssitz a terra, sanh Peyre li venc al encontre. E quant li vi lo senhal de la cros sul muscle, demandet li qui era ni don venia, ays/84b/si que·l princip comtet totas sas aventuras ha sanh Peyre. E sanh Peyre quant ho ac ausit, dis li: «Pas sia am te, e ben sias tu vengutz, quar bon cosselh as agutz quar sey es vengutz. No·t desplassa se la tua molher [dorm] ni l’efan se repausa am luy, quar Nostre Senhor es poderos de donar, e de tolre so que a donat, e de re[dre] so que a ostat, e per la tua dolor tornar en gauh». En apres aquestas paraulas, sanh Peyre pres lo princip pel ma, e menet lo en Jerusalem, e mostret li totz los lox en que Nostre Senhor avia predicat e avia fahs los miracles, e mostret li [lo] loc ont fonc crusifiat e·l loc don montet sus el cel, ayssi que quant sanh Peyre l’ac struit be en la fe e·l ac am se tegut ·ij· ans, lo princip se·n tornet en sa terra e mes se en mar en una nau.

E quant fonc latz la roqua, el preguet fort los mariniers e va lor donar grans dos que arribesso la nau a la roqua ont era sa molher e sson efan, en tan que arribero23 aqui la nau. E quant foro a la /84c/riba, lo princip vi l’efan que se deportava am las peyretas, ayssi cum fau efans. E quant lo payre lo vi, donet se grans meravilhas, quar el se cujava que fos mortz costa la mayre ont el24 l’avia mes. Mas sancta Maria Magdalena l’avia gardat. E quant lo princip ac hun gran temps regardat, yssi de la nau. E venc vas l’efan. E quant l’efan lo vi venir, cum negus temps non agues vist home, tantost se·n fugi a la tetina de la mayre, coma avia costumat, e rrescos si be fort sotz lo mantel. E quant lo princip vi que l’efan se·n fugia, seguet lo. E volc veyre on tenia. E trobet lo que te[ta]va la tetina de la mayre. E quant el vi aysso, ac molt gran gauch, e pres l’efan, que fonc trob25 bels, entre sos bras, e va dire en ayssi: «O dona, sancta Maria Magdalena26, tam be e tan noblamen me fora pres se vos plagues que ma molher reviscoles e que se·n tornes am mi. Ieu, dona, say be per cert que vos, que aves noyrit ·ij· ans l’efan en aquesta roqua, podes, se /84d/vos plas, la mia molher ressucitar». E27 domentre que·l desia aysso, la dona ubri los huelhs e rreviscolet, cum se agues dormit; ela dis en ayssi: «O sancta Maria Magdalena, dona, benesecta sias vos, quar vos ha plagut que vos sias estada ma servicial e m’aves mon efan gardat». E quant lo prosom ausi que ela parlava, dis a luy en ayssi: «La mia cara e amada molher, e vives?» Et ela respos e dis: «Lo mieu senhor, ieu vive e sson aguda per totas la romavias on tu as estat. E per totz los lox ont sanh Peyre t’a menat, e sancta Maria Magdalena m’i a menada e m’a totz los lox mostratz que tu as vistz». E pres se ha nompnar e contar los lox ont so marit avia estat. E quant los li ac totz contatz, son marit pres luy e·l efan am gran gauch que ac e mes luy e·l efan en la nau ins. E vengro aribar a Masselha.

E quant foro a terra yssitz, els encontrero sancta Maria Magdalena am sos discipols que predicava. E tantost gitero se a ssos pes amdos am lagremas. E con/85a/tero li tot a rrengua coma lor era pres. E tantost sancta Maria Magdalena eviet los ha sanh Maximi e dis lor que presesso de luy babtisme, e quant foro batejatz, lo princip e la dona tantost feyro destruir totz los temples de las ydolas que ero a Masselha e feyro eligir al poble sanh Laser per evesque. E quant agro aysso fach, per voluntat de Dieu vengro ad Aycs. E quant foro en la viela, els feyro tant am miracles et am autras causas que feyro tot lo poble converti e feyro eligir sanh Maximi en evesque.

