Legenda aurea
[66] Sanch Donat
Sanh Donat. El sieu temps era emperador Julia, en tan que l’emperayre fonc fach subdiague. En aquel temps fonc fach pueys emperador e fes aucire lo payre e la mayre de sanh Donat quar cresian Dieu. E quant sanch Donat /107c/ho vi, fugi se·n lonh d’aqui e venc estar am hun sanch morgue que avia nom Ylari. Et aqui el fes ganre de miracles.
Et hun dia endevenc se que·l diable era intratz el cors del prebosc, e sanch Donat venc a luy, e tantost quant lo diable lo senti, conoc lo e cridet: «Sirven de Dieu Jesu Christ, no·m fassas tort, no·m vuelhas gitar de mon ostal!» E tantost sanh Donat mes se en oratio, e·l diable yssi tantost del prebost.
1Et autra ves endevenc se que hun home, bayle de hun senhor, ac baylat deniers en comanda ha sa molher que ero de son senhor, e fonc se·n anatz lon de sa terra, ayssi que a la dona venc malautia sobdana. E quant ela se senti mori, rescondet los deniers al intran de la porta e mori. Et hom non saup ont los avia mezes. E quant so2 marit fonc tornatz, lo senhor demandet li aquel argen. E quant el vi que no·lh trobava en tot son ostal, ac gran paor, e·l3 senhor jutget lo a /107d/pendre. E tantost lo home reclamet se per sanch Donat, e sanh Donat venc se·n al vas de sa molher e cridet li e dis: «Eufrodisa, ieu te comande de part Dieu que tu mi digas ont as meses aytals4 deniers». Et ela respos en auta vos e dis que al intrar de la porta ero, e fes hom cavar aqui e trobet los deniers.
5Et endevenc se apres hun pauc de temps que l’avesque d’aquela cieutat mori. E tantost lo poble elegi6 en evesque sanh Donat.7Endevenc s’i hun dia, que·l poble ac cumerguat et sanh Donat ac dicha la messa, que·l diague dava a beure am lo calissi al poble, ayssi que tan gran bregua hy avia que·l diague tombet e trenquet8 lo calissi. E quant sanh Donat ho vi, fes amassar las pessas e ssenhet lo, e tornet bels et entiers. E quant li paga viro aquest miracle, covertiro se·n ·lxxx· a Dieu. E sanh Donat batejet los.
Et endevenc se en aquela gleya que /108a/avia una fon9, e totz hom que bevia d’aquela ayga tantost moria, ayssi que sanh Donat10 anet se·n en aquela fon am son ase per l’ayga senhar. E quant fonc a la fon, hun drag yssi de la fon trob lach. Et environet11 am la coha tot l’aze de sanh Donat e cujet lo tot devorar. E tantost sanh Donat escupi en la cara et aussi lo, e pueys senhet la fon, et ostet ne tot lo vere.
12Autra ves s’endevenc que·l diable fonc intratz el cors de la filha del emperador13 Theodori. Et amenet la hom a sanch Donat. E tantost sanh Donat comandet al diable de part Dieu que yssis del cors de la donsela, e tantost lo diable deroquet l’ostal et yssi del cors de la donsela am gran crit.
14Autra
ves endevenc se que hun hom fonc mortz, et us autre mals hom demandet hun deude
a ssa molher, del bon home mort, loqual lo mort avia paguat en sa vida,
/108b/en
tant que l’ome aportet carta falsa de son deude e defendet que hom no·lh15
sebelhis lo cors tro que el fos pagatz. E quant sanh Donat ausi aquest
plach, anet se·n al cors en la bera e dis li: «Ieu te comande de [part] Dieu
que·m digas se as pagat en ta vida aquest home».
16Adonc
lo cors levet se davan totz e proet que paguat l’avia. E pueys preguet sanh
Donat que·l comandes de part Dieu17
que·s repauses cum fasia davan. Et sanch Donat senhet lo, e dis li que tornes
en la bera, e fes lo sebelhir.
E quant lo prebost ausi que sanh Donat fasia tans de miracles per que ganre se convertian a luy, fes lo penre e metre18 en carser e quant vi que no volia adorar las ydolas, fes li tolre lo cap.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 261-262. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
