Legenda aurea

 

 

 

 

[6] Sanh Paul, ermita

 

Sanh Paul, ermita, en aquel temps que renhava Dacia l’emperayre, se·n fugi en hun trop mal desert et en una roqua el se·n intret, ont fes penedensa ·lx· ans, que hanc nulh hom no l’i sabia.

Et hun dia, per revelatio de Dieu, el vi que l’emperayre fasia turmentar ·ij· jovencels crestias; e la hun ac hom tot honh e·l ac hom mes1 el rah del solhel, ayssi que las moscas lo manjavo e las2 vespas e·ls escaravatz; e·l autre ac hom mes en hun bel liech noble e ben olen et ac lo hom ins ben estaquat que no·s podia moure pe ni ma, ayssi que una bela jovensela malvada lo bayssava e·l abrassava e·l tocava sas carns3, per so que agues lo jovensel talan de pecar am luy. Et ayssi coma el vi e ssenti movemens de sas carns e vi que non avia re am que se defendes de luy ni podia moure pe ni ma, estreys la lengua am las dens tant fort que trenquet la, ayssi que de gran dolor que ac li passet tot aquel mal talan. Et adonc la femena lays set lo estar.

Et endevenc se que en aquel temps que sanh Antoni era monges de una badia, se /22d/ac pessat que se·n anes en hun desert far penedensa. E quant anava per lo desert, serquan qualque loc recost ont estes, encontret una bestia que ha a nom cossentaur, que es demiech hom e miech caval. E aquela bestia mostret li que tengues a la part dextra. E quant ac hun pauc may anat, encontret una bestia que portava datilhs4 et era miech hom e miech cabra. E quant sanh Anthoni li ac demandat canha causa era, de part Dieu, respos li que el avia nom Satir, lo dieu5 de las silvas. E quant ac hun pauc may anat, encontret hun lop. E aquel lop menet lo entro la maysoneta de sanh Paul.

E quant sanh Paul senti venir sanh Antoni, tantost sarret l’us de sa maysoneta. E quant sanh Antoni ho vi, preguet lo caramen que l’obris, ho el s’estaria a la porta tro que fos mort. E quant sanh Paul ausi aysso, obric li6. E quant fonc dins, habressero si ambedos e baysero se. E quant fo hora de dirna, hun corp, ayssi coma avia acostumat, venc lains et aportet ·ij· tans de vianda may que no solia. Et sanh Antoni det se grans meravilhas que volia aquo dir. Et sanh Paul dis que Nostre Senhor li trametia tot dia vianda per aquel corp. E quar el era aqui vengut, avia l’en trames ·ij· tans may, per so que n’aguesso pro amdos. E adonc l’un preguet l’autre que trenques
/23a/lo pa. E sanh Paul non ho volia far per reverencia, quar l’autre era hoste, ni l’autre, quar sanh Paul era ancias. Et amdos essemps senhero lo pa e trenquero7 lo e manjero. E quant se foro dirnatz, sanh Anthoni tornet se·n a ssa maysoneta.

E quant se·n anava, el vi los angiels que·n portavo l’arma de sanh Paul en paradis am grans cans. E tantost el tornet arreyres e trobet sanh Paul de ginols, coma se pregues Dieu. E quant vi que mort era, et el dis en ayssi: «8Senher Dieus, ben aves mostrat qui era estat sanh Paul». E quant sanh Anthoni estava en cosserier cum lo sebelhis, quar re non avia am que, ·ij· leos vengro et am las onglas cavero tant tro que agro fach gran vas. E sanh Anthoni sebelhi lo. E rretenc am se la soa gonela, que era tescuda de palmas de datilhs. E aquela gonela sanh Anthoni vestia a las grans festas per devotio.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 59-61. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[5] Sanh Silvestre    [7] Sanh Alari