Legenda aurea
[56] Sanch Jacme
Sanh Jacme lo Mager, que fonc filh del Zebedieu, quant ac predicat lo nom de Dieu per Judea e per Samaria, anet se·n en Spanha per predicar lo nom de Dieu, e quant vi que aqui non aprofechava gayre ni ac convertit ni fachs ·ix· disciples, volc si d’aqui partir, e laysset d’aquels ·ix· ·ij· que prediquesso aqui lo nom de Dieu, e menet am se los ·vij· en Judea.
E quant predicava hun dia en Judea lo nom de Dieu, hun jusieu encantayres que avia nom Ermogenes trames son disciple que avia nom Filet ha sanh Jacme, per so quar aquel Filet era molt gran clerc, e que venques1 sanh Jacme, e que·l proes la predicatio que desia esser /90c/falsa, ayssi que sanh Jacme davan totz [a] aquel Filet am bonas rasos es am ganre de miracles la proet. E quant aquel Filet ho vi, tornet se·n ha son maistre Ermogenes, e dis li que sanch Jacme desia vertat de tot quant desia e que fasia mols de miracles, e dis li que el volia esser sos disciples, so es a ssaber de sanh Jacme.
E quant Ermogenes ausi aysso, fonc2 molt iratz, et am sos encantamens fes tant que hanc Filet no·ys poc moure del loc, e dis li: «Aras veyrem se Jacme, cuy tu lausas, ti poyria ajudar que·t mogues d’aqui on iest». E quant Filet vi aquo, mandet per hun efan ha sanh Jacme cum era effars. E tantost sanh Jacme trames a Filet hun drap, e que disses aysso: «Nostre Senher leva aquels que son tombatz e deslia aquels que so liatz». E tantost [que] Filet fonc toquatz d’aquel drap, fo desliatz d’aquels encantamens. E tantost correc se·n a sanh Jacme.
E quant Ermogenes vi aquo, folnc molt irat. E apelet los diables. E comandet lor que·l ajudes/90d/so contra sanch Jacme e Filet, per so que·s vengues de lor e per so que sos autres disciples hi prezesso yssimple, ayssi que·lhs diable vengro a sanh Jacme sus per lo ayre e cridero e dissero: «Jacme l’apostol, ajas merce de nos, quar en gran turmen em!» 3Adonc sanh Jacme lor dis: «Per que es vengutz a mi?» Es els dissero: «Ermogenes nos ha tramezes, per so que[·lh amenem tu]4 e Filet per davan luy, e sapchas per sert que quant forem5 davan te, l’angiel de Dieu nos ha liatz am grans cadenas de foc arden e·ns a tormentatz greumen». 6Adonc sanh Jacme dis als diables: «L’angiel de Dieu vos desliara, se·s vol».
E tantost los diables corregro vas Ermogenes, e liero li las mas tras l’esquina, et amenero lo ha sanh Jacme. E quant vengro a luy, dicero li: «Ribaut, tu nos as tramezes ayssi per so que ardessem e nos vengues mala ventura». E preguero sanh Jacme que·l plagues que elh se·n venguesson de la sua anta e de la lor, d’aquel ribaut Ermogenes7. /91a/Es sanh Jacme dis lor: «Vet vos Filet davan vos, per que no·l prendes?» 8Adonc lo[s] diable[s] dissero li que elh non avian ponh de poder, quar el lo lor avia tot ostat. 9Adonc sanh Jacme dis a Filet: «Filet, Ermogenes t’avia liat, deslia lo tu, se·t vols». Adonc Ermogenes fonc cofus et ac vergonha. E sanh Jacme dis li que se·n anes ont que·s volgues, quar non volia negun home converti per forsa. 10Adonc Ermogenes dis li: «Senher, ieu say11 per cert que·lh diable son iratz contra me, e sse·m trobo, aussiran me». 12Adonc sanh Jacme baylet li son basto. Adonc Ermogenes anet se·n e trames a sanh Jacme totz los libres que avia de encantamens, e que·ls ardes. E quant sanh Jacme ac totz aquels libres, no·ls voc ardre, mas que los fes gitar en la mar. E quant los ac gitatz en la mar, Ermogenes venc se·n a sanh Jacme, e gitet si a sos pes, e dis li: «Senher, sanch Jacme, prendes a merce aquest malvat pecayre», e penedet si fort, e fonc d’aqui enan bos hom.
E quant li juzieu viro que Ermogenes fonc a Dieu /91b/convert[it]z, per gran barat vengro se·n ha sanh Jacme e dissero li e·l preguero que mays non prediques de Jesu Christ; e convertiro se·n ganre. E quant Habiarar que era establitz sobres tot lo poble ho vi, escomoc tot lo poble contra sanh Jacme e fes lo menar liat a Herode. E quant fonc aqui amenatz, comandet que hom lo descapites.
