Legenda aurea

 

 

 

 

[62] Sanch Felis

 

Sanh Felis de Jerona nasquet en la cieutat de Cillitana. E quant fonc vengutz en Cresarea, estudiet aqui1 diligenmen, e pueys d’aqui am ‹langiel› navili que passava Espanha el si mes, e venc en Espanha, et habitet en Barsalona; e rompet totz libres de philosophia e dis: «E que val a me la philosophia d’aquest mon? Quar mestier m’es qui me aparelhe d’aver aquela vida que al temps [dona temps]». E coma el se mostres per mercadier e desideres a fugir al fastic d’aquesta presen vida, En Dacia que era rey de Espanha encalsava fortmen los crestias. Et sanh Felis se·n venc en Amprias. Et aqui estudiet dels libres de la ley de Dieu molt diligenmen, e predicava la fe de Christ, e pueys venc se·n a Jerona. Et aqui endoctrinava las gens a via de salut.

E cum En Rufis que era prebost li vedes /102a/que non prediques re de Jesu Christ, e dis: «Se tu vols far tant que volhas sacrificar ad aquels dieus, ieu ti daray moltas honors; en autra manieyra, ieu ti faray turmentar tant entro que·t ostes de prediquar». E cum sanh Felis no·s laysses de predicar, fonc liatz e pres2 e menatz davan lo prebost, loqual li dis: «Felis, ieu ay entendut que tu as tan gran saviesa que sabes3 donar moltas de belas rasos, e·N Dacias, mon senhor, m’a mandat que ieu ti done molher e que sia riqua e ben acostumada e nobla, en tant que de totas causas s’acorde be am te e·t sia a te obediens, et ieu donar-t’ay dels mieus bes tan que tu seras pagatz». Et sanh Felis, ples de Sanh Sperit, respondet: «O lengua de demoni, plena de vere, tu mi blandes en ayssi per so que m’ostes los bes celestials. Tol ti4 de me, malvada temptatio! Quar ieu non ay sofracha de la tua ajuda. Sapjas que nulhs hom no·m pot ostar de la caritat de Christ». E quant lo prebost ho ausi dir5, el lo fes metre en una carcer. Et sanh Felis cofisans en l’a/102b/juda de Dieu, ples de gauh dis: «Gratias fau a tu, Senher Dieu, Jesu Christ, per so quar la tua gratia e la tua amor a me s’apropga. E tu sabes me, que ieu ay prohat lo mieu coratge e l’ay molt examinat. E per nulha re no·s partira de tu. En me [non] trobar-i-as ni sera fe de iniquitat, quar ferms so vas tu e seray, tant quant l’arma sera el mieu cors».

E quant lo prebost saub que sanh Felis desia aysso estan en la carcer, el lo fes metre en hun loc mal, ben liat, e vedet que hom no·lh des a manjar ni a beure, per tal que aqui moris. E·l endema fes lo venir davan se e promes li moltas causas se sacrificava a las ydolas, mas sanh Felis mespreset sas promissios e dis: «Si tu mi prometes tot lo cel am la moutesa dels angiels6, e dels archangiels, e dels sanhs de paradis, e tota la Gleya del Altisme, ja nulh temps non faria a ta voluntat ni tos comandamens no gardaria». E tantost lo prebost lo fes rosseguar am muols /102c/non-dompdatz per tota la cieutat, per tal que·l sieu cors fos totz pessejat7, mas Dieu volen, el estava ses tot mal. E·l prebost lo fes metre en la carcer. En ayssi cum sanh Felis estava en oratio, haparec li hun jovencel vestit de blancs vestimens, que·l dis: «Non ajas temor, Felis, ieu so trames a te pel Senhor Jesu Christ per tal que·t coforte», e quant l’ac toquat, el fo sanatz de totas las nafras.

