Legenda aurea

[64] Sanch Domenge

Sanh Domenge significa «garda de son senhor», per que es mostratz que el gardet¹ Nostre Senhor quant al comandamen en bona obra.

Sanh Domenge fonc d’Espanha, de Caralongua del evesquat de Roma, e son payre ac nom Felis, e sa mayre, Johana. Enans que nasques, sa mayre vi en dormens que portava en son ventre hun cadel am una gran falha arden que yssia de la boca, que menava foc a tot lo mon. En que·s demostrava que [de]via layrar² a tot lo mon contra los lops yfernals, e gardar las ovelhas de Dieu que non vengo entre las dens dels lops, e abrasar³ lo mon per predicatio en la amor de Dieu. E sa mayrina vi que el portava una stela el fron resplanden, am que scleyrava tot lo mon; e quant era petit efas e fos el poder de sa noyrissa, layssava soen lo liech e jasia sus la terra. En apres quant fos en es/104a/cola, estet ·x· ans que non bec vi, tro que l’avesque l’en⁴ fes beure, per la frevolesa del pongua. Empero lo vi sabia mays a lengua que a vi.

E quant estava a Palensa en l’estudi, fonc gran carestia, e per compassio vendet sos libres e son liech e sas raubas, se no sas necessarias, e tot ho donet als paupres. E pueys l’avesque Didat⁵ fes lo canonge reglar en so mostier⁶, e portet se trop religiosamen, que fonc coma mirals als autres de religio, e feyro ne⁷ sosprior. E pueys, quant fonc sauput a Roma que la erretgia si multiplicava en las partidas de Tholosa e d’Albeges, l’apostoli trames ·xij^e· abatz de Sistels. Et aquel evesque menet am se sanh Domenge, e·l primier dia que vengro a Tholosa, trobero lor oste erretge. E sanch Domenge converti lo.

Apres hun temps, el disputava a Mon Real contra los erretges et escrieus sas rasos per articles de la fe en una carta. E pueys el la⁸ baylet als erretges que hi respondesso /104b/se podian. Et hun ser els s’amassero una nuech en hun ostal. Et hun dis que mezesso la carta el foc, e se ardia, lor secta era vertadieyra⁹, se non ardia, mensorguieyra; aysso fonc fah. E quant la quarta ac estat hun brieu el foc, sautet foras aytals coma hy fonc gitada. E pueys un autre¹⁰ dis que ho essagesso autra ves, e tres ves sautet foras ses mal penre. Et hun cavalier que del tot non era erretges ni del tot fizels, pueys ho revelet, e·ls autres jurero que non ho dicesso. Ayssi mezeys se endevenc a Fangaus, en presentia de sanh Domenge, que gitet la sua carta foras, e la lor ardet davan totz.

Pueys totz aquels abatz se·n¹¹ tornero, e·l evesque mori. E sanch Domenge remas totz sols contra los erretges. Et adonc pres ganre d’antas e de vilanias, quar alcus l’escupian desobres, e·ls autres gitavo li fangua. Et el per aysso no·s layssava de predicar contra lor. /104c/Et els menassavo li de mort per so que se·n laysses, et el lor desia que non era pas dignes de martiri. Et endevenc se hun ser que els lo gachero¹² ad hun pos, es el quant ho saup, comenset a cantar per so que·l conoguesso. Et els yssiro e demandero li se non avia paor de la mort. El lor dis que ans era be son talen que pogues mori per la fe e se lo volian aucire, los pregava que non l’aucizesso del tot, mas que·l pe[sse]gesso membre cada membre, e pueys quant tot l’aurian desmembrat, li mesesso las pessas aqui davan, e darieyramen li ostesso los huelhs, e pueys que·l layssesso en son sanc defalhir. Et els quant ausiro sa fermetat, layssero lo estar¹³.

E fonc de gran caritat, que doas ves se volc vendre: una ves per hun que s’era¹⁴ convertitz als erretges per paurieyra, quar els li davo de que visques; autra ves per una veva que avia perdut son filh per sarrazis, et el volc s’i metre per luy, se /104d/ela pogues cobrar son filh.

