Legenda aurea
[53] Sanh Abdon et Sennen
Sanh Abdon et Sennen foro turmentatz el temps que renhava Dessi l’emperayre. Quar endevenc se que l’emperayre ac menatz de Ba/87c/bilonia ganre de crestias preses. E fes los totz aucire per diverses turmens, quar non volian adorar las ydolas. E quant foro totz mortz, sanh Abdon e sanh Sennen preyro los lors corses a rrescost e sebelhiro los onradamen. E quant l’emperayre ho saup, mandet los e fes los menar a ssi a Roma liatz. E quant foro aqui, l’emperayre e·l1 poble dis lor que adoresso las ydolas se non volian morir per diverses turmens. E quant foro el temple davan las ydolas, et els escupiro en las caras de las ydolas. E quant l’emperayre ho vi, essarret los am dos leos et am ·iiij· orses per so que·ls devoresso. E quant l’emperayre vi que non lor fasian mal, comandet que hom los aucizes, e fonc en ayssi fach. Et apres l’emperayre comandet que hom los gites davan las ydolas, per l’anta que elh lor avian facha. E quant agro aqui estat quatre dias e ·iij· nuechs mortz, hun sanch hom que avia nom Quiri los pres de nuechs e ssebelhi los en son ostal onradamen.
Ed.
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 221-222. – Rialto
7.ix.2002.