Et autre dia, lo prebost apelet lo nom8 dels demonis davan totz, so es En Jovis et En Saturnus, e dis ha sanch Felis que feses atrestal. E sanh Felis dis: «O quans homes so enganatz per demonis! Partes vos dels dieus que so fachs per mas de homes e conoysses lo Dieu vertadier, que vos ha creatz e formatz de la terra e vos dara vida eternal se en luy cresetz». E mantenen lo prebost lo fes tormentar en diverses turmens. Et aqui el estet ses tot mal que no·n senti, per so quar Dieus lo cofortava.

E quant foro vespras, lo prebost lo fes [metre] en una carcer estrecha es es/102d/cura, a laqual, Dieu volen, hi ac gran clardat e molt bona odor e meravilhosa. E cantavo los angiels davan plasenmen. Don gardas corregro al prebost e dissero li: «Sapjas que vertadieyramen [es] el sirven de Dieu, aquel home que nos gardam. Quar nos avem vistas meravilhas anuech. Et avem ausidas vos d’angiels cantans», don fonc lo prebost molt iratz e mandet que fos gitat en la mar, am las mas liadas.

Et en ayssi cum los mariniers lo volgro en la mar gitar, sanh Felis cantet e dis: «La tua ma, Seher, me adura ha vida e tenra mi en drechura». En aysi coma els l’agro aduch en la mar dins ·xxx· milhas, els lo gitero ins. E tantost los liamens am que era liatz rompero, et anet sobres la mar, pes essuhs et en miech dels angiels cantan alleluia. En ayssi el venc en una nau, que avia mal temps. E comtet lor so que li era endevengut, per que el[s] lo preguavo que pregues Dieu per els. E tantost, facha sa oratio, fonc fach temps /103a/bo e suau, e dissero al prebosc que sanh Felis anava pes essuchs per la mar, don menasset fortmen als homes e dis lor: «Cum es aysso que vosautres non aves9 obezit als mieus mandamens?» Els respondero: «Senher, sapjas que nos lo gitem dins la mar. Et am gran companha d’angiels, el es tornatz en terra».

10Adonc lo prebost molt iratz dis que am onglas de fer li rompes hom la carn, per so que11 am aquela anta fos punitz. E quant aysso fonc complit, sanh Felis fonc aduhs [davan] lo prebost ses negun mal, de que lo prebost fonc meravilhatz, et regardet lo en la cara e dis li: «Cum es aysso de te, Felis, que per turmens que ieu t’aja fachs, tu no vols complir ma voluntat ni adorar los mieus dieus? Et es mi semblan que·ls mieus dieus te so mise- ricordios, e te gardo que non sufertes nulha pena, ni volo que mueyras. Et espero te tro12 que anes al temple, e que sacrifies e·ls adores, e que los redas lausors, quar no·t au layssat delir als tormens. Vay ley e suplica lor, et ieu faray am /103b/los evesques que tu seras hun gran preveyre del temple». E sanh Felis respondet: «Tu, prebost, serviras et adoraras als tieus dieus, et esteras tostemps am lor, en vida et en mort, e seras companh del tieu payre lo13 diable. Et ieu serviray e sacrificaray et adoraray lo mieu Senher Jesu Christ, que es totz-poderos e que ha fah lo cel, e la terra, e·l solhelh, e la luna, e totas autras creaturas. Et aquel Senher m’a creat de non re, e m’a deslieurat e m’a desliat dels mieus liams e de las tuas penas, e·m14 trays de la mar on tu mi avias fach gitar. Ve·t mi ayssi, ieu so Felis, que mesprese te e totas tas obras et adore lo mieu Senher que es el cel». E quant lo prebosc l’ac pro escoltat, el lo fes tot pessejar am arpas, ayssi que los osses e las ventralhas li parian. E sanch Felis preguet Nostre Senher que no·lh laysses plus vieure. E tantost la sua arma yssi del cors e sse·n anet a Dieu alegramen.

Lo cors de sanch Felis jay a Jerona15, que ha gran temps passat la percus/103c/sio, ‹si volc demostrar›16 am una honesta dona que amava e temia molt Dieu.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 249-252. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[61] Sanch Girma    [63] Sanch Stephe