Apres hun temps, comanset ordes de frayres que aguesson offici de predicar e anar pel segle, yssausans la fe e defenden contra los erretges, et apres ·x· ans de la mort d’aquel evesque que ll’avia¹⁵ duch en Tholosa, anet a Roma am mossenher Folquet, evesque de Tholosa, per confermar son orde, el temps de sanh Ignoscens, papa, ters. Et el non ho volc autria al comensamen¹⁶, per que Dieu li mostret en dormens que la gleya de Sanh Johan de Letras comensava de tombar, per que l’apostoli se donava gran paor, e de l’autra part sanh Domenge, et am los miracles el sostenia la gleya; e·l apostoli entendet la vesio tantost, que·l tombamen de Sancta Gleya sanh Domenge am son orde devia sostener, e tantost trames per luy e dis li que causis regla jos laqual volgues vieure, e pueys auria cofermamen de son orde e ssa voluntat. Et el venc se·n als frayres. E quant agro facha la envocatio del Sanh Sperit, acorda¹⁷/105a/damen causiro la regla de sanh Augusti, quar fonc savi entre totz los austres doctors de Sancta Gleya e melhor clerc, e la regla aquela es plus segura quar melhor mais- tre l’a dictada. E quant els l’agro causida, el se·n¹⁸ tornet al apostoli e trobet lo mort, mas aquel que venc apres, Honoris, l’o autriet, so que li avia promes, e cofermet li orde l’an de Nostre Senher mial ·ij^c·xvj·¹⁹.

E hun dia, quant el pregava Dieu per lo creyssemen de son orde, vi venir manifestamen sanh Peyre et sanh Paul, e·l primier aportava hun basto, e sanh Paul hun libre, e desian: «Vay predicar, quar Dieu t’a causit en aquest mestier». Et aqui meteys fo li a vejayre que totz sos frayres ero pel mon escampatz, dos e dos anan pel mon predican. E desse venc se·n a Tholosa e trames los frayres predicar pel mon, los us en Espanha, los autres a Paris e a Bolonha. Et el tornet se·n a Roma.

Et el temps qu’el dec l’orde comensar, hun sanh morgue²⁰ de Sistel vi en vesio Nostra Dona sancta Maria estan /105b/de ginols davan son Filh, pregan per los pecadors. Et el de lonc temps non la volc ausir, mas que·l respondet en ayssi: «Mayre, e que pode plus far a lor? Quar ieu lor tramesi los prophetas e·ls patriarcas²¹, e per lor pauc se emendero; e pueys ieu meseys ley aniey e tramesi mos apostols, et els mi e lor auciro; tramesi lor los martirs e·ls cofessors, et hanc re non los presero; mas quar ieu no vos dech dire de no, ieu lor trametray los predicadors que lor sapchan ensenhar²² e lausar, e se no los volo creyre, venray certanamen contra lor e jamay non los perdonaray». Aytal vesio vi hun autre, el temps que vengro los ·xij· abatz de que sus es parlat.

Lo companh de sanh Frances contet als frayres predicadors que quant sanh Domenge era a Roma per la confermatio de son orde, vi hun ser, quant prega Dieu, Jesu Christ en lo ayre am tres lansas que volia gitar contra lo mon, e domentre que las volia gitar, venc Nostra Dona, e gitet se als sieus pes de ginols, e demandet li que /105c/volia far. Et el dis que·l mon lo combatia am tres pecatz, nuech e dia: am erguelh e cobezesa e luxuria. E per aquo volia se·n vengar am aquelas ·iij· lansas, et ela de ginols preguet lo en aquesta forma: «Filhs cars, ajas merce del mon que tan te costa es atempra ta drechura en ta misericordia». Et el respondet: «Mayre, e non veses? Tantas me fan d’enjurias e de valanias!» - «Filhs, dis ela, pausa ta ira et spera hun pauc mays, quar ieu [ay] hun fizel sirven es spert campejayre, que serquara e corra pel mon, et am hun altre que donaray per companh, e que fos [...» ...] Jesu Christ dis que bos era es spertz, e diligenmen faria son mestier, e pueys mostret li quel cuy li devia donar per companh, sanh Frances, e Jesu Christ lauset lo coma l’autre es²³ ayssi laysset si d’aquela vengansa. Et sanh Domenge mes en tant quant poc en sa memoria la faysso d’aquel que Nostra [Dona] avia mostrat a Jesu Christ per son companh, loqual el avia /105d/vist²⁴ en aquesta vesio e no may nulh²⁵ temps am huelhs corporals. E quant venc l’endema, que s’estava en la gleya que preguava Dieu, venc sanch Frances, e desse sanh Domenge²⁶ venc vas luy, e comanset lo a baysar es abrassar, e dis li que el devia esser son companh e predicar pel mon, quar ayssi li era mostrat. E²⁷ comte li la vesio²⁸, e d’aqui enan anero se·n coma frayres. E comandero a lor frayres que fezesso atretal.

En Tholosa s’endevenc que·ls libres de sanh Domenge tombero en l’aygua ses tota cuberta, et a cap de ·iij· dias, hun pescayre trobet los, que aytan pauc agro pres de mal coma qui los agues gardatz en lo armari.

²⁹Una ves venc sanh Domenge ad hun coven quant los frayres ero el liech e per so que no lor feses enuech, preguet Dieu que los feses intrar dins ses far enuech als autres. E tantost trobet se dins am som companho, ses obri las portas.