E quant hom lo menava al martiri, hun contrah que era en la viela cridet que·l des sanetat. E sanh Jacme dis li: «Hom, ieu ti comande el nom de Dieu per que ieu so menatz a martiri, que·t leves sas e sals e que lauses e benesiscas Dieu del Cel». E tantost el fonc gueritz, e anet de sos pes, e lauset Nostre Senhor.
E quant aquel que menava sanh Jacme am una corda liat pel col vi aysso, gitet se a ssos pes. E preguet li que·l fezes crestia e que·l perdones. E quant Habiatar vi aysso, fonc molt iratz. E comandet que hom lo preses e·l lies e dis li que se el no maldisia lo nom de Jesu Christ, que el lo faria descapitar am sanh Jacme. 13Adonc Jozias dis: «Maldich sias tu e tuh tiau dieu, e·l nom de Dieu sia benezecte per tostemps». Adonc /91c/Habiatar comandet que hom li dones del ponh davan las dens e trames letras ad Herodes que comandes que hom lo descapites am sanh Jacme. E quant hom los ac amenatz amdos al turmen, sanh Jacme demandet una cana d’aygua al carnacier, am laqual aygua batejes aqui meteys Jozias, e tantost amdos perdero las testas, e las lors armas anero se·n en paradis.
E quant sanch Jacme fonc descapitat, los sieus discipols vengro de nuech, per paor dels juzieus, e preyro lo cors de sanh Jacme, e menero lo en nau14, e per miracle de Dieu vengro arribar ses tot rem, am l’angiel que lo menet en Galicia, el regne de una dona que avia nom la regina Loba. E quant foro a riba, pausero lo cors sobres una peyra, e tantost lo cors intret se·n per la peyra, coma feyra per cera cauda, et encastonet se en la peyra.
15Adonc li sieu disciple preyro la peyra am lo cors, e portero lo a la regina, e dissero li: «Regina, Nostre Senhor te tramet lo cors de sanch Jacme son disciple, per so que·l recipjas /91d/mort, demas no·lh volguis recebre vieu». E comtero16 li cum era vengutz aqui ses govern per la mar. E demandero li que lor des loc covenable per lo cors de sanch Jacme sebelhir, ayssi que ela los trames per trassio ad hun mal senhor per so que tantost los encarceres. E quant aquel los ac fachs metre en carcer, tantost l’angiel de Dieu venc, e trenquet la carcer, e comandet lor de part de Dieu que se·n anesso ont que·s volguesson. E quant aquel mal home saub que fugitz se·n ero, fes los segre a moltas gens. E quant aquilh que los seguian passavo per hun pon, lo pon trenquet, e neguero tuh. E quant lo mal hom ho vi, ac gran paor de Dieu e penedet se fort de la vida que avia menada. E trames lor d’autres messatges am grans pregarias que venguesso a luy segurs, ayssi que tornero se·n, e convertiro si a Dieu totz.
E quant la regina Loba ho ausi, ac gran dolor de la trassio que lor avia facha e preguet lor, als disciples que portavo lo cors de sanh /92a/Jacme, que venguesso ad ela segurs. E quant foro vengutz, dis lor que prezesso los buous que ela avia en aytal puech am lo borretz, e que ont que·s volguesso en son regne sebelhisso lo cors de sanch Jacme que portavo. Empero la regina desia aysso per gran trassio, quar sabia que aquels buous ero taurs de noel compratz, e pessava se be que fugirian se·n am lo cors et am los berretz, es scaparia lo lo cors de sanh Jacme en diverses lox. Et ausiron hy los disciples. Mas hanc los disciples non conogro aquela trassio, mas que se·n pogero sus el puech.
E quant foro sus, trobero hun drag que gitava per la gola foc e flamna e pels huelhs. E venc lo cors contra lor. E tantost que els ho agro fach sobres lo drag, lo senhal de la cros, lo drag fendet per miech. Adonc vengro als taurs. E quant los agro senhatz am lo senhal de la cros, tantost li taur portero lo cors de sanh Jacme el palays de la regina. E quant el[a] ho vi, det si grans meravilhas, e converti si a Dieu, e fes se batejar als disciples, e fes far de son palays glieya onrada, e det li granda renda, /92b/e fes aqui sebelhir lo cors de sanh Jacme onradamen.
17Troba se que una ves hun home que avia nom David era en carcer liatz am grans cadenas, e rreclamet se per sanh Jacme, e tantost sanh Jacme pres [lo] del fons de la tor ont era, e levet lo sobres la tor, e dis li que·l segues en Galicia, ayssi que lo hom am totas las cadenas que portava saltet aval de la tor, que avia d’aut ·ij· melia coydatz, que hanc no·n valc mens.
18E troba se que hun home avia fach hun pecat trop lach, que non l’ausava cofessar a sson evesque, es anet se·n ha Sanh Jacme a la sua festa, am aquel pecat escrich en una carta, e mes la sobres l’autar de Sanh Jacme, e preguet lo am grans lagremas que·l perdones aquel pecat am l’ajutori de Dieu; e quant ac aqui19 estat davan l’autar, regardet la carta, e vi que tota era esfassada, e rredet grans gratias a Dieu et ha sanch Jacme, e rrecomtet davan lo poble cum li era pres.