Et en apres que aysso fonc fach, sancta Maria Magdalena parti de lor. Et anet se·n en hun fort aspre desert e mes se en hun loc que·ls angiels avian fah per luy. En loqual loc estet ·xxx· ans, que anc non ac vist home ni femena. Et en aquel loc non avia nulha fon, ni albres, ni erbas nulhas. Et aysso significava que Nostre Senher la volia sadolar28 et recrear de viandas e de ssolatz spiritals, ayssi que cascun dia, en las ·vij· horas del dia, los /85b/angiels la levavo en cascuna de las ·vij· horas sus en lo ayre, ont ausia los cans glorioses. Et ela non avia cura de nulha vianda.

Ayssi29 que endevenc se que hun capela, sanh hom, volc far30 penedensa, e venc se·n al desert ont ela era e fes sa maysoneta pres de luy. E quant lo capela ac aqui estat hun temps, Nostre Senher li revelet lo loc ont estava sancta Maria Magdalena. E vi quant los angiels dissendian del cel el loc, cum la levavo sus en lo ayre ·vij· ves lo dia ni cum pueys la tornavo en son loc. E quant lo capela ac vist aysso, volc molt saber que significava aquela visio, e va se comandar a Nostre Senhor, e mes se el cami am gran devotio, e volc venir aqui ont ela era31. E quant fonc pres del loc ont ela era, trays una peyra, e venc li tan gran dolor en las cambas que am pauc no mori. Et hanc non poc plus anar. E quant el vi aysso, pres a tornar arreyres, quar conoc que Dieus non volia32 que anes plus /85c/avan. E quant ac hun pauc anat arreyres, autra ves volia tornar atras al loc ont ela [era]. Et hanc non poc. E quant vi aysso, conoc be que aysso era qualque gran miracle que Nostre Senher tenia secret, ayssi que·l sanch hom se mes33 en oratio. E quant pro ac preguat, el cridet de lonh e dis en ayssi: «Ieu te conjure, creatura que habitas en aquela roqua, que·m digas de part Dieu si est hom ho qui est». E quant en ayssi ac cridat ·iij· ves, sancta Maria Magdalena li respos e·l dis: «Propcha te de me, e de sso que desiras poyras saber la vertat», ayssi que am gran paor si apropget de luy. E quant fonc be prop de luy, ela dis li en ayssi: «Membra te de so qu’es scrich en l’avangeli d’aquela Maria, pecayris, que lavet los pes ha Jesu Christ am lagremas, et am los cabelhs los li torquet, et en apres empetret perdo de sos pecatz?» E·l capela respos li que ben l’en membrava e que ben avia ·xxx· ans que aysso era estat. Et adonc ela dis li que ela era aquela e que aqui avia estat ·xxx· ans, que non avia vist home ni femna, ni begut, /85/ni manjat de nulha vianda mas dels cans de Nostre Senhor que avia ausitz, e dis li may que Nostre Senher la devia apelar d’aquest segle, e per so que el se·n anes ha sanh Maximi, e que·l demostres so que avia vist, e que·l dices que·l jorn de Paschas propdanamen venen se·n intres en son oratori, quar luy trobara aqui, que los angiels la hi auran aportada. E·l capela ausi totas aquelas paraulas, mas hanc non hi34 vi neguna creatura. E mes se el cami. Et anet se·n ha sanh Maximi. E comtet li tot a tieyra cum li era pres.

E sanh Maximi quant ausi aysso, redet grans gratias a Dieu e lo dia que ac ausit35, intret se·n en son oratori sols. E quant [fonc aqui], vi aqui36 sancta Maria Magdalena estar entre los angiels que l’avian aqui amenada, es estava ·ij· coydatz sobre terra en lo ayre e pregava Dieu, ayssi que sanh Maximi non auset a luy venir de gran paor que ac. E quant ela vi la sua temor, apelet lo e dis ayssi: «Venes avan, lo mieu payre, e non /86a/fugas a ta filha». Et recomta se el libre de sanh Maximi que quant el fonc pres de luy, el apelet totz sos capelas e ssos clerx e pres lo cors de Nostre Senher. E cumerguet de sanh Maximi am grans lagremas, e mes se37 davan l’autar, e rredet l’espirit a Dieu.

E quant la sua arma fonc yssida del cors, remas aqui ·vij· dias tan gran e tan nobla odors que nulhs hom non podia aqui venir. E tantost que ela fonc morta, sanh Maximi pres lo sieu cors e ssebelhi lo onradamen. E comandet que quant seria mortz, hom lo meses costa ela.

