Legenda aurea

 

 

 

 

[52] Sanch Semphoria

 

Sanh Semphoria hun dia, quant no volia sacrifiar a las ydolas al temple ont li paga fasian gran festa, li paga preyro lo e batero lo fort. Et apres meyro lo en carcer. E quant hun temps ac estat en la carcer, trayssero l’en. E promieyro li gran aur et argen se adorava las ydolas. Et el refudet ho tot, e dis lor grans valanias, e prediquet lor lo nom /87b/de Dieu forment. E quant lo jutge ho ausi, fonc molt iratz. E comandet que hom l’aucizes.

E quant hom lo menava al tormen, sa mayre vi lo de hun mur e cridet li: «Filh, membre te de Dieu e rregarda vas lo cel, quar apres aquesta vida caytiva, venras al cel am Nostre Senhor»; e·l jutge fes lo descapitar. E quant fo mortz, li crestia sebelhiro lo onradamen, e fes tans de miracles que·l pagua onravo fort lo sieu cors e·l sieu vas.

Endevenc se que quant hom lo descapitava, hun crestia pres ·iij· peyras en lasquals lo sieu sanc avian toquat. E mes las en una bela cayssa per devotio. E la cayssa mes en son ostal, que era castel, ayssi que fonc ars tot lo castel, estiers aqui ont era aquela cayssa, e la cayssa remas tota bela entieyra

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 221. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[51] Sancta Maria Magdalena    [53] Sanh Abdon et Sennen