20Autra ves endevenc se que hun jovencel anava a Sanh Jacme am d’autres companhos, et ac afar am una /92c/femna, tant lo temptet lo demoni. E quant venc l’endema al ser, lo diable aparec li e dis li que el era sanh Jacme, e que la romavia que el fasia no·lh tenia profiech per aytal pecat que avia fach, e que negun temps aquel pecat no·lh seria perdonatz se no·s trencava lo membre del tot, e que pueys, ce·s volia aucire per amor de luy, seria martirs. Ayssi que·l jovencel quant ausi aysso, pesset que·l diable fos sanh Jacme. E quant li sieu companhos dormieu, et el pres son cotel e trenquet se lo membre. E pueys mes se lo cotel el ventre e mori. E quant li sieu companhos se revelhero tuh, trobero mort lo jovencel, et agro gran paor e gran feresa, e fugiro se·n de paor que agro que fosso encayonatz de la mort del jovencel. E domentre que hom li fasia la fossa, lo jovencel reviscolet. E comtet ha sos companhos21 cum li era pres ni cum lo diable l’avia enganat, e dis lor que desse coma fo mort, li diable lo preyro e portero lo vas Roma. E quant l’en portavo, sanh Jacme se/92d/guet los e cochet los fort, ayssi que agron bregua li diable et sanh Jacme, e vengro en hun prat, am Nostra Dona am ganre de sanhs e de sanctas que hi ero. E tantost sanh Jacme rancuret se ad ela dels diables, de la malesa que l’avian facha d’aquel jovencel que portavo, e tantost Nostra Dona comandet als diables que·l tornesso l’arma el cors, e feyro ho; e acabet sa romavia am sos companhos, ayssi que de las nafras que avia lo gueri sanh Jacme, mas que li remas lo senhal per miracle.
22Autra ves endevenc se que hun home de Fransa se·n anet ha Sanh Jacme am sa molher et am sos efans, per raso de la gran mortaldat que era en Fransa e per raso de la romavia. E quant fonc a Palpanona, sa molher mori, si que l’oste li tolc son argen e la bestia en que portava sos efans, si que·l prosom se·n anet am gran dolor. E portava la hun dels efans sus el col. E·ls autres menava per las mas. Et encontret /93a/hun home que menava hun aze. Et aquel home que menava l’aze ac ne gran compassio e baylet li l’aze que montes los efans. E quant fonc vengutz ha Sanh Jacme ni estava en la gleya en oratio, e sanh Jacme aparec li e dis li que el era sanch Jacme23, que l’avia baylat son aze en la via, e que saupes per sert que aquel oste que l’avia raubat se devia rompre lo col del solier aval breumen, e que el trobaria e cobraria tot quant l’avia tolt, e dis li que se·n tornes en sa terra am l’aze. E quant fonc a sson ostal ni ac descendutz sos efans del aze, tantost l’aze desaparec e anet se·n, que hanc hom no·n saup ont si tenc.
24Autra ves se endevenc25 que hun mals homs avia pres hun mercadier et encarcerat [a tort. E tot dia aquel mercadier] reclamava se per sanh Jacme. E sanh Jacme hun dia li aparec26, quant las gardas de la tor velhavo. E comandet a la tor que·s baysses tro que·l mercadier ne pogues yssir a plan pe. Et en ayssi fonc fach. E quant las gardas ho viro, seguero lo mercadier, es /93b/anavo contra luy, e no·lh27 vesian per miracle de Dieu
28Una autra ves se endevenc que hun home se·n anava a Sanh Jacme, e defalhi li argen en la via. E no volc querre las almornas de vergonha. E adormi se hun dia sotz hun albre. E ssomiet que sanh Jacme lo payssia. E quant se revelhet, trobet a son cap una foguassa gran, de laqual ac pro ha ·v· dias a manjar, e quant n’avia pro manjat lo dia, l’endema la trobet entieyra en son sac.
29Autra ves se endevenc que hun fals vela ac mes foc a l’estola de son visi, quar li era a vejayre que dezeretavo lo, si que pres l’om, e cofesset tantost la veritat e fonc jutguatz a tirar a coha de caval e pueys ad ardre. E quant hom lo tirava, reclamava se am grans lagremas per sanch Jacme e·s vodava a luy, si que quant30 hom l’ac pro tirat, hanc sol no·lh parec en sa camia que hom l’agues tirat, ni hanc sol menhs no·n valc. E cant /93c/hom [ho] vi, liet lo hom31 a hun pal, et ac hom de lenha a la vironda, e mes l’om foc. Ayssi que·l pal e la lenha ars, et hanc lo hom no·n valc mens, ni parec en sa camia, quar totas ves se reclama per sanh Jacme.
Aquetz miracles e mols d’autres fes sanh Jacme apres sa mort.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 227-233. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