38Et endevenc se en aquel temps que renhava Carle lo Grans, so es a ssaber l’an de Nostre Senhor en apres ·vij· ans, que lo duc de Bergonha non podia aver efan, e per so el donava tot quant avia a paupres et a gleyas bastir. E quant ac bastit hun mostier de morgues, el trames hun morgue de cosselh del abat am gran companha a la ciotat d’Arres, e que lo dich morgue, se pogues, aportes de las reliquias de sancta Maria Magdalena. E quant lo morgue fonc vengutz ad Aycs, trobet que los /86b/sarrazis agro destrucha la cieutat. Et en ayssi coma anava regardan, el trobet hun sepulcre de marme, ayssi que aquel sepulcre demostrava per scriptura que·l cors de sancta Maria Magdalena era aqui pausatz, ayssi que quant hun ser lo morgue venc, e trauquet lo sepulcre e portet ne pro de las reliquias am si. E quant fonc mes el cami lo primier ser, sancta Maria Magdalena aparec li e dis li que so que avia comensat acabes e que anes ses temor. E quant lo morgue fonc latz lo mostier ni pesset intrar, non poc intrar tro que l’abat am processio am totz los morgues revistitz yssiro foras am cans et am grans lausors.

39Endevenc se aytambe que hun cavalier que avia gran devotio el cors de sancta Maria Magdalena, e fonc mortz en Betania. E domentre que·l portavo sebelhir, aquels que lo portavo sebelhir ploravo molt e cridavo ha sancta Maria Magdalena per que avia layssat morir lo sieu amic senes cofessio e sses penedensa. E demantenen lo cavalier reviscolet e dis /86c/que hom li fezes venir lo capela, ayssi40 que totz foro estabozitz. E quant lo capela fonc vengutz, el cofesset, e cumerguet, e mori tantost am gran devotio.

41Autra ves s’endevenc que una nau cargada de homes e de femnas perilhet, et avia en la nau una femna prenh. E quant aquela vi que la nau peria, reclamet se per sancta Maria Magdalena e vodet li que se la gardava d’aquel perilh e·l dona l’efan vieu, que ela dona son efan per servir al sieu mostier. E quant [no] si vi gardar, ela vi una trop bela dona que l’aparec, e pres la d’entre l’autra gen que era el gran perilh, e portet la entro a la riba. E apres hun pauc, aquela dona ac hun bel filh e donet lo ayssi coma l’avia vodat42.

43Una autra ves44 endevenc se que hun hom ac perduda la vista del tot, et ac gran devotio en sancta Maria Magdalena. [...: «O sancta Maria Magdalena,] plasa te que ieu puesca veser la tua gleya de mos huelhs». E tantost cobret la vista, per la devotio que avia en sancta Maria Magdalena.

45Una autra ves s’endevenc que hun /86d/home era pres en trob46 mala carcer, e per deute que devia, e tot dia reclamava se per sancta Maria Magdalena. Et hun ser aparec li una trob bela dona, so es a ssaber sancta Maria Magdalena, e trenquet li las cadenas am que era liatz, es ubri li la porta. E quant l’ome vi aquest miracle, ac gran gauch e fugi se·n.

47Autra ves endevenc se que hun clerc de Flandres que avia nom Steve48 era trop grans pecayres, en tan que breumen49 non volia ausir parlar de Dieu. Empero el avia en sancta Maria Magdalena gran devotio, e dejunava las vespras de la sua festa, e colia fort la sua festa. Et hun dia quant fo vengutz al sieu vas e stava aqui cum se dormis, sancta Maria Magdalena li va aparer en forma de una trob bela dona e dis li en ayssi: «Steve, per que non emendas ta vida ni per que non has pesansa de te meteys? Depueys que tu comensies aver en mi devotio, ieu ay soen Dieu preguat, leva50, donc, d’aqui et ajas dolor de tos51 pecatz, quar ja no·t layssaray tro que /87a/sias am Dieu reconsiliatz». E tantost lo clerc, am gran dolor de sos pecatz, e ssenti propiamen que la gratia de Dieu l’avia illuminat. Et en apres pauc de temps, mes si en religio e fonc molt de sancta vida. E quant ac sanctamen viscut gran temps, mori. Et en sa mort, sancta Maria Magdalena aparec li am mols d’angiels costa la sua bera e portet ne la sua arma am grans cans sus el cel en paradis.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 210-220. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[50] Sancta Margarida    [52] Sanch Semphoria