Una ves /106a/en son temps, venc a Roma hun maistre en decretz, deguas d’Orlhis, que avia legit a Paris ·v· ans lo decret. Et avia nom Raynal, e volia passar la mar, e lonc temps avia agut prepausamen de dezemparar lo mon e predicar la fe, mas non hy vesia manieyra coma ho pogues far. Et hun dia el ho dis ha hun cardenal, e aquel dis li que hun que avia nom Domenge era en la cort per confermar orde³⁰ que agues aquel mestier. Et adonc el trames per sanh Domenge e dis li que el volia esser son frayre, e la nuech pres lo febre continua trop greu, en tan que·ls metges se dezamparero de sa vida, per que sanch Domenge ac dolor quar perdia tan tost tan bona persona, per loqual el sperava que son orde pegues anar enan; preguet fort devotamen Nostra Dona que pregues son Filh d’aquel que l’avia trames. Et en aquela hora, maistre Raynal vi manifestamen venir a son liech del malaute ‹sanh /106b/Domenge›, e saludet lo e dis que queris so que volria, quar autriat li seria. Et una de las donselas dis li a l’aurelha que non demandes re mas aquo que ad ela plaseria. ³¹Adonc Nostra Dona pres una brostia que la donsela portava e de sas mas oys li las aurelhas, e·l nas, e la boca, e las mas, e·ls pes, e·l costat: en cascun loc desia sa oratio. E pueys li dis que ela tornava am autre enguen. E pueys ela li mostret l’abit e dis li que aquo seria l’abit de son orde. E sanh Domenge vi manifestamen, aqui ont pregava Dieu per luy, per tota aquesta visio, e·l mati am gran gauch venc lo veyre e trobet lo coma guerit. Et al ters dia, Nostra Dona tornet coma lo dia davan e mes li l’ongemen per tot lo cors. E pueys d’aqui en oltra, no senti movemen de carn nulh temps ni degun pecat; e aquesta segonda vesio³² vi hun hospitalier del orde de sanh Johan, presen /106c/sanh Domenge. E pueys sanh Domenge laysset lo sobre-pelis que portava per abit e pres aquel que Nostra Dona ac portat ha maistre Raynal.

Hun bot de hun cardenal tombet de hun saut³³ que fes e rompet se lo col. E sanh Domenge ressucitet lo am sa oratio.

³⁴Una ves ero el coven ·xl· frayres e quant fonc hora de manjar, non hi ac pa mas hun pauc morcel ha cascu. Et el comandet que hom anes a taula, quar ja Dieu non seria tan descordes que non trameses pas a sos sirvens. E quant se foro ataulatz, vengro ·ij· jovencels homes, semblans en totas causas, e portero grans toalhos³⁵ ples de pas, los plus blanx que hanc fosso vist, e pausero los cascus devas sa part a la taula³⁶ ont el manjava. E pueys tengro lor via ses mot sonar et hanc pueys non foro vist.

³⁷A vegadas quant anava per cami e fasia gran plueja, et el fasia lo senhal de la cros en l’ayse, e pueys la plueja non podia tocar luy ni son companh.

Sanh Domenge nulh temps non era iratz ni trob alegres, cominals en so/106d/las am³⁸ honestedat; de nuech non avia liech, estava en oratio, e trobava hom lo mati hun gran lac de lagremas aqui ont avia estat³⁹. E quant plus⁴⁰ non podia estar en oratio, gitava se en la terra ho sus en⁴¹ una taula per hun pauc dormir e pueys tornava per aqui meteys. ⁴²E cascun ser prendia tres disciplinas am una cadena de fer: una per se, autra pels pecadors que Dieus los convertis, autra per aquels d’espurgatori que Dieus los deslieures.

E quant fonc eligit en evesque de Colerans, dis als canonges que enans layssava la terra que preses l’avesquat. Et hun dia hom li demandet per que tronava may en Carcasses que en Tholosa. Et el dis que en Tholosa trobava que l’onravo⁴³, es en Carcasses totz lo desonravo⁴⁴.

E quant venc que fonc prop de la mort, a Bolonha, vi hun jove home, lo plus bel que hanc may fos vist, e dis li: «Vene, lo mieu [amat], vene al gauh de paradis». E adonc conoc que moria se, /107a/et apelet los frayres, e conortet los en ganre de manieyras, e finalmen laysset lor per heretat caritat, humilitat e pauprieyra de voluntat, e dis que non aguesson dolor de son partimen corporal, quar may lor valria apres la mort am Dieu que non fasia en sa vida, e pueys traspasset, l’an de Nostre Senher que hom comtava mial ·ij^c·xxij·.

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 253-259. – Rialto 7.ix.2002.

[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[63] Sanch Stephe    [65] Sanch Sist